dijous, 27 d’abril de 2017

CARRERS (20) D'OFICIS I GREMIS (1)


  Si no és difícil trobar, en qualsevol poble o ciutat, carrers que porten algun nom d'ofici, resulta més estrany que avui encara hi aparega qualque comerç relacionat amb l'ofici que pregona el carrer. A la ciutat de Palma, sortosament, encara en vam trobar tres exemples: 
Al carrer de la Corderia, localitzem aquesta 'mimbreria' on, a més de vímen, venen cordes... i cadires corden. És un exemple que ens du al castellonenc Hort dels Corders que, en haver estat retolat en castellà, confoníem amb un Huertos Hogueros, quan es tractava d'un Huerto Sogueros, on feien sogues, cordes de cànem; semblant, de ben prop, a l'almassorina la Picadora.
A hores d'ara encara hi ha qui, en sentir Hort dels Corders, no sabem si per fam o per son, pensa en 'borreguets'.



Entre el carrer de la Bosseria i Santa Eulàlia hi ha un carrer amb diverses joieries que encara manté el nom de carrer de l'Argenteria. Un braç d'aquest carrer, que l'uneix amb la plaça d'en Coll, també s'hi relaciona, carrer dels Argenters, tot i que fins el 1863, com ens diu Gabriel Bibiloni al seu magnífic Els carrers de Palma, era conegut com carreró d'en Cassola.




Hi ha encara aquesta plaça dels Capellers, com un apèndix de la plaça Major que s'uneix al carrer Sindicat on, actualment, trobem aquesta 'sombrereria' plena de barrets i capells. 
Són, doncs, tres exemples en què algun comerç ens recorda l'antic gremi que hi conreava el seu ofici.

Quan vam començar amb Carrers (1)  ja teníem al cap que un dels camps semàntics més interessants que ens oferia la toponímia urbana era el dels oficis. La quantitat i la complexitat del tema, però, ens va aconsellar deixar-ho per més endavant, per quan ja tinguérem un recull substanciós de carrers amb noms d'ofici. Els límits, en un principi, no els tenim ben definits. Potser, a mesura que anem fent entrades i rebem aportacions i correcions dels lectors d'Imatgies, ens aclarim. I diem que no són ben clars perquè a la vora de carrers de gremis, com ara carrer dels Argenters o dels Llibreters ens trobem amb un singularitzat carrer de l'Advocat, tasca també respectable. En aquest cas, on només apareix l'ofici, l'esmentarem; obviarem, això sí, tants i tants carrers de personatges que s'acompanyen de la professió, com ara el castellonenc carrer del Ceramista Godofredo Buenos Aires o el carrer de l'Aviador Franco.
Atendrem, també, aquells carrers que mostren l'ofici d'una manera metonímica; és a dir, a la vora dels transparents carrers dels Ferrers, el carrer de la Ferreria o un carrer del Ferro. Pel que fa a la seua ubicació, tan lligada als gremis en els barris antics de les grans ciutats, som conscients que molts oficis han eixit del nucli per instal·lar-se als polígons industrials, on, altrament, els camps semàntics són emprats, ben sovint, com a recurs del bateig dels seus carrers i, encara que l'activitat siga una altra, ens ofereixen nous llistats d'oficis.
En aquelles entrades que hem dedicat a algun camp semàntic o temàtic, l'ordenació alfabètica ha estat la més clara. També ara ens servirà per anar mostrant tots els carrers sobre oficis que trobem en el nostre domini lingüístic. Potser en acabar l'abecedari puguem tornar sobre la base dels carrers recollits i fer-ne una classificació temàtica.
Aquestes són les entrades sobre vies urbanes que, des de 2013, havíem incorporat:
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/05/carrers-6-el-reg-als-carrers.html  
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/05/carrers-7-situacio-i-orientacio.html  
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/06/carrers-8-els-generics-1.html  
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/06/carrers-9-els-generics-2.html   
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/06/carrers-10-els-generics-3-i-tautologies.html 
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/07/carrers-11-els-jocs.html  
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/09/carrers-12-fitonims-1.html  
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/09/carrers-13-fitonims-2.html 
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/11/carrers-14-la-qualitat.html  
http://imatgies.blogspot.com.es/2015/05/carrers-15-lagricultura.html   
http://imatgies.blogspot.com.es/2015/07/carrers-16-zoonims-marins-d-amb-angela.html  
http://imatgies.blogspot.com.es/2015/12/carrers-17-zoonims-marins-e-lwww-amb.html  
http://imatgies.blogspot.com.es/2016/02/carrers-18-zoonims-marins-m-o-amb.html   
http://imatgies.blogspot.com.es/2016/03/carrers-19-situacio-i-orientacio-ii.html
A més de les darreres entrades (6) dedicades al projecte LINGÜISTES PEL CARRER  

