dimarts, 29 de novembre de 2011

MÉS COCA-COLA



El codi lingüístic està en castellà. En aquest anunci predomina el cinema i el color és el roig perquè  és el color oficial del refresc. Durant tot l'anunci podem veure que no apareix música fins al final, que sona la cançó de Coca-cola per a marcar el moment en el què es veu lel producte. El grafisme que mostra és el tipus de lletra "wide" en les camisetes dels jugadors. Aquest anunci tracta de que el missatge li arribe al receptor a través de xiquets que juguen al futbol, després entren adolescents, després jugadors professionals, i finalment veterans del futbol, explicant així que la Coca-cola ha passat de generació en generació. L'anunci es desdobla en dos plans: Un en el que et convenç per a que compres el producte i l'altre el que ens explica que no  és un producte nou, sinó que ha anat agradant durant moltes generacions Víctor Blanch

diumenge, 27 de novembre de 2011

MIEL, Meleta de cinema poètic


FITXA TÈCNICATÍTOL ORIGINAL: BAL     ANY: 2010     PAÍS: Turquia
DIRECCIÓ:  Semih Kaplanoglu             GUIÓ: Semih Kaplanoglu        FOTOGRAFIA: Baris Ozbicer
REPARTIMENT: Erdal Besikçioglu, Tülin Özen, Alev Uçarer, Bora Altas
PRODUCTORA: Coproducció Turquía-Alemania; Kaplan Film Production
PREMIS: 2010: Festival de Berlín: Ós d'Or a la millor pel·lícula
2010: Oscar: Pre-seleccionada per Turquia com "Millor pel·lícula de parla no anglesa"
2010: Premis del Cinema Europeu: Nominada millor pel·lícula, director i fotografía.
GÈNERE: Drama | Infancia. Vida rural
Bal (Mel) és una pel·lícula on destaca el predomini d’una bona fotografia front al diàleg. I està plena de detalls molt cuidats com els plans i la il·luminació, que li donen sensibilitat, tendresa i poesia. I aquestos menuts detalls són els que sempre marquen la diferència. La majoria estem acostumats a un cine amb un argument ràpid en el que en 90 minuts hi ha molta acció, però Mel té un argument por dinàmic i lent, potser massa per als que vivim en una societat accelerada. Encara que el film requereix aquest ritme, un ritme propi de la natura. Un altre tret a destacar seria l’ús del flashback i dels somnis, uns dels recursos més utilitzats al cinema, que en aquest cas funciona molt bé. Yusuf és el protagonista, és un xiquet d’uns 6 anys que va descobrint el món que li rodeja, té una relació molt especial amb son pare i l’admira. Li agrada acompanyar-lo a per mel, aprendre noms de flors i el tipus de mel que fa, etc. També mostra la complicitat que hi ha entre ells quan li conta els secrets a cau d’orella per a que ningú l’escolte.  Un altra escena amb molta màgia és el reflex de la lluna dins d’un poal on Yusuf intenta agafar-la. Té un final, almenys per a mi, sorprenent i sobtat, d’eixos que no t’esperes. Crec que ha estat una de les millors parts de la pel·lícula i encara que no ho semble és un final molt cuidat i estudiat al detall. Tamara Gómez


Tracta d'un nen anomenat Yusuf i de com viu en unes terres allunyades i envoltat de naturalesa. El director destaca molt bé la manera de com a un nen li semblen importants certes coses que para ell ho són tot. Clar exemple és el desig d'aconseguir el llaç que dóna el seu professor als que ja saben llegir. O el vaixell que està fent el seu pare i que després regala a un altre nen. També m'agrada la idea que, malgrat els coneixements que es guanya a l'escola, el seu pare, com és apicultor i coneix la majoria de plantes i flors, li ensenya moltes coses sobre certes propietats de diferents flors, fent així una escola però en l'exterior. Jesús Albiol
Una trilogia en la que el protagonista és Yusuf, un xiquet que es recolza especialment en son pare que es apicultor i que agafa la mel de dalt dels arbres. Abans ja hi havia hagut dos films més "Ou" al 2007 i "Llet" al 2008. Aquests tres films conten la història vertadera del protagonista.
El film transcorre en un ambient natural i rural per això ocorre tant lentament el desenvolupament. Estem  acostumats a que ocorrega tot ràpidament i que la informació aplegue per tots els costats, però aquest film en estar gravat en un ambient tan idíl·lic com aquest precisa dels silenci i de seqüències lentes. Pel que fa als plans de les seqüències normalment es un pla general i veiem com els personatges s'allunyen o van cap al que busquen, en tal ambient no cal que hi predomine masa el pla principal, crec que el que volia transmetre el director era que vegerem com es el bosc i la vida que hi ha en ell. Es curiós que no hi haja musica però crec que no feia falta perquè el que volia mostrar era la quotidianeïtat i la vida sense preses.
Predomina el silenci, cosa que no m'ha agradat en aquest film, ho podem comparar amb el film Sang Woo i la seva iaia en el que el diàleg tampoc era massa notori però sabíem el que volia transmetre i el diàleg apareixia en moments puntuals, també hi recorda la naturalesa en la que vivien.
Pel que fa a la fotografia esta molt ven cuidada amb contrallums molt bonics com quan el xiquet esta assegut mirant com plou o al principi quan esta parlant en son pare i llegint. Al llegir el xiquet es sent molt mes agust amb son pare, cosa que a l'escola li causa problemes perquè voldria guanyar una insígnia però al tindre eixa por de fer-ho en  públic com llig li costa guanyar-la però ho aconsegueix. El film comença amb un flashback en el que son pare te una mena d'incident que desgraciadament al final del film es farà realitat.
Potser a algú aquest film li haja agradat perquè pot recordar alguna infantesa en la que visqueren al bosc i en eixe ambient rural de treball al camp i de viure una vida allunyada de les ciutats i dels seus sorolls cosa que avui resulta un poc difícil.
A mi no m'ha agradat perquè eixos plans tan fixos i que transcorren tant lents hem fan posar-me nerviosa i vull saber el que passara enseguida. Potser perquè estem acostumats als films amb tanta acció i amb tanta informació de colp ens resulte difícil el que ens agrade aquesta. Beatriz Hidalgo



 Mel, forma part de la trilogia que el director començà al 2007 amb Ou i, seguidament, amb Llet (tot un bescuit). Aquest film narra tots els fets que li succeïxen a Yusuf en la seua infantesa. Yusuf, un xiquet de sis anys, comença anar a l'escola i viu amb els seus pares. Sempre que pot acompanya el seu pare al bosc a recollir mel i descobrir llocs encara no coneguts per ell. El seu major desig és aconseguir un premi que el seu professor dóna als que s'ho mereixen, ell en canvi és l'últim en aconseguir-ho perquè no sap llegir. Aquesta pel·lícula comença amb un flashback, un somni de Yusuf que després es converteix en realitat. El bosc és considerat com un lloc màgic i misteriós. Semih Kaplanoglu dóna molta importància a la fotografia, podem observar com empra plans generals, juga amb els contrallums i color, com per exemple, el color blanc de la classe, podria significar la innocència dels xiquets o el groc de sa casa com un lloc agradable (ple de mel). Laura Montalban

És un film on les paraules no tenen molta importància. Ens narra la història d'una família. La mare treballava agafant te i el pare era collidor de mel (basoler). La relació entre el pare i el fill era molt bona .Un dia el pare se' n va anar per coses de treball amb la mal sort que mentre treballava es va caure d'un arbre. Els paisatges que ha utilitzat el director són molt bonics perquè són boscos impressionants. Sara Kedar

En aquesta pel·lícula torna a predominar el silenci,  com a Hierro3, sobretot el del personatge protagonista que és el xiquet. Aquest film molt lligat a la natura i la mostra des d'un punt de vista molt poc peculiar. Ens mostra els sons que produeix si et quedes escoltant-la, cosa que no es sol fer de normal.  La natura apareix reflectida amb una fotografia molt verda, molt bonica. També predomina el flashback i el temps a la pel·lícula passa molt lent, necesàriament per a mostrar la tranquilitat que comporta la vida enmig de la natura.  És un film amb uns detalls molt cuidats, encara que no m'ha agradat gens.Belén Morillas

Mel ens relata una història amb final trist amb una sèrie de imatges i amb escassetat de diàleg. Gràcies a aquesta absència de parla podem apreciar una sèrie de sentiments que expressen els personatges principals. La mare expressa tristesa cada vegada que el seu home els deixa a casa per anar-se'n a treballar. El treball de l'home és molt dur perquè ha de viatjar molt per a aconseguir un sou bàsic posa en risc la seua vida pujant-se als arbres per agafar mel. El fill expressa una certa incomprensió ja que a l'hora de llegir davant de tots els seus companys de classe tartamudeja, això per a ell és molt tràgic i vergonyós ja que li donen l'etiqueta  com als seus companys només perquè al professor li dóna llàstima. Una de les causes per les quals el xiquet tartamudeja podria ser l'absència del seu pare en el seu hogar familiar. També hem de destacar la relació amb una altra alumna de la seua mateixa escola que reflexa els seus sentiments i també esta marginada dels seus companys com ell. Aquesta xiqueta per a alegrar-se canta una cançó que el xiquet escolta amb molta curiositat ,tot analitzant la sua lletra.  Cristian Sánchez 
Mel ens conta la història d'una família que viu en mig de la muntanya. Un dia per motius de treball el pare se'n va. La seua dona i el seu fill es queden molt tristos.
El més predominant d'aquest film és el paisatge. Cada escena té un paisatge de muntanya diferent i és el que més m'agrada.  Per exemple, l'escena de Yusuf anant a la escola és molt impactant, el director juga amb l'altura del xiquet i l'altura de les muntanyes i deixa al xiquet com una miniatura. Pel que fa al diàleg, no abusa i això impacta ja que amb el escàs diàleg la pel·lícula s'entén molt bé. En les escenes que Yusuf està en l'escola i llig predomina el companyerisme del seus companys, encara que no llegisca bé, els seus companys li aplaudeixen i ell se sent millor. Sara Segura



