dijous, 21 de gener de 2016

LA DUTXA (XIZAO)




 FITXA TÈCNICA

TÍTOL ORIGINAL: Xizao (Shower)   ANY: 1999   PAÍS: Xina
DIRECCIÓ: Zhang Yang  GUIÓ: Zhang Yang, Yinan Diao, Shangjun Cai, Xin Huo, Fendou Liu
MÚSICA: Ye Xiao Gang  FOTOGRAFIA: Zhang Jian  
REPARTIMENT: Zhu Xu, Pu Cunxin, Jiang Wu, Ding Li, Jiayi Du, He Bing
GÈNERE: Comèdia. Drama



Canvis en la societat xinesa
La dutxa estudia l'evolució de la societat xinesa del segle passat enfocant-se en un barri antic abocat a la desaparició en ser devorat per la ciutat en el seu avanç imparable. Totes les històries que conta aquesta pel·lícula giren entorn dels banys públics, regentats pel senyor Liu, un afable ancià treballador que es resigna a abandonar l'apetible vida de la societat tradicional del país, representada pels banys públics, enfront l'agitada vida moderna, on un bany no és més que una pèrdua de temps. El senyor Liu adopta durant tota la pel·lícula el rol de patriarca conciliador, que busca solucions justes per als conflictes dels seus clients, que també es poden considerar com els seus amics. Aquest home aporta estabilitat a la comunitat del barri, i amb la seua mort es representa la desaparició absoluta dels ideals tradicionals. Les cases dels clients dels banys són derruïdes, i ells s'escampen per la ciutat que s'alça sobre les ruïnes. Encara que els seus fills trien continuar amb la seua herència, construint uns altres banys, aquests estaran descol·locats en la nova societat xinesa, on només la dutxa és útil. Vicent Tena (2015)

Un bell conte
En la pel·lícula "la dutxa" el pare narra un conte que em va cridar molt l'atenció. L'home el va introduir dient que hi havia gent que no es podia banyar però no perquè no volguera sinó perquè no tenien aigua, açò va cridar l'atenció del seu amic que li estava escoltant.
El conte començava amb l'aparició d'una família que tenia dos fills, una xica i un xic, en un pou on els diuen que no n'hi haurà aigua durant 5 dies i per això decideixen canviar el mill que tenien per l'aigua. Per arribar fins on intercanviaven el mill, havien de caminar molt i havien de portar l'ase, era un gran esforç. Van anar a canviar el mill molts dies, van passar dies i dies anant fins que al final van utilitzar l'aigua per omplir una banyera. Aquesta banyera era per a la seua filla, quan entra no pot reprimir les llàgrimes, plorava per tot l'esforç que la seua família havia fet per a què ella es banyara, però el més important era el fet: perquè es banyava si no hi havia aigua? L'aigua era tan important i significativa per a la seua cultura que tota dona abans de casar-se es banyava i la gent feia tot el possible per aconseguir l'aigua, costara el que costara. Al final del conte el pare revela que aquella dona que plorava era la seua dona el dia abans de la seua boda. Laura Navarro (2015)


Oh sole mio! En la pel·lícula titulada "La dutxa", de producció xinesa, el personatge que més em crida l'atenció és el client qui fa el paper d'un meravellós baríton que només és capaç de donar a conéixer el seu talent baix l'aigua. Per més que ho intenta, el seu pànic escènic no li permet cantar damunt d'un escenari davant de tot el món.
Aquest temor es pot apreciar durant tot el film, bé quan li tanquen l'aigua de la dutxa, bé quan tracta de cantar a la nit a una plaça... Aquest personatge produeix molta tristesa en veure la impotència que implica la seua por. L'únic suport que té és el de Earming, qui encara que tenia una deficiència mental, és capaç d'apreciar el que els altres no es paren a escoltar. I és aquest qui, en un atac de pànic del cantant damunt de l'escenari, decideix donar-li una espantada utilitzant una mànega que és trobava a la plaça per a simular l'efecte d'una dutxa. Aquesta és una metàfora que es va repetint durant tota la pel·lícula. I és que l'aigua, és vida, és el lloc de tranquil·litat, de relaxament, on les coses són menys complicades. Aquesta és la moralitat del film. Ana Romero (2015)

Dos grillats 
 "La dutxa" (洗澡), ens presenta uns banys públics on els clients es van relacionant, siga jugant, fent-s'en massatges, xarrant o fins i tot, fent baralles de grills.