diumenge, 23 d’abril de 2017

COLL DE PORT I, EN BAIXAR, UNS COGNOMS

"El Coll de Port és una collada de 1.668,7 m. d'altitud que es troba en el punt on s'uneixen la serra del Port del Comte i el Serrat de la Sella. És partió d'aigües entre les conques del Segre i del Cardener, ja que comunica la vall de la rasa de Coll de Port i la del torrent de Coll de Port. També hi passa el límit entre els termes municipals de la Coma i la Pedra (vessant sud) i de Josa i Tuixén (vessant nord). És també, per tant, límit entre les comarques del Solsonès i de l'Alt Urgell. Actualment hi passa la carretera LV-4012 de Sant Llorenç de Morunys a Tuixent i el GR 7. A l'època medieval hi passava el camí ral que unia Cardona amb la Seu d'Urgell." (Viquipèdia)
Bé que ho diu la Viquipèdia. Caldria afegir poc d'aquest magnífic lloc si no és dir que al refugi, regentat per unes amabilíssimes persones, Carlos i Judit, es dina d'allò més bé. El nom del lloc, però, el topònim 'coll de Port', sí que em duia, en un principi, a aquella entrada que vam dedicar a les tautologies http://imatgies.blogspot.com.es/2013/10/tautologies-la-toponimia.html i a eixe estrany 'port del Collao' que retola el coll de la Xaparra o del Vidre, antic collado d'Atzeneta entre aquest terme i el de Vistabella. Si en el cas del Maestrat la tautologia era evident i artificial (ningú no diu al Maestrat 'port' sinó 'coll', pas entre serres, com el 'collado') en aquest cas dels Prepirineus cal anar en compte, prop hi ha el port del Comte. Port, a més de 'pas', té també el significat de 'terra alta' (els Ports) i aquest coll de Port es refereix, així ho creiem, al pas o coll situat al port del Comte, terres més amunteres on hi ha l'estació d'esquí.
I en baixar pel Solsonés (a la foto, embassament de la Llosa del Cavall) se'ns mostren un seguit de pobles que ens recorden cognoms de la Plana. Una observació que, sens dubte, s'ha fet molta gent quan ha pujat cap a Andorra. Només anote un llistat d'aquells noms de pobles que, de nord a sud i des de la carretera, vam poder copsar entre Solsona i Valls i que relacionàvem amb algun conegut: Solsona, Llanera, Biosca, Sanaüja, Ribelles, Pon(t)s, Alòs, Balaguer, Guardiola, Agramunt, Tàrrega, Cervera, Verdú, Amorós, Forés, Barberà, Albiol i Valls. 
Hi ha molts més dins la toponímia menor o en comarques veïnes. Una anàlisi detallada la trobareu al treball d'Antoni Teruel publicat a Noms 5 "Toponímia i onomàstica personal. Cognoms d'origen lleidatà al País Valencià"
 https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-5-2016.pdf
* Val a dir que el cognom Pons també pot tindre el seu origen en l'antropònim Ponç. Recordem sant Ponç a Solitud, de Víctor Català.


dilluns, 17 d’abril de 2017

RETOLACIONS ÈBRIES

Celebrem, com no pot ser d'una altra manera, el fet que molts miradors del nostre paisatge disposen de cartells il·lustrats amb les retolacions de la toponímia que ens indiquen els llocs que n'albirem. Ja vam dedicar una entrada a aquell preciós cartell que patia un mal poc adient a la seua funció, http://imatgies.blogspot.com.es/2014/06/els-ports-desti-turistic-toponimia.htmluna ubicació que ens donava informació, no d'allò que veiem al davant sinó del que teníem a l'esquena un quilòmetre més al sud.




Innocentment, qualsevol podria pensar que els Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, com aquest de la Serra d'Irta, mereixen una retolació en valencià, i que aquesta llengua nostra no sols ha de ser 'emblemàtica' i aprofitar per a la part dels crèdits, on apareix l'ajuntament d'Alcalà de Xivert o els parcs que depenen de la Generalitat, també ha de retolar el nostre paisatge amb els seus noms de lloc i mostrar al turista, peninsular o de més enllà, que, entre els nostres béns patrimonials, tenim una llengua pròpia.















La informació sobre la torre Ebrí o torre de la Serra Alta, que se'ns mostra en format bilingüe, ens parla també de la torre Badum, però Peníscola en el text valencià segueix sent Peñíscola
Al cartell des d'on escolumbrem costa i mar, trobem, a més de l'esmentada absència de la nostra llengua i la traducció toponímica, com PLAYA LAS FUENTES, un seguit de faltes en castellà:
USTED ESTA AQUÍ  ens fa dubtar si es tracta de vosté o d'aquesta.
SANTA LUCÍA  llueix l'accent una vegada, l'altra no.
I clar, si el criteri ha estat el d'accentuar les majúscules, ben necessari en aquest cas, el nom de la torre ens porta a interpretacions etíliques.
  

divendres, 14 d’abril de 2017

LLESCA, LLESQUETES, LLESCADA I LLESQUERIA


Són ben interessants les iniciatives lexicogràfiques que trobem a la xarxa, RodaMots n'és un clàssic http://rodamots.cat/ o les aportacions d'Eugeni S. Reig a través de l'Infomigjorn http://www.migjorn.cat/. També alguns blocs, com "Agafada al vol" de Teresa Tort http://blocs.mesvilaweb.cat/ttort/  o "País de Paraules" de La Veu
http://www.diarilaveu.com/apunts/opinador/pais-de-paraules
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua http://www.avl.gva.es/ hi participa diàriament amb "La paraula del dia". I heus ací que una de les darreres entrades ha estat llesca:

AVL. Bon dia! La paraula del matí: llesca
Grangeta "la llesca" a Alcanar. Foto À.Buj
La paraula «llesca», d'origen preromà, probablement provinent de l'alt alemany «laska», fa referència a una porció prima que es trau d'alguna cosa, especialment de pa, tallant-la de banda a banda. Per extensió, també es pot aplicar a tallades o rodanxes d'altres aliments, o fins i tot a la corfa de la surera.
Amb esta mateixa paraula també s'ha creat la locució «llesca en ou» per a designar un dolç d'origen molt antic, que en alguns llocs es consumix tradicionalment durant estes festes de Setmana Santa i Pasqua. Segurament, va nàixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. Per a fer-lo mengívol es remulla en llet i s'arrebossa després en ou i es frig en una paella amb oli abundant. S'endolcix amb sucre o mel, i a vegades s'aromatitza també amb canella. També s'anomena «rosqueta en ou» o «coqueta de Santa Teresa». En castellà este dolç és conegut amb el nom de «torrija».

L'entrada 'llesca', a més del pa, als almassorins ens porta al meló, 'tallada' en altres parlars. En un primer tast no reconeixia, però, això de 'llesques en ou' i, ves per on, es tractava de l'absència del diminutiu, tan afectiu d'una banda i lligat a la cuina quasi sempre, on no hi ha mica sinó miqueta i miquinya... i pessiguet. 
Es tractava, doncs, de les "llesquetes en ou", que també troben el diminutiu en el castellà, "torrijas".
Fa uns anys, amb l'alumnat, Imatgies conreava una secció on podem trobar una trentena de plats d'ací i d'arreu del món, el Rebost. 
 Sara Kedar ens va explicar com es feien les "llesquetes en ou" 


Tornem a la llesca i els seus significats. Un altra accepció, prou oïda a la Plana i que no apareix al DNV ni al DIEC2, és la de llesca o llescada, patada o segada amb la cama que s'esdevé en algunes entrades de futbol: "li va aventar una llesca", "li va fotre una llesca(d)a"

Tampoc apareix, a cap dels dos diccionaris ni al DCVB, el mot "llesqueria", motiu de la fotografia de portada i raó bàsica d'aquesta petita entrada. En moltes cartes de restaurants del Principat trobem un apartat on se'ns parla de "llesques amb... fuet, sobrassada, pernil...". Hi ha, altrament, establiments especialitzats a fer entrepans i llesques. I el mot resulta ben adient si no volem caure, com tantes vegades, en els barbarismes forans com ara "bocateria". Potser, doncs, convinga donar entrada a aquest mot que es troba ben escampat pel Principat i troba més d'un exemple al País Valencià (la Llesqueria, a Aldaia). Mallorca ja té la seua 'pamboleria', de 'pa amb oli', geosinònim d'aquesta llesqueria. Que no ens guanye el bocata! Entrepans, llesques, rues i llonguets poden trobar en llesqueria un mot adient. Bon profit! 
L'amic Rafel Molina ens ha tramés aquesta mostra de Balaguer

dimecres, 12 d’abril de 2017

LINGÜISTES PEL CARRER, UNA REALITAT EXPOSADA

L'exposició Lingüistes pel carrer, amb un exquisit disseny d'Òscar Bagur, va conviure durant els dies 7 i 8 d'abril amb els assistents a la XI Jornada d'Onomàstica de l'AVL i III Congrés de la Societat d'Onomàstica que es van celebrar a Elda i Petrer.
Dins dels actes previstos, Àngela Buj Alfara va explicar aquest projecte conjunt del CEL http://usuaris.tinet.org/locel/ i de la Societat d'Onomàstica https://www.onomastica.cat/

Jesús Bernat Agut va fer alguns aclariments sobre les gràfiques dels cartells exposats, tot incidint en la diversitat de la ubicació urbana dels carrers, sovint ben significativa.

Al cartell inicial hom pot trobar els 54 lingüistes del nostre àmbit que tenen algun carrer, plaça, rambla, avinguda... amb el seu nom.
El segon cartell ens mostra un mapa amb la densitat d'aquests carrers dedicats a lingüistes. També hi apareix una relació amb els 476 pobles on hem recollit els 852 vials. Una gràfica de barres ens parla de les ciutats que més en recullen (València, Barcelona, Palma, ...) i una altra de les comarques amb major quantitat (el Vallès Oriental i Occidental, el Maresme, el Baix Llobregat...).
El tercer cartell ens ofereix un altre mapa amb les poblacions de naixement dels lingüistes i una gràfica amb la quantitat de carrers dedicats als autors amb major presència. Hi destaquen Pompeu Fabra (amb 267 carrers), Ramon Llull (187) Enric Valor (81) i Sanchis Guarner (60). 
I tot seguint aquest ordre quantitatiu, en cada panell trobem les dades biobibliogràfiques dels autors i la seua presència arreu del domini. Després de Valor i Sanchis hi ha Mossèn Alcover que comparteix diccionari i cartell amb Francesc de Borja Moll. Els segueixen Antoni Rovira i Virgili i Manuel Milà i Fontanals. 
Joan Coromines omple amb la seua magna obra el següent cartell. El segueix Carles Salvador. Marià Aguiló comparteix l'espai amb Gabriel Ferrater; Francesc Ferrer i Pastor tanca la selecció.
Ramon Amigó, Josep Aladern i Antoni de Bofarull, representants exclusius de la zona de l'Alt Camp i les Muntanyes de Prades, motiu de la passada Jornada de la Societat d'Onomàstica, apareixen abans del cartell Cronologia que mostra un seguit d'obres dels 54 lingüistes que repassen la nostra història lexicogràfica i gramatical. 

                                                                                                                                                                                                                Alguns jocs i propostes didàctiques acompanyaran l'exposició per diverses universitats, instituts, altres congressos o jornades i per alguns pobles que ja han mostrat el seu interès. Aquest és un altre dels objectius d'aquesta exposició de Lingüistes pel carrer, que puga recórrer la geografia d'on hem tret tantes fotografies de plaques i carrers. Si hi esteu interessats poseu-vos en contacte a través del nostre correu jbsensegel@gmail.com

Òscar Bagur, autor del disseny, amb Àngela Buj Alfara i Jesús Bernat Agut, coautors d'aquest projecte fet realitat.

En properes entrades analitzarem cadascun dels cartells exposats. 
Mentrestant, tracteu d'escudellar-vos d'aquesta sopa de lletres els primers cognoms dels 54 lingüistes que hi ha pels nostres carrers. Com passa amb el carrers de doble sentit, podeu anar amunt i avall. Hi ha també grans vies en diagonal, rambles de dreta a esquerra i a l'inrevés. Amb les lletres que no empreu formareu una frase explicativa.

dimarts, 4 d’abril de 2017

ALBATEXAS. Una illa de normalitat cinematogràfica... i lingüística (Viure en valencià-2)

Ventura Pons davant la façana d'aquells Albatros que, tot fugint de les gavines, han descobert la seua valencianitat
fotografia nosolocine.net
Una enorme alegria ens vam emportar dilluns passat en poder comprovar que els Albatros, després de set anys d'absència, han tornat rebatejats com Albatexas per obra i gràcia del cineasta Ventura Pons. I la joia és triple perquè, a més de cinema en versió original, el subtitulen en valencià i, a més, a un preu tirat, 3€.
En el títol parlem d'una illa de normalitat cinematogràfica perquè València, i tots els valencians, mereixíem una oferta en versió original més àmplia, almenys com aquella que vam gaudir fins el 2010. Ja en vam parlar http://imatgies.blogspot.com.es/2011/02/el-vol-dels-albatros.html on acabàvem dient:
"I per això ens dol. Que una ciutat com València, amb Escola Oficial d’Idiomes, haja de tancar un dels dos cines en V.O., unes sales de la Xarxa dels Cinemes Europeus, no deixa de palesar que aquesta crisi, tan europea, també és cultural. Tot emulant aquella frase de Casablanca podríem dir allò de “Sempre ens quedarà Babel”. El temps ho dirà. Els albatros han mamprés el seu vol. No és difícil pensar que entre tantes gavines vulguen buscar un nou hàbitat." 
I ara, per no malbaratar el somni, voldríem seguir insistint que correspon a l'EOI i a les institucions valencianes la promoció i ajut a aquest tipus d'iniciatives, que fan de València una ciutat més oberta, que ajuda un pluringüisme que mira el món al temps que s'estima la pròpia llengua. I és la pròpia llengua el valor afegit dels Albatexas cinemes, una altra illa en aquest impossible diari dels valencianoparlants: "viure en valencià". 
Fa poc més d'un any vam dedicar una entrada d'Imatgies al fet de la impossibilitat per a qualsevol valencianoparlant de poder realitzar les tasques i desitjos diaris en la pròpia llengua 
Entre molts temes d'ús diari parlàvem dels mitjans de comunicació en català; encara avui estem sense televisió pròpia i sense TV3. Sembla que hem passat del segle XX al XIX, sembla que molts polítics s'omplen la boca magnificant la Constitució sense adonar-se (i clar que se n'adonen) de l'incompliment continu que hom en fa quan impedeix que dues 'comunitats', veïnes d'espai i cultura i amb la mateixa llengua, no tinguen la humaníssima possibilitat de comunicar-se ni intercanviar els seus mitjans; poden, però, veure i escoltar en anglés les notícies de la BBC, d'Al-Jazeera o en francés la TV5 francesa. I mentre, conformats, assistim a l'espectacle de sentir dir Àlbert, Fràncesc, Àrtur... en la TVE, que ben bé podria, altrament, no doblar (un subtitulat seria suficient) les intervencions de polítics valencians, catalans, balears, bascos o gallecs, ni que només fóra perquè molts espanyols conegueren com sonen les altres llengües que enriqueixen el seu patrimoni cultural (almenys així ho diu la Constitució).
I també per això, ens felicitem i donem la benvinguda a aquests nous cinemes. Tal i com ens anuncien en el cartell de la façana: 
"Els valencians recuperem els Albatexas: independent, popular, molt accessible, per a gaudir del bon cinema"... i subtitulat en valencià!

dissabte, 25 de març de 2017

NOMS-6. Revista de la Societat d'Onomàstica





 


Nou web de la SdO

Pàgina a Facebook

Noms 6
El sisè número de la revista ja es troba en accés obert al web. La setmana vinent s'enviarà als socis que volen les publicacions en paper.