diumenge, 13 de març de 2011

Matinada de llops

L'obra de Josep-Joan Miralles, Matinada de Llops, és una de les lectures que conformen la nostra XIV Primavera Literària. Els alumnes de 'Valencià, llengua i imatge' van copsar alguns racons del Vilafamés que ens descriu el també autor dels Hometerra... La resta de l'alumnat que llegeix la novel.la pot enviar a jbsensegel@gmail.com la proposta de peu de foto basada en el text de l'escriptor de Vilafamés. Laura Montalban ha encetat la proposta...
   
 Úrsula havia oït el trepitjar de la rècula sobre les pedres del carrer mentre endreçava la cambra emblanquinada on feia només un parell d'hores havia jagut amb el seu estimat espós. (p.17) Laura

Malgrat el prec per tal que algú més del  Consell l'acompanyara a València (pg 23)

I ara ella era sola. Sola per mirar la lluna i els estels (pg 23)


Tots els altres teníem excusa, o la buscàrem, tots... L'hem mort entre tots. No podia acompanyar-lo ningú? (pg 32)

De què aprofitaran les collites si els guanys se n'aniran com aigua en cistella? Pag 32 Jenny


Mossén Cristòfol: Bon dia done Déu a totes les criatures i ens done llum per albirar el responsable d'aquest desgavell (pg 34)




Isabel: Adil... on ets Adil? T'he estimat com un germà...(pg 42)

No podies viure murades endins. Prudent, com ton pare, deia el meu, patir per la vostra fe us feia capguardarvos, desconfiar d'un somriure complaent, de les paraules amables...(pag44) Beatriz
Adil: Com dir-te que quan et veig em cegue; quan t’escolte, em fonc; quan em toques, moro? (pàg. 52) Tamara
Em tornaré boig aquí dins... (pg.53)

Tothom sap al poble que, malgrat l'amistat fraternal que tenien l'un per l'altre, malgrat el respecte i la companyonia, hi ha una ascla entre els dos que pot clivellar lentament el mur més fort (pag 56) Beatriz



Estem buscant un traïdor entre el Consell. Potser el tenim.  (88)Tamara



Amb el sol eixint darrere de les muntanyes i enlluernant-te... ( 85)
Tamara

 Tots dos vam rodolar per aquell pedregam i quan s’estimbaren amb tota la força d’aquella cursa desesperada contra una roca roja i pelada... (pàg. 92)Tamara

El sol lluïa i calfava esplendorós aquelles terres (p.95) Lluís


El cant dels abellerols el sorprengué quan començaven a albirar el castell de la vila. (p.97) Laura
 
Adil s'havia alçat del jaç de palla i es mantenia dret agafat als barrots de la reixa. (p.126) Laura

En cada palmada  que li feien a l´esquena rebia l´admiració d´un poble, i la gratitud d´haver obert un ull d´esperança en la foscor de l'avenir (p.155) Lluís







5 Nerea







  












7- Gàrgoles de l´església. Lluís



8- El Castell. Lluís












                                                                    
10- Gàrgola. Lluís




11- Llimes. Lluís


 

 









14- Llimes. Lluís











15 A dalt del Castell. Lluís





 










18- Lluís



19- Lluís







20- Carrer. Lluís












 














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada