dimarts, 12 de juny de 2018

LINGÜISTES PEL CARRER, TASTAOLLETES DE SELLA

Quan vam arribar a Sella, a més del sentit orogràfic que ens recordava moltes selles i selletes del Maestrat i de Montsià, vam pensar en el sell d'aigua que ens venia.  Sort que ens protegia Santa Bàrbara, que era al capdamunt del poble, com a l’Alcora. 
A les comarques de més amunt, però, trobem els sants dalt (Sant Cristòfol a Culla, Xodos, Benassal, Sant Mateu…) i les santes baix (Mare de Déu dels Àngels, a Sant Mateu; Santa Bàrbera, a la Salzadella... i tants Loretos a l'eixida del poble). Cal dir, això sí, que Santa Llúcia i Sant Benet comparteixen tossal a Alcalà. 























Dins la XXIII Fira de Mostres de Productes i Cultura Mediterrània, celebrada aquest cap de setmana a Sella (la Marina Baixa), i convidats per l'agrupació cultural Tastaolletes, Lingüistes pel carrer va trobar una autèntica casa de vila, l'Estacat, des d'on compartia la festa amb una programació ben diversa i interessant. Maria Asensi i David Garcia ens van rebre per fer-nos sentir, des del primer moment, al nostre poble. 


L'alcaldessa, Mila Llinares (de mare, Fenollar com el de Penàguila), un diputat d'Alacant i Aitana Garcia,  representant de la Comissió de Festes, obrien pas amb la banda al darrere.

Trombons i trompetes, tabals i tabalets, clarinets i oboès, dolçaines (on era David) i una dolça flauta travessera tancaven el pas musical previ a la inauguració de la Fira. 

Després van voltar el poble, tot visitant cadascuna de les exposicions A 'la Casa Antiga' vam saber que , "l'engolfa" d'Alcanar , "el més amunt" o "la cambra" que diem a Almassora, rep ací el nom de "porxi", i en veure els arcs ho vam comprendre.

Ja a l'Estacat vam contar una miqueta de la faena feta i el sentit de l'exposició.
També va merèixer algun comentari el nom de la casa que acollia els lingüistes, com dèiem "t'has estacat" en alguna intervenció desafortunada i com aquest sentit que coneixíem es quedava xafat sota el pes de la pota. Xarràvem sobre si el "posar la pota" era una traducció simultània de "meter la pata" i si cada vegada que la posàvem ens estacàvem. 


A la Marina Baixa, Enric Valor té carrers a Callosa, l'Alfàs i Finestrat. I amunt, ben prop de Sella,  ja en el Comtat, els nostres lingüistes tenen carrers a Penàguila (Bernat Fenollar), Balones (Martí Gadea), Benimarfull (Lluís Fullana), Cocentaina (Enric Valor i Lluís Fullana) i Muro d'Alcoi (Bernat Fenollar, Lluís Fullana, Sanchis Guarner i Enric Valor). 
L'auditori es va mostrar molt interessat i agraït, adonant-se i comentant el capdavanter Pompeu Fabra en el rànquing de carrers dedicats, en la presència important de lingüistes valencians, en la conveniència de la difusió i vindicació d'uns i altres i en la importància d'aproximar mostres culturals en pobles menuts, perquè per a fer grans coses no tot ha de passar necessàriament per les grans ciutats. Vam veure de l'entusiasme dels organitzadors i com des d'aquest coneixement local (carboneres, ametles, danses, música) s'eixampla l'universal. 
Promoure les particularitats no és un acte de mirar-se el melic sinó de valoració i reconeixement als habitants que han donat vida al poble. Pobles menuts inventen propostes que els fan grans, que els mantenen vius i que projecten les raïls amb una diversitat de gustos culturals que trobem ací i allà, i com uns tastaolletes ens inviten a tastar.
Pel poble, com heu vist al plànol, hi havia diverses exposicions i vam recórrer el nucli des de la plaça cap amunt. Hi vam trobar alguns carrers amb retolacions ben interessants, com aquest "carrer del Trinquet" amb el desig de recuperació de la pilota a tot el país. https://imatgies.blogspot.com/2014/07/carrers-11-els-jocs.html

Ja havíem vist un "carrer de Més Avall" que ens recordava tants carrers de Dalt, de Baix, del Mig, d'Amunt... i que ben bé hauríem d'incloure a l'entrada http://imatgies.blogspot.com/2016/03/carrers-19-situacio-i-orientacio-ii.html
I també un "carrer les Voltes" que té un homònim a Bocairent. 




I, des de Santa Bàrbera, vam trobar un bell mirador amb retolacions dels tossals veïns. I el Puig Campana ens xiulava pel badall.

Ja diumenge, mentre recollíem l'exposició i enrotllàvem els cartells, creieu-nos si us diem que vam sentir dialogar Sanchis Guarner i Francesc Ferrer Pastor sobre l'encert del lloc de l'exposició i els elements que penjaven dels cabirons... Si la "dacsa" també era "panís" i "blat de moro". Va ser quan vam sentir Alcover recordar "blat d'indi" i "moresc". Enric Valor es va fixar en les variants d'aquell "canteret", "canterella", "petxerull", "marraixa"... 

Ací trobareu un munt de fotografies de totes les activitats de Sella
https://www.facebook.com/pg/Ajuntament-Sella-1377176592589782/photos/?tab=album&album_id=1531864617120978

diumenge, 3 de juny de 2018

FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS A ZAHARA DE LA SIERRA (dues històries)



Fa uns dies vaig visitar aquell racó de Cadis tan plujós, la serra de Grazalema. La bellesa dels seus pobles ha atret turisme d'orígens ben diversos i l'acte de fotografiar omple els carrers i les proximitats dels monuments, castells i... alguna carretera. En aquesta ocasió mostrem dos anècdotes del poble de Zahara de la Sierra.

En arrimar-nos al poble vam creuar l'embassament de Zahara, llac artifical que embelleix, encara més, el poble de la serra. Vam aturar el cotxe per traure alguna imatge del poble. I heus ací que uns joves havien transformat la carretera en plató.  Patíem  per la seguretat, però ens vam adonar que ho tenien controlat. 

Era un tram poc transitat i un dels participants vigilava la revolta per si s'arrimava algun cotxe. No vam poder evitar continuar la sèrie de fotògrafs fotografiats; això sí, els vam demanar permís per publicar-ho al blog. Somrients, van acceptar i en van prendre nota. No sé d'on eren, però crec que no eren anglesos perquè vaig entendre el seu anglès.

A l'endemà vaig pujar al castell. La vista era magnífica: al fons es veia el poble d'Algodonales i, al capdavall del llac, la presa, damunt la qual havia fotografiat els joves fotògrafs. 

Pel camí vaig coincidir amb un xicot de trets orientals.
En arribar al capdamunt del castell, amb la càmera i pal provava de fer-se un autorretrat damunt mateix del mur. 


Pensar la caiguda que tenia darrere esglaiava. Va ser ell qui, amb un somriure, em va tranquil·litzar. 


Mentre baixàvem vaig saber que era coreà, del sud. Difícil no esmentar-li la nova relació amb el nord (somriure) o Kim Ki Duk i recordar alguna de les seues pel·lícules.
https://imatgies.blogspot.com/2011/11/bin-jip-hierro-3.html 
http://imatgies.blogspot.com/2012/01/primavera-estiu-tardor-hivern-kim-ki.html
Curiosament, també ell era Kim, de cognom. 


Encara vaig tindre ocasió de fer-li alguna foto més, mentre Ji Hon Kim assegurava la seua presència a la targeta de memòria i un voltor, des de ben amunt, captava en picat la imatge.

I al remat, fotògrafs fotografiats, amb aquell pal/stick amb ell.



dimarts, 29 de maig de 2018

LES MIRANDES DE LA JORNADA ONOMÀSTICA (i 5) XODOS I...

La Jornada de tres dies tancava el triangle en aquest poble de l'Alcalatén. Després d'Atzeneta i Vistabella, Xodos (que ja havia merescut una comunicació d'Antoni Jaquemot) ens esperava per fer un volt amb César Mateu i reblar els comiats amb un dinaret festiu. Al matí ja havíem recorregut el Pla i, en arribar a Sant Joan, l'expedició va haver de triar. 
Ben contents van acabar els dos grups perquè si la caminada abellia, el regal d'Elvira Safont en explicar per fora i per dins l'ermita de Sant Joan de la Font Coberta va merèixer un grapat d'elogis.
Els de la caminada, primer amb el dubte de la pluja i després amb el desig peregrí de portar l'aigua, vam caminar pel pinar de Sant Joan ben planets. Després, l'ascensió ens va aconsellar un parell d'aturades que vam aprofitar per copsar la importància dels bassots, abeuradors que combinen natura i cultura
, o la moleta de Mor i aquell article d'Ernest Querol.  
En arribar al pla de la Creu, ja en vistes del mas de les Pomeres, ens vam detindre per gaudir d'un altre mirador (foto portada) des d'on s'escolumbraven molts dels indrets on ja vam ser el primer dia: el coll de la Bassa, la roca del Sol, Atzeneta del Maestrat... I després vam davallar per la pista, vora la cantera de les Pomeres, i vam saber de la cova d'en Poma i de les dues-centes ovelles que, pastor inclòs com en altres indrets, hi van restar sepultades (els cantals i tormos de vora camí en són testimoni). Abans d'arribar al poble encara vam trobar exemples toponímics d'aquestes terres de frontissa, com el Recuenco o els Pinarejos.
Hauríem de tancar ací les entrades dedicades a les mirandes de la Jornada d'onomàstica de les terres de Penyagolosa. Si veieu, però, les etiquetes de les cinc us adonareu que, a més de Toponímia, hi diu Materials Didàctics. Després de l'agradable faenada de posar noms a les imatges panoràmiques i l'aprenentatge dels noms dels llocs, ben bé ens aniria una mica de repàs.
Penyagolosa ha estat, sens dubte, el mirador absent. Gràcies a les imatges, però, en podem traure profit. El dia de cap d'any de 2008 hi vam ser; la nevada, l'airet fresquet i un cel ras mereixien l'ascensió. L'ombria plena de neu gelada només deixava posar els peus on abans, els més matiners, havien obert el pas. La vista bella i extensa que el Pico ens va oferir és, ara, l'exercici final d'aquestes cinc entrades:

Cada numeret es correspon amb algun dels topònims que teniu a continuació. Us els oferisc desordenats perquè vosaltres, amables lectors, relacioneu cada topònim amb un guarisme: Atzeneta, Xodos, l'aeroport de Vilanova, Cabanes, serra Espaneguera, serra d'Irta,  Montsià, Penyacalba, Gargant, moleta de Gargant, el Mill, l'Andreva, pla de Meanes, roca del Sol, serra d'en Galceran, Benafigos, Albocàsser i Penyagolosa.


Envieu les solucions als comentaris de la pàgina. Per veure-ho millor podeu ampliar la fotografia prement al damunt. El premi és el paisatge i els seus noms... i aquest pardalet, amic de la savina,  que vam trobar al capdamunt del cim.

diumenge, 27 de maig de 2018

LES MIRANDES DE LA JORNADA D'ONOMÀSTICA (4) EL PLA

El Pla ben bé és una joia de la nostra geografia. Enlairat, extens, acollidor i abraçat per un seguit de tossals a ambdues bandes. I ben avall, el collet de Padilla li diu a l'aigua de la rambla del Pla que no passe, que regolfe al Quinyó i s'entolle i, manegueta, que s'escole per l'Engolidor per moure, dos dies després, els ullals de la Caseta de Làssaro. Ho podeu veure a https://imatgies.blogspot.com.es/2015/03/de-la-penilla-la-mar-aigues-del-riu-de.html
I diumenge vam ser al Quinyó des d'on vam endevinar alguns tossals i vam apamar la llargària d'aquest bell pla. Fa uns anys vam pujar al capdamunt del tossal d'Esclaramunda (de nom reial) que tots coneixen com l'Escala Munda. I, amigats amb les savines, vam escolumbrar un ampli i fresc territori que compreneu en la primera imatge. El Quinyó, des d'on aquesta vegada vam descobrir el territori, s'amaga a la dreta de la foto. 
Encara vam guaitar al collado del Boi, porta del que fóra terme veí i, més tard, partida de Vistabella. També vam parlar del Rotxero i del creuament que s'havia produït entre 'rotxa' (terreny rònec i costerut) i un antic mas d'en Roger. Al fons vam reconèixer el tossal de l'Alforí, ben boscós i proper al dinaret del dia abans.
En la imatge de baix (fotografia d'Òscar Bagur) descobriu novament Penyagolosa i el traç recte de la carretera del Pla, que alguna vegada havia somiat un pont sobre el riu de Montlleó per guaitar a Vilafranca.

