divendres, 17 de maig de 2019

CAPVESPRE A BRUSSEL·LES

Com un quadre de les llances inútils, a Brussel·les, ben prop de Waterloo i a vuitanta quilòmetres de Breda, s'amaga el sol. 
I em ve al cap un llibre que em van regalar els Carmelites, a Borriana, amb allò de la fi del curs (potser fora el 67-68), que mai he acabat: En Flandes se ha puesto el sol
I els soldats fan rap mentre el sol s'amaga
 Quan s'apaga resta una pau de fresca estança... i algun avió escriu al cel.

dijous, 25 d’abril de 2019

LxC A LA JORNADA PEDAGÒGICA POMPEU FABRA

 El dia de Sant Josep, que no era festiu a Catalunya, vam participar en la Jornada Pedagògica sobre Pompeu Fabra a l'Institut d'Estudis Catalans amb la presentació de materials didàctics. "Fabra, un lingüista pel carrer" va ser el títol de la comunicació 
http://xtec.gencat.cat/…/18.-Fabra-Lingueista-pel-carrer.pdf
 Hi explicàvem, en una primera part, el projecte general de "Lingüistes pel carrer". Després, una més específica sobre Pompeu Fabra que ja incloíem al llibre Lingüistes pel carrer. Estudi i proposta didàctica

dissabte, 13 d’abril de 2019

FONTS TRILINGÜES

La platja de les Fonts, a Alcossebre (Alcalà de Xivert), és un dels indrets més interessants del paisatge valencià. Al febrer era una delícia; ara, imagine, serà un eixam turístic. Es tracta d'una platja amb ullals, surgències d'aigua que davalla, sembla, de ben amunt. 
Tot i la seca que arrossegàvem des del desembre, el cabal d'aigua era suficent per encantar-se amb els redolins del seu cant. Més val, però, que lleveu el so perquè amb un mòbil i la meua poca traça...
L'amic Ventura Castellvell ens aporta un sucós comentari
"Suposo que aquests fonts són d’aigua dolça, com ho són les fonts que brollen a tocar del mar conegudes com Aiguadolç en altres llocs. A Dénia (Marina Alta) hi ha “l’Aiguadolç o brollador natural d’aigua dolça dins d’una gruta marina [...] manté encara l’antiga forma de ‘dolç’, invariable al gènere”; també la cova i la torre de l’Aiguadolç (Joan Ivars Cervera, Els noms de lloc i de persona de Dénia, 1995, p. 126). Casos similars són la cala i el torrent d’Aiguadolç, a Sitges (Garraf) i la cala d’Aiguadolç, al Port de la Selva (Alt Empordà)."

Al mateix terme, tot parlant de la torre Ebrí, ja havíem denunciat l'escassa preocupació per les retolacions a 
Ara ens trobàvem amb una valuosa i necessària informació sobre aquesta platja.
 L'explicació, com podeu veure en aquest faristol de dalt, no es conformava amb el bilingüisme (Historia / Història) traductor de topònims (Playa Las Fuentes) sinó que arribava al trilingüisme (en castellà, anglès i francès); això sí, no comptava que els valencians tinguérem dret a allò tan mínim com és poder llegir la informació (també) en la nostra llengua.
L'amic Ventura hi afig una observació ben pertinent i dolorosa: Tant en francès com en anglès tradueixen el topònim tot partint del ja traduït castellà: "Las Fuentes Beach" i "plage de Las Fuentes"




Una mica més avant vam localitzar un altre cartell. Potser pel fet que aquest ja no sols el pagava l'ajuntament d'Alcalà de Xivert (PP) sinó que comptava amb l'ajut de la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana, s'explicava també en valencià. Heus ací, però, que les errades i faltes d'ortografia superaven la mitja dotzena. 

Podeu entretindre-vos a trobar-les (més de sis té premi)

diumenge, 31 de març de 2019

POMPEU FABRA, UN LINGÜISTA PEL CARRER........ (ELS NOUS CARTELLS)

L'any 2018, any Fabra, el projecte "Lingüistes pel carrer" https://imatgies.blogspot.com/2016/05/linguistes-pel-carrer-un-projecte-i-una.html que ja havíem engegat el 2016 i que, dins  https://imatgies.blogspot.com/ , compta amb una quarantena d'entrades, va centrar els seus esforços a completar el recull de fotografies que replegaven la totalitat dels carrers dels 57 lingüistes, tot accelerant la replega completa d'aquells dedicats a Pompeu Fabra. Així, a més del mapa dedicat a tots els gramàtics i lexicògrafs https://imatgies.blogspot.com/2018/08/mapa-dels-linguistes-pel-carrer.html, vam crear un mapa exclusiu per al lingüista de Gràcia https://imatgies.blogspot.com/2019/03/pompeu-fabra-un-linguista-pel-carrer.htmlDins l'exposició general dels lingüistes ja havíem dedicat un cartell específic sobre l'autor de la Gramàtica Catalana, tal i com podeu veure a la imatge adjunta. Si en aquella ocasió ens centràvem en la seua biobibliografia i en el mapa que denotava la seua densitat gran al Principat o la nul·la aparició al País Valencià, ara, amb els tres nous cartells, hem centrat l'estudi sobre diversos aspectes més precisos, com ara: el format i composició de les retolacions, la seua distribució comarcal, la relació de pobles que li han dedicat una via pública, els camps semàntics on el trobem, etc.

En aquest nou projecte hem comptat amb l'ajut de l'Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En el primer cartell ens hem centrat en la tipologia informativa que presenten les vora 300 retolacions que presenten les 266 vies públiques en 250 municipis del Principat, Andorra, les Illes i el Rosselló. Hi podem trobar, successivament, mostres que van des de l'absència de cartell (carrers batejats amb el nom de Pompeu Fabra però sense placa que ho manifeste), retolacions sense el genèric, d'altres sense preposició o amb preposició, fins rètols amb una informació ben completa sobre els atributs de Pompeu Fabra, com ara el de Cambrils "Barcelona 1868- Prada 1948. Gramàtic i lexicògraf. Considerat l'ordenador de la llengua catalana moderna. Va ser president de l'Institu d'Estudis Catalans". Fins i tot d'altres que s'il·lustren amb dibuixos del diccionari o la gramàtica. Una gràfica final ens mostra les variants de l'especificatiu: Pompeu Fabra, de Pompeu Fabra, d'en Pompeu Fabra, de Pompeu i Fabra, d'en Pompeu i Fabra.

Un segon cartell el destinem a mostrar la totalitat dels municipis que han dedicat algun carrer al nostre lingüista. Dins d'aquesta relació, la cromografia en distingeix també aquells que han dedicat més d'una via a Pompeu Fabra (un carrer i una plaça, per exemple), aquells que no tenen placa o els més de 50 que hem trobat dins un camp semàntic. A tots ells vam dedicar i trametre un diploma d'agraïment, que també hi reproduïm. Les il·lustracions del cartell responen a la varietat del genèric: avinguda (12), carrer (207, gairebé el 80%), jardí (1), parc (3), passatge (7), passeig (5), plaça (23), rambla (3), travessia (2), travessera (1) i via (1). Aquesta tipologia vial es troba estadísticament representada en un diagrama circular. Un altre el destinem a la distribució urbanística que presenten les vies públiques dedicades a Pompeu Fabra, amb el següent balanç: 65 situades al nucli urbà, 64 a l'eixample, 52 en la perifèria (sense forma part de cap urbanització), 43 dins urbanitzacions perifèriques, 36 en urbanitzacions aïllades (de mar o de muntanya) i 7 dins polígons industrials. 


El tercer cartell es troba dividit en dues parts. D'una banda localitzem Pompeu Fabra fora del Principat, a Andorra, a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i, sí, també al País Valencià. A més dels exemples de les Illes, amb mostres d'Alcúdia, Artà, Eivissa, Marratxí i Palma, destaquem la importància de Prada de Conflent, municipi d'exili i mort del lingüista. Si bé el País Valencià no té cap carrer dedicat a Pompeu Fabra, sí que trobem representat el fabrisme dins les Normes de Castelló, tal i com han destacat els estudis de Vicent Pitarch (2011), Pompeu Fabra, l'autoritat admirada pel valencianisme i Josep Daniel Climent (2018), L'interés per la llengua dels valencians. L'Alcúdia de Crespins, el Campello i, per suposat, Castelló de la Plana tenen sengles vies dedicades a les Normes del 32. Un segon apartat mostra Fabra dins alguns camp semàntics, conjunt de carrers dedicats a personatges lligats al món cultural en general i, de vegades a temes més específics, com ara la literatura o, excepcionalment, la mateixa lingüística.

El projecte de 2018 ha culminat amb la recent publicació del llibre d'Àngela Buj Alfara i Jesús Bernat Agut, Lingüistes pel carrer. Estudi i proposta didàctica, que podeu descarregar-vos en pdf i al qual ja vam dedicar l'entrada 

dijous, 28 de març de 2019

DE CAP... O DE PROA


Bon dia! Diríeu que el vaixell es delia per jugar. Ha sigut eixir el dia i ja volia rematar de cap... o de proa. I el sol, fugidoret de mena, tacava d'or la mar i l'arena.

dimecres, 27 de març de 2019

SAÓ PORTA RAÓ

Potser en vore'ls així, de lluny, ens semblen uns arbres amb flors blanques. 
En arrimar-nos ja veiem que es tracta d'un ametler... i que no és flor, que ja és fruit, ametla que blanqueja damunt uns arbres antics.
I no hi hauria res a comentar, res d'estrany, si no fora perquè fa més de tres mesos que no plou, si no fos perquè la terra està més seca que eixuta; només alguna mata de margall que prova de tragar-se el grapat d'adob que els tire.
I el miracle hi és. Els marcons estan plens, més que mai. En part perquè l'any passat estaven pelats, poca ametla, i també per la saó que, mig metre colgada, encara aguanta una mica de frescor per aliviar les raïls dels arbres. Això sí, si no plou... ai mare!

Carròs és el mot que s'adiu a la manera com s'amuntonen en cada rameta; un carròs d'ametles (més s'acarrossen a la varietat cristo muerto però també val la imatge de la branqueta marcona).
També a Vistabella, en anar a alguns masos que comptaven amb més d'una dotzena de veïns, com ara el mas de Toni, em parlaven d'un carròs de cases.

diumenge, 24 de març de 2019

CARRERS (30) SUFIXOS (3) ELS ALTRES DIMINUTIUS (-ELL, -Í, -IM, -Ó, -OT...)

Si -et/-eta eren sufixos ben vius i emprats per fer menudet la mida de qualsevol coseta
-ell /-ella no els solem emprar per a formar diminutius i ja els trobem lexicalitzats, fixats a algun concepte. Tot i que podem trobar relació entre corda/cordell, porta/portella, replà/replanell, aixada/aixadella,... ja no relacionem, però, bota i botella ni pensem en el mot primitiu de turmell, sivella, moscatell o mozzarella. Estem davant un seguit de topònims urbans que ens mostren, sovint, un diminutiu 'antic', tot recordant-nos que la toponímia ens ajuda també a entendre la història de la llengua. 
L'antic carrer de la Portelleta, que vam localitzar a Pollença, ens proporciona un diminutiu sobre una altre diminutiu (porta, portella, portelleta) i, casualment, en la fotografia ens mostra, si fa no fa, una porteta.
Baix mateix trobeu el carrer de la Portella (Palma). A Mallorca les portelles són, també, les portes de les cotxeres; en aquest cas, però, com ens ho assenyala Gabriel Bibiloni (2012), es refereix a porta de la murada. "Les portes, de fet, són dues: una oberta a la murada medieval musulmana i l'altra, a la murada renaixentista".
A Almenara hi ha aquest carrer dels Rafalells, rafals menuts, suposem. Es troba fora del recinte murat i, pensem, es correspon amb 'rafals', cases de camp amb possessions menudes.
El carrer de Salelles (Palma) respon a un personatge (Ramon Salelles), el cognom del qual és diminutiu de Sales (Moll, 1987).
El mateix succeïx amb el carrer de Castarnelles (Benicarló), que apareix com Castaruelles en la maniseta antiga. 
El carrer Pinell de Juneda, tal i com ens fa saber l'amic Santi Arbós, correspon a un antropònim, "fa referència a un dels cavallers colonitzadors del territori, segons Joan Cornudella a "Juneda i els seus noms de lloc", Fonoll, 2012, p. 120."
Pel que fa al carrer de Padrells (Tivissa) tenim el dubte del seu origen en una possible metàtesi de 'pradells' (prats menuts) o 'pedrells' (derivat diminutiu de pedra).
El carrer de les Fontanelles (Culla) es troba relacionat amb fontana i fontanella, espai de surgències d'aigua, de fonts; topònim prou escampat pel terme veí de Vistabella del Maestrat.

El sufix diminutiu amb -ó troba molts exemples en el lèxic comú, com ara carreró, paretó, finestró, casetó..., amb tot no és tan usual com a formador de diminutius en la llengua viva actual. Els exemples que hem trobat, però, ens són prou transparents. 
Pel que fa a carrerons, carrers estrets o menuts, trobem varietat en les formes, siga per l'article (lo Carreró, a Xert), per la tautologia que ja analitzàvem a 
(carrer Carreró, a Vinaròs), per l'absència d'accent gràfic -potser pel francès-  (Carrero, Arles) que no hem de confondre amb Blanco, el cas d'un diminutiu de diminutiu  (carreronet de l'Hostal, Morella) i la perla de Vallat (l'Alt Millars), parlar de frontissa, amb el Carrerón (a Argelita ja vam trobar el Callejón).
L'exemple de Càlig, el Quadró, no es tracta de cap carrer però es troba a molts termes pluralitzat com a partida, tot assenyalant la geometria de les finques (les Quadres, els Quadrons, les Quadrelles...).
Pel que fa a l'exemple de la Torre d'en Besora, carrera el Pilo, sembla prou evident que li falta l'accent (Piló) i es refereix al peiró que veiem en la fotografia. El genèric, carrera, s'adiu a 'pas de raberes', assegador. Al Pinell tornem a localitzar un diminutiu d'un altre diminutiu, de piló, pilonet; carrer del Pilonet, no sabem, però, si es troba relacionat amb qualque peiró, molló o creu de terme.
I arribem als sufixos diminutius menys productius. Si -et/-eta són ben vius i actius i -ó, -ell els trobem lexicalitzats ben sovint, ara n'afegim alguns que hem trobat més dispersos.
El cas de le Plaçot, trobat a Serrallonga per l'amic Ventura Castellvell (també el de Juneda) té la seua equivalència francesa en placette, com ja vam vore en l'entrada dedicada als augmentatius i despectius 
https://imatgies.blogspot.com/2018/10/carrers-27-els-sufixos-1-augmentatius-i.html 
on també féiem aparèixer el carrer de la Rierussa i exposàvem la proximitat d'alguns diminutius amb els despectius.
El cantó del Palillo, com ens ha fet saber Sandra Mateu, des d'Estivella, respon al 'palillo', un palet que es feia servir per 'ferir' en traure la pilota; una qüestió d'habilitat, com també ens havia fet notar Josep Miquel Ribés, perquè també a Costur feien servir una 'vareta' per fer passar la pilota per damunt en traure la pilota. Sembla doncs que es tracta d'una vareta o palet castellanitzat. També a Algímia d'Alfara hi ha la plaça del Palillo. No cal dir que en molts parlants el furgadents ha estat substituït pel castellanisme.
Al Palmar (València) vam retratar un carrer dels Redolins que, a més del valor dialectal (redó/rodó) i el sufix diminutiu, ens aporta el significat lexicalitzat dels redolins com a espais de pesca sortejats de l'Albufera. 
El carrer del Torrentill (Benassal) és un carrer que, com un vall, volta el nucli antic del poble. Sembla que som davant un petit barranc (encara torrent), amb el diminutiu llatí -ículus, -a, -um, com ara conill, cordill, vencill... i molts femenins, com armilla, conquilla, motxilla o mandonguilla. 
Deixem el solatget dels escorrims per tancar aquests diminutius menys usuals. L'antic carrer dels Escorrims, localitzat a Alginet, ens recorda exemples de diminutius (del llatí -imen) tan afectius i lligats a la cuina com el 'polsim' o el desitjat 'plugim' que no arriba. També ens val per recordar el paper de molts cartells benvinguts a la toponímia perquè, malgrat el canvi capritxós de la denominació popular dels carrers, ens recorden l'antic nom.