divendres, 16 d’agost de 2019

FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS (8) PER MALLORCA (2003-2019)

Direu que aquesta dèria metafotogràfica de retratar retratistes amb la càmera en acció em ve d'antic. Aquesta és del castell d'Alaró (2003). Resulta interessant veure-hi l'evolució de la fotografia; ans de la universalització del mòbil amb càmera encara trobàvem afeccionats amb la reflex i el trípode. 
                                                                                                                                                                                                                                             Al 2006 trobem gent fent-se fotos amb una compacta. El mòbil encara no és majoritari. Les escultures de Ciutat són un atractiu per fer-se la foto; més si aprofiten com a marc del retrat.

                                                                                                                                                                                                                 També aquestes dos són de 2006, a la platja de Palma. M'agrada el contrast de la primera en les seues dos mitats, color i quantitat, i el caramull de nins del segon moment

Sis anys després (2012) encara no s'havia generalitzat l'ús del mòbil per a la fotografia. Mentre la persona fotografiada escala, dos jóvens ens regalen flexions i estiraments.
                                                                                                                                                             De vegades, el fotògraf ens ha aparegut sense ser el motiu inicial de la fotografia, tot ocupant un segon pla. Encara amb una reflex (2012)
                                                                                                                                                                                                           És més, hi ha vegades que el fotògraf ha estat descobert en ampliar la fotografia (2012) i descobrir-lo als peus del far.
Els músics de carrer, en aquest cas de porxo, són un motiu fotogràfic ben conegut. També nosaltres hi pequem sovint.
i
Fixeu-vos en aquest fotògraf, ornat amb una bona càmera reflex, que ja utilitza el mòbil, potser per enregistrar-ne la cançó (2012).   

Xinesos i nipons, ves a saber, tenen fama de fotografiar-ho tot. I pels patis i racons de Ciutat xalen d'allò més; ara sempre amb mòbil (2017).

                                                                                                                                                                                                                                                                   El carril bici que des del port de Mallorca arriba a s'Arenal té, sota la carretera d'avions que entren i eixen de l'aeroport, un punt fotogràfic on els ciclistes, amb els mòbils com en la segona imatge, aconsegueixen el selfie (2017)
 Amb mètodes més tradicionals, també jo vaig aconseguir un autoretrat etílic 7 anys abans (2010)

 Fotògrafs fotografiats a traïció i per l'espatla, al Miramar lul·lià













 I ens quedem amb la joia de saber que també al 2019 hi ha gent que encara troba que una sessió fotogràfica, amb la Seu encesa pel capvespre, mereix una bona càmera.


Totes les entrades (8: Amsterdam, Ronda, Zahara de la Sierra, Madrid, Barcelona, Natura...) dedicades als FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS les podeu trobar a 
https://imatgies.blogspot.com/search/label/FOT%C3%92GRAFS%20FOTOGRAFIATS


dimecres, 7 d’agost de 2019

CRITERIS A LA RETOLACIÓ TOPONÍMICA (1) ..... Exònims (I)

No dic criteris 'per a', 'de' o 'sobre' la retolació; aquesta 'a' suggereix indeterminació, tot justament perquè hi ha absència de criteris o, millor, infinitat de criteris, sovint no lingüístics. Vacil·lació, ja ho avance, seria el fenomen que més es dona a les plaques de les vies urbanes. Anem a pams i veiem mostres diferents sobre la retolació d'exònims (noms de lloc d'altres llengües) a diversos pobles valencians; en aquesta entrada referits a aquells de fora de l'estat (en la propera parlarem de la retolació dels exònims de l'estat espanyol a les nostres comarques). 
L'estiu i la bicicleta, com deia aquella pel·lícula de Chavarri, s'adiuen prou bé per al treball de camp. En la foto de portada ja trobem el què i el com. Malta és un estat europeu que, junt a d'altres estats mediterranis, mereix un carrer a la partida de la Serratella (Borriana). L'absència de preposició, fet habitual com veurem en molts dels exemples, ens podria fer suposar algun tret del carrer, potser un color. Recordem l'entrada 
https://imatgies.blogspot.com/2014/11/carrers-14-la-qualitat.html 
on veiem que en parlar de les característiques d'un carrer prescindim, evidentment, de la preposició (carrer Ample, Llarg, Fosc, Estret, Blanc...); l'hem d'escriure, però, en la resta de retolacions, encara que es perda en la parla col·loquial; per tant, carrer de Malta.
Borriana, París i Londres A una dotzena de quilòmetres de casa hi ha una nova urbanització que ha escombrat l'antiga toponímia (no hi ha cap avinguda de les Novenes de Calatrava, per exemple) i hom ha optat per rebatejar els nous carrers amb un camp semàntic: capitals europees. En diverses ocasions hem parlat de l'opció del camp semàntic quan s'esgota la possibilitat d'aprofitar la toponímia que soterra l'asfalt (séquies, fonts, alqueries, caminets...). El camp triat a Borriana té en la frase universal, això sí, una certa motivació. Al maps de Google podem veure el resultat, i qualsevol podria pensar que no cal eixir de casa per veure com es retolen els carrers. Res més lluny de la realitat; cal anar-hi, cal examinar la retolació tal i com apareix al carrer, perquè és el referent que hom constata, aquell que ens fa creure i assegurar que "s'escriu així".
Així, doncs, en aquesta urbanització que també llueix algunes mostres interessants d'arquitectura, trobem tres avingudes; una dedicada a la Unió Europea, una altra a París i una tercera a Londres, pobles, com sabem, de categoria semblant a Borriana. Roma, Madrid, Hèlsinki, Tallinn, Brussel·les, Berlín, Praga, Riga , Nicòsia i Atenes es reparteixen els carrers amb els topònims escrits correctament, tret de la Haia (amb y "donde las haya"). Això sí, tots els rètols prescindeixen de la preposició de.
El desgavell de la bombolla immobiliària i la urbanitis que se'n derivava va fer aparèixer nombroses planificacions que no han arribat, a hores d'ara, a materialitzar les obres que prometien. Si a Borriana vam trobar que hi ha un 20% de sòl amb edificacions, l'exemple de Cabanes, veí de la Torre de la Sal, no hi arriba. Tret del carrer d'Alemanya, la resta de la urbanització resta buida i abandonada. Els vials que trobem al maps amb el camp semàntic dels estats europeus no tenen, en visitar l'espai, cap rètol posat. No podem, doncs, trobar el criteri que hi empren.
Més desert i abandonat encara trobem Belcaire Sud, a Moncofa, un PAI que sobre el maps apareix retolat amb noms d'estats europeus i on la retolació proposada i aprovada (2006) respon a una forma híbrida, genèric en valencià i específic en castellà. Així trobem: avingudes de Francia o de Suecia i carrers de Bélgica, Alemania, Suiza, Reino Unido, Luxemburgo o Rumania. No hem pogut, però, contrastar-ho amb la realitat, absent de rètols.
La circumval·lació de Vila-real. Ja us avancem que, en general, la retolació dels carrers a Vila-real es troba normalitzada pel que fa a la llengua. Sobre la normativització sabem de la preocupació i seguiment que en fan els tècnics lingüístics del seu ajuntament. Amb tot, la retolació és el resultat final d'un procés que, de vegades, oblida alguns dels criteris o correccions proposades. 
En aquest cas no es tracta de cap urbanització. Els diversos exemples d'estats europeus que hi trobem (Itàlia, França, Alemanya, Bèlgica, Portugal i Grècia) conformen, si fa no fa, la circumval·lació del nucli urbà, tot partint de la motivació ceràmica d'Itàlia. Potser l'avinguda Europa trobe la causa en el somni de la Champions o la UEFA de l'equip que encara manté el nom del poble sense normalitzar. 
A banda de l'absència de preposició, també caldria accentuar Itàlia i Grècia i 'obrir' Bèlgica  i Còrsega, exònim que, com Milà, té altres motivacions.  Veiem com tampoc en l'accentuació hi ha un criteri únic. En la nostra llengua també cal accentuar les majúscules. 
Castelló de la Plana és el paradigma de la vacil·lació. Difícilment hom manté un criteri en dos carrers seguits. El bilingüisme arrossegat durant tants anys pel mateix topònim, Castellón/Castelló, es perpetua en la retolació dels seus carrers, de vegades al frec del ridícul, com l'exemple que adjuntem, on Gonzaléz pren l'accent on li cap. Tornem, però, als exònims i aquest camp que ens ofereix la Ciutat del Transport, polígon creuat per diferents quadres i topònims antics que gairebé han desaparegut amb l'embranzida internacional. Les grans avingudes mantenen el nom únicament en castellà Calle Francia. Sembla que la resta, en un principi, estava retolada amb 'manhattiana' idea. Els noms dels estats, en retolació bilingüe, han substituït els números primers. Observem, però, que el criteri genèric+de+especificatiu desdoblat Carrer de Suècia / calle de Suecia, desapareix a Bèlgica i Estònia on desdoblen el genèric i l'especificatiu només mostra la forma castellana, que no exigeix l'accent. A més, a Estònia tampoc la preposició apareix amb d'. 
També l'exonímia troba la mar de rètols. Tret de l'exemple Mediterrània/Mediterrani, la resta pertany al terme de Sagunt. A l'Almardà conviuen diversos camps semàntics, com ara ciutats i estats europeus, fauna autòctona i mars. Com veiem a la imatge central també han respectat algun topònim antic, com ara els Muntanyars, amb Avinguda Muntanyars, al costat de l'Avinguda Europa, hiperònim d'un dels camps semàntics. Ens interessa, especialment, el cas de la/el mar que mostra diversos exemples i la vacil·lació en la presència o absència d'article i preposició (Carrer Mar Negre / Carrer de la Mar Negra). Tot i que, tant el DIEC2 com el DNV, admeten els dos gèneres per a 'mar', l'ús tradicional dels pobles costaners creiem va lligada al femení, tal i com ho mostren les expressions o la mateixa toponímia local: me cague en la marla mar de bé, mar grossa, la mar està altacamí (de) la Mar... Potser el masculí l'hem trobat més lligat a l'estudi de mars i oceans, aprenentatge en castellà.
Ben curiosa resulta la renovació de plaques a Nules, sobre la qual tornarem en properes entrades, del rètol Avinguda Mediterrània  i el nou Avinguda del Mediterrani, a l'altre cantó del carrer. Si bé afegeix l'article i la preposició, canvia el gènere, potser per manifestar la validesa de masculí i femení, en tot cas vacil·lació que no ajuda a la normalització. 
I també trobem exònims aïllats, sense formar part de cap camp semàntic, amb motivacions diferents. 
"Quan els topònims exògens no tinguin una forma catalana d'ús històric ben consolidada, emprarem la forma en la llengua originària", llegim als Criteris per a la toponímia d'àmbit municipal . Comissió de Toponímia de Catalunya
I així trobem molts carrer de Buenos Aires, que no coneix cap traducció. No és el cas, però, de la República de les Filipines, exemple de Moncofa. La troballa de la plaça de la Salzadella s'explica per l'any de la retolació, quan només el castellà parlava pels cantons. El carrer Nàpols sense preposició, com el de Nules i el de Moncofa, pertany a un seguit de carrers lligats a l'antiga Corona d'Aragó.
El cas d'Almassora, finalment, és ben irònic i de motivació popular. La cosa és que aquest carrer es va guanyar l'especificatiu de Venècia per les moltes inundacions provocades per les marors. Un veí, raonablement cabrejat, va proposar el nom a l'ajuntament.

OBSERVACIONS FINALS
Ens caldrà esperar per fer l'anàlisi completa i traure'n algunes conclusions. Sí que podem, però, avançar unes observacions.
1- La retolació dels carrers exigeix el treball de camp, l'observació directa, perquè les relacions d'acords municipals, el Maps o els diferents plànols i vialers no responen, sovint, a la realitat fixada als cantons o penjada d'un pal solitari. A més, allò que veu la gent pel carrer 'va a missa' i hom creu que és la forma correcta. Cal, per tant, analitzar els rètols físics.
2- Tot i el bon quefer de les oficines de Normalització de tants ajuntaments (assessors lingüístics reals), els canvis de governs, els criteris de cada regidor i el nul seguiment de l'obra final fan que apareguen contradiccions en la retolació viària de cada poble.
3- Per tant, els criteris no sols són diferents segons el poble; també dins de cada poble compta el moment (espai i temps).
4- Les vacil·lacions de tipus lingüístic observades fins ara són:
-absència/presència de preposició
- amb article o sense?
- exònims adaptats o formes castellanes
- bilingüisme dels genèrics i/o dels especificatius

No cal ser molt espavilat per concloure que ens aniria bé uns Criteris per a la toponímia d'àmbit municipal. Tampoc som tan innocents per saber que el compliment de la Constitución només interessa algunes vegades i que allò de la col·laboració entre comunidades autónomas es desatén per principi institucional. Caldria, doncs, fer una manual a l'ús amb exemples d'ací.

divendres, 26 de juliol de 2019

DONES VALENTES. 25 de juliol, Diada Internacional de la Dona Afrodescendent

Segur que esteu pensant que els anys hauran de tindre 500 dies per poder assolir tantes Diades Internacionals, com ara aquesta de les Dones Afrodescendents. Us ben assegure, però, que la causa s'ho mereix. Perquè són lluitadores de mena, aquestes dones que des de l'educació, el teatre, el cinema, la salut o la mediació social treballen per fer un món sense racisme; tot un repte ben difícil en aquesta Europa del segle XXI.
Al Centre del Carme de Cultura Contemporània de València vam poder gaudir d'una vesprada farcida d'esdeveniments culturals i reivindicatius. Els preparatius inicials en el marc d'una València gòtica on, fa uns quants segles i d'aquelles maneres, convivien jueus, cristians i musulmans. 
Amb la sala plena es projectà el curt Black or latina de l'afrocolombiana Karent Hinestroza, amb una clara reivindicació de la presència afrodescendent de gran part del món llatí i una crítica als tòpics nord-americans sobre la dona llatina.
I després de la projecció els mots d'aquesta dona, que amb el seu nom ja ens parla de barreja i riquesa; la que havia demostrat al film, com a productora, actriu, directora... i la que ens mostraria després, amb la dansa. 
Amb la llum gòtica del passat i una sala plena ben present, Issabelle Mamadou va donar la paraula a cadascuna d'aquestes dones lluitadores: Esther, com a defensora dels drets humans; Mikera, actriu que denunciava els tòpics en els papers que assumeixen al cinema..., o la mateixa Karent que tornà a intervindre en aquest parlament. La catalana  Cary Mc Cay, experta en temes socials i d'educació, ens parlà de la necessitat de ser activista com l'única manera de fer front al racisme quotidià que pateixen les afrodescendents.  

I, abans de passar al claustre renacentista amb berenar, música i ball, vam tindre ocasió de jugar i "fotografiar algun fotògraf" davant el magnífic cartell de Daniel Murillo.

Mabele percussió i Dansa africana

També amb Esther

I Karent

Fa uns dies ja hi vam penjar una entrada ben curiosa relacionada amb l'afro-ascedència i els noms de les mares

dimarts, 16 de juliol de 2019

DIA DEL CARME, KARMA DEL SOL

 Potser foren les 6:40 quan eixia el sol per la ratlla, allà on brama la tonyina. Amb els peus dins l'aigua i les ones fent sigolletes i cusquerelles he contemplat eixe miracle matiner que, malgrat la insistència diària i secular, no es fa pesat. M'ha dolgut no portar la càmera i felicitar tantes Carmes que hi ha al món.
Com que el sol i el núvol són bons amics han decidit tornar a muntar el matí mentre anava a per la càmera. I heus ací que hem pogut, amb un altre horitzó, vore com eixia el sol... amb molta karma, això sí.

dilluns, 8 de juliol de 2019

FORTANETE. EL FESTEIG DE SANT CRISTÒFOL I LA MARE DE DÉU DE LORETO


A l'amic Jose Górriz
Cal aclarir que es tracta de San Cristóbal i la Virgen de Loreto, tots dos de Fortanete. També, perquè no s'esglaie ningú, el festeig ve al cas perquè, curiosament, se celebren les dos romeries a sengles ermites el mateix dia, el 10 de juliol (darrerament, però, i per allò de la gent que es troba lluny del seu poble, se celebra el diumenge més arrimat a la data tradicional). Veritat és que a molts altres llocs de la península la Mare de Déu provinent d'Itàlia sol celebrar-se el 10 de desembre, una mica massa fresquet per aquestes terres.
36 fotografies més, com si fora un rodet d'abans, i un vídeo (llàstima que hi ha el soroll del vent) us il·lustren un matí amb dos romeries.  





I la rondalla... de Vinaròs! Molta gent que va baixar cap a la costa manté les tradicions d'aquelles generacions que, naturalment, tenien relacions amb la gent del Maestrat. Lluny el temps d'anar a extremo.







Les ermites de Loreto s'escampen arreu de les nostres comarques i també d'aquestes, de tradició ramadera i exportadores de llana... Caldrà tornar-hi! Ara ja hem aprés que les roselles són ababoles, les falcies encejos i els clavaris, que ens han fet la caritat de donar-nos tortas, són caridaderos.

dijous, 4 de juliol de 2019

RÈTOLS CURIOSOS (3). ELS BARS

Amb un interès lingüístic evident hem guardat retolacions ben curioses que vam encetar amb una de les seues funcions bàsiques de crida al consum, la conativa 
Després, animals classificadors com som, hem encetat diversos camps semàntics que seguim ampliant amb noves troballes
Aquesta entrada la dediquem als bars i restaurants que ens aporten alguna curiositat lingüística. La procedència (Palma, Barcelona, Lleida, Manacor, Castelló d'Empúries, Peníscola o Tarragona) recull mostres de la diversitat.
l'arjub de Peníscola ens aprofita com a fenomen fonètic del pas l>r. La Taverna Almoga-bar' de Castelló d'Empúries afegeix a la reivindicació lluitadora un apòstrof-genitiu saxó... De la Bodega Bellver de Palma volíem destacar Llonguets i Berenars. Del llonguet, que ve a ser com el nostre 'ximet', pa menut, diferent del llongo almassorí (de confitura de moniato, pastís de Pasqua), potser també en parlàrem a  l'entrada sobre llesca i les seues variants 
Tapa i àpat té la gràcia d'aplegar dos conceptes gastronòmics, tot fent-ne un capicua lingüístic: un palíndrom bifront.
Crec que ho vam retratar per Palma. Resulta curiós i variadíssim l'ús de Can, Ca n' i moltes formes més, a les quals caldrà dedicar una entradeta. En aquest cas Antonio ha tingut prou amb C' i ha decidit aquesta nova forma C'AntonioL'expressió Amb un parell d'ous s'adiu d'allò més a la truiteria (encara no ho havia llegit mai) de Lleida. Del bar de Manacor i la sinonímia regional de 'berenar' en vam parlar a 
Senzill i singular que al cafè posem Sucre, tot i el refús actual i les alternatives d'endolciment. Per últim, a Tarragona vam trobar aquest menjar, beure i escoltar, en un bar de bateig basc, onak, que com ens ha fet saber Manel Rodríguez-Castelló significa 'els bons'.
Si teniu algun altre exemple en la nostra llengua, envieu-lo a jbsensegel@gmail.com
Com ja passava amb The Forner (coques i pa natural) joc anglo-català de mots, aquest L'OW juga amb les dues llengües. Es tracta d'un bar-burger, que ens ha fet arribar l'amic Ventura Castellvell. Es troba en una zona ben guiri, junt a la Boqueria. Si podeu llegir el cartell de l'esquerra veureu el bilingüisme espanyol-anglès... Ja té eggs la cosa!
Encara, el mateix Ventura, ha tingut a bé enviar-nos d'altres mostres de Barcelona, com aquesta Xaica i el seu germà menut, Petit Xaica, curiositat lèxica que recull el DIEC coma 'gussi', embarcació petita, llagut.

L'altra curiositat de bateig d'un bar és la d'aquesta cerveseria El drapaire de la cerveseria artesanal. Ens ha cridat l'atenció (i la confirmació del nostre descoenixement cerveser) el cartell de la vora "Les 'stouts' seran sempre fosques". Hem sabut, després, que Stout o Porter stout és un estil de cervesa tipus ale, negra, amb altes proporcions de malta torrefacta, originari de les Illes Britàniques.
I el corre-corre moradet del balcó... una preciositat

dissabte, 29 de juny de 2019

L'OMBRA DEL FOTÒGRAF. Fotògrafs fotografiats (7)

Si hom defineix la fotografia com allò d'imprimir la llum, escriure amb la llum, també podem expressar-nos amb l'ombra, inseparable veïna. 
I heus ací uns quants exemples d'imatges on trobem el fotògraf imprés en gris; allargat i deforme, ara damunt la vegetació, ara damunt la pols del camí o fixat al carrer empedrat... I hi ha més, un seguit de vuit selfies (sense pal) fets d'ombra i contrast. 
La primera imatge és de 2009, del camí de Jaume I, entre Fortanete i Catí (potser fora el terme de Vilafranca)
La segona, un any després, pertany al mateix camí de Jaume I, tram anterior (cap a Villaroya de los Pinares). La tercera fotografia recorda un passeig pels carrers de Palma.
Aquesta, més gran, amb fotògrafa fotografiada i ombres, té a vore amb un reportatge que vam fer amb els alumnes d'audiovisuals a l'almacén de Renau; avui Consum. Imatgies ja hi va dedicar una entrada d'aquell treballet que vam titular "Magatzem de llum" https://imatgies.blogspot.com/2013/10/un-magatzem-de-llum.html


També la natura pertany al món de lletres; veieu sinó aquesta "savina lletrada".


I el bassot del Carreró, amb el fotògraf amagat darrere del jaç.




El blanc de l'alqueria permet el contrast del clar i el fosc, com el gosset, rater valencià que la cuida. 


I aquest final d'escola reivindicativa, imatge de 2013 que incorporava el fotògraf al cartell