Dos ancians, Lin i Wu, es reuneixen des de fa molt de temps en aquest bany públic, per a fer baralles de grills. Durant tota la pel·lícula, veiem com es barallen entre ells, perquè un, que acabava de perdre la baralla, diu que l'altre li dóna "estimulants" per a què el seu grill guanye sempre. Arriba un moment en el film que un dels ancians no apareix pels banys perquè, com diu un que estava allí, s'havia posat malalt perquè els seus grills havien mort aixafats a causa del fet que l'havien tirat el mur del veí.
Ja al final de la pel·lícula,  amb els dos ancians reconciliats, el que s'havia posat malalt diu que no va a criar mes grills perquè, com que a de mudar-se a un bloc de pisos, l'altura matarà als grills, com també li va passar al seu germà. 
 Ainhoa Vidal (2015)

Al film podem veure que se li dóna molta importància a l'aigua. Liu, el pare dels personatges, ens conta histories sobre que abans era molt difícil de dutxar-s'en i que era molt difícil trobar aigua. Ens conta la història de la seva dona  abans de casar-s'en amb ell, havia de fer-s'en un bany, on el pare i germà d'aquesta han d'anar a buscar aigua i com que al pou no hi havia, van anar canviant mill per aigua i finalment ella aconsegueix dutxar-s'en i es posa a plorar per l'emoció.Finalment el film ens conta una altra història de l'aigua, on una dona major i la seva néta han d'anar a fer un bany a un llac molt llunyà perquè era sagrat, ella ho anomena "el santo lago" i que havia d'arribar abans que acabar l'any, perquè si no haguera d'esperar-s'en 12 anys després i ella no estava segura que viuria tant. És un film molt interessant on es tracta molt bé l'element i ho explica d'una manera molt diferent, i molt bé. Hakima Zaitouni (2015)


En la pel·lícula la dutxa vaig a destacar les relacions entre els dos germans i el pare. Liu és un home major que és propietari dels banys públics i viu plenament d'això. Erming és el fill menut que ajuda al seu pare en els banys, té una discapacitat mental que fa que el pare estiga sempre al seu costat. La relació entre ells dos és molt bona, ja que estan sempre junts i juguen. Eming té un germà que viu a la ciutat i que va anar a visitar-los per un dibuix que li va enviar el seu germà. Les relacions entre els dos germans era bona encara que era distant, ja que no es veien. Però la relació en el seu pare no era tan bona, ja que es va anar del seu costat per a viure a la ciutat. Quan va morir Liu, el pare, Daming va portar al seu germà a un psiquiatre, mentre que ell li feia la idea a la seua dona que viuria en ells perquè no podia deixar-lo a soles. Erming no podia estar tancat en eixe lloc, ja que es tornaria boig, aleshores Daming va anar per ell per a tornar a la dutxa fins que el derivaren, encara que Erming es va enfadar en ell per haver-lo portat, ell encara no havia assumit la perduda del seu pare, pels units que estaven. Però els dos van tirar endavant junts com li haguera agradat al seu pare. Paula Fernández (2015)
I ARA, ALUMNAT DE 2010-2011

 
 La Ducha tracta alguns temes que tam"La dutxa" (洗澡), ens presenta uns banys públics on els clients es van relacionant siga jugant, fer-se massatges, xarrant o fins i tot, fent baralles de grills.Dos ancians, Lin i Wu, es reunixen des de fa molt de temps en aquest bany públic, per a fer baralles de grills. Durant tota la pel·lícula, veiem com es barallen entre ells, perquè un, que acabava de perdre la baralla, diu que l'altre li dona "estimulants" per a que el deu grill guanye sempre. Arriba un moment en el film en que un dels ancians no apareix pels banys perquè, com diu un que estava allí, s'havia posat malalt perquè els seus grill havien mort aixafats a causa de que havien tirat el mur del veí.
Ja en el final de la pel·lícula, ja amb els dos ancians reconciliats, el que s'havia posat malalt diu que no va a criar mes grills perquè, com es te que mudar a un bloc de pisos, l'altura matarà als grills, al igual que li va passar al seu germà.bé són molt importants en la societat actual com és el gran canvi cap a la modernitat que ha patit el món en uns pocs anys i que a Xina encara s'ha notat més fort. Un altre tema que tracta la pel·lícula és l'adaptació d'una persona que té una malaltia i que és retardat mental a una vida normal. La Ducha reflecteix aquests aspectes molt bé, sobretot l'actor que fa d'Eingmar. Nerea Hernàndez.



