dimarts, 27 de desembre de 2011

LES GOLES (On la mar se'n riu)

Dues barques matineres arrosseguen una xarxa circular de la piscifactoria.

Dins l'assignatura optativa de 2nA, a més de Cinema en Valors, comptem amb un projecte lligat a l'aigua, l'any passat dolça (el riu) i enguany salada (la mar). Efectivament, més d'una personeta haurà pensat en la cançó 'Agua dulce, agua salá'. La cosa és que el curs passat no vam aplegar a la desembocadura del nostre riu Millars. Tocava, doncs, encetar les eixides amb aquesta meravella tan propera com desconeguda per a molts almassorins.
Hi penjarem una série de fotografies amb un peu de foto informatiu, i l'alumnat, tot basant-se en la suposada inexistència del senyor Alzheimer, procedirà  a recordar els fets i comentar-los.



2- Plànol de les Goles i els seus alters.
En la foto estàvem tots mirant el mapa de les Goles per a situar-nos i per a saber on anàvem. Quan vam acabar de vore'l i de que ens l'explicaren, vam anar cap a tots els llocs que havíem llegit. Marina 2nA
 

3- Fins que ens vegen estaran quietes...


4- Ja ens han vist!


5- A volar!


On aniran?


7- Aquesta s'havia despistat


8- Ah! Ja estan juntes una altra vegada

9- la Gola Gran mira la mar.
Es veu en el riu reflectit com un espill, el cel i al final es veu el cordó litoral que separa la mar del riu. També es veuen arbusts, senill i boga. Juan Ignacio 2nA


10-Tot i el saber cicerònic de Julen, Cristian no atén.

Julen està mirant els ocells. Ell està molt interessat però a Cristian no li interessa massa, a ell li agrada més mirar la pitera que té al seu costat. Miguel


11- Pel marge del riu, la riba.. i la ribera

12- Ara sabem on havien anat les corbes marines. Mireu els arbres!


13- La Gola està feta un espill on 's'emmiralla el llit de tota cosa feta'

Aquest paisatge representa la Gola Gran on es reflectix el cel i els arbres que estan al costat. Quan hem arribat hi havia ànecs i fotges, però han fugit amb el soroll que hem fet. Noemi 2nA


14- Un espill voltat de boga i senill



15- I com ja veuen que partim...
Esem tots més bé callats, perquè si no els ànecs se'n van Marina

16- ...comencen a tornar cap a l'aigua

17- 

18-

19-

20- I, després del merescut descans...


21- Practiquem l'esport del 'bot amb rebot'


22- I un altre descans... Ai, quina joventut!

23- La gola esdevé goleta tancada pel cordó litoral


24- Reprenem el camí; ara, vora mar

25- I torna la conversa


26- I el sol no deixa de fer un riu a la mar


27- També de lluny, Penyagolosa vigila el pas del jovent


28- Després de l'esmorzar... a jugar!


29- Salts a contrallum... bots d'il.lusió


30- En un dia així no és difícil tocar el cel.
Estàvem saltant d'alegria i d'emocio perquè ens anàvem de vacances de nadal i teníem moltes ganes. Marina 2nA

31-
32- 

33- 


 34-

dijous, 22 de desembre de 2011

A ROOM WITH A VIEW (Una cambra amb vistes)



FITXA TÈCNICATÍTOL ORIGINAL: A Room with a View        ANY: 1985      PAÍS: Regne Unit
DIRECCIÓ: James Ivory                               GUIÓ: Ruth Prawer Jhabvala
MÚSICA: Gabriel Yared                               FOTOGRAFIA: Tony Pierce-Roberts
REPARTIMENT: Maggie Smith, Helena Bonham-Carter, Denholm Elliott, Julian Sands, Simon Callow, Patrick Godfrey, Judi Dench, Fabia Drake, Joan Henley, Amanda Walker, Daniel Day-Lewis, Maria Britneva, Rosemary Leach, Rupert Graves, Peter Cellier, Mia Fothergill
PRODUCTORA: Goldcrest Films International
PREMIS: Als Estats Units
Premi Oscar 1987 : a la millor direcció d'art/ escenografía (Gianni Quaranta, Brian Ackland-Snow, Brian Savegar, Elio Altramura)
Premi Oscar 1987 : al millor disseny de vestuari (Jenny Beavan y John Bright)
Premi Oscar 1987 : al millor guió (Ruth Prawer Jhabvala)
Premi Globo de Oro 1987 : a l'actuació més destacada d'una actriu en un paper secundari - cine (Maggie Smith)
Premi NYFCC 1986 : a la millor fotografia (Tony Pierce-Roberts)
Premi NYFCC 1986 : al millor actor secundari (Daniel Day-Lewis)
Premi National Board of Review 1986 : a la millor pel·lícula
Premi National Board of Review 1986 : al millor actor secundari (Daniel Day-Lewis)
Premi Writers Guild of America 1987 : al millor guió – cine (Ruth Prawer Jhabvala)
Premi Kansas City Film Critics Circle 1987 : al millor actor secundari (Denholm Elliott)
Premi Kansas City Film Critics Circle 1987 : a la millor actriu secundària (Maggie Smith)
Premi Independent Spirit Awards 1987 : Distinció especial
A Europa
Premi BAFTA 1987 : a la millor actriu (Maggie Smith)
Premi BAFTA 1987 : a la millor actriu secundària (Judi Dench)
Premi BAFTA 1987 : al millor vestuari (Jenny Beavan y John Bright)
Premi BAFTA 1987 : a la millor pel·lícula (Ismail Merchant y James Ivory)
Premi BAFTA 1987 : al millor disseny de producció (Gianni Quaranta y Brian Ackland-Snow)
Premi London Critics Circle Film Awards 1987 : a la pel·lícula de l'any.
Premi David di Donatello 1987 : al millor director estranger (James Ivory)
Premi David di Donatello 1987 . A la millor pel·lícula estrangera (James Ivory)
Premis Sant Jordi de Cine 1987 : a la millor pel·lícula estrangera (James Ivory)
Premi Guild of German Art House Cinemas - Oro 1988 : a la millor pel·lícula estrangera
GÈNERE: Drama-Romanç
A room with a view ens conta la història d'una jove que viu en una societat reprimida, i que s'enamora d'un xic diferent als de l'època, en Florència. En la pel·lícula es fa una crítica a la societat d'aquell moment, a la repressió, a la falta de llibertat, etc. Lucy sofreix una evolució; al principi era una una jove reprimida que es comportava com una jove de la seua edat i de la seua època, però, quan s'enamora de George, es comença a veure una nova Lucy, més lliure i que pensa per ella mateixa. És una pel·lícula que destaca pels seus detalls cuidats en il·luminació i fotografia. La majoria d'escenes es roden en exteriors i la naturalesa assoleix una gran importància. Algunes de les escenes et fan sentir que es estàs veient un quadre del mateix Monet. Pel que fa a les escenes d'interiors, amb la il·luminació s'aconsegueix donar l'efecte que estàs vivint en eixa època. A banda, la decoració i el vestuari estan molt aconseguits i s'aconsegueix que siga realista. La música també es una de les protagonistes del film. Lucy toca el piano, al principi interpreta una música menys viva, però la música que interpreta Lucy va evolucionant com la seua personalitat. Un aspecte que m'ha agradat és que el romanç entre Lucy i George no es tracta d'una manera recarregada i ornamentada, té el punt just de romanticisme. És un film recomanable, sobretot, per la qualitat de la fotografia.
Tamara Gómez


Aquest meravellós film, "A room with a view", pareix a primera vista una pel.lícula molt simple quant a argument i a treball, però si es profunditza un poc més es veu que té moltíssim de treball, sobretot referint-nos als detalls i a la caracterització dels personatges, per a que es pareguen el màxim possible als de la novel.la escrita per Forster.
Tracta sobre una noia, Lucy, que té una posició social elevada, de les families acomodades d'Anglaterra. Des del principi es veu que el seu caràcter no té res a vore amb la seua institutriu, una amiga de la mare de Lucy, la qual l'educa per a que siga el més refinada possible. Está molt ben reflectida la contraposició entre majors i joves, la part conservadora dels majors i l'espontaneÏtat i fogositat dels joves. Lucy viatja a Florència, i en una pensió coneix dos individus extranys però cautivadors. Es tracta d'un pare (Emerson) i del seu fill (George). El pare es caracteritza per l'extravagància i a la vegada pel misteri. És un lliurepensador, i el seu fill el segueix de prop. George s'enamora de Lucy, però ella està confosa i torna a Anglaterra per intentar oblidar-lo. Per un cúmul de casualitats, pare i fill acaben vivint en Anglaterra, al costat de la casa de Lucy. A la vegada, ella es compromet amb Cecil, el típic lord anglés estirat del segle XIX. Dubta a quin elegir dels dos, però es dóna compte  que Cecil sols la vol com un objecte més del seu preciat mobiliari, i utilitzar-la per a mostrar-la com un trofeu. Diferent és el cas de George, ell veu a les dones capaces de pensar per si soles, de tractar-les com el que són: dones. Aquest diferent punt de vista pot ser degut a la diferent posició social, George no és de la classe alta, mentre que Cecil pertany, o creu pertànyer, a una posició social molt elevada.
I si hi ha un altra cosa que destacar d'aquesta pel.lícula es la perfecció dels escenaris on transcorre la història, sempre ple d'objectes per a que aparente millor l'època que representa. També el joc de llums que hi ha és molt important, ja que la llum, si se sap como utilitzar-la, pot fer meravelles. I finalment, la presència d'un "vel" en la imatge. Aquest efecte dona la sensació que és més antic i a la vegada més bonic, clar exemple són els  paissatges que apareixen al llarg de tot el film, o bé emmarcats amb eixe vel, o emmarcats amb altres arbres, per a donar una sensació més familiar.
En definitiva, m'ha paregut una pel.lícula realment bona, tant el argument com tots els detalls que la caracteritzen, la fan única. Jesús Albiol

Aquest film britànic esta dirigit per James Ivory i tracta dels esdeveniments que li ocorren a Lucy, entre els quals destaca el viatge d'ella a Florència i l'arribada d'un noi que li pot arribar a canviar la vida... però ho tindrà difícil. "Una habitación con vistas" es el títol de la pel·lícula que jo no ho vaig entendre fins al final del film on es veu clarament el perquè es diu així i el significat que té per als dos protagonistes. Les escenes de paisatges que transcorren ens fan pensar que en tot moment podria ser un quadre d'eixos que estem acostumats a vore però que mai pensem que això tan bonic puga existir i en el aquest cas si que ho és. Els paisatges naturals carregats de flors, com quan es dirigeixen a fer un pic-nic, en els ambients de les cases, com quan Lucy es troba parlant amb una dona en l'habitació que té el piano ens fan adonar-nos del que he esemntat. Crec que per aquest costat el director va pensar molt bé el que estava fent i el que volia aconseguir, que el espectador es quede pendent d'eixos paisatges tant bonics i es fique en la situació de trobar-se allí.
També es poc freqüent la conversa entre els protagonistes, amb una simple mirada els protagonistes ja s'entenen.Pel que fa de un pas a l'altre d'escena el director posa imatges que, com he trobat en algunes crítiques, diu que tal vegada pot recordar al cine mut; pel que fa a la música també va prou acompanyada amb la transició de les escenes.
També es pot fer una comparació entre els dos mons, per una part el món més refinat de l'època que en aquest cas es referiria al anglesos, sobretot a la família de la protagonista i per una altra part el món mes rural o el de la natura i el més liberal. Però encara que viuen en mons diferents o contraposats es pot dir que durant tot el film veiem que Lucy pertany més a l'altre té una manera de pensar més liberal que la de la seva família i coincideix amb la del noi.
És un film molt ben elaborat pel que fa als plans que deia, al principi em va parèixer una mica avorrit pareixia de les típiques pel·lícules avorrides de anglesos de fa temps però no ha sigut així tracta essencialment del romanticisme i no és una de les típiques pel·lícules romàntiques també s'hi introdueix un to humorístic en molts casos, ens fa un repàs de la societat, de les seves costums i dels seues pensaments. M'ha agradat i la recomane. Beatriz Hidalgo


Lucy Honeychurch i la seua cosina Charlotte Bartlett van anar de vacances a Florència, i allí Lucy es va enamorar de George.Lucy torna a Anglaterra, i es promet amb un home que es deia Cecil, del qual no está enamorada. Al temps George torna a Anglaterra on está Lucy per a dir-li com l'estima, i aquesta trenca el seu compromís amb Cecil. És un film amb les característiques de temps passats, és a dir, el vestuari del personatges, els transports que s'utilitzen, etc. Ha estat bé perquè representa una història de amor  i potser algunes persones es senten identificades amb ella. També m'ha agradat pels llocs on es desenvolupen les accions: la casa, amb jardins grandíssims i preciosos, en el quals destaca el color verd de la naturalesa. Maria José López

En A room with a view Lucy, una xica anglesa de família adinerada se'n va de viatge a Florència amb la seua tia. Allí coneix a George, un jove diferent a la societat tradicional de l'època. Lucy tornarà a la seva casa d' Anglaterra. George, junt al seu pare , coincidirà amb Lucy en aquell lloc.
Aquest film mostra els difents pensaments que hi havia. Per un costat està el pensament tradicional, deixant a la dona com un objecte, mentre que per altre costat es veu un pensament més liberal i despreocupat, donant molta més importància a la dona.
D'aquesta pel·lícula m'ha cridat l'atenció els diversos paisatges que apareixen perquè són camps molt verds típics dels quadres de l'època. Tambè apareixen moltes escenes fotogràfiques basant-se en el contrallum per mostrar les escenes de dins de la casa.
En definitiva, pense que és un pel·licula on totes les escenes d'exterior i els decorats s'han treballat molt i s'ha conseguit un magnífic film. Àngel Alarcon
Aquest film  té un estil antic. El que més destaca és el paisatge i la vestimenta que utilitzen. Els paisatges donen la sensació de tranquil·litat, ja que ixen moltes muntanyes desertes. La vestimenta i la decoració de la casa donen la sensació de riquesa, cosa que en poques pel.licules es nota. Dels personatges també vull destacar que es nota la classe de família que son, és a dir, una família amb diners però molt bona persona i amb molta educació. Cada personatge sap molt bé com ha d'interpretar el seu paper amb molta claretat. L'amor, els sentiments i les decisions són temes que destaquen durant tota la pel.lícula i el que més m'agrada. Per a finalitzar, cal destacar la música que dóna suport a les imatges i les fa mes boniques. Sara Segura


Una jove anomenada Lucy, de família adinerada viatja amb la seua cosina Charlotte, una dona major, a Itàlia, on coneixen dos homes espontanis i extravagants; George i el seu pare escriptor. George es va enamorant de Lucy tot i ser un home que no expressa els seus sentiments i Lucy comença a sentir el mateix però decideix enganyar els seus sentiments i retornar a la seua casa per oblidar-se d'ell i començar una nova vida amb Cecil, el seu futur marit. Les dues cosines decideixen no contar res del que va succeir en Itàlia a ningú, però circumstàncies de la vida fan retrobar-se George i Lucy. Aquesta decideix fugir una altra vegada del seus problemes i sentiments i vol anar a Grècia. Abans deixa el seu futur marit Cecil i en marxar, el pare de George parla amb ella i li diu que ha de fer cas als seus sentiments. Finalment George i Lucy retornen a Itàlia.
Aquest film cuida molt els aspectes estètics, com un pla de l'església de Sant Pau i no es veuen imperfeccions i com han dit els companys, les imatges naturals dels camps, són idíl·liques, precioses i dignes de pintar-les en quadres. Laura Montalban

Hi cal destacar tot allò que ens puga arribar als ulls, principalment ens crida l' atenció a tot allò relacionat amb els paisatges que surten, ja que estàn elegits amb molta delicadesa i amb molta exactitud, relacionats totalment amb l'època en què està bassada la novel.la. També cal destacar els vestuari dels personatges i l'atrezzo que du cadascú. Cada personatge és diferent i tots porten un vestuari adequat. Els decorats d'interior són molt encertats ja que aquestos són de cases o establiments de classe alta i han de ser molt rics i ornamentats. Cristian Sánchez

"S'ha atribuït a James Ivory que es preocupa massa del preciosisme formal i per contra desunfla les trampes de les novel.les que adopta (habitualment de E.M. Foster).   Tanmateix siga cert, no ho sé, però com pel·lícula, Una habitación con vistas em pareix excepcional. Sempre he admirat els seus exquisits enquadres, d'una gran bellesa, especialmente en les seqüències que transcorren en Florència; tota aquella transmet sensualitat, joia i desig de gaudir la vida. La protagonista, educada en la moralitat  i "bones" costums, descobreix durant la seva estància en Itàlia totes aquestes sensacions. La música de Richard Robbins és un bon suport a les imàgens, però ademés s'utiliza a Puccini, amb el que la cosa no es pot millorar ja més."  (Qui ho diu?

En aquest film es cuida molt el detall, es pretén fer-ho tot amb molta precisió i molta sensualitat. La protagonista ens mostra el comportament de les jòvens típic de l'epoca i l'ocultació de les seves opinions. Només devia fer el que estava bé i el que millor imatge donara. Aquesta, mitjançant el seu enamorament d'un jove, es dóna compte que no era feliç sent com era i decideix deixar-ho tot i anar-se'n a una altra ciutat a viure amb el seu enamorat. Aixo trenca els esquemes de tota la seva família perque no estaven acostumats a vore eixos canvis en la jove, pero ho entenien i ho compartíen al vore que el jove ho passava malament quan escoltava que ella es casava amb un altre al que ella no volia. Belén Morillas
 

dimarts, 20 de desembre de 2011

LA QUINCEAÑERA

Com que l'alumnat de VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE també ha volgut veure el fim, afegim els seus comentaris i actualitzem la pàgina que ja va encetar l'alumnat de 2n d'ESO.

La Quinceañera, una càrrega de sentiments i d'amors dubtosos i incompresos.
Des del punt de vista lingüístic, són una família d'immigrants que es traslladen a USA i per qüestions socials, han d'aprendre una altre idioma, l'anglés. Els fills ja parlen sols l'anglés, però els més majors, conserven també l'espanyol, i de vegades barrejaven l'anglés i l'espanyol (espanglish), però normalment parlaven l'anglés com a llengua principal.
Magdalena, pertany a una familia, que per damunt de tot és religiosa, i el seu pare, vol que celebre la seua festa i que siga una cerimònia religiosa, i no basada en els aspectes materials. Quan ella es queda embarassada, el seu pare, al principi pensa que la seua filla fa l'amor amb Herman, però després es donen compte de que no va haver penetració, i el seu pare, d'alguna manera es creu que la seua filla és una mena de verge, i que ha sigut enviada per déu. En definitiva, aquest film reflexa molts aspectes de la vida, entre ells la sexualitat elegida per cada indivídu, la influència de la llengua pròpia en el lloc on viuen i la vida de persones, que elegeixen viure d'una altra manera que les seues famílies. Pablo Trigueros



En la pel·lícula Quinceañera els personatges són emigrants d'origen mexicà i parlen espanyol. La nova generació de mexicans, però, ja  parla anglés. Comença en la festa d'una noia on es presenten als personatges. Al principi es pot veure que Magdalena, la protagonista, tenia una relació amb Herman, també es pot veure l'odi que sent la família per Carlos, un cosí de Magdalena que fou rebutjat pels seus pares i familiars menys per son tio que viu amb ell. El pare de Magdalena és un pastor protestant molt conservador, la família de la protagonista no tenen molts diners. Els problemes comencen quan Magdalena queda embarassada sent verge però el seu pare no la creu i la tira de casa. Viu amb el seu avi i el seu cosí Carlos, que tenen també els seus propis problemes. La pel·lícula es molt interessant per que tracta en part sobre la immigració llatina a Amèrica i com se van perdent els costums dels avis, inclós l'idioma. Alejandro Ocaña



Quinceañera és una bona pel.lícula perquè es poden observar les tradicions i la forma de vida de la gent estadounidense d'origen mexicà i narra la historia d'una xica, Magdalena, que és rebutjada pels seus pares al quedar-se embarassada, encara que continua sent verge. També apareix Carlos, el seu cosí, que també és rebutjat per la societat, el que el fa fer-se gai, perquè els únics que l'accepten són els dos veïns, però al final es casa amb Magdalena per a cuidar del seu fill. Javi Llop

L'aspecte que més m'ha impressionat és la religiositat excessiva del pare de Magdalena. Quan s'entera que està embarassada i no vol que visca amb ell perquè creu que es una deshonra per a la seua família i la xiqueta se'n va a casa del seu oncle Tomàs, amb ell també viu el seu cosí Carlos. Després, la seua parella la deixa a soles amb el seu fill en camí, però el seu cosí parla amb ella i s'ofereix a casar-se per a que el fill tinga un pare i portar-lo cap davant. Finalment, quan es mor el tio i la mare parla amb el pare, li diu que ha pogut ser un miracle i el pare fa les paus amb la filla. Andrea Gas

Aquest film és molt interessant per la seua raresa. Magdalena es queda embarassada del seu nuvi Herman, però ella no s'explica com s'ha pogut quedar  perquè  encara és verge. Com la seua família és molt humil el seu pare no accepta que ella estiga embarassada, ella s'explica que és verge però el seu pare no s'ho creu. Magdalena se'n va a viure a la casa del seu tio Tomàs amb el seu cosí Carlos. Son tio té una casa molt bonica plena de plantes però li envien una carta per fer-lo fora de la seua casa. Magdalena es posa a buscar noves cases però quan arriba a ddonar-li la notícia el troba mort. La mare de Magdalena la porta a la clínica de planificació familiar i en aquesta clínica li diuen que és veritat que ella és verge i no s'expliquen com s'ha pogut quedar embarassada, la seua mare li conta al seu pare que lo que ella dia era veritat i el seu pare la deixa viure en la seua casa. En el film es parlen dues llengües l'anglés (la gent jove) i el castellà (els vells).  Andrea Caro

El que més m'ha cridat l'atenció d'aquesta pel·lícula ha sigut l'actitud del pare de Magdalena, que per la religió rebutja la seua filla per quedar-se embarassada. No em pareix just que un pare abandone la seua filla quan més recolzament patern i matern li fa falta ja que està passant per una mala temporadana una edat tan crítica de l'adolescència. El pare l'acusa de no ser verge i haver fet l'amor amb Herman quan ella en realitat no ho havia fet  (del tot...) i per qüestions de la religió abandona la seua filla i la deixa fora de casa sense preocupar-se. El detall que més m'ha agradat ha sigut que el cosí de Magdalena, Carlos, vol casar-se amb ella ja que havia sigut abandonada pel pare del seu fill, però també pense que ho fa per què es sent abandonat ell també de la seua família i ademés es fa gai i fa l'amor amb els veïns per trobar recolzament en alguna persona, ja que es sent sol en un món tan gran. És una pel·lícula d'on es pot aprendre molt, molt educativa i realista ja que moltes xiquetes passen per això per la religiositat extrema de la seua família. Lorena Micula

A mi m'ha agradat molt però vaig a comentar en concret com rebutgen a Carlos i a Magdalena. Els pares de Carlos el rebutgen per ser gai i això està mal vist perquè per a ells es una deshonra, aleshores ell decideix anar-se'n a viure amb el seu tio perquè no l'importa. Els pares de Magdalena la rebutgen perquè es queda embarassada i pensen que va gitant-se amb tots i també se'n va a viure amb el seu tio. Però decideix anar al ginecòleg amb sa mare i el metge li diu que era molt estrany que estiguera embarassada perquè l'himen no estava trencat. Ho va dir a son pare i al final la creu. M'ha agradat molt perquè sempre passa alguna cosa i t'enganxa. M'ha cridat molt l'atenció el llenguatge que parlen, l'anglés i el castellà. Javi Alarcón 

En aquest film destaca el rebuig cap a les persones, i com se senten ells. També cal destacar de la pel·lícula l'idioma de les diverses generacions de les famílies llatino-americanes. La primera generació usa com a llenguatge el castellà, però la segona generació usa ja l'anglés. El rebuig que rep Carlos, el cosí de Magdalena, la protagonista, l'afecta molt, i fa que aprecie a qualsevol persona que el tracte bé, fins i tot es fa gai perquè la parella d'homosexuals el tracten com ell volia realment, però quan es dona compte que el traïcionen, s'enfada amb ells i els ratlla el cotxe. Carlos, des d'un punt de vista pareix que siga una persona que va barallant-se amb tots, però en veritat, es una persona amb un cor molt gran i que es preocupa per la seua família, sobre tot per son tio, al que li fan fora de la casa, i també per la seua cosina Magdalena, que com la seua parella la va deixar plantada quan es va adonar que estava embarassada, Carlos va decidir que cuidaria d'ella i del xiquet. Víctor Blanch

  "Quan s'acosten els 15 anys de Magdalena, la seva humil família es prepara per a la important quinceañera, una esplèndida celebració d'aniversari. Per ajudar amb les despeses, Magdalena és obligada a usar un vestit de segona mà i abandonar el seu somni d'arribar en una limusina. Però quan el seu pare descobreix que està embarassada i es nega a creure l'increïble, que encara és verge, Magdalena es muda amb el seu ancià Oncle Tomas, i l'ovella negra de la família, el seu cosí Carles. No obstant això, la seva recent trobada família aviat és posada a prova quan una inesperada crisi els intenta destrossar, i Magdalena aprèn el que realment significa créixer."(Tret de Tematica.com per Paula)

La pel·lícula de Quinceañera té un valor que és: no sempre has de tindre diners per fer una festa, si et poden deixar coses millor que millor. La part que més em va agradar va ser quan Magdalena i l'avi es van a ficar a viure junts i compartien moltes coses junts. Paula 2nA


Aquesta pel·lícula tracta d'una xiqueta, Magdalena, que vol celebrar la seua festa de quinze anys, però no la pot fer com ella vol perquè la seua família no té molts diners. Després ella es queda embarassada de German i el seu pare la tira de casa. Ella se'n va a casa del seu tio on viu també un cosí. Ella diu que es verge però el seu pare no la creu. Després va al metge i li diu que és veritat, que es verge i el seu pare la deixa estar en casa. En acabant celebren la seua festa i li lloguen la limusina Hummer. La part que mes m'ha agradat és quan celebren la festa de Magdalena .Joel 2nA

Aquesta pel·lícula m'ha agradat perquè és una tradicció que es fa a hispanoamerica, quan les xiquetes fan 15 anys i els fan una festa molt important.  Noelia 2nA

La pel·licula m'ha agradat. Entre altres coses el que més ha sigut quan anaven en la limusina fent la festa. El que menys m'ha agradat ha sigut les relacions del cosí de Magdalena amb els homes. Pablo 2nA

Quinceañera es una tradició sudamericana que quan les xiques compleixen el 15 anys ho celebren amb una festa perquè es tornen dones. Magdalena va a complir els seus 15 i vol un nou vestit però els seus pares no tenen molts diners i volen que es pose el de la seua cosina. Ella no vol i els seus pares la tiren de casa perque es queda embarassada i se'n va a casa del seu oncle. Al seu cosí major li passa el mateix; el tiren de casa per la consumició de drogues i per la seua condició sexual. L'oncle es mor perque li volen furtar la casa i al final de tot Magdalena torna a casa dels seus pares. Sebastián 2nA


La Quinceañera  m'ha agradat molt perquè conta la història d'una xiqueta que cumplirà 15 anys en uns mesos i es queda embarassada. Son pare la tira de casa i se'n va a casa del seu tio on també viu el seu cosí  que el van expulsar de casa per ser gay.(?) A part d'estar molt entretinguda perque va cumplir 15 anys allí és una festa perquè els pares diuen que ja és major. Marina 2nA


Va de una xiqueta que vol fer la festa dels seus 15, però els seus pares no tenen diners i ella es queda embarassada del seu nuvi. Els seus pares la tiren de casa. Ella se'n va a viure a la casa del seu tio. Un xic major que fuma porros i es gay li va passar un poc el mateix, que el tiren de casa i se'n va a viure a la casa del seu tio con la seua cosina Magdalena.  Ayelen 2nA Aixo es un una xica que quan fa el quinze anys vol fer una gran festa, però el seu pare no vol pero no tenen massa diners.La xica es queda embarassada sense voler. La xica al final quan té els quinze anys, el seu pare i sa mare fan una gran festa. Miguel 2nA
Això és una família que quan algun familiar o filla cumpleix quinxe anys celebren una festa perque ja passen de ser xiquetes a dones. Jonathan 2nA
No m'ha agradat perquè era molt trista.Tracta d'una xica que vol celebrar la seua festa dels quinze anys. Però la seua família no té molts diners i pot fer una festa tant gran. Magdalena es va quedar enbarassada de German. Ell no li ho ha dit a la seua família que va a ser pare. Magdalena va a parlar amb la mare de German.
Quan es mor el tio, el pare de Magdalena li demana perdó perquè torne a casa.Susana 2nA 
La pel·lícula és molt interessant. A mi el que més m'ha agradat és quan estaven en la festa i va anar el germa i el pare li va pegar perque no volia que espatllara la festa de la seua germana. Julen 2nA
La pel·licula m´ha agradat perquè hem vist els costums d´hispanoamerica. La "Quinceañera" es una tradició que quan apleguen als 15 anys els fan una festa, i això vol dir que ja son dones. Als xiquets no els fan festa. Cristian 2nA 
No m'ha agradat gens perquè era molt avorrida i eren de coses que no l'interessen a ningú. El cosí era gay i ningú el volia en sa casa i la xica deia que estava embarassada... Al final van festejar la festa de "Quinceañera".Juan Ignacio 2nA