diumenge, 20 de maig de 2018

LES MIRANDES DE LA JORNADA D'ONOMÀSTICA (3) EL PINET


Dissabte, en acabar les comunicacions del matí, vam fer un tomb pel mirador del Pinet, la cara de migdia de Vistabella. Veritat és que haguérem volgut anar a peu a l'Alforí, tot creuant el tossal entre carrasques,  grévols, teixos i aquella varietat botànica de què ens parlava Cavanilles; i també, contemplar el Pla des de l'era del mas. Haver de tornar després de dinar, però, ens aconsellava escurçar l'eixida. Això sí, vam estirar les cames un poc abans de seure a dinar.

I, amb el tossal de les Forques a les espatles i la serra de la Nevera al fons, vam repassar una mica els noms dels voltants. (imatge d'Òscar Bagur)

La fotografia del poble té uns quants anys però no difereix massa del que veiem avui. Potser encara no hi foren el seguit d'edificis que avui tapen la visió de les Columbretes des de les eres de Troia. El nucli antic de Vistabella, que havíem recorregut unes hores abans, ocuparia només el carròs de cases que trobem a l'esquerra de l'església. A més de les explicacions que ens va oferir Elvira Safont en voltar per la murada, podem consultar el darrer llibre del professor  Vicenç Rosselló, Viles planificades valencianes medievals i modernes (València, 2017) on, al capítol dedicat a Vistabella del Maestrat, es mostra un interessant plànol del recinte medieval.


A migdia destaca el tossal de l'Albagés, que parteix els termes de Xodos i Vistabella, i també les aigües. El vessant nord i els barranquets que en davallen, com el barranc de les Espatles o aquest barranc dels Pots,  acudiran al riu del Molinet (més tard riu dels Molins) que amb la Vall d'Ussera s'engrava al riu de Montlleó al punt conegut com el Forcall del Riu; el vessant sud aboca al barranc Fondo que, més endavant, esdevindrà riu de Llucena. Ja al terme de l'Alcora es barrejaran les aigües d'ambdues vessants. 
Pel que fa al nom de l'Albagés ens recorda un cognom i també allò de la 'toponímia transportada'; A les Garrigues trobem el poble de l'Albagés. Hi ha un mas conegut com l'Albagés de Dalt que va ser taverna entre 1956 i 1962, segons que ens contava Ramon. "Es feien bureos i hi anaven xics i xiques de tots els masos". Ramon recordava una xica del mas de Collet i Benjamín de Morratges com a bons balladors. A l'Albagés de Baix, encara avui habitat, hi havia sis veïns, sis cases: "casa Eusebio, casa Joan, Casa Florència, casa Manuel, casa Damian i casa Arsènio". Per allò del plural analògic, en haver dos masos, sovint hem sentit "els Albagesos". 
Ramon de l'Albagés al capdamunt del tossal (1997)
Si la penya Aguda és transparent en la forma que ens mostra, Pinarejos, situat al terme de Xodos, és un topònim que, amb semblant sufix, ens parla d'aquestes terres de frontissa. Sobre Penyagolosa i el Pinet, ja en parlàvem en la darrera entrada. De la cova Tena, ben bé hauríem de dir 'cova de Tena'. La caiguda de la preposició és massa habitual a la toponímia, però tant al mas de Marimon com al conegut com el Barranc Pardo trobem el cognom al 1817 i, des de 1597, en altres indrets del terme. De Marimon en trobem a les visures, ja al 1555, Esteve Marimon, notari. També a Caldes de Montbui vam visitar una torre de Marimon, actualment centre d'investigacions agràries. Per últim, el barranc dels Pots ens porta a un altre del terme, el barranc de les Olles. En aquest cas, però, no li coneixem clotxes ni tolls.

dissabte, 12 de maig de 2018

LES MIRANDES DE LA JORNADA D'ONOMÀSTICA (2) EL CASTELL

Poder combinar les comunicacions i ponències, més o menys teòriques, amb les eixides al camp i les observacions des de diferents miradors ha estat un encert d'aquesta Jornada d'onomàstica de les terres de Penyagolosa. Poder estirar les cames després de cada bloc de comunicacions i que el núvols tingueren a bé retindre la pluja, una benedicció del cel.
Dediquem aquesta segona entrada al mirador del Castell, la part més alta del poble de Vistabella. Millor visió trobaríem ben prop, al Calvari, però els quaranta minuts de descans no donaven per a tant; més quan una entusiasmada i entregada Elvira Safont ens acompanyava amb les claus de l'església per oferir-nos els seus coneixements del poble que tant estima.
Una vegada més, amb les fotografies que ens ha tramés l'amic Òscar Bagur i el bateig imprés, podem fer memòria dels noms de lloc. 

A ponent, entre els tossals del Fontanal i de l'Alforí, descobrim la part central del Pla, aquella on es divideix aquest en dues grans partides: el Pla Amunt i el Pla Avall, tot indicant-nos la direccionalitat presa des del pas Real de Mosquerola, també camí, que aplega al pont medieval de les Calçades, conegut, per la seua solidesa, com a pont Romà. Al fons l'Aragó, terme de Mosquerola, i la partida dels Bustals, amb una lloma farcida de passos, carrerons, parets serrades i precioses savines. Entre els masos que hi veiem destaquen, d'esquerra a dreta: la Ribagrossa, el Cap del Pla, la Torre Garcia, l'Hostalàs (avui conegut com 'la Venta'), el mas de la Lloma i fragments del mas de Celades. La caseta d'Eduardo, tot i la grandària de la construcció, rep aquest nom perquè no mereix el de mas en no tractar-se de cap unitat agrària; tampoc les casetes de l'Alforí, tot i ser una gran urbanització. 

Podeu prémer damunt cada imatge per veure-hi millor els noms.
Al nord topem amb el tossal del Fontanal, també conegut com a tossal del Mas de l'Hostal, i a migdia teníem el poble. Si guaitem cap a llevant, però, se'ns obri, com veiem en la imatge, una panoràmica on les diverses serres s'allarguen paral·leles a la mar. El tossal d'Orenga voreja la vall dels Cirers, ja a Catí."Allò que no es veu", entre Sant Cristòfol de Benassal i Culla, és Montsià, la serra de què ens parlava l'Àngela Buj Alfara a la seua comunicació sobre la novel·la Jardins ignorats.  Les Talaies d'Alcalà i la serra d'Irta es confonen en un sol perfil, tot i la separació d'ambdues serres. Més nítides es veuen les serres d'en Galceran i Espaneguera, separades per la rambla Carbonera. De Benafigos només copsàvem un capell blanquinós que guaitava per damunt la lloma homònima. Ben prop trobem el mas de les Roques, amb la transparència del topònim que explica el mateix paisatge. La lloma de Benafigos, ben llarga i de suau perfil ens ofereix, al seu vessant ombrívol, la Pena-roja, penya rogenca de grans dimensions que baixa fins el mateix barranc de la Vall d'Ussera. 
En aquesta imatge de detall comprovem aquell principi  toponímic de Salvador del Tossalet, "tot està batejat". A més de la microtoponímia que, amb l'inestimable ajut de Manolo Capoll, vam poder recuperar, la Pena-roja ens serveix per mostrar una sèrie de topònims d'aquests indrets que ens ensenyen variants diverses sobre 'pinna': la Penilla, ja en el Puerto; Pinyalossa, ben prop d'aquesta Pena-roja, Penyagolosa, Benafigos i, potser, el Pinet. El poble de Pina, que completaria aquesta sèrie, es troba més allunyat. (continuarà)

dimarts, 8 de maig de 2018

LES MIRANDES DE LA JORNADA D'ONOMÀSTICA (1) LA ROCA DEL SOL


Vistabella està en un alto
                        Atzeneta, en un planet
                                               Xodos, damunt la Roca
                                                                       Benafigos, al collet.
Volem dedicar aquesta entrada als inscrits en la Jornada d'onomàstica de les terres de Penyagolosa. Gent d'Alcoi i Pedreguer, lleidatans i barcelonins, menorquins i valencians, mallorquins i gent de la Plana, bons veïns del Maestrat i de Montsià, de Santa Magdalena i Benassal, d'Andorra i Tarragona, de Cardó i Montserrat, del Puerto i de Tortosa... A tots us desitgem que els noms del paisatge us ajuden a mantindre el record d'aquests tres dies bastits amb germanor, bona conversa i un paisatge farcit de noms.

Òscar Begur, amic i company de feines a la Jornada, ens ha tramés una extensa panoràmica de la primera parada que vam fer des de la roca del Sol, dalt del coll de la Bassa. 
Com veieu en la imatge de l'esquerra un punt molt comunicatiu des d'on poder cantar l'alfabet fosforescent de pedra del pla d'Atzeneta i les roques, llomes, serres  i tossals que acompanyen, per ponent, Penyagolosa. 
El regal de l'Òscar l'hem batejat i tripartit perquè en pugueu recordar els topònims. 
Amb les tres imatges següents podeu completar la panoràmica:

En aquest primer tall trobem un espai on els diversos orònims es dibuixen d'allò més bé, un tall didàctic: la serra com una carena de tossals amb un mateix eix; la lloma, allargada i extensa, amb un suau perfil; la penya, de roca tallada en la cara de migdia; el tossal (del Marinet) rematat al capdamunt per una moleta de roca encinglada...

Potser us ajude aquesta imatge, d'un altre moment més fresc... 
En aquest segon tall volem destacar la hidronímia. El riu de Montlleó davalla serpentejant cap a llevant entre els cingles del terme de Culla, marge dret, i els de Benafigos. En arribar al pla divideix els d'Atzeneta i Meanes (antigament, pertanyent a Culla) i, un poc més avant, se li engraven les rambles d'Atzeneta (que ja ha recollit els escorrims de la de Benafigos) i la de Meanes.
Aquesta confluència dels tres corrents s'ubica en el paratge conegut com el Forcall del Riu, que ens en recorda un altre més amunter en la confluència del Rivet, a Vistabella, amb el riu de Montlleó, en el trifini de Culla, Benafigos i Vistabella. Encara un altre, els Forcallets,  al nord del Planàs,  on la rambla de Sant Joan conflueix amb el barranc de l'Avellanar i ho fa, de vegades, en diversos punts d'engravament. També us recordarà el Forcall, poble dels Ports on s'apleguen el riu de Bergantes, el Calders i el riu de Cantavella. Ben lluny i al nord, Koblenz, confluència del Mossel i el Rin en aquell Deutsches Eck, també ens ho recorda.
El mític riu de Montlleó, però, mereix aquest enllaç aigualós on trobareu el recorregut des de l'Aragó, els diversos noms que rep i les raons de 'la muntanya de les fonts'.
De l'altra banda, a llevant, quedaven pobles com Vilafamés, Cabanes, les Useres i Costur (poble de bons amics, on temps fa temps hi anava a costura Josep Miquel Ribés) i polígons industrials , serres paral·leles, corredors entre les serres... i un aeroport. De tot açò en parlarem en la propera entrada.
Vam acabar la primera eixida contents i amb ganeta. Ens esperaven a Casa Ramon per dinar. Després emprendríem el passeig pel poble i, més tard, ponències i comunicacions d'arreu del domini, exposicions i converses... 
Encetàvem divendres amb la protecció d'uns núvols que no ens van mullar, tampoc dissabte. I diumenge, després de dinar, el cel rematava aigualós i agraït amb una pluja de comiat que, de ben segur, haurà estat ben rebuda per la terra que ens ha acollit... i també per aquella savineta que sempre ens acompanya.