dimecres, 12 d’octubre de 2011

VAYA CON DIOS


         El film de Zoltan Spirandelli (amb una llarga trajectòria al món televisiu) té molt més a sucar que la sinopsi que hem trobat repetidament -" Tres monjos viatgen a Itàlia per trobar altres germans de la congregació que els salven de la situació precària en què es troben. En el viatge coneixen una bella jove que els portarà pel camí de la temptació"- que ens resulta tan simplista com falsa. Hi ha més coses que fan d'aquesta pel.lícula una bona excusa per parlar de temes com la lliure elecció o la contraposició, que ja trobàvem a 'El nom de la rosa', entre l'església rica (ací els Jesuïtes) i l'església pobra (els Cantorians). 
  

La pel·lícula, Vaya con Dios!, tracta de quatre monjos cantorians que viuen en un monestir en ruïnes. Quan el prior mor, els altres tres emprenen un viatge cap a un monestir de monjos cantorians situat a Itàlia.Arbo, el protagonista, va entrar en l'orde nomes nàixer, i mai no havía vist una dona. Quan descobreix, més avant, allò que de veritat vol... En el trajecte cap a Itàlia,  un vell amic els convida a pasar la nit en la seua orde, (els cantorians, van ser excomulgats per l'esglèsia catòlica, més concretament els jesuïtes, perquè ells consideraven que la manera de comunicar-se amb déu no era la correcta)

Arbo, coneix Chiara, una jove fotògrafa, i coneix l'amor en un hotel.
Una altra cosa curiosa de la gravació de la pel·lícula, és que acaba igual que comença, en el moment que estan cantant i toquen a la porta. circular
Personalment, aquest film, m'ha agradat molt perquè demostra que en la vida s'ha de triar, i no ha de ser una decisió d'altres persones, com Arbo que decideix anar-se'n del monestir perque prefereix viure una altra vida, però des del meu parèixer, si una persona es creient, pot estar igual d'aprop de deu estant en un monestir o fent una vida com una persona corrent del carrer, Cal destacar que la música és molt bona i la filmació també utilitza uns plans d'imatge molt bons. Pablo Trigueros


Matthias Brenner en aquesta pel·lícula fa el paper de Tassilo. És un dels quatre frares cantorians que queden en Alemanya. Després de morir el que més manava, el més vell els diu de portar el llibre sagrat a Montercerboli on queden els últims cantorians. En el camí a Itàlia els tres monjos i Chiara una xica que els acompanyava una mica en el viatge però que després se'n va, arriben on Tassilo va viure de menut i va a veure si els seus pares estan encara vius. Arriben a on vivia i es troba a la seua mare que al principi no va reconéixer-lo. Els va convidar al menjar i en l'acte la mare li diu a Tassilo que havia d'ajudar-la a fer moltes feines vàries que ella a soles no podia o li costava molt. Quan va dir això Tassilo va mirar a Benno i a Arbo, i encara que la seua missió era portar el llibre a Monecerboli i estar amb els cantorians, decideix quedar-se amb sa mare. Un dia sa mare el veu respirant i li diu que faja el que vulga i decideix anar-se amb els cantorians. Després d'ajudar i passar moltes aventures tant bones com roïnes aconsegueixen arribar a Montecerboli i portar el llibre. José Arjona


Arbo és un monjo que viu en un monestir amb Tassilo i Benno, que són altres monjos. Arbo està al monestir des què era xicotet i no coneixia res del món exterior. Coneix una xica que es diu Chiara i li mostra un poc del món exterior, aleshores ell es planteja la possibilitat de deixar el monestir per a viure una altra vida, ja que a ell ningú li va donar l'oportunitat d'elegir si entrar al monestir o no. Aquesta pel·lícula m'ha fet pensar que les coses que hem estat fent tota la vida, no han de ser les definitives, sinó que per circumstàncies de la vida poden canviar, canviant la nostra vida d'una forma inesperada. Byron Gabarri  tot un lord!


Aquesta pel·lícula em va parèixer molt bona però el final no em va agradar mot ja que no apareix el retrobament d'Arbo i Chiara. Em pareix molt interessant la part on el xic canvia les seues creences i la seua vida per una dona. Arbò s'havia passat tota la seua vida en un monestir sense gaudir dels plaers de la vida i quan ix, per primera vegada, descobrix un món totalment distint del que ell havia viscut fins ara. Lorena Micula



La pel·lícula tracta d'uns monjos cantorians que viuen en un convent molt pobre. Un dia una dona va al convent a dir-los que els van a embargar. El prior mor, però abans els mana que porten el llibre sagrat dels cantorians a un convent en Itàlia. Poc desprès troben una xica, Chiara, que els acompanya. En la pel·lícula es veu la diferencia entre els cantorians i els jesuïtes. És una pel·lícula entretinguda i molt ben feta. Els càmeres han fet un bon treball. Alejandro Ocaña

La pel·lícula em sembla que és divertida perquè els personatges fan coses que fan gràcia, com quan Tassilo persegueix a la cabra o quan Chiara quasi xafa amb el cotxe els monjos perquè estan al mig. També hi ha moments de tristesa, com quan Chiara es va i es deixa a Arbbo a soles. Però m'ha agradat sobretot perquè és entretinguda. Javi Alarcón

La pel·lícula és alemanya, i tracta de 4 monjos, però un es mor i queden Arbo, Benno i Tassilo. Aquestos tres companys abandonen el seu monestir de Brandenburg en direcció a la Toscana per a trobar els únics germans de la seua congregació que queden, ells tres armats amb només la seua veu, sense coneixement del món i amb els seus hàbits. Tots tres travessen territoris molt poc familiars per a ells, observen les preciositats dels nous llocs que van descobrint. Peró també lluiten contra eixe estrany sentiment que és la temptació quan coneixen una preciosa dona, Chiara.
Ràpidament descobreixen que hi ha una primera vegada per a tot i per a Arbo potser el seu primer amor. Andrea Caro
M'ha costat molt d'entendre però al final l'he compresa. És un poc embolicada, però esta bé i tracta sobre tres monjos que marxen cap a la Toscana per a trobar altres germans monjos que queden en la seua congregació. Pel camí troben una xica que els porta. Un dels monjos no va tindre l'oportunitat d'elegir si ser o no ser frare. Ara haurà de prendre una dedisió. Pel camí s'enfronten a reptes divertits i a un estrany sentiment... Andrea Gas
Aquesta pel·lícula sembla que és un poc avorrida al començament, però quan comences a enterar-te del que va, poses atenció a la pel·lícula i et sembla interessant. També hi ha parts en les que et fa riure, per exemple quan Tassilo es posa a seguir la cabra, o quan condueix.
Quan es mor el cantorià més vell i decideixen anar-se'n a Itàlia per a trobar-se amb els seus altres germans, m'ha paregut interessant que Chiara, la dona, els portara fins a casa de la mare de Tassilo, on es  retroben després de tant de temps. És veu clarament que Arbbo i Chiara tindrien alguna cosa perquè des què es coneixen, es feien mirades, i tontejaven, fins que, finalment, acaben enamorant-se. El que em sembla estrany és que Chiara anara fins a Itàlia per a donar-li la creu que li va donar Arbbo i després se'n anara sense ell. Víctor Blanch

Aquesta pel.lícula tracta de monjos. Viuen en un monasteri, on canten; es pensen que cantant parlen amb Déu. Agafen un mapa per anar a Itàlia en  busca de germans de la seua congregació que els puguen ajudar en la situació econòmica del seu monsteri. En dit viatge coneixen una bella jove fotògrafa que portarà el jove monjo al cami de la temptació. Ella que s'enamora d'ell i li ensenya com és el mon. Ell deixa el monestir per a estar amb ella.
A mi m'ha agradat,es una pel.licula que no tenia ni idea. I ara ja se con es la vida d'un monjo en especial. Amanda
Tracta de tres monjos cantorians que se’n van del monestir perquè està en la ruina i van a Itàlia a buscar més cantorians com ells. Pel camí van troben una xica que els acompanyarà fins el seu destí. El xic més jove comença a aprendre el que és l´amor a causa de la xica. Pel camí van anant superant els obstacles que els van apareixent contínuament.

Aquesta pel·lícula m´ha agrada´t molt des del principi però una de les coses que m´han cridat més l´atenció ha sigut els canvis d´una escena a altra: la imatge canvia d´una manera molt similar i a més els personatges són molt bons, també s´aprecia la funció del picat aplicant la girafa amb la càmera i la funció del picat arraconant el personatge a un estrem de la imatge principal…o el contrapicat per a que la imatge parega més gran en del que és. (Lluís Pesudo)

1 comentari:

  1. Hola Jesús,

    No coneixia el bloc... però és una meravella. Aprofite per felicitar també els alumnes que enriqueixen amb les seues aportacions les diferents entrades (i pensar que d'aquestos n'he tingut jo un grapat asseguts a classe.....). També m'agradaria recomanar-te una pel.lícula per a les teves classes, encara que de segur ja la coneixes. És El concierto.

    Una última qüestió: deuries fer mes publicitat al centre d'aquestos projectes, perque sino ens quedem amb la imatge dels "altres" alumnes.

    Una salutació i a seguir,

    Ferran Arnau

    ResponElimina