La dutxa es una comèdia que ens conta la tornada a casa del fill major del "senyor Liu", responsable del manteniment  d'uns banys comunitaris on es reunia tota la gent per parlar de les seves coses, passar una bona estona amb els amics i, sobretot, disfrutar d'un bon bany i no d'una dutxa. Ens transmet el contrast de la vida moderna amb la de l'antiguitat. Sembla que aquestes tradicions s'estan perdent i no hauria de ser així. El fill es dóna compte del que té i descobreix la màgia dels banys públics i la importància dins de la comunitat. Beatriz Hidalgo

La pel·licula vol mostrar com avança el temps a Xina, tot mostrant que fa temps eren banys comunitaries on es reunia la gent per a parlar i estaven fent les seves coses, en canvi en dos anys la gent havia canviat els banys per dutxes ràpides.
També mostra que a la gent que era retrasada mental en els temps actuals es porten a colegis i a centres especialitzats i en èpoques passades es tenien en casa amb tota normalitat. Javier Muñoz
En aquesta pel.lícula podem observar el canvi que volen fer en la Xina de la substitució dels banys per la dutxa, i es una pena perquè en els banys hi havia una connexió social molt bona entre tots els que hi anaven ja que no a soles era un lloc on anaven a prendre el bany sinó que també parlaven els uns amb els altres, jugaven a jocs xinesos, feien competicions de grills, alguns cantaven... i tota aquesta cultura xinesa es pot perdre. Luis Pesudo

Es una bona pel.lícula que mostra el contrast entre el món d'abans i ara, a Xina. Ací va tardar a canviar unes quantes dècades. En  Xina passa  tot molt de pressa la seva i es operden tradicions mentre es treballa molt. Emi Raducanu

La dutxa és una pel.lícula on se'ns mostra la intel.ligència d'una persona deficient. Aquesta ens mostra els seus sentiments pel seu barri i tambe la tristesa que sent al saber que aquest serà enrrunat. Compara la ciutat amb aquest barri i la dificultat que li suposa estar en aquesta al personatge, acostumat a un altre tipus de vida. Cristian Sánchez 

Abandonat pel seu fill major que s'ha anat a treballar a un altre lloc, un pare está en Beijing cuidant al seu fill menor el qual es deficient mental. Al pare li costa molt perque actúa a dos bandes; cria al seu fill i porta endavat el seu treball, un bany públic. El fill major torna a Beijing creient que el seu pare esta mort pero descobreix la vida del seu pare i el seu treball. El fill veient la clientela que dona la casa de bany es veu obligat a fer front al treball i veu la importancia que te per a la societat. Belén Morillas

La dutxa és una pel·lícula que ens mostra com un dels barris xinesos evoluciona. És una de les metàfores de com evoluciona aquesta societat, encara que els banys públics segueixen sent molt utilitzats en l’actualitat. A més compta la història d’una familia propietària d’uns banys públics. La familia es composa dels 2 fills i el pare. És una historia molt conmovedora i graciosa, al mateix temps que trista. Aconselle vore aquest film ja que es pot aprendre molt d’aquesta societat tan diferent a la nostra. Dani Lema

La dutxa és una pel·licula que mostra l'evolució de la societat xinesa on es perden molts costums, una de les quals era els banys públics. Poc a poc la gent s'esta allunyant d'aquesta costum i la pel·licula mostra molt bé aquesta qüestió. Una altre costum que s'esta perdent són les baralles de grills, una tradició xinesa que amb el temps desapareixerà. També mostra la gran urbanització que sofreix el país on el barri on viuen els protagonistes serà derrocat per construir nous edificis. Àngel Alarcon 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada