dilluns, 1 de gener de 2018

PRIMERA LLUNA



Diuen que la lluna d'avui és de les més grosses de l'any. Aquest gener ens en regalarà dos, de llunes ben grosses, plenes i velles. Al 2012, va ser a l'agost:
https://imatgies.blogspot.com.es/2012/08/lluna-dagost.html
El company Antoni Jaquemot ens recorda que en anglès en diuen "Blue moon"


A la televisió, a la xarxa, en trobareu un fum de fotos bones, amb els cràters i tot. Aquestes només volen parlar de l'amistat de la mar amb la lluna.
Primer ha estat el mòbil, sense massa resolució, que, més que una altra cosa, ha fet el quadre.

 I encara una altra pintura quan ja s'enfosquia el cel.

 Després, he corregut a per la càmera i he jugat amb el temps per fer riures...
 ..i somriures d'una platja feta de dia pels fanals. 

 I el riuet d'argent mullava la bufanda de canyella de l'arena 

I també el vaixell ha portat els seus llumins ran les ones.
Imatgineu un Bon any!

divendres, 29 de desembre de 2017

BULLIRÀ EL MAR COM LA CASSOLA...

 Avui ha estat un d'eixos dies en què, una miqueta abans d'eixir el sol, s'enroja el cel i sembla que hi haja un forn amanit per fer bullir el mar... 
A més dels dies de ponent, també els de mestral i gregal ens recorden Ausiàs
  
Alguna gavina matinera corre cap a les Goles

I un estol de corbes marines s'hi enfilen per retrobar l'esmorzar 

Avui, com fa deu anys, com fa mil i un milió, es repeteix la visió de la mar; sembla que ja l'hages vista igualeta, que no deixa de repetir la seqüència... De la foscor mou la claror i de la ratlla, d'allà on brama la tonyina, eix el sol..., però bé saps que no hi ha cap matí repetit.
Amb tot, em sembla que aquesta foto ja l'haja feta mil vegades.
Bones festes, que encara en queden!

dilluns, 25 de desembre de 2017

MARTÍ DOMÍNGUEZ. MOURE CONS-CIÈNCIES. Crònica d'una presentació

Com molts, vaig fer el batxiller de ciències i després vaig cursar una carrera de lletres. M'alegre d'haver pogut estudiar Biologia o d'escalfar-me el cap amb els problemes de Física, però em sap greu no haver estudiat mai grec o haver deixat el llatí en 3r d'aquell batxillerat de sis anys i COU. I, ja com a ensenyant, sempre m'ha paregut un desficaci partir l'alumnat en un grup de lletres i un altre de ciències.
Amb Violeta Tena. Foto d'Argot
Martí Domínguez és un home que no podria assolir les mancances d'una de les dues branques en què hom divideix l'arbre del coneixement dels batxillers. L'univers enciclopèdic s'addiu més amb el quefer d'aquest biòleg, mestre de periodistes, coneixedor i divulgador de l'art valencià a través de les seues entrevistes a El País, director de Mètode -una revista científica i en català que hauria de ser a totes les llars-, autor d'aquelles delicioses "Històries Naturals" del setmanari El temps i novel·lista prolífic. 
I és en la novel·la, al nostre parer, on conjumina assaig i narrativa. Perquè, a banda del plaer de narrar i fer plaentera la lectura, Martí pretén alguna cosa més; no oblida un cert didactisme, hereu del seu treball com a ensenyant universitari. Siga amb Goethe, Voltaire, Cezanne, Goriet o l'inspector Tena, l'autor de l'exitosa la Sega http://imatgies.blogspot.com.es/2016/02/la-sega-un-dictat-de-la-natura.html, pretén ensenyar o, més encara, moure consciències, un paper ben fusterià, com tan encertadament va comentar Vicent Pitarch en la presentació que el dia vint ens regalà Violeta Tena i el mateix Martí Domínguez. 
Un llibre amb ungles prohibides
La periodista, alumna de Martí i articulista d'el Temps, sense fer-nos cap spoiler (jo tampoc parlaré del contingut de la novel·la) ens va llegir alguns fragments que ja ens convidaven a gaudir de L'assassí que estimava els llibres. L'autor d'El somni de Lucreci ens va aclarir que no es tracta de cap novel·la negra, tot i el títol, i va aprofitar la presentació del llibre per retratar la incultura patent que ha patit el nostre país en aquests darrers vint anys i per fer-nos vore la importància de la lectura, dels llibres, dels llibreters... 

Podeu trobar a la xarxa un seguit de lectures crítiques, frases-resum i eslògans sobre aquesta novel·la que, apareguda al setembre d'enguany, ja compta amb dues edicions. M'agrada, però, la definició que ell mateix em va fer a la dedicatòria "...aquest joc literari ple de claus sobre nosaltres i el nostre país".


Llàstima que en fórem tan pocs. Hi vaig anar amb la 'il.lusió de retrobar gent interessada per la nostra cultura (un dia que no jugava el Barça) en una ciutat que té tota una Universitat.  Em va saber greu no haver-ho dit als amics i coneguts; potser, en aquest temps de xarxes miraculoses, ens falla la comunicació. Tant li fa! Hi resten els llibres i, si no us l'han portat per Nadal, sempre podeu relagar-vos-el a Reis... 
Per Nadal un pas de pardal. I a Reis, burro qui no ho coneix. 

dimecres, 13 de desembre de 2017

LA PLEGA





Aquest gaiato de savina fa vint-i-cinc anys que m'acompanya. Amb ell he fet els millors passos, he tastat dolcíssimes converses i he descobert paisatges batejats per noms bellíssims. Potser no estiga massa ben fet, però el vaig doblegar tot seguint les ensenyances de Salvador del Tossalet; això sí, les presses en van traure el fil d'aram abans del que tocava. 
En una excursió el vaig perdre i, rabent, vaig retornar uns quilòmetres per retrobar-lo recolzat en una paret serrada.

Aquests dies m'ha ajudat a collir olives, ara arrimant-me les branquetes més enlairades ara atinant les darreres olives que la maquineta no havia fet baixar. L'home que m'acompanya, tan destre com savi, em dóna un consell: “Pega-li amb la plega i les faràs baixar millor”.

I quant sent 'la plega' m'emocione per la troballa. No és cap variant dialectal com el follí, la sutja i l'estalzim; és molt més. Es tracta d'una mostra antròpica, etnolingüística si se’m permet.

Sí, perquè si fem una enquesta (i la farem) volta, mànec, agarrador, ansa… serien les variants geolingüístiques, però ‘plega’, que no apareix als diccionaris, respon a la parla de la gent que mai compraria un gaiato perquè ha aprés a fer-ne, a plegar-ne, a doblegar-ne la punta perquè reste amb la forma corbada..., el món autosuficient dels masovers.


No em direu que haver recollit aquesta variant no ha estat una bona re-plega.

dissabte, 2 de desembre de 2017

LINGÜISTES PEL CARRER I MOLTS ALUMNES A L'ESPAI JOVE DE VILA-REAL


En un lloc preciós, el magatzem de Cabrera (esdevingut Espai Jove de l'ajuntament de Vila-real), hem rebut la visita de vora 280 alumnes dels tres instituts de Vila-real (IES Tàrrega, IES Miralcamp i IES Broch i Llop) i del Col·legi Bisbe Pont. 
Sobre aquest magnífic espai, ornat en la seua façana amb rams de taronges i un escut quatribarrat en roig sobre un fons de color prohibit, podem trobar informació i més imatges a 


Alumnes de 4t d'ESO i dels dos nivells de batxillerat han passat per aquest espai on els cartells, dissenyats per Òscar Bagur, s'han plantat des del 20 de novembre a l'1 de desembre. 

Els alumnes van poder seguir les explicacions sobre cadascuna de les làmines que mostren els objectius del nostre treball i ajuden al coneixement i divulgació dels nostres gramàtics i lexicògrafs. Pompeu Fabra, Enric Valor, Sanchis Guarner, Mossén Alcover, Carles Salvador, Joan Coromines o Ferrer Pastor, entre d'altres, omplin amb la seua vida i bibliografia alguns dels cartells exposats.






Ben acompanyats per uns versos del poeta i arquitecte Joan Margarit vam anar repassant el contingut d'alguns cartells, a l'hora que ateníem les qüestions plantejades per alumnes i professors.









A Vila-real trobem tres carrers dedicats als nostres lingüistes, un d'ells fill de la ciutat. El carrer Josep Nebot el localitzem en una zona prou cèntrica de Vila-real (entre l'antiga N-340 i Sant Pasqual).
Sobre aquest autor podem llegir l'article d'Emili Obiol












Més perifèrics, en un barri prou modern, situem els altres carrers batejats amb els noms de lingüistes valencians, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor, tots dos veïns del carrer i col·legi dedicats al boticari d'Almassora, Manuel Calduch, pare de la 'suavina' i nascut a Vila-real.  





També vam rebre la visita del regidor de Normalització Lingüística de l'ajuntament de Vila-real, Santi Cortells, que ens va presentar a un grup d'alumnes, a l'hora que remarcava la importància de l'exposició per a la reivindicació dels nostres lingüistes.

I, encara, vam poder gaudir de la presència de Pilar Gonell i Almudena Adame, companya i alumna de l'IES Àlvaro Falomir.

Volem, finalment, agrair a Mònica Soler, tècnica de Normalització Lingüística, l'interès perquè poguérem vindre a Vila-real i per la faena informativa als centres d'ensenyament de la ciutat.
A través de Mònica vam poder repartir diversos materials didàctics que els alumnes treballaran a l'aula. Entre aquests materials hi havia una sopa de lletres que ara oferim, amb un petit ajut perquè s'hi puga completar.


A l'enllaç  https://goo.gl/U9ipJh  podeu seguir els llocs on hem anat i on tenim previst d'anar amb l'exposició "Lingüistes pel carrer". I si creieu que pot interessar portar-la a la vostra ciutat envieu-nos un correu a jbsensegel@gmail.com

dimecres, 29 de novembre de 2017

ONOMÀSTICA A LES TERRES DE PENYAGOLOSA

Amb molt de goig i carregat d'il·lusió us convide a participar en la VI Jornada d'Onomàstica que celebrarem a Atzeneta i Vistabella del Maestrat els dies 4,5 i 6 de maig de 2018. Feu-ne difusió!


Tota la informació d'aquesta primera circular la trobareu a 
https://www.onomastica.cat/jornada-onomastica-terres-penyagolosa/