dimecres, 13 d’abril de 2011

Carta de Núria...Un somni de vora mar







Núria sota la pluja, camí de Culla, no lluny del riu Montlleó per on somiava aplegar a la mar


DE L´ALUMNA MES XERRADORA D´UN SOMNI VORA EL MAR
Què puc dir de Josep i de la seva dona Xon, com li déiem nosaltres allà per l´any 1986, més o menys quan el vam tenir de mestre en l´escola de Vistabella del Maestrat!!!
Josep per a tots nosaltres va ser el profe més estimat, com diuen els de la capital, al poble sempre li hem dit senyor mestre, com al metge i al rector.
Per als xiquets de Vistabella Josep va ser el mestre, l´amic, el pare de tots, però, sobretot, el company de tots i totes. Sempre recordaré un amic d´escola que també surt en el conte d´un somni vora el mar, era un xiquet que mai volia anar a l´escola, ni fer els deures, no estava motivat per l´ensenyament i Josep va aconseguir que ficara interés, que fera els deures i que aprenguera a escriure bé el seu nom. Crec que va ser un dels reptes més importants que va aconseguir el nostre mestre. Hem tingut altres mestres molt bons a Vistabella, però el 10 és per a Josep Joan Miralles.
“Un somni vora el mar”, història molt curiosa d´uns jòvens vistabellans que volen anar a la platja. La veritat que haguera estat bé intentar  arribar a la platja pel riu Montlleó, però no caure a l´aigua ja que la protagonista en la vida real no sap nadar i té molta por a l´aigua, ha intentat aprendre però no hi ha manera, és un repte encara no superat, la seva debilitat es la muntanya. El dia que ens va cridar Josep per dir-nos que havia escrit un llibre i que erem els protagonistes les llàgrimes arribaven fins a Penyagolosa. Quina il.lusió! Això no passa tots el dies, la notícia va recorrer tot el poble, en un tres i no res ja ho sabien tots. Ja sabeu que als pobles xicotets tot se sap i vam decidir fer una presentació al nostre poble del llibre, al costat del nostre mestre preferit. Ara m´arriben les llàgrimes fins a Vilafamés. Fins sempre.
Bé, estic escrivint aquest xicotet article gràcies a una persona meravellosa que estic segura que si hagués sigut el nostre mestre en els anys vuitanta l´haguéssem estimat igual que a en Josep, per la seva paciència i saviesa. Gràcies Jesús Bernat per aquesta oportunitat d’agrair-li novament a Josep l´any tan meravellós de la nostra vida que ens va fer passar al costat seu i de la seva dona. Ell sap que sempre el tindrem al cor i en els nostres pensaments, i que Vistabella també serà sempre el seu poble.
                                                                                              Núria, la filla d´Odiló i Lola



1 comentari: