dijous, 9 de febrer de 2017

LA MAR QUE TENIA MARGES (1) amb el vídeo de 2001


La costa d'Almassora, com tantes d'altres d'aquesta mar nostra, ha patit els efectes d'un dels pitjors agents d'erosió, l'home. Enguany (fotografies adjuntes) ha tornat a conèixer els efectes del port de Castelló i la regressió que pateix en trobar-se a migdia d'eixa gran barrera que impedeix, de nord a sud, el pas de sediments que configuraven i protegien la nostra costa. 

El tema, sens dubte, mereix una anàlisi més detallada. En properes entrades tractarem de veure-ho. La recent malesa, però, ens ha fet reprendre el tema. L'associació de veïns Amics de la Mar d'Almassora i l'empenta de la seua presidenta, Evèlia Beltran Ramos, ens encoratja per tal d'aplegar materials que ens facen comprendre i, alhora, reivindicar els drets d'aquesta costa malmesa.  Sort que enguany era gregal i no llevant!
El vídeo que adjuntem, realitzat per Pere Trenco amb un bell muntatge fet a partir d'imatges de vídeo de l'amic Otto Renner (tot un capicua alemany) i fotografia i text de Jesús Bernat, recorda aquella maror de 2001, mar de llevant.

dimarts, 17 de gener de 2017

DIES DE MESTRAL

Coneix el mestral, entre d'altres mestratges, el de la perruqueria

Fa dies que, amb el mestral i la gràcia que té per netejar l'horitzó, hi busque el Montgó.

Al capvespre, amb la mar encalmada per l'escullera de les Goles, mire sud enllà. 

Més tard, després de la buidor del golf retrobe la serra de Corbera, Cullera. Montdúver i, potser, Bèrnia..,
  
Aquest matí ha tornat a moure amb força mar i mestral

 I els colls es pentinen per besar la platja ben templats

La mar diu que dijous girarà a gregal i bullirà el mar...


Diuen del gregal, però m'ho veig vindre... També amb mestral ni peix ni pardal.

dimecres, 28 de desembre de 2016

RAMON LLULL A LINGÜISTES PEL CARRER. LxC Àngela Buj (CEL) i Jesús Bernat (Sd'O)

El 29 de març el beat han celebrat; el 29 d'aquest mes una entrada és nonada 
En morat els llocs d'on ja disposem fotografies; en taronja els que ens resten per visitar 
https://drive.google.com/open?id=1z2HRYxEa9-_sDxXSNIyx-wq28us&usp=sharing
Fil per randa 
S’estén com una randa el seguit de pobles de la nostra geografia en què hem localitzat carrers de Ramon Llull. Alguns els hem passejat, d’altres resten expectants al nostre objectiu. N’hem captat amunt i avall des de l’eixida del sol al capvespre, amb migdies calorosos viatjant per terres valencianes, d’altres temperats per la mar de ses Illes i alguns bressant-se sota els núvols del Canigó. Tal com el nostre filòsof planejava un abast universal de les seues ensenyances, així hem notat que és el lingüista –permeteu-nos-ho– més universal en els nostres territoris. Aquell que hi és a la Catalunya Nord, al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears. És també un dels qui més vies n’hem localitzades, vora unes dos-centes. Després de Pompeu Fabra, 272, és el segon amb més presència en el bateig de les nostres places, dels nostres carrers, carrerons…, i, com dèiem, la seua universalitat es manifesta en ser present en la majoria del nostre àmbit lingüístic. 

Els 10 lingüistes amb més carrers
Fins i tot, també és reconegut en altres ciutats peninsulars com Madrid o Còrdova, amb el nom de Raimundo Lulio o a Xerès de la Frontera, calle Ramón Llull. Quant a variants del seu nom, l’accent no és exempt en algunes plaques de poblacions catalanes. També hem localitzat variants de Ramon, per exemple a Castalla (l'Alcoià), carrer Raimon Llull en un extrem del carrer i, en l’altre, carrer Ramon Llull. Casuística que també és paral·lela a la ubicació del carrer, ja que principalment hi ha una especial predilecció pel bateig de carrers d’urbanitzacions amb el nom de Llull i, en ocasions, ben enlairats com si tractés d'assegurar-se el seu Miramar. En alguns casos, com a Tàrrega (l’Urgell), el carrer és ben cèntric, però manta vegades hem hagut de dirigir-nos a la perifèria per a localitzar-lo. En algunes ocasions, com a Barcelona, és el cognom el qui ha donat el nom al carrer. Ara, però, volem mostrar només uns breus punts de la randa que hem anat teixint amb, ja ho sabeu, l’il·luminat de Randa, de qui som admiradors incansables de la seua obra, per a afegir-nos al reconeixement d’aquest savi universal de la nostra cultura i sumar-nos al punt i final d’aquest Any Llull.

Plaques fotografiades dels carrers de Ramon Llull, tot seguint un ordre alfabètic, tal i com us mostrem davall
Alaior*, Algaida*, l'Ampolla, Arenys de Munt i Artà*
Badalona, Balaguer* Barcelona*,  Bellcaire d'Urgell, Benicarló i Binissalem* 
Calafell, Calella, Cambrils, Carcaixent, Castalla i Castelló de la Plana
el Catllar, Ciutadella*, Costitx*, Deltebre, Esporles* i Felanitx*
Gavà*, Gelida, Guissona, Inca*, la Llacuna i Lloseta*
Llubí*, Malgrat de Mar, Mataró*, Mont-roig del Camp, Montaverner  i Montuïri* 
Els pobles marcats amb * són col·laboracions d'arreu del domini lingüístic. Agraïm, ben sincerament, les trameses que ens han fet Vicent Rosselló, Toni Torregrossa, Antoni Garcia, Neus Garcia, Maria Josep Franc, Eva Ferrando, Ernest Micó, Maria Josep Mira,  Lluís Gimeno, Manel Ito i Josep Andrés des del País Valencià; Ventura Castellvell, Amadeu Marco, Albert Turull, Albert Bernat, Tomàs Camacho, Joan Ferreres, Rafel Molina, Santi Arbós, Pepa Sardanyes i Agnès Camatxo Buj des del Principat; Òscar Begur, Mariona Ràfols, Joan Mut, Mercé Bernat i Djombo N'Dong des de les Illes. 
Els mosaics han estat una col·laboració d'Hugo Bernat
Móra la Nova, el Morell, Nules*, Orpesa, Palafolls i els Pallaresos 
Palma*, Perpinyà, Porqueres*, Premià de Mar , el Puig de Santamaria i Reus
Roquetes, Salou, Sant Jaume dels Domenys, Sant Julià de Vilatorta*, Sant Pol de Mar i Santa Bàrbara 
Santa Perpètua de Mogoda, Sencelles*, Sueca, Tarragona (2) i Teià
Terrassa, Tordera, la Torre de Claramunt, Tortosa, Ulldecona i València
Vic*, Vilanova del Camí, Vilassar de Dalt, Vila-seca i Vinaròs




I el 29 de desembre ens ha arribat el carrer de Ramon Llull de Ses Salines, regal de Mariona Ràfols.
Ja sabeu que aquesta entrada forma part del projecte LxC, Lingüistes pel carrer, que venim desenvolupant des d'abans de l'estiu i on podeu col·laborar.
I per tancar l'any, amb gebre i rosada matinera, pel Bages Ramon Llull també hi era.  
A Santpedor, Sant Iscle de Bages, a Masquefa i Manresa.   


 

I si aquests eren els pobles que corresponen als cartells que hem fotografiat fins ara, us oferim el llistat sencer de pobles on Ramon Llull té algun vial. Podeu obrir també el mapa de dalt per situar el carrer amb precisió:
Alaior, l’Alcúdia, Algaida, Amer, l’Ampolla, Andratx, Arenys de Munt, Argentona,  Artà, Artesa de Segre,  Arenys de Munt;  Blanes, les Borges Blanques,  Búger, BunyolaCabestany, Cadaqués,  Calafell, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Calella,  Calonge, Calvià,  Cambrils, Campanet,  Campos, Capdepera,  Carcaixent, Cardedeu,  Cambrils, Campanet,  Campos, Capdepera,  Carcaixent, Cardedeu,  Cassà de la Selva, Castalla,  Castelló de la Plana, el Catllar,  Cerdanyola del Vallès, Ceret,  Ciutadella, Consell,  Costitx, Cubelles; Deià, Deltebre; Eivissa, l’Escala, Esplugues de Llobregat,  Esporles;  Felanitx, Figueres, Flix;  Gavà, Gelida,  Girona, Granollers, Guissona; Ibi,  Inca; la Llacuna,  Llançà, Lleida,  Lliçà d’Amunt, Llinars del Vallès,  Lloret de Mar, Lloret de Vistalegre,  Lloseta, Llubí, Llucmajor; Malgrat de Mar,  Manacor, Manresa,   Maria de la Salut, Marratxí,  Martorell, Masquefa,  Matadepera, Mataró,Molins de Rei, Mollet del Vallès,  Montaverner, Montcada i Reixac,  Mont-roig del Camp, Montuïri, Móra la Nova, el MorellMuro, Muro d'Alcoi; Nules; Olot, Orpesa; Palafolls, Palafrugell, els Pallaresos, Pallejà, Palma, Perpinyà, Petra,  sa Pobla,  Polinyà, Pollença,  Porqueres, Porreres, el Prat de Llobregat, Premià de Mar,  Puçol, el Puig de Santa Maria;  Regencós, Reus,  Ripollet, la Roca del Vallès, Roquetes, Roses;  Sabadell,   Salelles, ses Salines, Salou, Sant Adrià del Besós, Sant Antoni de Portmany, Sant Boi de Llobregat, Sant Cebrià de Rosselló,  Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve Sesrovires,  Sant Feliu de Guíxols,  Sant Fost de Campsentelles, Sant Francesc de Formentera,  Sant Fruitós de Bages,  Sant Guim de Freixenet,  Sant Jaume dels Domenys, Sant Joan, Sant Josep de sa Talaia, Sant Julià de Vilatorta,  Sant Llorenç des Cardessar, Sant Martí Sarroca,  Sant Pere de Ribes, Sant Pol de Mar,  Santa Bàrbara, Santa Coloma de Gramenet,  Santa Eugènia, Santa Eulàlia de Ronçana,  Santa Eulària des Riu, Santa Margalida,  Santa Maria del Camí, Santa Perpètua de Mogoda,  Santanyí, Santpedor,  Sarrià de Ter, Sencelles,  Sentmenat, Seva;  Taradell, Tarragona, Tàrrega, Teià, Térmens,Terrassa, Tordera, Tornabous, la Torre de Claramunt,  Torrefarrera, Torres de Segre, Tortosa;  Ulldecona; València, Valldemossa, Vendrell, el,  Vic,  Viladecavalls, Vilafranca de Bonany,Vilanova de Segrià,  Vilanova del Camí,  Vilanova i la Geltrú,  Vila-seca, Vilassar de Dalt i  Vinaròs

Altres enllaços d'Imatgies relacionats:
I, com nosaltres, com Llull, seguiu fent via 
i si voleu col·laborar, 
carrers de Llull ens heu d’enviar:



"Anava l’amic consirós en son amat e atrobà en la via grans gents e grans companyes qui li demanaven de noves. E l’amic, per ço cor atrobava plaer en son amat, no respòs a ço que li demanaven e dix que per ço que no es llunyàs de son amat no volia respondre a llurs paraules."  

Libre d’Amic e Amat




divendres, 23 de desembre de 2016

NADALETES PER UN ALTRE NADAL


"Aquesta preciositat de floretes (Narcissus tazetta) han esperat soterrades, tot dormint en les seues cebetes, el pas de la primavera i de l'estiu. A la tardor van començar a estirar el collet i, quan ja s'havien assegurat que no restaven octubreres ni roses, que el fred havia adormit la natura, aleshores han esclatat amb tota la seua bellesa. El diminutiu que les bateja és l'excel·lència de l'afectivitat, nadaleta. I si bé el nom ens recorda aquestos dies 'familiars', desitgem, ben altrament, dedicar aquesta flor als que voldrien un altre nadal." 
Així ho déiem al 2011 i, tot i que les d'enguany no han esclatat encara, són les mateixes matetes que van florir fa cinc anys. 


  Ja hi déiem: "Voldríem dedicar aquestes nadaletes a tots aquells i aquelles que odien el Nadal o diuen passar del Nadal. No, no es tracta del tennista; ens referim a eixos dies farcits d'obligacions comercials que per a molts són desitjables, però que, animalets socials com som, també pateixen aquells que en volen fugir:

als que estan lluny dels que estimen i als que estimen  els que estan lluny
als que creuen que ningú els vol i als que creuen no voler ningú
als que no reben felicitacions i als que es feliciten de no rebre'n

als que no els porten cap regal i als que no en volen portar
als que discuteixen per un que i als que no volen discutir
als que treballen aquesta nit i als que no tenen treball
als xiquets, als minyons, als nens, als nins i als sagals
als que pateixen recordant i als que recorden patir
als que sopen sols i als que no volen sopar

als malalts d'amor i als sans d'esperit
als que ja no estan i als que ja no són
als indignats i als dignes

Va, sumem!
 I a la resta també!
Bon Nadal!!

diumenge, 18 de desembre de 2016

NOMS 5 i l'anuari ONOMÀSTICA-2016



El número 5 de Noms és un homenatge a Josep M. Albaigès, president que va ser de la Societat d'Onomàstica, a qui ja vam dedicar una entrada sobre Toponímia i números en saber del seu traspàs, http://imatgies.blogspot.com.es/2014/03/toponimia-numerica-jmalbaiges.html 
A més de dos articles sobre la seva persona i cinc sobre antroponímia hi trobareu les seccions habituals Notícies i Novetats bibliogràfiques. En la primera es fa un repàs a les conferències, xerrades, congressos, jornades, tesis toctorals i l'Onomàstica a la xarxa. A Novetats bibliogràfiques, a més dels articles, butlletins, revistes i llibres relacionats amb el món onomàstic, se'ns ofereixen algunes recensions. 
Tot ho podeu trobar a   http://www.onomastica.cat/ca/noms




Invitació a col·laborar amb Noms

La revista Noms és el canal de comunicació dels socis i sòcies de la Societat d'Onomàstica, pel qual circularan materials onomàstics del seu interès. Per aconseguir que la revista sigui una eina d'informació, difusió i participació bona i útil ens calen col·aboradors. Els socis són els creadors i els receptors dels continguts, amplis i diversos, que inclouen la teoria, la metodologia o el treball de camp en onomàstica o que provenen del resultat dels seus estudis, de les seves investigacions o dels seus coneixements. Són materials que, en forma d'article, posen a disposició dels lectors. Igualment, cal que hi hagi socis que redactin ressenyes, crítiques o notes de les publicacions onomàstiques (llibres o articles); socis que proporcionin les novetats bibliogràfiques, escrits o informacions (notícies, polèmiques o textos apareguts en la premsa) sobre activitats onomàstiques (congressos, jornades, cursos, conferències, presentacions de llibres, debats o exposicions), tesis, treballs acadèmics, treballs de recerca de batxillerat, documents d'arxiu o imatges amb valor onomàstic.
El nostre desig és publicar i difondre els continguts que abracin tants aspectes relacionats amb l'onomàstica i amb les ciències que li donen cobertura com sigui possible. És per això que fem una crida a la participació. Ens podeu fer arribar les vostres col·aboracions i propostes a revista@onomastica.cat. Qualsevol contribució serà benvinguda.

Per la seua banda, l’anuari Onomàstica aplega set articles, tres dels quals, seguint la voluntat internacional de l’anuari, són fruit del Simposi sobre topònims minoritaris a Eslovènia, àrees bilingües adjacents i països de parla germànica que va tenir lloc a Graz (Àustria) el mes de març d’enguany. A més de la informació que ens aporta l'índex adjunt, volem destacar José Castillo, que actualment treballa amb Pau Fuster (el Tossal Cartografies) en la redacció d'un mapa del terme del Puertomingalvo, d'on fa un repàs als orònims i la seua retolació.









dijous, 1 de desembre de 2016

LA TARDOR, CODONYAT DE TRES COLORS... ... Gràcies, companys


No, no és un codonyer... Efectivament, Ximo, ho has endevinat! És una servera.

 
No em direu, però, que no té els colors d'aquell codonyat. 
Els mateixos -mira per on, Djombo- que la bandera de Senegal.

I és que avui me n'ha anat amunt, a estrenar el vostre regal!

 Xe, quines fotos fa! Mireu a contrallum. 
Conste que encara ixen millor, però ací les he de reduir de pes..., no en sé més.  

Hi ha servera que només coneix un groc claret

I d'altres que s'acanellen vora les oliveres

 Com els roures, encantats amb les savines

Mireu, sinó, aquest bosquet: el Rourar.
El Rourar és un topònim bonic en terres on parlen de rebollars 

 I el cirer, ja despullat, encatifa el bancal de grocs envermellits,

 sufocats i avergonyits en la seua caiguda

 
I els més jovenets, sabedors que la tardor només és una primavera d'hivern, s'enjoien amb el roig

dimecres, 2 de novembre de 2016

JOAN CARLES SIMÓ PORTA LLULL A ALMASSORA

Joan Carles Simó encantà el públic i l'entusiasta presentador de l'acte, Jaime Clemente Martínez


Havia sentit a dir que Ramon Llull, en certa manera, havia estat un predecessor de la informàtica; potser per la combinatòria de la seua Ars Magna. Heus ací que un bri de veritat hi deu haver perquè, mentre al carrer la joventut almassorina s'implicava en l'ancestral tradició del Halloween, al Saló dels Llauradors  el Boig Il·luminat no acabava de veure's projectat a la pantalla tot impedint que hi hagués connexió entre l'ordinador i el projector. Així començava la Tertúlia del Portal del proppassat dilluns, 31 d'octubre. 
Joan Carles Simó, però, va suplir les deficiències tècniques amb la veu, la il·lusió i la passió que mereix qualsevol estudi estimat. Amb el didactisme de qui sap ensenyar distraient va repassar l'aventura de Ramon Llull a través de les miniatures d'aquell Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum, llibre escrit per Tomàs le Myésier, un seguidor del beat vinculat a la cort de França que es va encarregar de recopilar la vida del mallorquí universal. 
I, si bé és veritat que no vam poder gaudir en la pantalla d'aquelles petitíssimes meravelles, amb l'ajut d'un atentíssim Jaime,   la descripció acurada i la passió del ponent van fer entenedora la magna tasca del beat de Randa.
I, en acabar, encara van haver ganes de saber més de Llull i, tot aprofitant els coneixements del filòleg, va haver-hi un seguit de qüestions en què va participar el públic.
L'almassorí i solleric Joan Carles Simó és un veritable especialista en l'obra lul·liana. Col·labora amb el Raimundus Lullus Institut de Freiburg en l'edició de l'obra llatina de Ramon Llull i, en l’actualitat, prepara l’edició de l’Art de fer e solre questions del savi medieval.