dimarts, 25 d’octubre de 2011

EL CLAN DE L'ÓS DE LES CAVERNES

Ja heu vist la pel.lícula "El clan de l'ós de les cavernes". Ara, tot ajudant-vos de les imatges penjades podeu anar enviant comentaris d'aquells aspectes que més us han interessat 


M'ha agradat molt ja que aquest tema es bastant difícil d´estudiar per a l´examen, i a més es molt interessant saber que els cromaynons i els neanderthalensis es rebutjaven uns als altres per la superioritat dels cromanyons i la inferioritats dels neanderthalensis. César Fortea 1 ESO D     
La protagonista és l’Ayla, una nena Cromanyó que després de quedar-se sola per un terratrèmol és recollida per un grup de gent de Neandertal i encara que primer no es massa ben rebuda pel clan, al final és acceptada, tot i que no per tothom...
La pel·lícula de l' ós de les cavernes em va agradar sobretot per Ayla perquè era una xiqueta molt llesta i aprenia molt ràpid de les coses que li ensenyava. La part que més em va agradar va ser la part on l'Ayla lluitava amb el lider del clan. Lluitava per aconseguir que el seu fill i Greb es pogueren quedar al clan. Paula 2ESO

La pel·lícula de l'ós de les cavernes m'agrada perquè explica que fins i tot quan seguim algun grup no hem de fer el què fan tots sinó que hem de tindre les nostres decisions. Sebastián 2nESO
M'ha agradat molt perquè és molt emocionant, el que més quan Ayla agafa la fona i li pega al llop per salvar al xiquet.Joel 2nA
El que més m'ha agradat d'esta pel·lícula és quan a Ayla la persegueix un tigre salvatge i li arrapa la cama i la troben els del clan tirada en terra. Ayelen 2nESO
La pel·licula és molt interessant,el que em va agradar va ser quan Ayla va saber fer tot el que feien el xics. Julen 2n ESO 


"És la història amena i profunda d'una etapa crucial de l'evolució de l'Homo Sapiens, i és la història entranyable d'una dona forta que personifica el procés del canvi que caracteritza aquesta etapa, fa uns 35.000 anys. Jean M. Auel ha sabut evocar magistralment aquest moment reconstruint amb rigor científic el que va poder ser la forma de viure dels nostres "pares". Una sèrie apassionant que ja s'ha convertit en un clàssic."

La part que més m'agrada és quan es barallen amb l'ós perquè demostra la força que tenien abans i també quan Ayla es baralla amb el cap del clan.Ignacio 2n ESOA

Va d'una xiqueta, Ayla, que a causa d'un terratrèmol perd la seua mare  i és recollida per un grup de neandertals que pasaven per alli. Era diferent als demes, aprenia més ràpid que els altres. Al principi no l'acceptaven però després sí, encara que també tenia un enemic.
'El clan de l'ós de les cavernes' és molt interessant perquè en aquell moment estàvem donant el tema del Paleolitic. Marina 2AESO






Aquesta pel·lícula és molt entretinguda perquè aprens moltes coses, com les que van ensenyar a "Ayla" la protagonista de la pelicula. Pots conèixer coses que no coneixies com: caçar, pescar, fer foc, la medicina i moltes coses més ...Susana  2ESO
No he vist sencera 'El clan de l'ós caverbnari' però el tros que he vist m'ha paregut molt interessant. Noemi 2nA


"El clan de l’os de la caverna està compost per un grup d’uns vint neandertals. Entre aquests la primera divisió que s’estableix i que és clarament visible, es troba entre homes i dones. La desigualtat entre ambdós grups és immensa ja que les femelles es veuen obligades a servir en tot moment els mascles, en una estricta relació de completa submissió. Ells són els que cacen, els que posen en perill la seua vida per mantenir i alimentar el clan." (qui ho ha dit?)
La pel·licula m ha 'agradat perquè ens ensenya que en esta vida no ho tenim tot, que cal treballar o esforçar-se per a poder menjar i poder viure. En aquesta pel·lícula han de caçar per a poder menjar, buscar llenya per a fer foc i aixina successivament. Noelia 

UNA AMISTAT INOBLIDABLE


És una xiqueta que li agradava molt la natura i un dia va descobrir una guineu molt bonica. Va caure a l'hivern i va estar tot 'hivern tancada en casa. Després, quan va vindre la primavera va tornar a la llibertat. Quan va eixir de casa va guaitar a un cau i va veure la guineu i moltes rabosetes. A una rabosa l'havien enverinada amb un parany. Sara Giménez (1r ESO-A)
 
"Un matí de tardor, en el revolt d'un camí, una nena percep una guineu. La visió la fascina i, deixant enrere totes les seves pors, va al seu encontre. Per un instant, les barreres que separen la nena de l'animal desapareixen. Així comença el relat d'una amistat sorprenent. Gràcies a la guineu, la nena descobreix un entorn salvatge isecret. I comença una aventura que canviarà la seva vida, la seva visió del món i també la nostra ..."
La pel·lícula m' ha agradat sobretot pel missatge que dona: quan vols a un animal salvatge és millor deixar-lo en llibertat perquè si el tens a casa  por tornar-se com ell és (salvatge)
I això es pot entendre també amb el amics. Paula 2nESO

La pel.lícula està molt bé perquè es pot ententre fàcilment de què tracta. Una nena es troba amb una guineu, ella vol que es facin amigues. La guineu al principi fuid d'ella perquè es pensa que és una amenaça per a ella, però la nena tots els dies la segueix i la guineu es deixa tocar. Es fan molt amigues, fins que un dia la nena s'intenta apoderar d'ella però la guineu no vol i s'enfada i es fereix.
Miguel 2nA









No m'ha agradat perquè m'ha paregut poc interessant. El que més m'ha agradat ha sigut quant la xiqueta espanta als llops perquè em va entrar molta risa. Noemi 2ESO.
M' ha agradat que la xiqueta i la guineu se feren tan amigues. La pel.lícula donava a entrendre que si tens com millor amic a un animal salvatge 'la guineu' no te'l portes a casa perquè es tornara con és: salvatge. El film l'hem vista en català subtitulat en castellà. Marina 2n ESO 
La pel·lícula no m'ha agradat perquè està tota l'estona amb la xiqueta i la guineu i passa sempre el mateix, no ix ningú més. Per a mi el més interesant va ser quan es van trobar amb els altres guineus. Tret d'això, l'altre no em va agradar. Pablo

 És molt bonica; el que més m'ha agradat és quan la guineu es tira per la finestra perquè pensa que la xiqueta li anava a fer mal. Ayelen                              La pel·lícula tracta d´una xiqueta que quan venia de l´escola va vore una rabosa i la xiqueta volia tocar-la pero la rabosa fugia.La xiqueta va anar el dia següent i no la va vore. La xiqueta al cap d´uns dies va anar a vore si veia a la rabosa.La xiqueta va eixir a vore si veia on vivia la rabosa i la va vore però la rabosa se'n va anar amb el seus xiquets a un altra cova. La xiqueta es va quedar un dia a dormir i la rabosa es va quedar amb ella.La rabosa va anar a casa de la xiqueta i li va destrosar l'habitacio i la rabosa va caure.  Cristian






El film m' ha agradat perquè tracta sobre la llibertat perque l'animal es senteix atrapat i la seva relació es distancia però després es tornen a veure. Sebastian



















No m'ha agradat perquè la nena volia tenir a guineu lligat, com a animal domèstic i això no és bo perquè aquest tipus d'animals se senten acorralats. Les guineus viuen lliures des que naixen fins que es fan grans Susana
















Aquesta pel·licula m'ha agradat molt perquè la xiqueta quan va vore a la guineu per primera vegada volia tocarla i va arrimar-se, quan casi la va tocar la guineu va eixir a correr i la xiqueta estava pensant sempre en la guineu i en sa casa la dibuixa. Al cap de poc temps la xiqueta la va tocar i es van fer amigues. Però quan la va portar a la seua habitació la guineu es va posar salvatge, tal i com es, perquè tenia la sensació que estava tancada. Noelia 2nA

dilluns, 24 d’octubre de 2011

HÀBIL ALBIOL!


En el Campionat d'Espanya Junior per Clubs, el nostre Jesús Albiol va afegir a les HABILITATS LINGÜÍSTIQUES aquest salt. Segon en la final i "per equips vam quedar primers".  L'ENHORABONA!!

diumenge, 23 d’octubre de 2011

TESIS, un treball d'investigació

Aquesta setmana, i després d'haver vist el film d'Amenàbar, el nostre alumnat ens parlara de la pel.lícula i donarà sentit al títol en realitzar una xicoteta investigació d'alguns noticiaris en la nostra llengua i potser s'hi trobe la morbositat audiovisual de què ens parlava el director d'Àgora. TV3, IB3, l'Informatiu Territorial de TVE o Canal 9 en seran el laboratori; el 19 d'octubre, dia en què ETA va anunciar l'abandonament de les armes, el dia d'anàlisi.



FITXA TÈCNICA

TÍTOL ORIGINAL: TESIS (Thesis)           ANY: 1996    PAÍS: Espanya

DIRECCIÓ: Alejando Amenàbar            GUIÓ: Alejandro Amenàbar

MÚSICA: Alejandro Amenàbar, Mariano Marín                 FOTOGRAFIA: Hans Burman

REPARTIMENT: Ana Torrent, Eduardo Noriega, Fele Martínez, Jose Miguel Caballero, Joserra Cadiñanos, Miguel Picazzo, Nieves Herranz, Paco Hernández, Rosa Ávila, Rosa Campillo, Teresa Castanedo, Xabier Elorriaga.

PRODUCTORA: José Luis Cuerda

GÈNERE: Terror

PREMIS: XI edició dels Premis Goya
Millor pel·lícula
Millor director Alejandro Amenábar
Millor actriu protagonista Ana TorrentCandidata
Millor acor revelació Fele Martínez
Millor guió original Alejandro Amenábar
Millor direcció de producció Carlos Bernases
Millor muntatge María Elena Sainz de Rozas
Millor so Daniel Goldstein, Ricardo Steinberg, Alfonso Pino 

                                                     *                 *                             *                *
Angela prepara la seva tesi sobre la violència audiovisual. El que no esperava es que eixa tesi anara a resultar tan difícil i que es voria involucrada amb gent de la seva facultat que filmava pel·lícules snuff.
El que el director Alejandro Amenábar ens intenta mostrar en aquest film es la morbositat audiovisual. Al principi del film tenim un clar exemple del que ocorre en la societat: un home està mort a la via del metro i, a pesar que diuen a la gent que no s'acosten, tota la gent va a mirar-ho. Finalment no trauen les imatges i ens deixen a tots amb les ganes de vore-ho.
Una situació que es repeteix en diferents escenes és quan Angela acosta la mà a la cara d'algú. En el primer cas que ho veiem és quan el seu mestre està mort i ella, a una certa distància, allarga el braç i li toca la cara. També ho fa amb Chema quan aquest ja no controla la situació i esta bastant trist perquè diu que ningú el vol. En aquest cas podríem intuir que el que ella vol es animar-lo però després en apartar la mà veiem que potser sospite d'ell.
Es manté la intriga fins a l'ultim moment el director juga a fer-nos canviar de sospitós durant tota la pel·lícula podem sospitar de Chema, de Bosco o de la seva nóvia.
Tant els plans com el so són elaborats, en moments importants gasta el primer pla per a donar més importància, per exemple quan ens trau de prop la cara del seu mestre Figueroa mort o quan parla amb el seu nou mestre que li porta la tesi. Quant al so, acompanya les escenes de més intriga ja siga de dia com quan Angela està en casa de Chema i sospita d'ell, o de nit com quan Angela ix corrent de la discoteca perquè sospita de Bosco.
També hi ha una cosa important a destacar i seria la dels somnis com a desig . Angela es veu atreta cap a Bosco, aquest podria ser un dels assassins ella te eixe dubte, el desitja però a la mateixa vegada sospita d'ell. L'atracció que sent ens la mostra en forma de somni , descobreix que Bosco vol matar-la i l'està amenaçant amb un ganivet però encara així ella el besa fins que finalment se'l clava. Aquesta escena ens mostra que Angela el desitja però pot ser un assassí i que els somnis de vegades son una manifestació dels desitjos, ja que no els podem controlar.
Critica a aquest tipus de violència audiovisual que hi ha en la societat. Això que diem no vull vore-ho: ens tapem la cara i al final acabem mirant-lo . Alguns mitjans televisius, en especial en alguns informatius, potencien aquest tipus de violència tal vegada per a tindre mes audiència. Beatriz Hidalgo  Ben currat! Potser Freud afegiria alguna cosa al somni

Tesis fa una crítica de la morbositat audiovisual als mitjans de comunicació i al púbic que ho consumeix. Vivim a una societat en la que quan sentim “Aquestes imatges poden ferir la seua sensibilitat” ens tapem la cara amb les mans però deixem els dits entreoberts. Aquest és el clar exemple que mostra que en el fons als éssers humans ens agrada la morbositat encara que molts som hipòcrites i ho neguem.  L’existència de pel·lícules gore i snuff em resulta, com a poc, inquietant. Em pareix increïble com pot haver gent que consumisca aquest tipus de pel·lícules i que s’ho passen bé i gaudisquen d’aquestos gèneres. A mi em sembla molt desagradable i crec que supera la morbositat.  Tal vegada, el gore i el snuff ens queden lluny però, cada dia s’emeten programes en televisió que es mouen únicament per la morbositat. Però es clar, tothom nega vore’ls! Ens agrada, però no ens agrada admetre-ho. Tamara Gómez
Recents són les imatges de la mort de Gadaffi

"Tesis tracta sobre uns estudiants que desapareixen misteriosament a la universitat. Amb aquesta trama com a teló de fons, una estudiant de cinema, Àngela, investiga l'atracció de les pel·lícules de terror per a la seva tesi. El film combina la complicitat dels fanàtics del cinema amb la por, en introduir la violència en la investigació d'Àngela per derivar en un film de terror. Tesis mostra la voluntat d'Amenábar de desafiar i entretenir el públic, una cosa que Abre los ojos desenvolupa jugant amb les idees de realitat i fantasia."
I, qui ho ha dit?
Tesis és una pel.licula d'Alejandro Amenábar. Els protagonistes principals són: Ángela, una estudiant de la universitat que està preparant sobre la violència audiovisual; Bosco un estudiant de la universitat i Chema, un estudiant extravagant. El que més m'ha sorprés ha sigut les pel.lícules "snuff" . Que hi ha ja tanta gent malalta, de fer eixes pel.lícules, que un xic puga matar la seua  novia per a fer una pel.lícula... També m'ha sorprés com et mareja. Cada dos per tres penses que es un o altre personatge el roí. I això t'entreté i estàs més atenta perquè vols vore qui es el roí. Amanda Granell

Aquesta pel·lícula és la primera que va fer Alejandro Amenábar, però no havia acabat la carrera encara. És d'una por instigant que la origina la música. Àngela coneix a un xic que es diu Chema que estudia en la mateixa facultat d'imatge. Àngela li demana una ajuda per a fer el seu treball de tesi, que tracta sobre la violència audiovisual, perquè ell te molta informació sobre aquest tema. Àngela troba una cinta que estava veient un professor que al dia següent es troba mort. En aquesta cinta apareix un tipus de pel·lícula anomenda "snuff-movie". Junt a Chema intenten averiguar qui la va assassinar.
En la pel·lícula cal destacar el morbo visual, l'antítesi que mostra en el contrast dels personatges, la música... En el so, de vegades es queda en un silenci molt profund i la càmera lenta que dona molta impressió.
Una curiositat que hem descobert es que quan ella agafa el disquet dels compradors de la càmera xt-500 apareix el nom de Alejandro Amenábar perquè ell també va estudiar en aquesta facultat. També a l'Internet hem trobat que Bosco és el nom que va interpretar Amenábar en el seu curt "Himenóptero".Tambe la càmera que va utilitzar Amenàbar en "Himenóptero" va ser la Sony xt-500. Andrea Caro
Moltes vegades  els nostres somnis constitueixen una manifestació dels nostres desitjos. Àngela somia que Bosco entra a la seua habitació amb una càmera de vídeo i un ganivet, diu que la vol matar encara que comença a besar-la i de colp li clava el ganivet. En el cas d'Àngela, ella sent atracció cap a Bosco però la reprimeix i es mostra en somnis. Té una lluita interna en la que es contraposa l’atracció què sent per ell i el que creu que és el correcte. Quan pensa raonadament, es dona compte de que podria ser un assassí i no deuria de sentir-se atreta per ell.  Tamara Gómez

Alejandro Amenábar demostra amb aquesta pel·lícula les seues capacitats com a director de cinema. Juga molt bé amb la il·luminació, en cada escena li dóna el to de llum adequat per a crear eixa tensió que fa que ho passes malament, que et fiques en la pell del personatge.També fa que estigues pendent durant tot el film, ja que dóna uns girs inesperats a la història que obliga a l'espectador a canviar d'opinió respecte a qui és l'assassí. Realitza un treball molt bo amb els distints tirs de cámera que ajuda a entendre millor certes situacions del metratge. El que fa que aqueta obra siga una pel·lícula interessant és el fet de jugar amb la morbositat audiovisual, eixa situació que em tingut tots de ''vore i no vore'', de tapar-se el ulls per no vore, però mirant entre dits una situació tràgica. En definitiva sap mantindre a l'espectador apegat a la pantalla, cosa que és molt important en el món del cinema, per la qual cosa Amenábar ha arribat a ser un gran director de cinema. Cal dir que va dirigir aquesta pel·licula sense tindre la carrera acabada i això és digne d'admirar. Bayron Gabarri

M'ha paregut molt interessant, perquè és un film que et deixa amb la intriga en moltes escenes, i també hi ha parts en què hi ha morbositat audiovisual, en les que et tapes perquè no vols esglaiar-te, però a la vegada ho vols veure. També hi ha colps còmics, com per exemple quan entra en una classe per amagar-se, i en eixe moment, acaba la classe. Fins el final, no saps clarament qui és l'assassí, i això et dóna ganes de veure la pel·lícula, hi ha escenes que penses que és un personatge, i altres penses que és un altre. Quan el professor rapta Àngela i l'apunta amb una pistola al cap, sembla que l'assassí siga ell, però com que estava el amic de Àngela, li salva la vida i segueix la història. Destaca l'escena del somni i el desig,  quan Àngela està somiant que està tenint un acte sexual amb Bosco, però a la vegada l'està forçant amb una navaja.  Finalment, quan va a casa de Bosco i veu el garatge on apareixien les xiques de la pel·lícula, s'acaba sabent que l'assassí és... Quan intenta matar Àngela i ella es talla la corda, et dóna ànim, perquè aconsegueix acabar amb ell. Víctor Blanch 

Tesis és un clar exemple de cinema espanyol, l'argument, està molt ben plantejat perquè a més del principal sospitós, poc a poc i a mesura que avança el film, es van descobrint nous implicats, però la major part de les vegades la primera impressió és la que conta, perquè a mesura que investiguen s'adonen que hi ha més gent implicada, el professor, que grabava els films snuffs i Bosco, que realitzava les tortures a les dones. Ángela, la protagonista, s'adona de que està enamorada de Bosco, però en aquest amor intervé un altre factor, que és la la mort representada per Bosco, perquè la protagonista, s'imagina que mentre consumen l'amor, li claven un ganivet. Aquest acte, és un poc sado-masoquista, és clar que ella en aquell moment (el somni), no s'adona de la gravetat de la situació i continúa pensant en ell, fins i tot, va a la seva casa. Chema, un personatge, també prou important en la pel·lícula, participa en la investigacio d'aquest fet, ell sempre va pensar que Bosco estava darrere de tots aquests fets però Angela, cega d'amor per Bosco, creu que ell no té res a vore, obviament s'equivocava.
Quan Angela acudeix a casa de Bosco, Chema decideix anar a salvar a Angela, però es massa tàrd..
Una gran curiositat, que vam comentar en classe varies vegades, va ser el concepte morbo visual, perquè en el final del film, apareixen els malalts en l'hospital, que no volen perdre's la seqüéncia de la mort de Vanessa. Una bona pel·lícula, i un bon argument.Pablo Trigueros

M'ha agradat molt la pel.lícula perquè és de suspense i intriga. El que més m'ha agradat són els canvis de plans en les cares dels personatges per a marcar la intensitat de la conversació, però, el millor de la pel.lícula és que fins al final de la pel.lícula no saps qui és l'assassí i mentre et fa creure que cada vegada és un diferent. També combina molt bé la música amb el silenci per a mantindre la intriga.  Javi Llop


M'ha agradat molt perquè es molt entretenguda,cada vegada penses que un es l'assassí i fins al final no ho saps clar. En cada escena et deixa amb la intriga de que pot ocórrer en eixe moment. L'autor juga amb el pla i el contraplà, la música dóna mes por a l'escena, també utilitza el morbo audiovisual perquè no vols veure, però al final si que els veus perquè vols saber el que passa.
Hi ha una escena on apareix un somni i el desig. Sembla que la va a matar amb un ganivet i a la vegada ix un acte sexual. Per una altra banda, hi ha colps còmics com quan està intentant forçar la porta i està oberta. 
Javi Alarcón 

Tesis és una pel·lícula de por però un poc lleuger perquè es basa en un por que es fa possible en els canvis de càmera i la musica. Te més d'un colp còmic com quan Chema intenta forçar la porta i al final estava oberta. També hi ha una antítesi entre els personatges principals ( Àngela i Chema). Fins el final no saps qui es l'asassí però te l'imagines. És una pel·lícula espanyola de fa anys però esta feta d'una forma que crea por en les coses mes simples. Me vaig esglaiar quan apareixia Bosco inconscient, però pel demès és normaleta. La pel·lícula tracta un tema que és el morbo visual, que es quan no vols vore una cosa desagradable però al final la mires.
Al final de la pel·lícula et pregunta si vols bore unes  imatges impactants i després apareixen els crèdits i te dones compte que formes part d'eixe public que demana eixes imatges morboses.  Alejandro Ocaña 


Aquesta pel·lícula espanyola és molt bona per a la gent jove i adults. El que més m' ha impressionat ha sigut com fan por amb la música i el tipus de música que utilitzava. La música era un poc sinistra i a vegades la música en conjunt amb les imagines donava un poc de por. Després la tècnica que m' ha impressionat es quan et porta per un camí que penses que es un assassi i de sobte s'obrí una porta i apareix una pista nova que et fa creure que es un altre '' engany-desengany ''.
Utilitza la violència àudio-visual. En un somni que te la protagonista mescla la morbositat en la por i te un somni un poc violent. També, en la primera seqüencia apareix una antítesi, el contrast entre els dos personatges principals: primer apareix ella i estudia en uns apunts ordenats i amb musica clàssica i després apareix ell amb uns apunts tot desordenats i música de rock. Tesis esta molt bé Andrea Gas

És una pel·lícula molt interessant i inesperada ja que t'esperes a que l'assassí siga un i després és un altre i un altre i acaba per ser un altre distint al que no t'esperaves. Al principi em pensava que l'assassí era Jorge Castro, el professor de tesis d'Ángela Márquez, la protagonista; després vaig pensar que podia ser la novia de l'assassí, desprès Chema l'amic de Ángela ... però al final va ser torna el principal sospitós des del principi.
En la pel·lícula també va ser rellevant el somni d'Ángela per que no sabia molt bé el que volia dir... Eixia Bosco amb un ganivet ferint a Ángela però ella també sentia plaer mentre que li feien mal ja que li agradava el xic. Potser significava la virginitat. 
El que més m' ha cridat l'atenció són els cartells que hi havien en la seua universitat d'Ángela i en la seua habitació tenia un cartell com "Mi idaho privado". Li feien molta publicitat a unes altres pel·lícules. En una escena Chema ve "El regreso del viento del Norte".
Em va parèixer una molt bona pel·lícula i espere que la pròxima que anem a veure siga pareguda a aquesta ja que em va agradar molt.  Lorena Micula

Ha estat molt interessant ja que fa una tesi de la violència àudio visual i li diu al seu professor de tesi que li busque una pel·lícula de violència i se'l troba mort veient-la. Ella i Chema intenten descobrir qui esta darrere del crim que apareix en la pel·lícula que ha vist el professor Jaime Muñoz Compte que no patisques un sobresforç!                                                                Per a ser la primera pel·lícula d'Alejandro Amenábar crec que ha sigut una de les millors. Les escenes tan originals que hi ha, el treball elaborat, el so en les escenes més emocionants... Si haguera de descriure aquesta pel·lícula en una paraula sería ''intrigant'' ja que el públic hem estat intrigats en cada escena perquè sempre ens sorprenia tot el que passava i mai sabíem qui era l'assassí. L'argument d'aquesta pel·licula m'ha paregunt molt interessant i a més a més, Amenábar ha sabut emocionar al públic i de vegades ens hem ficat dins de la pel·lícula pensant que passaría si fórem nosaltres la protagonista d'aquesta història. Tesis, un relat que comença sent una història amb molt de sofriment, i acaba sent una història amb un final ''feliç''.
L'escena del somni. Aquesta escena ha donat molt que parlar ja que la protagonista somnia que la van a matar i a la vegada ix un acte sexual. Bosc, Noriega, ha fet que la història també tinga més intriga perquè ha sabut fer molt bé el seu paper de roïn. Sara Segura

UN LLARG ARGUMENT Ángela, personatge principal de la pel·lícula, ha d’elaborar una tesi sobre la violència audiovisual. El seu director, Figueroa, descobreix una cinta en la videoteca i apareix mort al dia següent, en la sala de vídeo. Ángela troba el cadàver i es dóna compte que havía mort a causa d’un infart. Aleshores decideix agafar la pel·lícula que va vore Figueroa en aquella sala i la veu en casa del seu company de facultat, Chema. Chema és un fanàtic dels films gore i per tant disfruta amb aquest pel·lícula. En la gravació es produeix una tortura per part d’un incògnit a una xica. Després d’uns dies investigant, pensen que aquesta gravació està realitzada amb una càmera XT-500 perquè veuen com s’hi aplica zoom digital en les diferents seqüències i quan es va gravar l’assassinat només eixes càmares tenien aquest tipus de zoom.
Ángela observa com un del alumnes de la facultat, Bosco, porta una càmera d’aquestes i pensa que podia ser l’involucrat. Ell veu com ella l’obserbava i comença a perseguir-la. Finalment es fan amics i inclús acaben protagonitzant algunes escenes calentes. El nou director de tesi d’Ángela, Castro, vol parlar amb ella. Aquest li ensenya una gravació on s’aprecia com ella roba la pel·lícula que va “matar” al senyor Figueroa, i li demana explicacions. La protagonista ix del despatx de Castro i comença a córrer, mentre ell la persigueix.
Dies després, Chema i Ángela tornen a la facultat i descobreixen un fum de càmeres XT-500 en una habitació secreta de la videoteca. De sobte s’apaga el llum i han d'encendre ciris. Quan s’acaben prenen foc a una jaqueta, però quan aquesta s’apaga ja no tenen res més per fer foc… A continuació s’encén el llum i apareix Ángela nugada a una cadira i el seu director de tesi preparat per matar-la. No volia fer-la sofrir i solament veu convenient pegar-li un tir al cap. En eixe moment entra Chema per a impedir-ho, però en l’intent, dispara a Castro, que acaba morint.
Un altre día, Chema i Ángela es troben en casa de Chema, i ella descobreix que ell la grabava amb una càmera d’aquestes. Poc després Ángela visita la casa de Bosco i es fonen els ploms. Apareix Chema i lluita amb Bosco. Bosco deixa inconscient a Chema mentre Ángela descobreix la sala on s’havien produït els assassinats de l’espectacle anomenat snuff. Bosco pretén fer el mateix amb ella, pero aquesta portava un ganivet en la mà i aconsegueix deslligar-se a la vegada que apunyala a Bosco. Posteriorment li pega un tir al cap i tot acaba. Finalment Ángela visita a Chema a l’hospital mentre en totes les televisions s’emiteixen reportatges sobre l'snuff. Pablo Berbel

Àngela és una xica que es troba fent la carrera de comunicació audiovisual, està preparant una tesi sobre la violència en les imatges, especialment en les pel.lícules. Comença a trobar-se amb un company de classe (Chema), per a que aquest li ajude a buscar una série de pel.lícules en les quals aparega aquesta violència de la que està realitzant la tesi Àngela. Àngela demana al seu professor de tesi que li aconseguisca alguna pel.lícula de la videoteca de la universitat. Aquest li aconsegueix una pel.lícula esnuf, aquesta l'arreplega després d'haver mort aquest professor degut al màxim impacte rebut per part de la pel.lícula. Àngela comença a investigar amb el seu company Chema, i descobreixen amb certs dubtes que el càmera de la pel.lícula aconseguida és Bosco, un altre company de classe. Poc a poc van succeint diversos actes en els quals apareixen dubtes de qui és l´assassi de les pel.lícules snuf que hi ha a la universitat. Cristian Sánchez


Aquesta pel·lícula és molt sorprenent. Al principi em pareixia molt avorrida i gens interessant, però a mesura que anaven passant les coses cada vegada em sentia mes intrigada per saber que és el que anava a passar. L'actitud que més m'ha sorprès ha sigut la de Chema, el company de classe d'Àngela. Era un xic molt estrany, al que li apassionaven els films de violència audiovisual, i com que la seva companya Àngela estava fent una tesi sobre això, van fer una bona amistat. Belén Morillas 

Aquest llargmetratge utilitza molt recursos com l'antítesi, contraposant personalitats d'alguns protagonistes, utilitza molt les mans con a mostra de por dels personatges. En algunes escenes s'observa en les parets pósters de pel·lícules que li agradaven a Amenábar en aquells temps com Vidas cruzadas, altres vegades per la sintaxi de les seqüències, empra el fundit en negre. Una de les coses que ens "enganxa" a vore aquest film és l'afegiment d'informació poc a poc per deixar-te amb eixa intriga característica del gènere de suspense. Es por dir que aquest film ens dóna una lliçó quant al cine com a indústria, ens diu que la indústria cinematogràfica està dirigida, és a dir, fa el que els espectadors demanen ja que l'objectiu és guanyar diners. També ens mostra l'oposició del cinema americà, generalment preferim vore pel·lícules americanes ja que pensem que són millors que les espanyoles, però he de dir que Tesis és un bon film espanyol.
Ángela tenia pensat fer la tesi de la seua carrera basada en el tema de la violència, però l'abandona abans de temps ja que es troba amb imprevistos que mai hauria pensat. Coneix Chema, un company de classe que l'ajuda a resoldre el cas de Vanessa, una xica desapareguda feia un temps. Ells dos descobrixen que ha sigut assasinada gràcies a l'ajuda de Figueroa, el professor que l'ajudava amb la tesi, però aquest mor al vore la pel·lícula d'aquest assassinat. Angeles i Chema descobreixen l'assasí: Bosco, un "amic" de Chema, al qual li agradaven les pel·lícules snuff. Bosco era un noi bonic i fa que Angeles es vaja enamorant d'ell i fique en dubte a Chema que durant tot el film ajudarà a Ángela en tot el que li és possible. Laura Montalban

M'ha agradat ''TESIS'' perquè crec que és una pel.lícula intrigant, en la qual utilitza les mans com gest de por del personatges. L'autor vol expressar amb aquesta pel.lícula la morbositat audiovisual. Intenta enganyar-nos o distreure'ns amb escenes distintes que vol que tinguem una idea ja de qui es el assassí però deprés introdueix escenes i fa que dubtem Maria José López
Angela, una estudiant de comunicació audiovisual, vol fer una tesi sobre la violència. Té l'ajut del seu tutor per a tirar endavant aquesta tesi i també d'un amic seu que s'anomena Chema. El seu tutor, Figueroa, mor misteriosament mentre estaba veient una cinta de vídeo que ha trobat en la biblioteca del centre. Aquesta cinta era molt violenta. Angela agafa aquesta cinta i s'adona que tracta sobre un snuff movie, una pel.lícula il.legal que tracta sobre l'assassinat de gent inocent. Així comença la busqueda del responsable d'aquestes pel.lícules.
Alejandro Amenábar té molts recursos estil.lístics i juga amb la sensibilitat de l'espectador. Juga molt bé amb la il.luminació, també fa que no estigues segur del desenllaç de la pel.lícula, que vas canviant d'idea cada instant. I al final juga molt bé amb la morbositat dels espectadors el fet de voler mostar-ho i després no es veu. Sergiu

diumenge, 16 d’octubre de 2011

CRASH, una col.lisió humana



Aquell Short Cuts (1993) de Robert Altman, que a Espanya van traduir com a Vidas Cruzadas, ha marcat l'estructura d'uns quants films. No de bades Crash fou traduïda en Argentina com a Vidas Cruzadas. I és l'estructura i la sintaxi, a més dels 'antivalors' que denuncia (racisme, prejudicis, violència...), el que més ens interessa d'aquesta pel.lícula de Paul Haggis, guanyadora de tres óscars el 2006. A banda del flash-back inicial i la tornada final a la primera seqüència (circular) se'ns mostra com un seguit de talls curts (recordem el títol original de la pel.lícula de Robert Altman), d'històries sense nexe que, amb l'evolució del film, aniran unint-se, col·lisionant. La conjunció de les diverses seqüències demana, ben sovint, una sonora portada (metàfora d'eixa col.lisió humana que pregona el títol) o, en altres ocasions, un eixir d'un lloc per veure, a continuació, que són altres personatges els que surten (repeteixen les accions).
En la darrera seqüència, si considerem l'escena final com a epíleg, trobem un recurs ben literari, molt emprat al cinema i en altres formes de narració, la catarsi. La pluja baptismal del Josafat de Prudenci Bertrana, el plor alliberador de tantes situacions angoixants, la pluja que arrossega els mals acumulats al llarg d'una història, pren ací la doble forma d'una lleugera nevada al temps que es precipiten les guspires i encenalls d'un foc (també alliberador) on juguen uns xiquets aliens a la realitat que se'ns mostra, com aquells que jugaven amb les enrunes del dinamitat Cinema Paradiso.
Aquesta setmana, l'alumnat de 2n de Batxillerat, a més de la presentació dels diversos personatges que hi apareixen i les situacions de racisme que s'hi mostren, ens ensenyaran l'evolució dins el film de cada parella de personatges que redolen i col.lisionen com si foren boles d'un bitllar americà. 


Cristian Sànchez





L'AGENT ENGANYÓS
Al principi de la pel·lícula l'agent més major té com a company un agent novençà. Tot sembla anar bé fins que un dia, mentre patrullaven, detenen un cotxe on viatgen un productor de televisió i la seva esposa, tots dos de raça negra. L'agent més major comença a registrar a l'esposa davant del seu espòs, el productor, i en escorcollar-la toca on no cal tocar. Finalment, entre els sanglots de l'esposa i les llàgrimes del productor, els deixen anar. En veure aquesta escena ens fem un idea anticipada de com és algú, ho jutgem amb antelació. Gran és la sorpresa quan gairebé al final de la pel·lícula la mateixa dona té un accident de cotxe i queda atrapada pel cinturó. L'agent, gairebé heroicament, va a salvar-la. Ho intenta però no pot, i quan tots la donaven per morta, ell segueix insistint i la treu que esclate el cotxe. Llavors ens adonem dels prejudicis que ens fem amb les persones i de com la primera impressió és gairebé sempre falsa. Jesús Albiol



RACISME Podem observar actes de racisme al llarg de la pel·lícula, incidint sobre tot al principi. Un iranià i sa filla estan a una armeria i l'home es pensa que compren bales per cometre un atemptat. Tot seguit apareixen dos negres per un passeig i veuen una parella de blancs. La dona s'agafa a l'home perquè els negres li fan por. Aquesta parella de blancs arriben a casa i canvien els picaports de casa perquè li han furtat el cotxe. La dona, en veure el manyà, d'aspecte hispà, que porta tatuatges  i té el pel curt, li demana a l'home que tornen a canviar tots els panys una altra vegada. Després, hi apareix una altra parella de negres rics en un cotxe i són parats per la policía, dos blancs. Un d'ells inspecciona a la dona i li toca massa on ella no vol.
En aquest llargmetratge s'observen diversos casos de racisme, però finalment tot canvia. Laura Montalban


             UN EMBOLIC   Un inspector negre acudeix a un accident per a investigar-lo. Aquest té un germà  que sempre va amb un altre xic que també es de raça negra. Els dos són delinqüents i van robar el cotxe al fiscal i la seua dona. El fiscal va demanar una persona negra per a la seua campanya i així rebre més vots, aquesta persona negra era l’inspector. La dona del fiscal mostra signes de racisme amb un manyà que va a sa casa, encara que després afirma que  la seua millor amiga és la seua criada estrangera. El manyà té una filla menuda que rep un tret d’un iranià que va a comprar una pistola a una armeria on li va despatxar un venedor racista. La parella de lladres negres va atropellar un xinés que duia una furgoneta plena de persones d’origen asiàtic i el van deixar tirat prop de l’hospital on treballa la filla de l’iranià. La parella de lladres, a més, intenta robar-li el cotxe a un productor de televisió, també negre. Al productor i a la seua dona els van parar dos agents de policia mentre anaven muntats al cotxe. L’agent més major va mostrar signes de racisme dirigits a la parella, per ser negres, però l’agent després es torna, en una altra seqüència, a vore amb la dona però en una situació molt diferent i la salva d’un accident de trànsit. Aquest agent té un pare que està malalt i arriba a discutir amb una assistenta negra, perquè creu que el seu pare no esta ben atès. L’agent jove matarà el germà de l'inspector, el lladre negre, i el deixarà en un marge de la carretera. Tamara Gómez             Quina vida més negra!



EL JOVE AGENT ROS 
Aquest agent té relació, primer, amb el company que li va tocar a la comissaria. Un dia mentre patrullaven per la nit van parar a una parella: un productor de televisió i la seva dona . El seu company decideix registrar a la dona i tot aprofitant-se que es policia es passa un poc amb aquesta davant de la mirada del seu home. Al jove agent açò no li va agradar degut a les discriminacions racials i l'abús amb què el seu company l'ha tractada i decideix demanar un canvi de company.
Una nit ell estava passejant en el seu cotxe pels afores de la ciutat i es va trobar un xic negre fent autoestop, el germà de l'inspector. Per una sospita infundada l'agent es pensava que aquest volia atacar-lo i no va dubtar a disparar-li. Desgraciadament l'únic que volia fer era ensenyar-li el sant que ell tenia.
El film intenta que ens donem compte dels  elements tant diferents i complexos d'una societat i mostrar el que ocorre quan alguns membres entren en contacte. Mostra els prejudicis de diferents races, classes socials i com alguns d'aquestos prejudicis podrien desaparéixer. Beatriz Hidalgo 
El que semblava més bon xicot acaba incomplint els principis que defensava




TENDRESA  En la parella del manyà i la seua filla es mostra una relació prou especial. Quan la filla està amagada sota el llit perque té por d´un tret que ha escoltat en la immensitat de la nit, és a dir te por a la violència que ja abans havia conegut en el barri on vivien, el manyà li confia la història de la fada protectora, amb una doble intenció: llevar-li la por i protegir-la per sempre. En l´escena en què l´home de la tenda dispara al manyà amb la intenció de matar-lo, la xiqueta ix per protegir al seu pare del tret d´una manera molt emocionant, ja que ara era ella qui portava la capa protectora que la fada li havia donat al seu pare. Tot acaba en un ensurt degut a l´ignorància de l´home de la tenda.
En la pel.lícula també es mostra una situació de prejudici racista per part de la dona del fiscal, ja que aquesta té por que hi haja una persona d'aspecte hispà dins de la seua casa arreglant el pany. pensa que aquest fara una còpia de la clau i li la donarà a algun amic seu. Cristian Sànchez    La tendresa ens ve del personatge més sospitós. Prejudici



UNA PARELLA DE NEGRES Dos amics de raça negra passegen pel carrer, un d'ells criticant els blancs, quan es creuen amb una parella d'ells que anaven a pujar al seu cotxe, molt luxós. Un d'aquestos negres té la mala idea de furtar-los el cotxe i ho fan. Els apunten amb una pistola i els fan baixar del cotxe i se l'emporten.
A mi personalment, m'ha sorprès molt l'actitud d'aquestos negres perquè es queixaven d'alguna manera que la gent per el carrer els mirava com dient: "ves en compte amb aquestos dos que són negres" i ells estaven farts d'això però l'actitud que tenen en furtar el cotxe dóna que pensar i dóna en part la raó a aquelles persones que pensaven això; una de elles, la dona de la parella víctima del saqueig. Belén Morillas




LA MALFIANÇA, UN ALTRE PREJUDICI
L'iranià es un personatge molt previgut, tant que a la seva botiga tenia amagada una pistola que recentment li va comprar la filla per si entraven a furtar. Un dia va tindre problemes amb la porta de la botiga que se li va trencar i va cridar un manyà per a que li l'arreglara. Aquest li va dir que el problema era de la porta,  que calia canviar-la sencera, però l'iranià es creia que li volia prendre el pèl i es negava a posar una porta nova, deia que amb una xicoteta peça era suficient. El manyà no va poder fer res més que anar-se'n a casa ja que l'altre no entrava en raó. Aquella mateixa nit van entrar a furtar a la botiga. Al matí següent l'iranià va a casa del manyà disposat a  fer ús de la pistola.
Sara Segura


L’INSPECTOR I LA “MEXICANA”
L’inspector i la seua xica tenen un accident amb una xinesa. Acudeixen, un altre día, al lloc d’un accident entre una camioneta i un Mercedes. El conductor de la camioneta esta viu mentre que l’altre està mort en terra. El germà de l’inspector fa dies que no apareixia. La mare d’aquest li pregunta si havia vist al seu germà, que el buscara i si el veia que li digués que tornara a casa que ella no estava enfadada. Poc després l’inspector i la xica, descobreixen 300.000 dòlars dins d’una roda que hi havia en el maletero del Mercedes. L’inspector li diu al fiscal que veient l’historial del conductor de la camioneta, estava clar el que havia passat en aquell accident. Un poli deixa entrar al germà de l’inspector ( que estava fent auto-stop )   al seu cotxe, i pensant que aquest tenia una pistola, li dispara, i aquest mor. El poli deixa  el cadàver en el lloc dels fets. L’inspector va a aquest lloc al dia següent i quan s’arrima veu que es el seu germà. Finalment es veu a l’inspector i la seua mare en l’hospital. La mare comença a plorar i l’acusa, que ell havia sigut el que havia assassinat al seu fill, ja que quan ella li va dir que el buscara, ell no va voler. Pablo Berbel





dimecres, 12 d’octubre de 2011

VAYA CON DIOS


         El film de Zoltan Spirandelli (amb una llarga trajectòria al món televisiu) té molt més a sucar que la sinopsi que hem trobat repetidament -" Tres monjos viatgen a Itàlia per trobar altres germans de la congregació que els salven de la situació precària en què es troben. En el viatge coneixen una bella jove que els portarà pel camí de la temptació"- que ens resulta tan simplista com falsa. Hi ha més coses que fan d'aquesta pel.lícula una bona excusa per parlar de temes com la lliure elecció o la contraposició, que ja trobàvem a 'El nom de la rosa', entre l'església rica (ací els Jesuïtes) i l'església pobra (els Cantorians). 
  

La pel·lícula, Vaya con Dios!, tracta de quatre monjos cantorians que viuen en un monestir en ruïnes. Quan el prior mor, els altres tres emprenen un viatge cap a un monestir de monjos cantorians situat a Itàlia.Arbo, el protagonista, va entrar en l'orde nomes nàixer, i mai no havía vist una dona. Quan descobreix, més avant, allò que de veritat vol... En el trajecte cap a Itàlia,  un vell amic els convida a pasar la nit en la seua orde, (els cantorians, van ser excomulgats per l'esglèsia catòlica, més concretament els jesuïtes, perquè ells consideraven que la manera de comunicar-se amb déu no era la correcta)

Arbo, coneix Chiara, una jove fotògrafa, i coneix l'amor en un hotel.
Una altra cosa curiosa de la gravació de la pel·lícula, és que acaba igual que comença, en el moment que estan cantant i toquen a la porta. circular
Personalment, aquest film, m'ha agradat molt perquè demostra que en la vida s'ha de triar, i no ha de ser una decisió d'altres persones, com Arbo que decideix anar-se'n del monestir perque prefereix viure una altra vida, però des del meu parèixer, si una persona es creient, pot estar igual d'aprop de deu estant en un monestir o fent una vida com una persona corrent del carrer, Cal destacar que la música és molt bona i la filmació també utilitza uns plans d'imatge molt bons. Pablo Trigueros


Matthias Brenner en aquesta pel·lícula fa el paper de Tassilo. És un dels quatre frares cantorians que queden en Alemanya. Després de morir el que més manava, el més vell els diu de portar el llibre sagrat a Montercerboli on queden els últims cantorians. En el camí a Itàlia els tres monjos i Chiara una xica que els acompanyava una mica en el viatge però que després se'n va, arriben on Tassilo va viure de menut i va a veure si els seus pares estan encara vius. Arriben a on vivia i es troba a la seua mare que al principi no va reconéixer-lo. Els va convidar al menjar i en l'acte la mare li diu a Tassilo que havia d'ajudar-la a fer moltes feines vàries que ella a soles no podia o li costava molt. Quan va dir això Tassilo va mirar a Benno i a Arbo, i encara que la seua missió era portar el llibre a Monecerboli i estar amb els cantorians, decideix quedar-se amb sa mare. Un dia sa mare el veu respirant i li diu que faja el que vulga i decideix anar-se amb els cantorians. Després d'ajudar i passar moltes aventures tant bones com roïnes aconsegueixen arribar a Montecerboli i portar el llibre. José Arjona


Arbo és un monjo que viu en un monestir amb Tassilo i Benno, que són altres monjos. Arbo està al monestir des què era xicotet i no coneixia res del món exterior. Coneix una xica que es diu Chiara i li mostra un poc del món exterior, aleshores ell es planteja la possibilitat de deixar el monestir per a viure una altra vida, ja que a ell ningú li va donar l'oportunitat d'elegir si entrar al monestir o no. Aquesta pel·lícula m'ha fet pensar que les coses que hem estat fent tota la vida, no han de ser les definitives, sinó que per circumstàncies de la vida poden canviar, canviant la nostra vida d'una forma inesperada. Byron Gabarri  tot un lord!


Aquesta pel·lícula em va parèixer molt bona però el final no em va agradar mot ja que no apareix el retrobament d'Arbo i Chiara. Em pareix molt interessant la part on el xic canvia les seues creences i la seua vida per una dona. Arbò s'havia passat tota la seua vida en un monestir sense gaudir dels plaers de la vida i quan ix, per primera vegada, descobrix un món totalment distint del que ell havia viscut fins ara. Lorena Micula



La pel·lícula tracta d'uns monjos cantorians que viuen en un convent molt pobre. Un dia una dona va al convent a dir-los que els van a embargar. El prior mor, però abans els mana que porten el llibre sagrat dels cantorians a un convent en Itàlia. Poc desprès troben una xica, Chiara, que els acompanya. En la pel·lícula es veu la diferencia entre els cantorians i els jesuïtes. És una pel·lícula entretinguda i molt ben feta. Els càmeres han fet un bon treball. Alejandro Ocaña

La pel·lícula em sembla que és divertida perquè els personatges fan coses que fan gràcia, com quan Tassilo persegueix a la cabra o quan Chiara quasi xafa amb el cotxe els monjos perquè estan al mig. També hi ha moments de tristesa, com quan Chiara es va i es deixa a Arbbo a soles. Però m'ha agradat sobretot perquè és entretinguda. Javi Alarcón

La pel·lícula és alemanya, i tracta de 4 monjos, però un es mor i queden Arbo, Benno i Tassilo. Aquestos tres companys abandonen el seu monestir de Brandenburg en direcció a la Toscana per a trobar els únics germans de la seua congregació que queden, ells tres armats amb només la seua veu, sense coneixement del món i amb els seus hàbits. Tots tres travessen territoris molt poc familiars per a ells, observen les preciositats dels nous llocs que van descobrint. Peró també lluiten contra eixe estrany sentiment que és la temptació quan coneixen una preciosa dona, Chiara.
Ràpidament descobreixen que hi ha una primera vegada per a tot i per a Arbo potser el seu primer amor. Andrea Caro
M'ha costat molt d'entendre però al final l'he compresa. És un poc embolicada, però esta bé i tracta sobre tres monjos que marxen cap a la Toscana per a trobar altres germans monjos que queden en la seua congregació. Pel camí troben una xica que els porta. Un dels monjos no va tindre l'oportunitat d'elegir si ser o no ser frare. Ara haurà de prendre una dedisió. Pel camí s'enfronten a reptes divertits i a un estrany sentiment... Andrea Gas
Aquesta pel·lícula sembla que és un poc avorrida al començament, però quan comences a enterar-te del que va, poses atenció a la pel·lícula i et sembla interessant. També hi ha parts en les que et fa riure, per exemple quan Tassilo es posa a seguir la cabra, o quan condueix.
Quan es mor el cantorià més vell i decideixen anar-se'n a Itàlia per a trobar-se amb els seus altres germans, m'ha paregut interessant que Chiara, la dona, els portara fins a casa de la mare de Tassilo, on es  retroben després de tant de temps. És veu clarament que Arbbo i Chiara tindrien alguna cosa perquè des què es coneixen, es feien mirades, i tontejaven, fins que, finalment, acaben enamorant-se. El que em sembla estrany és que Chiara anara fins a Itàlia per a donar-li la creu que li va donar Arbbo i després se'n anara sense ell. Víctor Blanch

Aquesta pel.lícula tracta de monjos. Viuen en un monasteri, on canten; es pensen que cantant parlen amb Déu. Agafen un mapa per anar a Itàlia en  busca de germans de la seua congregació que els puguen ajudar en la situació econòmica del seu monsteri. En dit viatge coneixen una bella jove fotògrafa que portarà el jove monjo al cami de la temptació. Ella que s'enamora d'ell i li ensenya com és el mon. Ell deixa el monestir per a estar amb ella.
A mi m'ha agradat,es una pel.licula que no tenia ni idea. I ara ja se con es la vida d'un monjo en especial. Amanda
Tracta de tres monjos cantorians que se’n van del monestir perquè està en la ruina i van a Itàlia a buscar més cantorians com ells. Pel camí van troben una xica que els acompanyarà fins el seu destí. El xic més jove comença a aprendre el que és l´amor a causa de la xica. Pel camí van anant superant els obstacles que els van apareixent contínuament.

Aquesta pel·lícula m´ha agrada´t molt des del principi però una de les coses que m´han cridat més l´atenció ha sigut els canvis d´una escena a altra: la imatge canvia d´una manera molt similar i a més els personatges són molt bons, també s´aprecia la funció del picat aplicant la girafa amb la càmera i la funció del picat arraconant el personatge a un estrem de la imatge principal…o el contrapicat per a que la imatge parega més gran en del que és. (Lluís Pesudo)

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Del sol al sòl (Homofonies 4)

EN CLAU DE SOL

El full que el sol mira
sol caure sol
sòl, lentament, esdevé.








A l'Hortissella, ho saps, la tardor és d'or.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

TARDOR, TARD O D'HORA (Homofonies 3)

Eixa primavera d'hivern, que tants fruits ens regala, arriba aviat a la muntanya i més tard a l'Institut. Els arbres del nostre centre, un regal botànic i diari, encara no han copsat canvis marcats; al secà, però, ja pinta el xop vora un barranc, es despulla la parra o grogueja la figuera. Aquesta setmana el nostre alumnat apadrinarà un arbre del nostre institut i, com si fos aquell Harvey Keitel, estanquer d'Smoke, li farà un retrat setmanal... I amb les setmanes vindrà el canvi i, amb Imatgies, sabrem més de... les fulles mortes. 


Magrana i m'escura

Presseguer que sense presses s'embruna 

El raïm, sempre està a la parra!


... i no a la figuera


Cirerer, bord  o ver


Pinta la tardor el xop avui, entre la carrasca i el pi


Servera i no mentidera

Més feliç que un gínjol