dijous, 13 de desembre de 2018

CARRERS D'OFICI 'CAB a CAN' (carrers 24, oficis 5)


Estimats lectors imatginats, diguem que açò dels oficis dona per a molt. La nostra intenció és mostrar la gran riquesa lingüística i etnogràfica que aboquen les retolacions dels nostres carrers, també en aquest apartat. Cal dir que són ja centenars els carrers que tenim per anar ensenyant els oficis que hi apareixen retolats, ara al nucli antic de les poblacions (de vegades recordant els gremis) ara als polígons industrials que han tingut a bé recordar oficis actuals o d'antics ja perduts. Antoni Garcia Osuna pot considerar-se coautor de ple dret per les trameses que ens ha fet des de sempre. Són tants els carrers i la informació que ens aporta que, per no cansar-li el nom, subratllarem les seues fotografies. També, des del nord, Ventura Castellvell ens segueix aportant nombrosos exemples.
Auca d'oficis catalans, guardat per Joanjo Pavon

El recull durant tres anys de carrers dels nostres lingüistes (feina compartida amb Àngela Buj Alfara http://imatgies.blogspot.com/2016/05/linguistes-pel-carrer-un-projecte-i-una.html ) i la dèria col·leccionista m'ha portat a fotografiar mostres d'arreu del domini lingüístic de la nostra toponímia urbana. Pel que fa als oficis, si bé ja havia trobat exemples per l'Horta i d'altres comarques centrals del País Valencià, l'amic Antoni s'ho ha repassat d'allò més bé i ens ha fet l'obsequi de moltes fotografies i anotacions sobre aquests carrers. 
No pretenem fer un estudi exhaustiu dels oficis sinó mostrar la riquesa dels carrers també en aquest aspecte. És per això que no ens detindrem massa en l'explicació de l'ofici i sí que il·lustrarem la seua representació geogràfica, sovint amb variants dialectals.
D'altra banda, tot i que a la xarxa trobem molts exemples acolorits com aquest, pretenc posar en valor l'obra mallorquina Els nostres arts i oficis d'antany de Joan Llabrés i Jordi Vallespir (1980-86), 7 volums que recullen un grapat d'oficis i moltes il·lustracions que reproduïm.
Encetem, avui, la lletra C, que de ben segur ens portarà diverses entrades. Els carrers sobre oficis corresponents a la lletra A i B els trobareu a 
https://imatgies.blogspot.com/2017/05/carrers-doficis-carrers-22-oficis-3.html i
https://imatgies.blogspot.com/2017/09/carrers-doficis-b-carrers-23-oficis-4.html

CABILLERS

Hem de relacionar aquest 'cabillers' amb 'cabellers', tal i com apareix al DCVB
CABELLER m. || 1. Fabricant de perruques (en el segle XVI, segons E. Toda). 
"En tiempos se denominó “de Jacme Escribá” y “de cabelleres”. El motivo de la actual rotulación se debe al asentamiento de aquellos que rizaban o aderezaban cabellos o fabricaban las pelucas de los que procesionaban en Semana Santa y que caían por la espalda de forma solemne. El uso de las pelucas postizas se origina a principios del S.XVI y poco después ya se encontraba muy generalizado. De entre las casonas señoriales que hubo en este entorno destaca la que fue residencia del gran poeta Ausias March y en la que habitó hasta su fallecimiento." Salvador Raga   http://calleshistoricasdevalencia.blogspot.com/

CAÇADORS
Avui afició, ans també ofici. El llibre esmentat, d'on treiem el dibuix, dedica diversos apartats a la caça: 'caça major', 'caça menor', 'campanyes d'extermini i protecció oficial' i 'arts de caça'. Aquest darrer apartat anota 12 modalitats: 'de lloses', 'de garbellet', 'de braó', 'amb visc', 'de filats', 'amb pala', 'amb gàbia enganadora', 'amb garbell i cossiol amb una espeuma', 'amb escopeta', 'amb senderes i llaços', 'amb fures' i 'amb cans'. Molts caçadors de terres valencianes podrien esmentar una altra dotzena; unes, amb coincidències lèxiques, d'altres, tècniques. El parany, el garrot...
L'alar és un art de caça (foto) que recorda algunes interpretacions toponímiques de pobles castellans. Als termes de Culla, Vistabella i Benafigos trobem diferents 'alars' en la toponímia que, a hores d'ara, encara no hem sabut interpretar.
La presència del porc senglar en llocs abans inimaginables (urbanitzacions, l'horta, carrers urbans...) fa pensar a més d'una persona en la cacera com a ofici. 
També a l'Albufera o al delta de l'Ebre hi haurà modalitats específiques. En aquest darrer espai trobem Sant Jaume d'Enveja i el carrer dels Caçadors.

CADIRERS
CADIRER, -ERA m. i f.
Qui fa, corda o ven cadires; cast. sillero.
Fon.: kaðiɾé (Ribera d'Ebre, Maestr.); сəðiɾé (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); kəðiɾé (Men., Eiv.); kaiɾéɾ (Val.).

Aquesta breu definició on, potser, caldria afegir la boga i el vímet, ens porta a algun dels comerços que encara s'hi dediquen, com aquella Mimbreria Vidal de Palma que trobàvem a https://imatgies.blogspot.com/2017/04/carrers-20-doficis-i-gremis-1.html.  

Ens en fa una descripció Salvador Raga al seu blog:
"La larga “Calle de Cadirers” es una de las que destacan en el entorno de la Iglesia de San Nicolás y conecta la “Calle Purísima” con la “Plaza del Horno de San Nicolás”. Antiguamente se la conoció como “Forn dels Cadirers” e ,incluso antes ,“Calle de en Ripoll” en honor a Berenguer de Ripoll que fue Jurado y uno de los padrinos de San Vicente Ferrer. También se la llamó “Calle de Francesc de Montpalau”, también Jurado y que debió asentarse en esta calle.
Aquí debieron establecerse ejercientes del oficio de silleros y posee la gran mansión de los Juliá, de gran monumentalidad y artístico pasado con bellos patios arcuados. Este palacio se incautó en tiempos de la Guerra Civil y hoy alberga la sede de la Dirección de Deportes de la Generalitat Valenciana. En su esquina con la “Calle Calatrava” también existe un palacio que se habilitó para la Casa Profesa de los Jesuitas y que posteriormente se destinó al Colegio de San Nicolás." http://calleshistoricasdevalencia.blogspot.com/

L'exemple de Godella aporta un aspecte que trobarem en molts dels exemples d'aquest projecte: la presència de carrers d'antics oficis a polígons industrials. Ja en parlàvem a https://imatgies.blogspot.com/2017/06/de-gremis-son-castello-sendu-la-palma.html 
L'altre exemple l'incloem, excepcionalment, per l'interés que aporta dins el món dels malnoms. No cataloguem aquells carrers referits a un personatge amb l'afegit de l'ofici, com ara "aviador Franco" o "ceramista Godofredo Buenosaires". El cas que ens aporta Xàtiva, però, és diferent perquè manifesta l'ofici com a generador del malnom o renom de Teresa, la Cadirera.
CALCINERS

2. CALCINER m. || 1. Qui fa o ven calç (Ross., Empordà, Vall d'Àneu, Urgell, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Xàtiva, Alcoi, Mall., Men.); cast. calero. Foren logats per en bernat lo calsiner sinc homens per fer la olla del dit forn, doc. a. 1460 (arx. Col·legi de Lluc).
|| 2. Forn de calç; cast. calera. Neguna persona no gos gitar... besties mortes... dins los murs ni uals de Solsona, ans aquells agen a lançar en los calciners,doc. a. 1434 (BABL, xi, 328).
|| 3. Depòsit gran on els adobadors posen pells en calç fusa per assaonar-les (Cat., Bal.); cast. encalador.
Fon.: kəɫsiné (Empordà); kaɫsiné (Esterri, Pla d'Urgell); kaɫziné (Morella); kalzinéɾ (Castelló); kaɫsinéɾ (Val.); kəɫziné (Mall., Men.).
Etim.: derivat de calcina.

A banda de la definició aportada pel DCVB ens ve a la memòria el patrimoni de forns de calç escampats per les nostres muntanyes calcàries i una gran obra literària, Les ratlles de la vida.
Si no fa massa, en parlar de la toponímia de Benicarló, ens deteníem davant un forn de calç amb les explicacions de Romà Senar, https://imatgies.blogspot.com/2018/11/volta-peu-toponimica-per-benicarlo-una.html, ja fa uns anys vam dedicar diverses entrades a l'obra de Raquel Ricart https://imatgies.blogspot.com/2013/04/raquel-ricart-leal-linstitut.html i https://imatgies.blogspot.com/2013/04/les-ratlles-de-la-vida-2-capitols-1-7.html, per exemple.
A més de Meliana, sabem de l'existència de carrers dedicats als calciners a Carcaixent i Castelló d'Empúries. 
CALDERERS
CALDERER m.
|| 1. Qui fa o adoba calderes; cast. calderero. Den Bn. Janer, calderer quondam,doc. a. 1397 (BSAL, ix, 147). Delliberaren que en Jacme Asbert caldarer e tabaler sie tabaler de la ciutat, Ardits, i, 346 (a. 1436). 

A més de calderes i perols, forjava diversos atifells d'aram. Què seria de la festa major d'Almassora, dedicada a Santa Quitèria, sense calderes? L'arròs seria un altre!
Hem trobat sis poblacions amb l'ofici als seus carrers. A més de les ciutats de València, Girona, Xàtiva o Lleida, també polígons industrials d'Alboraia i Torrent aporten sengles exmples. Fixem-nos en les variants calderers-caldereria-caldereries que, com en altres casos, es fixa ara en l'ofici (carrer dels Argenters), ara en l'espai (carrer de l'Argenteria) o, de vegades, en la matèria (carrer de la Plata). 
Pel que fa al carrer de València, veí del carrer de l'Espart (una altre exemple metonímic per a l'ofici) vora la plaça del Tossal, Salvador Raga en dóna ampla informació. Hi destaquem el fet de la seua ubicació 'fora murs', pel soroll evident de la seua elaboració. Recordem que també passava una cosa semblant amb les adoberies, tant per la necessitat d'aigua com per l'olor https://imatgies.blogspot.com/2018/08/adoberies-vic-suplement-de-carrers.html.
"La “Calle de los Caldereros” une dos típicas plazas de nuestra ciudad como son la del Tossal y la del Esparto. Su antigüedad data del año 1381 y fue la casa de los que ejercían el oficio de la calderería al obligarse a que estuvieran extramuros de la muralla árabe pero en la zona aledaña a la morería. Esta circunstancia se debía a que era grande el ruido que producían sus artes y se intentaba evitar las molestias a la vecindad. También fue conocida como “de los Tejedores”.

CAMPANERS


1. CAMPANER m.
|| 1. Fabricant de campanes; cast. campanero. El segell particular del campaner alterna amb el segell municipal, Est Univ. x, 190.
|| 2. Qui té per ofici tocar les campanes; cast. campanero. Semblava que el campaner fos un artista, Víct. Cat., Ombr. 9.
|| 6. Llin. existent a Alaró, Alcúdia, Binissalem, Costitx. Inca, Llubí, Sencelles, etc.
3. CAMPANER, -ERA m. i f.
Nadiu o propi del poble de Campos (Mall.) o del barri del Campanar (Val.).

Caldria saber, evidentment, la significació dels casos de Benicarló i València (proper al polígon Vara de Quart), que suposem lligada a l'ofici de fabricant de campanes o al del toc 1.1 i 1.2. El cas de Palma, en vore la retolació de Can Campaner, ja ens acosta a algun antropònim i, per tant, no l'hauríem d'incloure en aquesta entrada. Tot i això, creiem d'interès incloure-la pel fet que molts cognoms i renoms tenen el seu origen en qualque ofici (Pastor, Ferrer, Fuster,... Campaner). En ser un carrer de Palma comptem, a més, amb l'estudi de Gabriel Bibiloni que esmentem sovint, Els carrers de Palma (2012). 

"Pren el nom de la casa de la família Campaner, de ciutadans militars, a la qual pertany l'historiador Àlvar Campaner" 

CANDELERS
CANDELER 
| 2. Qui fabrica o ven candeles; cast. cerero. N'Anthoni Roca candeler de sèu,doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 570). Raphael Puig candeler de cera, doc. a. 1438 (Ardits, i, 372).
Ben interessant, i personalment sentit, aquest carrer del Gremi de Sucrers i Candelers, sobretot per la realitat analògica que recordem d'Almassora (suposem que també es dona a molts pobles) on a "la sucreria" podíem comprar els ciris per a la processó (per exemple). Sucreria era el nom popular de les actuals pastisseries.
Pel que fa a 'candela', de ben segur us vindrà al cap la Marededéu, la Candelera, el foc, alguna cançó flamenca o aquella d'Elthon John, Candle in the wind.
Aquest carrer i uns altres dedicats a gremis es troben al polígon industrial de Son Castelló, a Palma. Ja hi vam dedicar una entrada.


CANONGE

CANONGE m.
|| 1. Membre del capítol d'una església catedral o col·legiata; cast. canónigo. Tingatz totz los canonges en pau, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 26). Ell encontrà en la via un canonge qui era molt noblement vestit, Llull Felix, pt. v, c. 3
.
El carrer des Canonge el vam trobar a Valldemossa (Mallorca). Són tantes les variants d'oficis al si de l'església que en dedicarem una entrada exclusiva (amb carrers de monges, frares, capellans...); de fet, a l'entrada dels oficis de la A, havíem oblidat un carrer de l'Ardiaca que ens havia tramès Toni Garcia Osuna.

CANTERERS
CANTERER o CANTIRER m.
|| 1. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa (Balaguer, Artesa, Tamarit, Tarr., Val.); cast. alfarero.
Fon.: kanteɾέ̞ (Tamarit); kanteɾé (Balaguer, Priorat, Ribera d'Ebre, Maestrat); kəntəɾé (Tarr.); kanteɾéɾ (Cast., Val., Al.); kantiɾé (Artesa).

GERRER m.
|| 1. Qui fabrica o ven gerres i atuells semblants (Conflent, Barc., Vendrell, Val., Bal.); cast. alfarero. Nós veem que los gerrers e'ls ollers que fan de la terra qual forma 's volen, Llull Cont. 122, 16.
El dibuix ens mostra que el gerrer també fa cànters i, en vore les definicions del DCVB, comprovem que es tracta de variants dialectals. Les transcripcions fonètiques de 'canterer' totes pertanyen a variants peninsulars. El nostre canterer, pensem, és el gerrer mallorquí. 
Tret de l'exemple de Miravet, tots els hem localitzat al País Valencià.

Una de les fotografies del carrer de la Cantereria de Bocairent  ens mostra una imatge amb carabasses i coentets penjats a la finestra i també la inscripció "el Tou" i unes manisetes dedicades a un sant; en l'altra fotografia de Bocairent també apareix "Cova la Premsa" i la retolació en castellà "calle de la Cantereria".
 A Llíria hi ha el carrer dels Canterers i el carrer de la Cantereria, als peus de la muntanyeta de Santa Bàrbera. El carrer de Torrent, dissortadament, encara sense normalitzar.
A Benimàmet, no hi ha carrer però és significativa la retolació d'una de les parades de metro.
Per últim, a Miravet hi ha un barri lligat a la cantereria  i hi trobem la retolació del raval dels Canterers.

ÍNDEX D'OFICIS (fins ara)
A
Abaixadors 
Adoberies, Adoberia
Adreçadors
Advocat 
Agullers
Aladrers, Arada
Alfareria
Algeps, Algepsar, Algepser, Algepsers, Algepseria
Aluders
Antiquaris
Apuntadors
Arengaders
Argenter, Argenters, Argenteria, Plata
Arquers
Arts i Oficis
Artesà Gelador, Artesans, Artesania
Assaonadors


B
Ballester
Barquer, Barques
Blanquers, Blanqueria
Bombers
Boneters
Bosseria
Boters, Boteria
Botiguers
Botons
Brocaters
Brodadors

C
Cabillers
Caçadors 
Cadirers
Calciners
Calderers, Caldereria
Campaners
Candelers
Canonge 
Canterers, Cantereria  


En properes entrades veurem aquells carrers d'oficis que comencen per la lletra C2. Us adjunte el llistat dels que he pogut recollir fins ara, amb el poble o ciutat on han estat trobats, per si hi voleu col·laborar amb les vostres fotografies i comentaris. Capellans (Tortosa), Capelleria (Val.), Capellers (Palma), Capsers (Val.) Caputxes (Bar.), Cardaire (Terrassa), Carnisseria (Alginet, Juneda, Palma, Reus, Valldemossa) Cavallers (l'Alcora, Benafigos, Castelló, Cocentaina, Lleida, Llucena, Rossell, Sagunt, Sant Llorenç de Morunys, Sant Sadurní, València), Cerers (Balaguer), Clergues (Xàtiva), Comare (Oliva), Consellers (Vilafranca del Penedès), Contramestre (Sentmenat), Cordellats (Val.), Corders (Bar., Palma), Corderia (Palma), Corretger (Bar.), Corretgeria (Albaida, Val.), Correu Vell (Val.), Cuirateries (Tarragona), Curtidors (Torreblanca).

diumenge, 2 de desembre de 2018

ENTRE ACORDES DE GUITARRA LUCÍA UNA LUNA LORQUIANA

Ja fa dies, ho sabem, que la lluna és vella i mou esquifida ben tardet. Hi ha dies, però, que ben plena es reflecteix al fons d'un antic Aljub, fet de gent que s'estima els mots d'aquell poeta i dramaturg, andalús universal del color de l'olivera.
Susana Claramonte, Evélia Ramos, Joan Carles Simó i Lucía Martínez, amb l'acompanyament musical de la gran guitarrista Ana Archilés, després de la il·lusionant experiència d'Almassora, ens han regalat un altre recital poètic a Sot de Ferrer. 
No cal que us parle de les taules d'actor i de la maragalliana 'veu atronadora' del poeta i folklorista Joan Carles Simó, que també s'estima Llull.
Tampoc de les ganes que posen Susana i Evelia en allò que diuen. Deixeu-me, això sí, proclamar l'amor que Lucía ha sentit, des de sempre, per Federico García Lorca. I com ens ho transmet i ens fa sentir, per una estona, alumnes seus bocabadats amb les ensenyances que ens fa del poeta. Es mou a l'escenari, com fàcilment ho fa per l'aula, moguda per l'estima de la poesia, pel convenciment que els versos ens acomboien i ens guareixen de qualsevol mal. 
Lucía veu la lluna allà dalt, al sostre de qualsevol saló de plens,  i ens fa sentir l'olor de la sang, filla de navalles lorquianes o de bous dramatitzats. 
I tot amb la fressa de l'aigua que corre pels dits d'Ana Archilés, amb el rerafons sonor d'una guitarra que s'avança en l'escenari, poquet a poquet, per esdevindre concert vora el Millars o al marge esquerre d'aquest riu de Sogorb.
I el públic, actors d'emoció continguda, esclaten amb els merescuts i 'reprimits' aplaudiments.

dissabte, 24 de novembre de 2018

TOT ESTÀ BATEJAT. VISTABELLA I EL BOI


La casualitat ha volgut que Vistabella tinga el privilegi d'aparèixer tres dies seguits a la televisió valenciana À Punt. Una vegada amb les coses de la pataca de Vistabella, a Terra Viva (dijous 22); l'altra, amb el títol 'Tot està batejat', a docs. (divendres 23, foto portada) i encara una darrera a GR-7 (que no és Gristiano Ronaldo, sinó un camí ben llarg) amb l'aparició del Boi i la seua ermita (dissabte 24). Us adjunte, ara, els enllaços dels vídeos relacionats amb la toponímia:
https://apuntmedia.es/va/noticies/punt-docs/23-11-2018-tot-esta-batejat?fbclid=IwAR2wVWs-jf1l3zNZbqYjW3Zie8I59i9NsGIS74eFGgxwpNXYISaX9zrvWZ0
Com un ermità, vora el peiró, tot esperant el senyal de... Acció! (fotografies del programa) 
Fragment toponímic del programa GR-7 del tram Culla-Sant Bertomeu
https://drive.google.com/open?id=1aM63rapOF3xA_ZVzTaBwgLKj6NsGfuQR
i
Programa sencer de GR-7 amb els trams Culla-Sant Bertomeu del Boi, amb la presència de Mònica Garcia, Trini Blanch i  Paco Bellés, i el tram sud fins Bocairent.

divendres, 23 de novembre de 2018

MÚSICS FOTOGRAFIATS PEL CARRER (2) DIADA MUNDIAL DE LA MÚSICA

 Entre les dèries fotogràfiques que conree des de fa uns quants anys hi ha aquesta de fotografiar 'músics pel carrer'. L'any passat, per tal de celebrar Santa Cecília i la Diada Mundial de la Música vam realitzar una entradeta a Imatgies on vam pretendre, sense massa èxit, que endivinareu els instruments que hi apareixien. Encara esteu a temps de jugar:
Enguany, com que els instruments mostrats són ben fàcils, us proposem que endevineu la ciutat. No hi ha cap de repetida. La de la portada, com que no té cap referència, us diré que es tracta d'una imatge agafada a Amsterdam. 
Envieu-nos, si ho sabeu, la solució a aquestes:

Atzeneta del Maestrat (Mercé Bernat)


Bilbao (Mercé Bernat)


Madrid (Mercé Bernat)

Palma de Mallorca (Mercé Bernat)

Sóller (Mercé Bernat)


Vilafranca del Penedès (Mercé Bernat)
Hi ha una supercasualitat que us farà més fàcil de trobar les poblacions... Des d'Amsterdam a Vilafranca, estan totes ordenades alfabèticament.

diumenge, 18 de novembre de 2018

"LINGÜISTES PEL CARRER A LES COMARQUES LLEIDATANES" I EL DARRER FABRA

Aquest dissabte hem pogut participar en les Sisenes Jornades d'Estudis del Segrià amb la comunicació "Lingüistes pel carrer a les comarques lleidatanes". Un dels aspectes que ens aporta l'estudi complet de la presència dels nostres lingüistes als carrers és l'anàlisi parcial de les dades recollides; en aquest cas, la presència a terres de Lleida de Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, Joan Coromines i els exclusius Joan B. Xuriguera i Samuel Gili Gaya.
La sala de plens de l'ajuntament d'Alcoletge acollia les diverses comunicacions amb participants i públic d'aquelles terres. Nosaltres veníem del sud, però aviat ens vam sentir com a casa. Encara, abans del cafenet, vam poder sentir una comunicació sobre els inicis Col·legi de Metges i una altra (amb abundant cartografia i avions de guerra) sobre el bombardeig que va patir una població propera. 
Abans de la nostra intervenció, Esteve Valls ens va il·lustrar amb una comunicació lingüística: "El lleidatà, un parlar en recessió (aspectes morfològics)". Mentre un repartia la "sopa de lletres", que (actualitzada) ja inclou els 57 lingüistes localitzats arreu del domini, l'altre va poder encetar la breu presentació del projecte sencer que, entre alguns somriures del públic i assentiments, vam copsar de l'interès general. I tot, sota l'atenta mirada del president Puigdemont. 

Algunes il·lustracions dels plafons de l'exposició ens van servir per recordar els objectius del treball i la feliç trobada de lingüistes que no comptàvem en un inici, com ara Joana Raspall Juanola, Enric Guiter o Joan Creixell. El company de la Societat d'Onomàstica Santi Arbós, matiner a qui no havíem pogut escoltar "Els estrangers a la Lleida de finals del segle XVIII",  ens va fer les fotografies on ens veieu. 
Vam repassar, després, les circumstàncies concretes que es donen a les comarques lleidatanes, algunes sense cap carrer dedicat a un lingüista, com ara: la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, comarques amb escassa població. En comparar la distribució espacial dels carrers dedicats a lingüistes dins els municipis, sí que vam fer notar l'escassa presència d'urbanitzacions aïllades o disseminades, la qual cosa contrasta amb la realitat d'altres comarques més costaneres. 
També vam mostrar diverses gràfiques on constatàvem la majoritària presència dels carrers dedicats a Pompeu Fabra (36), vora un 65% del total. Ramon Llull, amb 14 carrers, Joan Coromines (2), Rovira i Virgili (2) i Xuriguera i Gili Gaya (1). Justament, aquests dos darrers autors, nascuts a Menàrguens i Lleida, són exclusius d'aquestes comarques i, si de Samuel Gili Gaya recordem més els seus estudis de Sintaxi i Fonètica General, també al català es va dedicar. Joan B. Xuriguera és l'autor de dos diccionaris, un general i l'altre terminològic, i el manual Els verbs catalans conjugats, que també molts valencians hem consultat abans de La flexió verbal d'Enric Valor.
I ja només vam tindre temps per acomiadar-nos i poder buscar el darrer carrer de Pompeu Fabra que ens quedava per fotografiar, el de Tremp.
En passar la serra de Montsec (foto portada) deixem la Noguera i trobem el Pallars Jussà. L'embassament de Terradets ens recorda que aquesta tardor les pluges són abundants.
I a Tremp, dins l'eixample més recent, trobem un passeig dedicat a Pompeu Fabra. Només ens quedava aquest i ho celebrem com un homenatge a l'any Fabra (2018). 

Són 267 els carrers, avingudes, places, passatges, passejos, rambles... que podem trobar del gran lingüista al Principat, a Andorra, el Rosselló o les Illes.
També han estat molts els col·laboradors que ens han ajudat. Esperem poder tindre aviat els plafons (3) que complementen l'exposició general de "Lingüistes pel carrer" amb unes notes i gràfiques específiques de qui va ser president de l'IEC. 

I, en tornar, ens quedava més paisatge, com el curs vital de la Noguera Pallaresa o el perfil de poblets tan bonics com Àger. 

dimecres, 14 de novembre de 2018

CARRERS (28) SUFIXOS (2) ELS DIMINUTIUS -et /-eta


Si qualque vegada algú ha tingut dubtes sobre el caràcter afectiu dels diminutius, aquest passatge de l'Amoroset, trobat al poble de Ripoll, li confirmarà allò que sempre havia sentit. És més, al mateix poble veiem un altre carrer amb un diminutiu que, si hom creu relacionat amb les eines agrícoles, també pot pensar que, amb vacil·lació vocàlica, es tracta d'aquell personatge d'amorós tracte que prova de lligar amb formosa muller. I aquest, cavaller del segle XXI, ho fa amb bicicleta!


Bo, a banda d'afectivitats, en aquesta entrada anotem la presència del diminutiu als nostres carrers, tot recordant que la llengua també es manifesta als taulellets ceràmics, lloses pètries i plaques metàl·liques que hom té a bé per retolar el carreram. Fixem-nos ara en exemples amb el sufix -et / -eta que, ho sabeu, no és l'únic per formar diminutius en català. El carrer l'Aljubet de Bocairent
El diminutiu d'aljub, aljubet, explica també allò de les sonoritzacions (llop/ llobet - groc/groguet i prat/pradet).

Sovint hem sentit a dir que dins la llengua catalana el parlar valencià sol emprar més diminutius; fins i tot diminutius de diminutius, com ara xic-xicotet-xicotinyo-xicotirrinyo... Veritat és, però, que en les retolacions de carrer el seu ús es troba per tot el domini.  A l'illa de Mallorca, a Binissalem, on hi ha la casa de l'escriptor de Bearn, trobem aquest carrer de sa Porteta. I és porta, com vorem en properes entrades, un substantiu que s'acompanya d'altres sufixos diminutius. 
De la porta al portal i el seu diminutiu 'portalet', tan abundant perquè eren moltes les 'viles planificades' (recordeu el llibre del professor Rosselló) que, voltades de murs, disposaven de portals d'eixida  (tots batejats i als quals dedicarem alguna entrada). Entre tants portals havien d'haver 'portalets'. Carrer del Portalet és un exemple que trobaríem, a més de les Coves de Vinromà (preciós, el lloc), Granollers, Besalú, Vistabella del Maestrat i Vilafamés, en molts altres pobles i ciutats (Tavernes, València, Tarragona,...). És significatiu, i reconfortant, que a Granollers la castellanització antiga només la va patir el genèric 'calle'.
Fora murs solen trobar-se molts 'ravals' i, en aquest cas, un ravalet, que sovint es mostra com un genèric que no demana 'carrer'. El carrer del Ravalet el localitzem a Atzeneta del Maestrat
Porxos, parxes, perxis, perxes... són exemples que trobem a molts indrets, espais coberts adossats a un mur, limitat lateralment per columnes. En aquests casos diminutius, però, ens trobem amb l'absència i el record del passat, plaça dels Porxets a València, o com un cobert o cobertís, carrer del Porxet a Eslida. Recordeu aquells genèrics a 
https://imatgies.blogspot.com/2014/06/carrers-8-els-generics-1.html
Com veieu, dins el món hídric hi ha molts diminutius, com ja vam comprovar en una entrada de 2014 referida als carrers amb hidrònims:
https://imatgies.blogspot.com/2014/04/carrers-5-hidronimia-als-carrers.html
Noteu el paral·lelisme entre el carrer de Borriana i el de Barcelona. Els tres exemples centrals destaquen el diminutiu en el món del reg, exemples d'Almassora on hi ha braç/bracet i fila /fileta. La vareta respon a l'instrument de fusta que atorgava la tanda de reg de cada usuari. I aquesta 'filloleta' de la fotografia, també d'Almassora, ens mostra un cas de diminutiu sobre el diminutiu 'fillola'
https://imatgies.blogspot.com/2014/05/carrers-6-el-reg-als-carrers.html

En aquest mosaic fotogràfic trobem diminutius sobre aspectes fitonímics i agrícoles. Tots dos móns van ésser tractats a
https://imatgies.blogspot.com/2014/09/carrers-12-fitonims-1.html
https://imatgies.blogspot.com/2014/09/carrers-13-fitonims-2.html i
https://imatgies.blogspot.com/2015/05/carrers-15-lagricultura.html
L'exemple de Càligcarrer del Canyeret, ens serveix per afegir una altra informació als mots acabats en -et -eta, i és el fet que molts topònims que coneixeu, com ara Poblet, barranc del Carraixet, Canet... no tenen l'explicació en cap diminutiu provinent d'-ittus sinó en el sufix col·lectiu -etum que explica el poble del monestir com un xopar, bosc de pollancres; el Carraixet com un carrascal i Canet (no tots) com un canyar. En aquest cas sembla més aviat un diminutiu de canyar, que ja és col·lectiu de canya. L'exemple, a més, explica el tancament Canyaret>canyeret (pel veïnatge de la palatal, ny, com bé ens ha fet saber la dialectòloga i amiga Àngela Buj).
Del carrer dels Viverets de Xàtiva en diu alguna cosa Agustí Ventura al seu llibre Els carrers i les partides de Xàtiva, tot fent referència un testament de l'any 1751 "...que antiguamente era calle de San José a la calle dicha de la Fuente alta, vulgarmente dels Viverets". No ens aclareix, però, el significat d'aquests 'viverets'.
D'elements lligats a murs i valls ja en vam parlar a 
https://imatgies.blogspot.com/2013/12/carrers-2-de-murs-i-valls.html
Afegim d'altres elements lligats a la defensa de les viles amb el sufix diminutiu.
El carrer del castellet pertany a Alcúdia, a l'illa de Mallorca. Tant el carrer Torreta, de Vilafamés, com el carrer Muret, de Bocairent i el carrer Tapieta, el Forcall, prescindeixen de la preposició. Aquesta absència només es justifica en aquells carrers en què l'especificatiu ens explica alguna qualitat del carrer (estret, llarg, fosc, blanc...). Recordeu l'entrada   https://imatgies.blogspot.com/2014/11/carrers-14-la-qualitat.html
Un altre exemple de diminutiu sobre diminutiu el trobem a Campos, Antic carrer des Vallet Petit. Aquest cas ens serveix també per reivindicar la retolació d'alguns indrets que, tot i no correspondre a la denominació oficial, mereixen aquest requadret que retorna l'existència de qualque element històric o que n'explica l'urbanisme. En trobem molts casos a Palma amb unes petites rajoletes que ens retornen el call jueu.
https://imatgies.blogspot.com/2013/12/carrers-1-del-call-la-pols-i-lamargura.html
Incloem, ara, altres elements urbanístics com la Glorieta, a Vilar de Canes. Són diverses les definicions que trobaríem de 'glorieta', diminutiu lexicalitzat (volem dir que pren un significat propi que pot no tindre relació amb el mot primitiu). Placeta pública ajardinada, coberta o no... que també trobareu com a genèric a l'entrada 
https://imatgies.blogspot.com/2014/06/carrers-8-els-generics-1.html
A Vallibona hi ha aquest element arquitectònic que bateja un espai veí del Planet, la Llotgeta. 
En aquest mosaic trobem diminutius relacionats amb orònims i un 'punyalet' que s'ha clavat pel mig. Alguns casos ja estaven explicats a 
Hi volem destacar la relativitat del qualificatiu 'planet' en el cas de Vallibona on predominen les costeres. 
Mereix un comentari lingüístic l'exemple de Santa Eugènia (Mallorca). A la "Normativa oficial toponímica i antroponímica" de la UIB, que n'és l'organisme competent a les Illes, podem llegir: 
Han de ser sempre amb la forma normativa i estàndard. Tractant-se d'usos formals no té la més mínima justificació la utilització de l'article salat, propi del parlar col·loquial. Així retolarem i escriurem en qualsevol text formal Carrer dels Frares, Plaça del Mercat, Costa de les Verdures, Carrer de l'Aigua, Carretera de l'Arenal, Camí de l'Arxiduc, etc.
Si ens fixem en el rètol Plaça d'es Puget, amb el diminutiu de puig, observem la presència de l'article salat, ben present en molts dels carrers de Mallorca. Succeïx, però, que la contracció no l'encerten, com sí que ho feien amb l'Antic carrer des Vallet Petit. Aquesta variació, o simple falta ortogràfica, apareix sovint als casos de can a molts establiments de Ciutat.

Hem deixat per acabar l'entrada aquest exemple de Vilafamés que compta amb una doble denominació: Carrer Isleta (denominació popular) i Antic Carrer Illeta (denominació apareguda en la documentació antiga). Sobre el seu significat, illa de cases al DCVB, s'afegeix la possibilitat (tal i com ens comentava Xavier Allepuz) que hom ho atribueix al fet que hi vivia molt poca gent; tret de dues o tres cases, la resta són portes falses. Al llibre esmentat més amunt d'Agustí Ventura també se'ns parla de la Illeta de Sant Miquel, a Xàtiva
Penjar aquest enllaç al facebook i, més encara, fer-ho amb grups interessats per la llengua, possibilita que puga rebre suggerències i col·laboracions. Rosa Guinot Bernat, cosina i padrina, em va recordar que al meu poble, Almassora, hi ha el jardinet de l'Estacioneta, tot un regal de diminutius que ens parlen d'una plaça del poble que va ser glorieta musical i jardí de la infantesa i que, vés per on, tenia l'estació de la Panderola, aquell tren que vola, a la voreta. 

Fa uns dies, a Torreblanca, vaig trobar aquest carrer del Ribet. Suposem que l'hauríem de retolar com a 'rivet', 'riuet', diminutiu de riu.






I encara, el 28 de novembre  d'enguany, a Santa Margalida (Mallorca), aquest carrer de ses Casetes.

ÍNDEX DELS DIMINUTIUS APAREGUTS
Aljubet, amoroset, arbrets, barranquet, basseta, bracet, campet, canaleta, canyeret, casetes, castellet, ereta, estacioneta, fileta, filloleta, glorieta, isleta-illeta, jardinet, llegonet, llotgeta, muret, olmets, penyetes, planet, portalet, porteta, porxet, puget, punyalet, raset, ravalet, ribet, riereta, senieta, tapieta, timonet, torreta, tossalet, vallet, vareta, viverets.
Dels 41 exemples podem considerar-ne 3 (els marcats amb negreta) com a lexicalitzats, que prenen una significació específica que no respon al mot primitiu.

Recordeu que ja hem dedicat una entrada als augmentatius i despectius   https://imatgies.blogspot.com/2018/10/carrers-27-els-sufixos-1-augmentatius-i.html