divendres, 30 de setembre de 2011

Pa negre. Sinopsis i comentaris

La pel·lícula, Pa negre, tracta sobre els anys de la postguerra a Catalunya. Andreu, descobreix dos cadàvers, d'un pare i del seu fill, i les autoritats decideixen cargar-li les morts a son pare, però ell decideix ajudar-lo. Andreu comença a desenvolupar una actitud poc pròpia d'un xiquet de la seva edat.
Respecte a la repercussió mediàtica d'aquesta pel·lícula, els va portar als Premis Goya, guanyant el Goya a millor pel·lícula, a millor director i a millor actor protagonista d'entre altres. També, Pa negre, ha estat present en els Premis Gaudí, guanyant els premis de millor pel·lícula el llengua catalana, millor direcció, millor guió, entre altres premis. També aquesta pel·lícual, ha rebut varies nominacions com: La Conquilla d'Or en el Festiva Internacional de Cinema de Sant Sebastià i millor interpretació masculina principal per Francesc Colomer en els III Premis Gaudí. Parlant de la crítica, es positiva perquè aquesta pel·lícula reflectix molt bé els anys durs de postguerra i a més a més també es un clar exemple de cinema en Català, es revela com un perfecte exponent de cine nou. Pablo Trigueros

 I, a més, haver estat triada per representar el cinema estatal als Óscar de Hollywwod.


Andreu troba el cadàver d'un home i el seu fill en el bosc en els anys de la postguerra rural catalana i culpen el seu pare. Durant la pel·lícula li succeïxen aventures inesperades que haurà de resoldre i també descobrirà coses noves. Andreu tractarà de lluitar contra una societat adulta repleta de mentides...
 Crec que la pel·lícula ha sigut molt interessant. El que li fan al seu pare no em pareix correcte perquè no se sap si ha sigut ell, l'actitud d'Andreu per a mi no ha estat la correcta perquè sa mare li ha donat tot i després renúncia a ella. Però el que no m’ha agradat ha sigut el final perquè et deixa amb la intriga i haguera estat millor si haguera acabat amb un final tancat.Javi Alarcón

Ben tancat és el final, potser massa!

Andreu era un jove que va créixer en l' època de la postguerra i pertany al ban dels perdedors.
Al seu pare el van acusar, tancar i matar per ser acusat d'un crimen que no ha comés. La seua mare es veu obligada a treballar en una fàbrica per a poder mantindre al seu fill i a ella mateixa. Andreu ha de viure amb els familiars de la seua mare perquè ella treballa però amb el temps començarà a viure amb els amos que no tenien fills i Andreu començarà a rebutjar a la seua família per totes les mentires que li van dir per a protegir-lo.
Pa Negre és una molt bona pel·lícula però amb un final molt tràgic i inapropiat segons els meus gustos. Deurien de traure una segona part en la que explique qui és Pitoriu per que això no s'acaba de entendre molt bé. També saber si el seu pare, és a dir, el pare de Andreu era realment culpable de la mort d'aquell home i xiquet, si l'han jutjat malament o realment tenia la culpa. Crec que realment el que havia ocorregut és que el seu pare ha matat a aquell home per què els seus amos el van a obligar però també crec que podia fer una altra cosa per a no matar-los, és a dir, que tenia una altra solució però ha agafat aquella per a que amb el temps puga amenaçar als seus amos amb delatar-los si no cria al seu fill.
Però de totes formes encara que ell haja matat a aquelles persones això no vol dir que a el li deurien de matar... Personalment, pense que matar a les persones per a castigar-les no em pareix molt bé.
En conclusió, espere que traguen una segona part de la pel·lícula en la que explique millor el que ha ocorregut i amb un final millor. Lorena Micula

 Pa Negre II amb les solucions d'allò que no enteníem



Va passar en Catalunya al anys de la postguerra. Andreu era un xiquet d'una família pobra. Un dia caminant pel bosc es va topetar dos cosos morts. Havia sigut un assassinat i culparen son pare perquè li queia malament a l'alcalde. A l'Andreu li comencen a passar coses que no entén, com la sexualitat, el que son pare fóra l'assassí, el Pitorriu..,
M'ha agradat, És dura, perquè en aquells anys no és com ara. En aquells anys allò era una dictadura. Ahí no pagava el roí per roí, ahí pagava just per pecador. Si li queia malament a l'alcalde el mataven i avant. Tant els feia que fóra o no el culpable. Andreu es normal que es comporte així, perquè a la seua edat no hauria de patir tant. I veu com l'alcalde vol forçar sa mare; la seua cosina vol que aprenga a cardar... ell no entén res. Creu en angels i dimonis. Creu que son pare és el roí perquè la viuda li calfa el cap tot dient-li que son pare era un assassí. Ell no creu ja en ningú. Per a la seua edat això no ho hauria de viure.
Els xiquets d'ara no es preocupen de res! Només dels seus estudis! M'agrada però falta més final, m'he quedat amb ganes de més! Amanda Granell

Et recorde, Amanda,... que el final és agre però rodó



Durant els durs anys de la postguerra, en una zona rural de Catalunya, un xiquet que es deia Andreu, troba un dia en el bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. L’alcalde sospitava que el que els havia matat era el pare d’Andreu. Aleshores, es produeix en Andreu una consciència moral que s’oposa a la mentira, instrument del món dels adults, i arriba a negar a sa mare.
M'ha paregut prou interessant, perquè durant tota la película et conta com vivien en els temps de la postguerra i les dificultats que tenien en la seua vida, i la forma de jutjar algú sense tindre proves contra ell, només perquè li queia mal a l'alcalde. En general es una pel.lícula molt ben feta, perquè explica el fet que vivien en una casa que no pertanyia a ells sinó als amos. A més, explica la vida plena de mentires que tenia Andreu, i tot per a que ell puguera traure profit a la seua vida i no acabar com els seus pares, pobres i treballant per a altres persones.Víctor Blanch

Un dia un xiquet de una família pobra és testimoni d'un assassinat d'un home I del seu fill. Andreu dóna part als seus pares i a la guàrdia civil. L'alcalde sospita del pare d'Andreu que ha de fugir a França per a protegir-se de la guàrdia civil. Andreu se'n va a viure amb la seua àvia, les seues ties I els seus cosins.
El xiquet viu les mentires que li diuen els grans i la seua imaginació li juga males passades. La història mostra que no totes les històries acaben amb un final feliç.

La pel·lícula m'ha paregut molt interessant i ben feta, mostra com era la vida de la gent pobre que havia de menjar el pa negre mentre els rics tenien tota mena de luxes. La situació de la família d'Andreu és molt injusta igual que la forma de jutjar a la gent sols perquè tenen uns ideals diferents als altres. Per una altra part he observat que hi havia gent que parlava en dialectes diferents del català i li donava com més vida a la pel·lícula.
El final ha estat be però hi ha coses que es queden sense esbrinar. Alejandro Ocaña

Pa negre tracta d´un xiquet que rep molta informació que ell desconeixia i té problemes per assimilar-la tota ja que quasi tot és mentida. A causa de totes les mentides que rep rebutja i renega de la seva família. Javi Llop

Nyàs concissió!

L'acció té lloc durant els anys immeditament posteriors a la Guerra Civil, en un poble de muntanya. El protagonista és Andreu, un xiquet de classe humil, fill d'un destacat home d'esquerres, ara represaliat per pertànyer al ban dels perdedors. En el bosc, el xic descobreix dos morts, casualment durant un passeig pel bosc. Pareix que no han caigut accidentalment pel barranc, sinó que han sigut assassinats.
M’ha agradat. Allò que no m’ha paregut molt bé ha sigut quan Andreu renega de la seua mare. El problema que ha tingut la pel·licula és el català que parlen els personatges  ja que el autor juga amb el dialecte de la zona. Jaime Muñoz

Tot i la dificultat en la comprensió dialectal, és un element que enriqueix el film

L'Andreu és un xiquet que viu a Catalunya durant els temps de la immediata postguerra, quan Espanya en general és un país en desequilibri. Hi ha forta contradicció d'ideals en la qual uns recolzen el bàndol dels vencedors, és a dir, la dictadura de Franco, mentre que els altres no volen canviar els seus ideals, el bàndol dels republicans. En la hisòria es veu com l'Andreu perd la seua innocència d'una manera repentina i se n'adona que el món està replet de mentides i d'enganys, que tot el mon té alguna cosa que amagar i arriba un moment que no sap que creure, per tant, les circumstàncies que viu el xiquet fan que canvie la seua personalitat i ''el monstre'' que el xiquet porta din seu isca fent que el xiquet renuncie a la seua vida i família. Byron Gabarri 




diumenge, 25 de setembre de 2011

Tot entrant a la setmana... o la setmana entrant (Homofonies 2)

Aquesta setmana l'alumnat ens mostrarà les seus habilitats lingüístiques en comentar dos curts: El tío Paco i Con lengua. També volem copsar diverses escenes del nostre institut, el dia a dia de les classes. Agosarats fotògrafs, que la setmana passada ho van intentar perseguint llurs ombres, s'escolaran dins les aules (val, sí, amb un seguit de permisos) i ens oferiran una mostra de la diversitat.




El cap de setmana ens ha deixat un dia núvol, remat de pluges.

 I un matí de diumenge asolellat, com un dolç comiat d'estiu.

dissabte, 24 de setembre de 2011

Dos curts: 'Mi tío Paco' i 'Con lengua'




CON LENGUA
imagesCACCHIAZ.jpg
El curt transcorre en un hospital on Diana, una xiqueta de catorze anys, es troba al quiròfan amb  Javier, un infermer en pràctiques que està preparant-la per a  l’operació. Diana està molt preocupada i intranquil·la i li diu a Javier que té ganes d’anar al bany. ..
Un curt amb un final i diferents interpretacions. Eixa és la part bona i la dolenta del curt. Per una part és bona perquè té una lliure interpretació i cadascú pot imaginar-se el final con vullga, però això també fa que la història puga parèixer buida i sense gràcia. Tamara Gómez

Una xiqueta de 14 anys, Júlia, es troba en un quiròfan preparada per ser operada. Júlia, vol anar a pixar i Javier, el metge, l'acompanya. Quan entra al bany es mira a l’espill i després tanca amb canedat i no vol eixir. El metge negocia amb ella per a què isca del bany. Júlia li diu que si no li dóna un bes amb llengua no obrirà. Finalment, Javier cedeix i quan obri la besa. Júlia es tranquil.litza i ja no posa més impediments, es queda pensant en el bes esperant per ser operada.
M’ha agradat el curt perquè estava protagonitzat per un dels meus actor preferits, Paco León, i a més era còmic. A part, també m’agrada l’escenari on se situa l'acció, un quiròfan. El curt dura aproximadament 15 minuts i no necessiten més escenaris per a desenvolupar l’acció. L´únic que no m’ha agradat ha sigut la duració del curt comparat amb l’argument simple que té l’obra. Per tant no estic d’acord amb l’extensa duració del “curt”. Pablo Berbel


En aquest curt podem vore com un infermer conversa amb una noia en un quiròfan. La noia es diu Júlia i té 14 anys. A ella li extranya que ahi dins tinguen la ràdio posada, així que li demana a l'infermer anar al bany. Una vegada alli, no vol surtir, però canvia d'opinió al demanar-li a l'infermer un bes amb llengua no volia morir sense haver besat ningú, Javi, l'infermer accepta, així que torner a quiròfan. Seguidament li fiquen l'anestèsia a Júlia i abans d'adormir-se li pregunta el seu nom. Al principi m'ha paregut un poc liós perquè no sabia quin tema tractaven, però a mesura que passava el temps, m'ha anat agradant pel fet que deixa idees sense resoldre, com el "què passarà amb Júlia, morirà o només s'haura adormit? En resum, ha estat bé aquest curt!Laura Montalban

Tracta d'una xiqueta,  Diana, de 14 anys  que s'ha d'operar. Durant tot el curt ens transmet una imatge de preocupació. Paco León, Javier al curt, interpreta un infermer en pràctiques que l'ha de preparar per a l'operació. Els fets es produeixen en un hospital i sols canvia d'escena una vegada durant el que ocorre al bany.
El final ens deixa reflexionar a cadascú sobre el que pot estar pensant ella, potser diferents persones puguen opinar coses diferents alguna es pot posar en el paper de la pacient que es preocupa per l'operació o tal vegada podem posar-nos en el paper de una persona que ha experimentat una cosa nova.
Aquest curt és molt diferent a l'altre, és mes seriós i ens deixa un final obert que crec que està molt bé, encara que no m'agrada molt això. Quant als actors crec que ho han fet molt bé i pense que la historieta ha estat molt ben elaborada. Beatriz Hidalgo 
Aquest curt ajuda a reflexionar, degut al dubte de la xica i pel significat de les últimes llàgrimes. Aquestes poden ser per la por a l´operació o per l´emoció del seu primer bes. Cristian Sánchez
Tracta d'una escena en l'hospital on van a operar a una jove, però abans de operar-la diu que vol anar al bany i com no vol operar-se es tanca amb forrellat. Per a sortir diu que vol un bes del metge. El que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la condició que li ha ficat la xiqueta al metge per a eixir del bany. Sara Segura
Història d'una noia que s'ha d'operar i per la por li demana al infermer que si pot anar al servei. Aquest molt amable l'acompanya, però la noia decideix no sortir del servei fins que l'infermer no li done un peto amb llengua... Sara Kedar 
El curt tracta d'una jove que esta preparant-se per a entrar a quiròfan. Quan falten minuts per a entrar, a la jove li entra la por i es tanca al bany. El metge tracta de converncer-la per a que ixca i la jove demana a canvi un bes d'ell 'amb llengua'.  
 M'ha cridat molt la atencio l'actitud de la jove perquè és molt original que demane el petó del metge. Belén Morillas


En l'hospital, amb un ambient molt solitari i que dona por, una xiqueta de 14 anys te que operar-se i aleshores en aquelles moments et passa tots els records de la vida per el cap. Sergiu

El curt transcorre en un quiròfan. Solament hi ha dues persones, el metge, Javier, i la pacient que està apunt de ser operada, una jove de 14 anys anomenada Júlia. Ella, abans que l'anestesiïn, demana anar al bany, el metge li diu que es done pressa. Ella es tanca dins amb pestell i Javier intenta convèncer-la per a que isca, però ella solament sortirà amb una condició: li ha de fer un petó amb llengua. Javier accepta i li'l dóna. Ella torna a la llitera i es veu com es derramen unes llàgrimes. Doble interpretació: plora pel petó o per por de ser operada? Interpreta-ho com vulgues. Jesús Albiol


A la ràdio parlaven de 'Lolita', el llibre de Nabokov, el film de Kubrick...
L'infermer en pràctiques, als ulls d'alguns, esdevé metge en un tres i no res.

imggr-9.jpg
MI TÍO PACO
El curt ens situa en els anys 70 i té com a protagonistes a Kiko i al seu oncle Paco. Els dos es troben en la platja, Paco li diu al seu nebot que li dóna 5 duros si li toca el cul de part seua a una xica que portava un banyador roig. Kiko es dirigeix cap a la xica, però just en eixe moment es creuen pel camí unes quantes persones i es desorienta, i li toca el cul a una dona vella que li sonriu al tío Paco, mentre aquest disimula. Després li diu que li toque el cul a una guiri, aquesta vegada no s’equivoca i el tio Paco es pren unes cerveses amb la xica. A continuació li torna a dir que li tocara el cul a una xica, però aquesta tenia novio i el tio Paco es porta una pallisa.
Més tard, Kiko veu a una xica de la qual s’enamora, agafa 2 cerveses i va corrent cap a la xica, pero se n’adona que té parella i es deprimeix. Quan el tio es dóna compte que havia perdut al seu nebot i comença a buscar-lo. Finalment el troba i veu com es xoca amb un home. Kiko li diu que va de part del seu tío Paco, i quan l’home li pregunta qui és, assenyala a un altre. El seu oncle Paco, mira al seu nebot, i els dos s’enriuen.
Aquest curt m’ha agradat bastant perquè no dura molt i per al poc que dura té unes quantes escenes gracioses. El millor ha sigut la primera escena quan confon a una jove amb una dona vella perquè les dos vestien de roig.  Pablo Berbel

El curt narra una història de principis dels anys 70 en una platja del sud d’Espanya. Paco, és un picaflor i s’aprofita del seu nebot per a poder lligar amb les xiques que li agraden. A canvi, Paco li dóna unes monedes. Però eixe pla no sempre sortirà com ells volen. Una història amb to humorístic  i amb una estructura semblant als acudits. El seu final capgirat és el que li dóna la gràcia al curt i fa que siga entretingut i agradable de vore.
Tamara Gómez
Aquest curt te lloc a principis dels setanta i es humorístic. Ens conta la història d'un xiquet que va a la platja amb son tio que per mitja del xiquet i oferint- li diners aconsegueix lligar amb les xiques que li agraden, encara que això no sempre té l'èxit que li agradaria i en una d'eixes experiències surt malferit. Quan el xiquet desapareix i veu que fa coses que no toquen s'en adona de que el que esta fent no està bé.
Pense que te molt mes d'humor que l'altre i la música en moltes ocasions acompanya el que estem veient. Els dos curts són molt diferents.Beatriz Hidalgo 
MI%20TIO%20PACO_cultuweb.jpg
Situat als anys setanta, hi apareixen dos personatges principals; l´oncle Paco i el nebot. Paco mana al xiquet tocar el cul a les xiques boniques de la platja i dir-los que va de la seua part, com una estratègia per a lligar.  A canvi d´açò li dona un poc de diners. De vegades les coses no surten bé, però.
Aquest curt em pareix molt original ja que està adaptat a les costums, el vestuari i la moneda dels anys setanta. També em pareix divertit perque hi ha algunes escenes divertides, com quan el xiquet s´equivoca de dona.Cristian Sánchez
Tracta d'un xiquet que està amb el seu oncle en la platja i cada vegada que passa una dona que a l'oncle li agrada... El que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el final, que el xiquet ha sigut molt llest i ha sabut respondre bé per a defendre el seu oncle. Sara Segura
Aquet curt ens narra la història d'un noi quan era petit i anava a la platja amb son tio Paco...(.) Després d'uns dies amb la mateix tècnica i amb moltes equivocacions, el tio Paco sense voler es dorm en l'hamaca que sempre ficava a al la vora de la platja i en despertar-se se n'adona que el seu nebot no hi és i es posa a buscar-lo. Sara Kedar
Tot comença un dia de platja, un noi de curta edat, 6 o7 anys, i el seu oncle, Paco. Aquest anava a la platja per vore si podia lligar amb alguna dona, i s'aprofitava del seu nebot per fer-ho. Com és d'esperar no sempre surt bé i algun dia es porta unes quantes bofetades a casa d'algun home, però ell seguia insistint. Així que de tant vore el xiquet a l'oncle fer el que feia, ell va apendre i va començar a fer-ho Laura Montalban
En l'estiu dels anys 70, un home utilitza noves practiques de lligar amb el seu nebot. A vegades li sortix bé pero altres... Sergiu

Aquest curt se situa a principis dels anys 70 en una platja. L'oncle Paco i el seu nebot Kiko tenen un acord: Paco li donarà unes monedes a Kiko a canvi que aquest li toqui el cul a les noies que li agraden de la seva part, i aconseguir d'aquesta manera lligar. Però no sempre surt bé, doncs una vegada la noia tenia novio. El final és inesperat i et fa somriure, doncs no t'ho esperes. Humor en forma de curt. Jesús Albiol

Potser caldria parlar de les cançons que hi surten

dijous, 22 de setembre de 2011

Ombres





Víctor Blanch






Andrea




Jaime Muñoz

Javi Muñoz
J
Javier Alarcón
Javier Alarcón









Javi Llop