divendres, 15 de setembre de 2017

LINGÜISTES PEL CARRER A VALÈNCIA

El Departament de Català de la Facultat de Filologia de València celebra el seu 40 aniversari i els "Lingüistes pel carrer" han volgut ser-hi presents per mostrar la tasca de Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Carles Salvador, Francesc Ferrer Pastor i la seua presència, junt amb la d'altres gramàtics i lexicògrafs d'arreu del territori, als carrers del nostre àmbit lingüístic. Un sempre disposat i infatigable Emili Casanova, director del departament, ens va convidar a omplir l'espai del Saló de Graus "Enric Valor", on aquesta setmana se celebren diversos actes, amb els cartells de l'exposició. 
Divendres 15, en la TROBADA DE PERSONAL TÈCNIC LINGÜÍSTIC. Foto Maite Mollà

L'Horta compta amb 58 carrers dedicats als nostres lingüistes. El fet, però, que es subdividisca en l'Horta Nord (19), l'Horta Sud (8), l'Horta Oest (17) i l'Horta de València (14), fa que no aparega com la comarca amb més gramàtics i lexicògrafs (el Vallès Oriental, 47). El Cap i Casal dels valencians, això sí, és la ciutat amb més lingüistes de tot el domini (13), per davant de Palma (12) i Barcelona (11+1). Cal precisar, no obstant, que València té dos autors repetits. Enric Valor hi apareix dues vegades (passatge Enric Valor i Vives, al Campus Tarongers de la UV, i carrer d'Enric Valor i Vives Escriptor, ben prop de l'Hospital 9 d'Octubre). També Bernat Fenollar apareix en dos indrets de la mateixa ciutat (carrer de Bernat Fenollar, al barri d'Algirós, i carrer de Mossén Fenollar, a Patraix). És, doncs, Ciutat de Mallorca la que s'endu la 'palma', amb 12 registres diferents, un més que València i Barcelona, que també repeteix amb Josep Balari.
Part de l'Horta amb els punts on trobem 'lingüistes pel carrer'
Mosaic dels rètols de València (Hugo Bernat)
Manuel Sanchis Guarner, pare del Departament de Català (Lingüística Valenciana quan n'érem alumnes), bateja una cèntrica plaça, al capdamunt de l'Avinguda d'Ausiàs March, vora la coneguda escultura "La pantera rosa". A Benimaclet trobem el carrer dedicat a l'autor, entre d'altres obres, d'una Gramàtica valenciana, carrer del Poeta Carles Salvador. Aquesta retolació ens recorda que alguns dels autors no han estat fixats pel seu paper com a lingüistes sinó per altres vessants de la seua producció o pels seus quefers en altres àmbits (Rovira i Virgili com a polític, per exemple). 
Altres valencians amb obra lexicogràfica o gramatical que tenen algun carrer dedicat apareixen amb les següents retolacions: carrer Lluís Lamarca, autor d'aquell Ensayo de un diccionario valenciano-castellano, calle del Padre Fullana, autor d'una Gramática de la llengua valenciana, carrer de Gregori Mayans, Diccionari castellà-valencià, carrer de Carles Ros, Diccionario castellano-valenciano i carrer del Filòleg Sanelo, també amb un Diccionario valenciano-castellano
Una estudiant d'Erasmus atén les explicacions d'Àngela Buj
Si bé, i aquesta és una altra característica de les retolacions a València, no trobem cap lingüista del Principat (recordem que a Barcelona hi ha Sanchis, Labèrnia i Fenollar, tots ells lingüistes valencians) sí que, a més del carrer de Ramon Llull, al Saler trobem un carrer dedicat a Mossén Alcover amb el títol de canonge, carrer del Canonge Alcover.
Per últim, volem mostrar el nostre agraïment a Antoni Garcia Osuna, col·laborador amb diverses fotografies de les retolacions dels carrers de València, i també reiterar les gràcies a l'amic Emili Casanova.

L'exposició romandrà fins el proper 23 de setembre davant el Saló de Graus Enric Valor 

divendres, 25 d’agost de 2017

RETOLACIONS TOPONÍMIQUES I L'AGÈNCIA VALENCIANA DE TURISME

 
Des del tossal de Sant Cristòfol, a Benassal, es pot vore ben bé el Maestrat, l'Alcalatén, terres d'Aragó, del Montsià, la mar... Tot depén, això sí, de l'absència de calitja a l'estiu o de la boira a l'hivern. Heus ací, doncs, que es tracta d'un excel·lent mirador. L'Agència Valenciana de Turisme, amb bon criteri, hi va instal·lar dos cartells que ens fan saber els noms d'aquells pobles i tossals que admirem.
Hi ha, però, una tendència a la despreocupació a l'hora de fixar cartells informatius. Recordeu que ja hi vam dedicar dos entrades. En aquesta 
podíem trobar errades ortogràfiques sensibles; en aquesta altra 
el desficaci arribava a la ubicació errònia del mateix cartell.
A allò que sembla ser ja una col·lecció d'errades als cartells turístics afegim ara aquesta mostra:
- Penyagolosa, potser per l'interés en demostrar que és el pic més alt del país, passa dels 1814 als 1841, uns quants més que el discutit cerro Calderón (alto de la Barracas, 1838) del Racó d'Ademús.
- L'altra relliscada és que retolen Vistabella del Maestrat amb el nom de Benafigos, poble també del Maestrat, que es troba entre la lloma Bernat i Culla, capital de la Setena que no deixa vore, des de l'ermita de Sant Cristòfol, el poble de Benafigos.
Com que una peça de metacrilat cobreix el cartell, m'he permés anotar-hi les correccions... per si hom les veu abans que el sol i la pluja desitjada ho esborren.

Per tal de vore l'Agència Valenciana de Turisme he entrat en la seua pàgina web, que té l'opció valencià / castellano i... sorpresa sociolingüística afegida!!! 
Potser per demostrar que els valenciano-parlants som bilingües, l'opció valencià repeteix les notícies en ambdues llengües.
L'opció 'castellano', però, no té el doblet... 
No entenem les dues opcions si ja es resolen en una!!!

Podeu enviar altres exemples de retolacions errònies, dissortadament en trobareu molts, a jbsensegel@gmail.com i pot servir perquè l'Agència Valenciana de Turisme en prenga nota i en faça la correcció adient.



dijous, 10 d’agost de 2017

LxC A LA FUNDACIÓ CARLES SALVADOR (BENASSAL) Àngela Buj Alfara i Jesús Bernat Agut



Els catorze cartells de l'exposició "Lingüistes pel carrer" no deixen de viatjar. Després de Valls, Elda-Petrer, Tortosa, Rossell, Vinaròs, i la Universitat Jaume I, dilluns passat van aterrar a Benassal, a la Fundació Carles Salvador. L'espai, tan adient als lingüistes (alguns companys del mestre, gramàtic, lexicògraf i poeta), acomboia la mostra fins el punt de saber-se com a casa. 




Sens dubte, però, fou el factor humà, el grup de benassalencs que ens va acompanyar en la presentació, la raó fonamental d'una bona activitat. L'exposició hi romandrà dues setmanes més, fins el 25 d'agost, per a aquells que vulguen saber dels pobles amb carrers batejats amb més de 50 gramàtics i lexicògrafs.  
També hi trobaran la vida i obres de tots aquells que tenen 10 o més carrers amb el seu nom: Pompeu Fabra (274), Ramon Llull (187), Enric Valor (81), Manuel Sanchis Guarner (60), Mossén Alcover (30), Rovira i Virgili (25), Milà i Fontanals (23), Joan Coromines (22), Francesc de Borja Moll (21),  Marià Aguiló (12), Francesc Ferrer Pastor i Gabriel Ferrater (11) o el mateix que presideix la casa, Carles Salvador (19).
I, amb les facilitats que ens va oferir Lydia Tena, vam poder explicar el procés d'aquest projecte, que ja porta més d'un any i mig recollint fotografies dels carrers de tot el domini lingüístic dedicats a gramàtics i lexicògrafs. Podeu trobar la manera de col·laborar a
Tal i com vam explicar, comptem ja amb 662 carrers fotografiats, amb més de 200 aportacions d'arreu del domini; col·laboradors als quals vam reconèixer la faena dins l'entrada 

A hores d'ara hauríem d'afegir Judit Sànchez i Carme Pinyana que ens han portat un regal de la Garriga (carrer de Pompeu Fabra) i un de l'Alguer (placa i carrer de Josep Sanna).
I encara som a temps d'eixamplar el catàleg de més de 860 vials. Sense anar més lluny, al mateix Benassal, on no trobàvem cap carrer dedicat a un lingüista, ens ha aparegut el carrer de l'Hostal amb el nom oficial de carrer de Mossén Joaquim. I aquest mossén no és altre que Joaquim Garcia Girona, fins ara només localitzat a Castelló. Hi ha, però, la circumstància, com passa amb altres viles i carrers, que no té placa que ho proclame. Curiosament, fou en aquest carrer on visqué Carles Salvador. En la fotografia adjunta hom pot veure la casa (primera a la dreta) de Carles Salvador, amb una senyera en relleu a la façana.


I la vesprada va discórrer plàcida entre els cartells que ens explicaven la vida i obra de Carles Salvador i aquests blaus de mar dels "Lingüistes pel carrer". I tot sota la somrient i enyorada mirada de Pere-Enric Barreda, ànima de la Fundació Carles Salvador. 

L'exposició podeu visitar-la, els matins de 10 a 14, fins el 25 d'agost a la Fundació Carles Salvador, carrer de la Mola, 8

dissabte, 5 d’agost de 2017

CARLES SALVADOR A "LINGÜISTES PEL CARRER" Amb Àngela Buj Alfara i Jesús Bernat Agut

7 de juny de 2008. Inauguració de la Fundació Carles Salvador
Si parlem del Mestre, se’ns pot figurar que parlem de Pompeu Fabra, i no aniríem errats, i es va guanyar el qualificatiu per tot el seu mestratge i quefer lingüístics. Però més pròxim a les nostres terres hi hagué un altre mestre, aquest també amb significativa aportació lingüística i alhora de vocació professional. Carles Salvador Gimeno (València 1893-1955) exercí el magisteri, entre altres pobles com Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida) o la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a Benassal i, com és sabut, fou en aquest poble de l’Alt Maestrat a on fructificà la seua tasca lingüística. Aquest gust i amor per la llengua no fou exclusiu per la lingüística, sinó que també va ser cridat per les muses. Així, la seua faceta poètica ens és ben coneguda i reconeguda. Els estudis imprescindibles de Pere-Enric Barreda, Josep Daniel Climent, Lluís Meseguer, Vicent Pitarch, Vicent Simbor…, entre altres, i els homenatges, exposicions, etc., promoguts per diverses institucions, ens acosten a tot el polimorfisme d’aportacions que feu Carles Salvador: mestre, gramàtic, poeta, dramaturg, etnòleg… 




Cartell de l'exposició "Lingüistes pel carrer" dedicat a Carles Salvador.

L’obra de Salvador Gimeno, covada i desenvolupada fonamentalment a Benassal, ha tengut un reconeixement que no ha quedat reclòs al Rivet o a la Font d’En Segures. La creació de la Fundació Carles Salvador, amb seu a Benassal, amb el copatronatge d’institucions tan imprescindibles per a aquesta com l’Institut d’Estudis Catalans i l’ajuntament de Benassal ha materialitzat la difusió i reconeixement de la seua obra en l’Aula Museu, amb seu a la localitat al carrer de la Mola, núm. 8 


El nostre mestre, el nostre lingüista, en la seua vessant gramatical ─i també poètica─ ens ha permès seguir-lo pels carrers de la nostra geografia cercant aquell carrer, aquella avinguda a on estiguera també reconegut. En total, fins avui, n’hem localitzat dènou, concentrats al País Valencià i ubicats sobretot en comarques valencianes. Així, dotze vies urbanes porten el nom de Carles Salvador (11 carrers i 1 avinguda a Montserrat) en pobles i comarques de València:
https://drive.google.com/open?id=1TkzL9Efmf8Ajm2u5JGTyeZV2w8M&usp=sharing

Benaguasil (el Camp de Túria), Rotglà i Corberà (la Costera), Puçol (l’Horta Nord), Aldaia (l’Horta Oest), València (l’Horta), l’Alcúdia, Carlet, Montserrat i Museros (la Ribera Alta), Gandia i Xeraco (la Safor) i Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida). 
Sis carrers se situen a les comarques de Castelló:
Benicàssim, Castelló de la Plana, Torreblanca (la Plana Alta), Onda, Xilxes  (la Plana Baixa) i  Vilafranca (els Ports). 
A les comarques alacantines només ho trobem a Pedreguer (la Marina Baixa).
Carrers dedicats a Carles Salvador. Mosaic d'Hugo Bernat

De les seues dedicacions lingüístiques i creatives, tres són reconegudes en algunes plaques: carrer Mestre Carles Salvador, a Aielo de Malferit; carrer del lexicògraf Carles Salvador, a l’Alcúdia; carrer del Poeta Carles Salvador, a València.
Aquestes tres dedicacions són materialitzades en aportacions de conferències com “El bilingüisme: problemes que planteja a les escoles”, “La gramàtica no ha de matar la llengua”…, o els 399 lemes del Petit vocabulari de Benassal, del qual Carles Salvador ens diu:
«El present vocabulari comprèn solament mots propis del parlar de Benassal, que no figuren en la part publicada del Vocabulari del Maestrat, replegat i ordenat per Joaquim Garcia Girona, el qual vocabulari registra fins al mot guaja (amb pronúncia castellana).
Hi hem afegit alguns mots que tot i ésser registrats al tal Vocabulari del Maestrat els havem oït amb una altra pronúncia o amb una distinta significació, o bé amb un matís de significació diferent.
El present recull no és altra cosa que una part mínima del tresor lèxic del Maestrat i, no caldria dir-ho, una part del benassalenc, les característiques del qual ja han estat estudiades pels filòlegs.»
Aprofitem també la referència a Mn. Joaquim Garcia Girona per a congratular-nos per la troballa del carrer dedicat a Benassal, a l’autor de Seidia. Nom que portà ja el carrer de l’Hostal, l’any 1922, en què se l’anomenà fill adoptiu, i al mateix carrer figurava una placa que fou destruïda durant la Guerra Civil. Amb aquest carrer, l’autor benassalenc en té dos a tot el domini lingüístic, juntament amb el carrer dedicat a Castelló de la Plana. 
De la faceta poètica, que apareix a la placa de València, us deixem amb «El bes als llavis» i us esperem dilluns 7 d’agost, a les 7 de la vesprada, a la Fundació Carles Salvador, en què presentarem l’exposició Lingüistes pel carrer, i hi serà fins el 25 d’agost.

Veniu i gaudiu i bon estiu!



Dins l'amagatall del cor 
hi ha una galta pàl·lida, 
la tebior d'un bes molt fi 
i una paraula punxaguda 
que tu mai no vas dir-me. 

Dins l'amagatall del llavi 
hi ha desiguals petjades 
d'unes dents amorosides: 
-Tot el somni d'un Amor 
dorm, caut, al trébol dels llavis-. 

Dins l'amagatall dels ulls 
nia la teua mirada 
ben farcida de guspires 
com el cel replé d'estrelles... 

El teu llavi s'esbadella. 
Tremola al vent del desig, el teu cor... 
I l'Amor, nu i fredolic, 
cus i recús, per cobrir-se, 
les sedes dels nostres records 


(fragment del "Poema de tu i jo", dins de l'obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX - Societat Castellonenca de Cultura, 1934)

divendres, 28 de juliol de 2017

DE LLULL I L'ARXIDUC, UN SAVI A MIRAMAR

Per la serra de Tramuntana, a Mallorca, en haver deixat Valldemossa i després d'un seguit de revoltes entre carrasques, pins i bancals d'oliveres, gosem albirar de reüll taques d'aquesta mar nostra abans d'entrar al monestir de Miramar.

Deixem el cotxe sota l'ombra d'una olivera i, abans de pagar l'entrada, ens entretenim a llegir una estrofa del Cant de Ramon: Lo monestir de Miramar / fiu a frares menors donar / per sarraïns a preïcar. / Entre la vinya e el fenollar / amor me pres, fe'm Deus amar / e entre sospirs e plors estar. I per predicar als sarraïns calia saber àrab.
Sobre aquell Boig Il·luminat ja vam dedicar una entradeta a la xerrada lul·liana de Joan Simó
i una altra relacionada amb la presència de Ramon Llull als carrers del nostre domini lingüístic 


La visita s'enceta a l'almàssera, ací tafona, "Conjunt del trull i la premsa de fer oli, i l'edifici o habitació on aquells enginys estan instal·lats ", segons que ens fa saber el DCVB. Com veiem, hi ha una de ben antiga, de tracció animal, i una més nova de darreries del XIX "enginy mogut per un mecanisme semblant al de les bicicletes, amb cadena i pinyons..." Així ens ho explicava un home que ens va convidar a unir-nos a un petit grup de gent. 

I ja va estar! Allò que preveiem com un passeig, com una visita de curta durada, es va allargar fins les dos, més de tres hores escoltant aquell savi que ens tenia a tots embadocats. 

L'oli i l'empelt dels ullastres, millora productiva que el nostre conferenciant atribueix als fenicis, ens va portar a la cambra del costat, decorada amb un seguit de mapes de les illes gregues. Hi havia, a més, dos de l'Europa mediterrània; l'un dedicat al món del comerç i les àmfores de l'epoca fenícia i romana, portadores d'oli i de vins, i un altre amb puntets blaus i grocs per on Llull (al XIII i XIV) i, més intensament, l'arxiduc Lluís Salvador (al XIX) havien viatjat. 
A hores d'ara, ja ens havíem adonat que no es tractava d'una visita guiada qualsevol. Teníem la sort d'escoltar José María Sevilla Marcos, resident a Miramar i excel·lent coneixedor de l'obra lul·liana i de la vida de l'Arxiduc, tots dos antics habitants, com ara ell, de Miramar. Ens havíem afegit a un grup d'amics d'aquest metge, autor de la tesi Ars Compendiosa de la Medicina de Ramon Llull.
Ja dins el recinte del monestir, ens va oferir la informació essencial que calia conèixer i que nosaltres, per la seua claredat, copiem de http://www.rutasramonllull.com 
Fragment del claustre procedent de Santa Margalida de Palma
"El 1276, sota el patrocini del rei Jaume II, Ramon Llull funda una escola missional al monestir de Miramar, a Valldemossa, que fins llavors havia estat sota el domini del monestir de la Real. El mateix any rep confirmació papal per a aquest col·legi de part de Joan XXI (el lisboeta Pere Hispà), conegut pels seus escrits filosòfics i científics. S’hi instal·len tretze frares menors franciscans, que es dediquen a l’aprenentatge de l’àrab i de l’Art lul·liana, el mètode universal que ha de fer possible la conversió a través de la raó. Llull resideix a Miramar uns tres o quatre anys, fins al 1279. El 1295, el monestir havia quedat abandonat i Llull se’n lamenta a Desconhort.
El monestir passa de nou a la Real i a altres ordes religiosos i, al segle XV, s’hi estableixen dos lul·listes que hi munten una impremta que, el 1485, publica el primer llibre imprès a Mallorca. El 1872 l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria compra la possessió, restableix l’oratori (1877) i aixeca diversos monuments a la memòria de Ramon Llull."
D'aquesta magnífica façana ens va afegir que els seus dibuixos geomètrics provenen de Síria i que es troben sovint en moltes mesquites. 
I ja dins la casa, en una sala dedicada a conferències i xerrades, el metge lul·lià ens mostra el seu teatret particular, tot un regal de la didàctica. Allà on esperaríem una projecció de diapositives o un power-point qualsevol, van aparèixer uns elaborats telers amb reproduccions d'aquell Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum, llibre escrit per Tomàs le Myésier, un seguidor del beat vinculat a la cort de França que es va encarregar de recopilar la vida del mallorquí universal. 


I fou allí, teler rere teler, que vam saber de la vida del filòsof, i pare de la llengua literària catalana, Ramon Llull. 
És tanta la informació que mereix ser atesa que hem preferit deixar-vos l'enllaç d'una conferència seua http://idd0098d.eresmas.net/confer2.htm on ens parla de la vida i obra (290 llibres) i, allò que és més interessant, explica les raons per les quals el beat ha estat considerat precursor de la informàtica, del seu domini del llenguatge lògic i matemàtic o dels coneixements apresos del món àrab a través del seu dissortat criat. 
I a través d'uns dibuixos ens va explicar l'Ars que integrava religió, filosofia i ciència. Tota una sèrie de verificacions mecàniques que havien de demostrar a jueus i musulmans la superioritat del cristianisme i aconseguir la conversió dels practicants d'altres religions. (Ho trobareu també a la conferència enllaçada).






Vam passar després per la cambra de Ramon Llull, amb els hàbits franciscans penjats a la paret; ambientació que ens portava al Miramar del XIII.



Ben interessant ens va semblar l'explicació sobre la "quadratura del crecle" (tot i que l'amic Daniel Gozalbo puga dir la seua, em permet unes paraules). En el dibuix, hom veu un quadrat  groc inscrit, dins del cercle, i un altre extern. Si tracem un altre equidistant als dos anteriors, la superfície del cercle és la mateixa que la d'aquest quadrat.



I aquest dibuix, rellotge de vint-i quatre hores, d'ús per als frares, ens feia veure com l'hora sexta queia al migdia, l'hora de la 'sesta', la migdia del borreguet. Recordem els 'sesters' o 'assestadors', aquells paratges, pinarets o grans carrasques, que aixopluguen les raberes quan el sol està ben alt i la calor apreta.


Vam deixar Llull i, en una sala amb un camarot del Nixe que no vam fotografiar, José María Sevilla ens descobrí la seua segona passió: s'Arxiduc. Un bon recull d'aquesta informació la trobareu a http://www.conselldemallorca.net/?id_section=15393 
Hi havia també el seu llibre sobre les Columbretes, que ja coneixíem en la seua reproducció i traducció al castellà (Gerardo Uríos i Jutta Nachtwey) que, amb pròleg de Josep Palomero, va editar l'ajuntament de Castelló de la Plana el 1990.
En caminar cap als penyasegats de la serra vam poder contemplar la Foradada i la munió de iots que arrecerava. L'arxiduc Lluís Salvador va escriure també Die Balearen in Wort un Bild Geschildert (1869-1891), el primer estudi global de tot l'arxipèlag. Aquesta publicació va servir per donar a conèixer Mallorca al món europeu.
I marge mitger de la Trinitat, l'altre nom amb què hom coneix Miramar, hi ha la possessió, no de Lluís Llach sinó de Michael Douglas i Zeta Zeta Jones, s'Estaca. Vam entendre que, antigament, pertanyia a Miramar i per això conté una capella que va construir l'Arxiduc. 
"El Archiduque Luís Salvador de Austria reconoció la influencia de Ramon Llull en los misioneros españoles, en defensa de los indios de América. Trajo una piedra de la misión franciscana de Fray Junípero Serra, de San Francisco (California), y la puso a los pies de una estatua de Ramon Llull, en una capilla en forma de rotonda, que hizo construir en 1872. Ésta está situada en la finca de La Estaca, a 700 m. de distancia de las casas de Miramar.
Hace 32 años cayó un rayo y destruyó la capilla. No está la estatua, pero sí la piedra de California. El rayo no pudo con la piedra. Ahora la rotonda sigue en ruinas, en propiedad del actor de cine Michael Douglas." (J.Mª Sevilla)

I en aquesta direcció trobem una bassa triangular, policromada per una molada de peixets de colors. Recull aigües d'una font més amuntera i, al seu capdamunt, s'agermanen un pi i una carrasca amb una 'aferradeta', abraçada mallorquina, digna de fotografiar.  


Caminem després per un senderol que ens porta a un seguit de bancals d'oliveres que encara manifesten ser antics ullastres empeltats. I una obra preciosa: damunt d'un barranquet, i per unir els bancals, un conjunt de 13 ponts, 13 com els frares del monestir, 12+1 com els apòstols... El mestre lul·lià ens va explicar que l'Arxiduc al seu llibre en comptava 21, però que ell, en restaurar l'espai en comptà 13, tal i com ho podíem comprovarPel que fa a les oliveres i els productius empelts, una dona del grup em confessa que no ho acaba d'entendre. Li mostre la petitesa de les fulletes de l'ullastre i la diferència de les fulles allargassades de cada empelt. També comentem l'existència de bon oli dels seus menudíssims olivons. I aprofite per fer-li saber que, a Imatgies, pot trobar explicacions sobre els empelts, ni que només siguen de cirerers. 

Per acabar la visita ens dirigim a la capella que havíem vist en entrar, on hi ha un retaule en forma de tríptic, presidit per la Santíssima Trinitat, flanquejat per Ramon Llull, a l’esquerra, i santa Catalina Tomàs, a la dreta.  A la dreta del retaule hi ha una còpia de “Notre Dame de la Garde”, l'original de la qual trobem al port de Marsella, tal com ens recordava Salvat Papasseit dins un cal·ligrama amb la inscripcció "Notre Dame de la Garde, priez pour nous". Aquesta obra fou un regal de l’emperadriu Sisí d’Àustria a l’Arxiduc després de les seves visites a Miramar el desembre de 1892 i febrer de 1893 .
Després d'haver agraït que puguérem ser al grup i haver escoltat la lliçó magistral del nostre amfitrió, gose comentar l'existència d'un Miramar ben diferent a Vistabella del Maestrat, una finca que, enlairada a 1200 metres d'altitud i ben lluny de la mar, pren tot el sentit quan el Quinyó esdevé llac. El doctor Sevilla, ben altrament, no creu que Miramar tinga res a veure amb la mar. Suggereix una etimologia ben original però, creiem, un poc forçada, equivalent en àrab a Trinitat, l'altre nom de la possessió. Podeu veure l'argumentació detallada a http://studylib.es/doc/8579916/1-lo-que-s%C3%A9-de-miramar-autor--jos%C3%A9-mar%C3%ADa-sevilla-marcos
En anar-me'n torne a vore la immensitat blavosa i, em pot més l'etiologia que l'etimologia, em sembla un nom ben adient: Miramar

dissabte, 15 de juliol de 2017

LINGÜISTES PEL CARRER, A CASTELLÓ. UNIVERSITAT JAUME I


Foto de Roman Cebrian
Aquest 11 de juliol els Lingüistes pel carrer han estat a la Universitat Jaume I, dins del curs d’estiu organitzat per la Fundació Germà Colon L’assaig: pensament en diàleg i models de llengua http://www.uji.es/cultura/base/cursos-estiu/estiu-2017/cursos-2017/relacio-cursos/10-assaig/
El vestíbul de la Facultat de Ciències Humanes ha acollit l’exposició que s’ha presentat en els actes acadèmics de la vesprada i a les 16 hores l’hem explicada a alumnes i ponents del curs. L’acollida de les persones que ens escoltaven ens ha resultat molt gratificant per l’interès demostrat i les preguntes que ens han fet sobre la metodologia i diferents aportacions. 
Foto de Roman Cebrian
Volem agrair, molt especialment, el professor Lluís Gimeno, per la seua disponibilitat i gestions per a portar l’exposició a la universitat. 

Aprofitem per a comentar els carrers que trobem a la capital de la Plana: carrer-calle de Joaquín García Girona, carrer-calle de Carles Salvador, carrer-calle de Ramon Llull, carrer-calle del Cronista Revest i plaça les Normes de Castelló.

Foto de Roman Cebrian
Els aspectes a destacar són la doble denominació “carrer-calle”, genèric totalment comprensible “carrer” en qualsevol placa de via urbana, sense, pensem, la necessitat de la traducció simultània vertical. Val a dir que en el cas dels nostres lingüistes només el genèric 'carrer' pateix la traducció. No corren aquesta sort la majoria de les plaques dels carrers de Castelló que, sovint, apleguen al ridícul (Carrer del Ceramista Godofredo Buenosaires, i baix, Calle del Ceramista Godofredo Buenosaires).
Foto de Roman Cebrian
Un altre aspecte és la singularitat d’alguns autors, com el benassalenc Joaquim Garcia Girona, autor de Seidia, o la del Cronista Revest, que només troben carrer a Castelló. El tercer punt és la plaça les Normes de Castelló, localitzada com a plaça només a Castelló, si bé que el carrer Normes de Castelló reapareix al Campello, a l’Alacantí.

El fet de la bilingüització del genèric ha estat excepcional en les poblacions de la nostra recerca i la majoria demostraven la normalitat de “carrer”. Aquesta doble denominació, però, sí que l’hem localitzada, a més de Castelló, en altres poblacions planeres, i es repeteix el “calle-carrer”, a Xilxes, a la Plana Baixa.
Carrers amb lingüistes a la Plana Alta i la Plana Baixa (Muntatge d'Hugo Bernat)
En aquestes mateixes comarques, els pobles que formen la nostra investigació són: Almassora (carrer d’Enric Valor), Benicàssim (carrer Manuel Sanchis Guarner, carrer Carles Salvador, carrer Enric Valor), Borriol (carrer Sanchis Guarner), Orpesa (carrer Ramón Llull sic), Torreblanca (carrer Carles Salvador [sense placa], carrer d’Enric Valor); i a la Plana Baixa, Almenara (avinguda d’Enric Valor [sense placa], carrer En Sanchis Guarner), les Alqueries (carrer Enric Valor), Borriana (plaça Manuel Sanchis Guarner), Nules (carrer Ramon Llull, carrer Acadèmia Valenciana de la Llengua, carrer d’Enric Valor ), Onda (carrer Francesc Ferrer Pastor, carrer Carles Salvador, carrer Sanchis Guarner, calle Enric Valor), la Vall d’Uixó (carrer de Manuel Sanchis Guarner), Vila-real (carrer Josep Nebot, carrer Manuel Sanchis Guarner, carrer Enric Valor i Vives), Xilxes (calle-carrer Sanchis Guarner, calle-carrer Carles Salvador).

Mapa de les dues comarques amb els nostres lingüistes
Observem que les singularitats referides a Castelló de la Plana reapareixen a Vila-real, en el sentit de ser l’única població a on trobem un lingüista, Josep Nebot, i també la dedicació d’una via pública a una institució lingüística com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a Nules. D’aquest tipus consideraríem també la plaça i el carrer de les Normes de Castelló ja anomenats i, més al nord, la plaça dels Gramàtics, a Lleida.

Altres poblacions de comarques veïnes són Benicarló (plaça Ramon Llull), Vinaròs (carrer Ramon Llull) http://imatgies.blogspot.com.es/2017/06/linguistes-pel-carrer-vinaros-trosset.html, Traiguera (carrer Pere Labèrnia) i Vilafranca (carrer Carles Salvador). Cal dir que el traiguerí Pere Labèrnia Esteller, autor del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, té un carrer també a Tortosa (Baix Ebre) http://imatgies.blogspot.com.es/2017/05/linguistes-pel-carrer-tortosa.html i a Barcelona. La comarca de l’Alcalatén no té cap via urbana amb presència de lingüistes ni els Ports. 

D'esquerra a dreta: l'acadèmic de la RAE, Pedro Álvarez Miranda, la professora Rosa Agost de l'UJI, Joandomènec Ros, president de l'IEC, Lluís Gimeno, secretari de la Fundació Germà Colon i Joan Rafael Ramos, acadèmic de l'AVL. Foto de Roman Cebrian

Dins del comentaris en el col·loqui posterior a la presentació alguns dels assistents han proposat noms per a carrers com Germà Colon, a Castelló, Carles Salvador a Benassal (a on serà Lingüistes pel carrer, a l’agost, a la Fundació Carles Salvador), i també amb el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, comentàvem un possible carrer de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. També hi ha hagut l’interès del professor Pedro Álvarez de Miranda, membre de la Real Academia Española de la Lengua, per saber si lingüistes catalans són reconeguts en altres territoris peninsulars. Podem dir que el qui més troba ressò és Ramon Llull en carrers a Xerès de la Frontera o Madrid, per exemple http://imatgies.blogspot.com.es/2016/12/ramon-llull-linguistes-pel-carrer.html. Propostes, idees i suggeriments que ens han fet passar una tarda d’estiu amarats a prop de la mar d’aquesta llengua mare.

Després d'Elda-Petrer, Tortosa, Rossell, Vinaròs i l'UJI, a l'agost anem a Benassal. Us mantindrem informats.

JOC D'OBSERVACIÓ
Tenint en compte les explicacions sobre on trobem cada autor i fixant-nos en el mosaic de dalt, podeu fer (a comentaris) un llistat ordenat, tot començant per Plaça Normes de Castelló, dels 30 indrets (poblacions) on trobem les plaques. Us direm la primera i la darrera
Castelló,..., Nules.
Els encertants rebreu un llibret!