divendres, 19 d’octubre de 2018

ATRAPAT PER LA PLUJA

El títol és polisèmic, com gairebé cada mot. En aquest cas té un sentit real, perquè la pluja no em permetia abandonar el cotxe, i un de figurat... Tan real com l'altre, però lligat al món estètic. Atrapat i captivat per la bellesa de la pluja.
La fotografia, a través dels vidres del cotxe, era una aplicació de photoshop directa. 
Per tal de desconèixer els personatges i fer-los anònims ja no calia emprar eixes ferramentes que avui també tenen els mòbils. 
Alguna vegada hem distorsionat una imatge amb aplicacions d'aquarel·la, textures variades o filtres màgics. El sedàs, ara, era la mateixa pluja que davallava pel vidre i també el baf que recordava aquell David Hamilton de nus amb subtil gasa.
I de sobte, una fulla caiguda que l'aigua ha tingut a bé ferrar al vidre d'una finestra. 
I ara el baf, gasa subtil, desdibuixa i embelleix mare i filla apressades per l'aiguat.
Netege el vidre de la dreta perquè la fulla del plataner orne el pas ferm d'una improvisada guàrdia de Sintagma.
Bicicletes rabentes, que només deixen esteles informals de color; ciclistes que acompanyen a peu el cavallet; turistes que creuen haver perdut companys de colla...
Tot un món, com aquell que mostràvem a "El vici de la bici"
https://imatgies.blogspot.com/2015/05/pedalant-amb-la-imaginacio-alumnes-de.html
 Hi ha vianants que no deixen de córrer, alguns per esport, d'altres perquè no fan cas d'aquella frase "Tranquils! Allà davant també plou!"
El camí compartit no demana presses i sembla que la conversa s'acompasse amb la pluja. I a la paleta de colors dels paraigües i les robes s'afegeix l'escorça del plataner, ben integrat al mosaic del mur.

La fulla resta com a testimoni de la tardor mentre l'aigua ens pinta, davant la Facultat de Filogia, una etimològica aquarel·la.
Potser aquest siga el sentit d'aquell sempre lloat carpe diem:
 Si ens fa captius la pluja... gaudim, doncs, tot atrapant-la.

dimecres, 17 d’octubre de 2018

CARRERS (27) ELS SUFIXOS (1) AUGMENTATIUS I DESPECTIUS

Després de 27 entrades dedicades als carrers i la seua tipologia no és la primera vegada que insistim en el valor didàctic que ens aporten les retolacions, ni és balder afirmar que es tracta d'una aula oberta que només demana alçar la vista de quan en quan.
En aquest cas volem fixar-nos en un tret lingüístic: la sufixació (1). Com vorem, alguns sufixos són veritables fóssils lingüístics que encara es mostren vius damunt alguna maniseta, tot i que ja no els emprem en la parla habitual i, fins i tot, ens siguen opacs. 
-ús / -ussa Digueu-me si no és una preciositat aquesta troballa de Gelida, carrer de la Rierussa. El sufix -ussa, amb un sentit pejoratiu, que encara hem sentit a 'gentussa malaltussa', però que no té massa vitalitat. Es tractava, en aquest cas, d'una minsa ramblella que abocava a l'Anoia.

-às / -assa Més vitalitat, però reduïda en la parla a algunes comarques, té aquest sufix augmentatiu. A la toponímia rural trobaríem molts exemples. Recorde, ara, l'Hortàs (Atzeneta del Maestrat) o el Campàs (Cabanes). Més curiosa, i escassa, resulta la seua presència dins la toponímia urbana; veiem-ne alguns exemples:
A Alginet (la Ribera Alta) vam trobar aquest carrer Trullàs, que imaginem 'del Trullàs', potser un trull (molí d'oli o de vi) de grans dimensions.   




Per no deixar el vi, anem a la vinya i a aquest carrer de Palma, carrer de la Vinyassa, que Gabriel Bibiloni (2012) n'explica l'origen en un rafal dit 'la Vinyassa'. Curiosament, al terme de Vistabella, dalt del molí de Geroni hi ha també 'les Vinayasses'; i a Benafigos un 'barranc de la Vinyassa' que recull els escorrims dels Albis. 



Al terme del costat, Culla (Alt Maestrat), trobem aquest carrer de la Badiassa que, si bé ha guanyat l'augmentatiu, ha perdut una vocal, potser per la presència de l'article la badiassa per l'abadiassa, fusió que ja sol donar-se en la casa abadia > casa badia. Com bé ens ha fet saber Paco Bellés es troba vora el carrer de l'Abadia.








A Palma trobem el carrer de les Corralasses, que ens feia de portada. Algunes parets encara ens recorden que hi havia 'corralasses'. Hi ha un altre carrer de les Corralasses de la Mercè, a Ciutat. Si bé 'corralàs' apareix al DCVB com un augmentatiu de corral, corralassa, femení, es troba lexicalitzada amb una significació específica:
1. Paratge descobert i tancat que hi ha darrera el corral en les cases de camp i en els llogarets (Mall., ap. Amengual Dicc.); cast. trascorral. Satisfet de veure... les gallines cloquetjant dins la corralassa, Rosselló Many. 129. || 2. Magatzem on es guarda i es ven la llenya (Mall., ap. Un Mall. Dicc.).

Ses Corralasses: nom d'una partida de terra del terme de la Ciutat de Mallorca.

Fon.: korəlásə (Mallorca).
Etim.: derivat augm. de corral, amb canvi de gènere tal vegada per influència de portassa.

El carrer de ses Portasses, relacionat, com hem vist, amb el canvi de gènere de corralassa, l'hem localitzat a Petra, també a Mallorca.

Evidentment, la porta està més lligada al corral que no la roca. Veiem, però, que també es presenta amb aquest sufix la placeta de ses Rocasses, que vam trobar en buscar un carrer de Ramon Llull a s'Alqueria Blanca, poble del terme de Santanyí, país d'un dels grans toponimistes de la nostra llengua, Cosme Aguiló.
Ell mateix, després d'haver llegit aquesta entrada, ens ha fet arribar el nom de dos carrers illencs més amb aquest sufix: un carrer de sa Puntassa a sa Colònia de Sant Jordi (ses Salines) i un carrer de sa Pedrassa a Cala Santanyí que bateja una gran roca a l'entrada de la cala. En propers viatges tractarem de fer les fotografies dels rètols.



I a la Vall d'Albaida, a Quatretonda, trobem un carrer Poassa, que relacionem, fins que trobem una altra explicació, amb un augmentatiu de pou-pouàs amb un canvi de gènere, que ja hem vist amb 'corralassa'. Poassa per 'pouassa' és ben usual amb el derivats de pou; poar i poal.



-ot / -ota  Tot i els diversos exemples trobats sobre els sufixos augmentatius -às / -assa, el seu ús en la parla diària és escàs a la Plana mentre encara és viu al Maestrat i als Ports. Els sufixos -ot/-ota han pres sovint aquest to augmentatiu, tot i que manté el pejoratiu. De fet, al Diccionari de la formació dels mots (J.Bruguera, 2006), se'ls defineix com augmentatius i despectius. 
El passatge Corralot, de Sant Joan de Mediona (l'Alt Penedès), ens recorda el Corralot, carrer d'Almassora de semblant amplària. 
Tornem a ses Illes per dir que a Alcúdia, homònim del poble de la Ribera privat d'article, hi ha aquest carrer del Molinot. Si bé podem pensar amb un despectiu de molí, també hi cap l'augmentatiu que apareix com 'molinàs' en alguns termes. Molinot és, a més, un municipi francès i també una urbanització situada entre Terrassa i Viladecavalls,  al Vallès Occidental.



Una de les portes d'eixida de la murada de Montblanc (la Conca de Barberà) és coneguda com el Foradot. Potser en aquest cas, per ser un portal menut, manifeste el caràcter pejoratiu d'aquest sufix. 
Tot i que dóna nom a una revista local no hem pogut saber la significació precisa del topònim.
Acabem amb un exemple del sufix -ot que manifesta, potser, la proximitat dels diminutius (no afectius) amb els despectius. 
L'amic Ventura Castellvell, que sempre ens recorda en els seus viatges, ens ha tramès aquesta mostra de Serrallonga, ja al Vallespir. Le Plaçot, com a genèric, és una plaça ben petita i masculina. Aquest diminutiu queda palès en altres exemples com el plaçot de Dalt, el plaçot del Mig o aquest plaçot de Baix de Costoja (Vallespir) equivalents al francès placette. 
Un aspecte ben interessant dels exemples apareguts en aquesta entrada és el canvi de gènere de molts mots... Hi tornarem.

divendres, 12 d’octubre de 2018

FRANCESC FERRER PASTOR, HOMENATGE EN CURS

Tot aprofitant el magnífic curs sobre lexicografia que tindrà lloc a València aquesta setmana vinent, ELS DICCIONARIS ARA I DEMÀ,  homentage a Francesc Ferrer Pastor, també LxC vol afegir-se a la merescuda celebració del centenari de l'autor del diccionari best-seller dels valencians. No fa massa, ja li vam dedicar una entrada, https://imatgies.blogspot.com/2018/08/francesc-ferrer-pastor-al-mapa-de.html, amb el mapa on podeu localitzar tots els carrers dels nostres lingüistes https://goo.gl/HGm4mc.   També, ho veiem a l'esquerra, és ben present a l'exposició "Lingüistes pel carrer", amb la seua retolació a 11 pobles. Una curiositat de la seua presència urbana és que, en 4 ocasions, forma part d'un camp semàntic dels nostres lingüistes: a l'Alcúdia, Aldaia, i Onda s'acompanya de Carles Salvador, Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner; a Bellreguard, Sanchis i Joan Coromines. Un altre aspecte a comentar és que és ben present a la comarca de la Safor: Bellreguard, Palmera, Oliva i, per suposat, la Font d'en Carròs, poble natal. Veieu-ho:



Ans que acabe aquest 2018, centenari de Francesc Ferrer Pastor, bé que ens agradaria portar l'exposició a algun dels pobles que ja li va retre homenatge en retolar un dels seus carrers. 
Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a jbsensegel@gmail.com

diumenge, 30 de setembre de 2018

LES DISTÀNCIES. V O NECESSÀRIA

Les distàncies és el darrer film d'Elena Trapé. El resum que sembla oficial diu:

"L’Olivia, l’Eloi, el Guille i l’Anna viatgen a Berlín per visitar per sorpresa al seu amic Comas que fa 35 anys. Aquest no els rep com ells esperaven i durant el cap de setmana les seves contradicciones afloren i l’amistat es posa a prova. Junts descobriran que el temps i la distància poden canviar-ho tot."

La polisèmia d'aquest film parteix ja del mateix títol. Les distàncies són d'espai (Barcelona-Berlín) i són de temps (han passat dos anys), però també personals. L'espai i el temps, elements tan literaris, marquen les distàncies d'ací i allà, d'abans i ara... i són factors que també fan canviar les persones. Més riquesa significativa veurem a l'hora d'interpretar les accions dels personatges principals; qualsevol espectador trobarà 'distàncies' amb el seu veí de butaca; entre d'altres coses perquè aquests personatges, tan ben construïts i interpretats, no són transparents i guarden fets i relacions que cadascú de nosaltres interpretem.
Versió Original. Hi ha un aspecte que ens interessa ben especialment des d'un punt de vista sociològic, sociolingüísticament diríem (ja teniu un altre exemple amb les cinc vocals... i de vuit síl·labes!). Diverses vegades hem parlat dels avantatges de les versions originals i d'alguns films en què el doblatge suposa un retall cultural, com ara L'auberge espagnol ("Una casa de locos" era el títol de distribució ací). En aquest mateix blog n'hem dedicat algunes entrades en què denunciàvem el doblatge de films on la pluralitat lingüística era un valor afegit i significatiu per a la comprensió de la trama (vegeu els enllaços finals). 
 A Les distàncies els personatges són plurilingües (alguns trilingües: català, alemany i espanyol) i les converses mantenen la naturalitat que trobarien lluny de la ficció. Sembla que tots cinc són barcelonins, quatre catalano-parlants (bilingües actius) i un dels personatges femenins parla castellà i comprén el català (bilingüe passiu). Mentre la conversa entre els amics es fa en català, en dirigir-se a ella cadascú li parla com ho veiem en la realitat d'uns amics barcelonins: hi ha qui li parla en castellà i torna al català en parlar amb els altres, i hi ha qui manté el català de la conversa, sabedor que és ben comprés. Aquest matís, tan enriquidor de la realitat que ens conta el film (amb fragments en alemany subtitolats) desapareix, dissortadament, en el film doblat a l'espanyol, tal i com podem vore al tràiler oficial, on tothom esdevé monolingüe. 

dimarts, 25 de setembre de 2018

dissabte, 15 de setembre de 2018

BERENAR

L'altre dia, la meua neta m'ho va dir:
"Quan vaig a Almassora esmorze i berene, a Mallorca berene dos vegades". Ja fa uns anys, el 2012, vam trobar aquest rètol a Manacor. Per l'ordre dels mots, i per l'ús que en fan mallorquins i menorquins, sabem que aquest berenar equival a l'esmorzaret nostre. Per als valencians el 'berenar' és de capvespre i horabaixa. Hi ha, però, uns detallets que ens ho fan repensar. "Ja t'has posat el berenar al saquet?" (ara motxilla) o, més antiga, una preciosa frase feta de subsistència al camp: "La manta i la berena mai no fan nosa a l'esquena". En ambdues frases la berena, el berenar, té un sentit més ampli, referit a la rua, a l'entrepà, al llonguet, sense marcar-ne el temps.  
El DNV dona unes definicions restringides a l'ús dels valencians. El DIEC2 també és restrictiu. Possibilita, això sí, un enllaç a 'esmorzar' però no en fa cap aclariment.
Altrament el DCVB ens parla de les dues accepcions:
BERENAR || 1. a) v. int. Menjar a mitjan capvespre (Cat., Val., Mall.); cast. merendar. L'hora de brená [sic] | hi va Santa Pauleta | Ab un cistellet, cançó pop. cat. (Milà Rom. 2).—b) m. Menjada relativament lleugera que es fa a mitjan capvespre (Cat., Val., Mall.); cast. merienda. Ab almorsàs | e berenàs, | ... | li feu guastar | la bona let, Spill 5234. Del passeig dels “Enamorats” y de brenàs al Bogatell,Pons Auca 156.
|| 2. a) v. intr. Menjar el matí per primera vegada en el dia (Mall., Men.); cast. almorzar, desayunar. ¿I de què barenaría? deia sa pella.—Fé'm un ou estrellat, deia N'Elienoreta, Alcover Rond. vii, 3. «Cada pic que es sol sortia | i no us veia, bona amor, | berenava de tristor | i de llàgrimes bevia» (cançó pop. Mall.).—b) m. La primera menjada del matí (Mall., Men.); cast. almuerzo, desayuno. Es capitá passá per orde que donassen berenar a sa mare, Alcover Rond. ii, 276. 

Per a més aclariments, com sempre, cal acudir a Coromines. El gran filòleg ja ens diu que es tracta d'un mot que trobem a les diverses llengües romàniques, provinent del llatí 'MERENDA'. També comenta el fet, ben antic en la nostra llengua, de la concurrència del verb substantivat berenar amb berena. I moltes coses més que podeu trobar  DECat vol I, p.768

Amb les coses del menjar, ja ho sabem, no es juga, però les variants que enriqueixen la nostra llengua sempre són benvingudes. 
Recordeu l'entrada sobre les 'llesqueries'.