Aquesta pel·lícula anomenada Miel narra la relació entre un pare i el seu fill. El xiquet, Yusuf, és el protagista de la història. Té uns 6 anys i ha començat a anar a l'escola on aprendra a escriure i llegir. El seu pare, Yakup, es dedica a l'apicultura i a vegades ha d'eixir fora de casa en busca de mel. 
N'hi ha bastants coses a comentar del llargmetratge però cal destacar la relació entre el pare i el fill i com canvia al llarg del film. Yusuf vol molt al seu pare i quan està amb ell està content i es comuniquen amb molta facilitat. No obstant, quan està a l'escola observem com li costa més llegir i parlar. En totes les seqüències que es troben a casa podem dir que el xiquet només parla amb el seu pare, amb qui té plena confiança, mentre que amb la mare no parla en tota la pel·lícula. Una altra cosa a destacar és el constant silenci. Escoltem més al bosc que als personatges. En aquest aspecte podem comparar Bal amb els Films de Kim Ki-Duk.
En conclusió, és un llargmetratge que no necesita la parla per a explicar la història i que narra molt bé  com un xiquet cambia el seu comportament i la seua forma d'actuar segons si està junt amb el pare o no. Pablo Berbel

Yusuf ès un xic de sis anys. Acaba de començar el col·legi i està aprenent a llegir. Yusuf és un xiquet molt tímid, per això llig molt mal a l'escola, a sa casa contràriament llig molt bé. Té una molt bona relació amb el seu pare, per això li ajuda i l'acompanya al seu treball d'apicultor. Les abelles desapareixen i el pare de Yusuf va en busca de la solució del problema, perquè la mel ès la fot d'ingressos de la família. El pare desapareix i Yusuf deixa de parlar però no perd l'esperança en la tornada del seu pare. Yusuf canvia el seu comportament, molt mes reservat i molt més tímid que abans.
D' aquest film destaca el silenci ja que per a explicar les escenes en el bosc no fa falta el soroll. Això ho ha sabut expressar molt bé el director i ha conseguit una pel·lícula prou treballada. Àngel Alarcón

BARRIO


El film d'Aranoa, malgrat el pas dels anys segueix jove i de plena actualitat. Dissortadament, el 'barrio' s'ha anat fent gran i les desil.lusions, la distància entre el desig i la realitat, les frustacions del somni, s'obren a més gent. Justament, aquest esquema: realitat-somni-frustració apareix repetit en cadascun dels personatges i la seua història. L'alumnat de 1r de Bat ens en parla. fa uns anys, ja va ser un dels films analitzats (afegim els textos que s'hi van escriure) Entre els materials que trobem a la xarxa hi ha el cartell que van fer servir a França o Itàlia i que dibuixa molt bé l'espai compartit i repetit.


Javi, Manu i Rai són amics i companys d'institut. Comparteixen els tres eixa edat d'adolescència, en la que es parla molt de xiques i sexe. Comparteixen la vida en el barri, la calor de l'estiu i un muntó de problemes. El primer és el barri, un barri de grans blocs d'habitatges socials, un barri pobre, en la que els personatges contrasten la realitat i el desig, ja que ells desitgen unes vacances a la costa però sols el veuen a la televisió, sexe però sols als periòdics i cotxes darrere dels barrots i sobretot problemes també dins de la família de cada personatge. La mort és un tema també que es tracta molt en aquesta pel·lícula i en la que Rai juga molt en ella, i en donar-se conter que no pot eixir d'eixe barri prefereix deixar-se morir. Aquesta pel·lícula compateix en la vida de moltes persones que viuen en eixos problemes, ens fa conscients de la gravetat d'algunes circumstàncies de viure que pateixen algunes famílies.Paula Fernàndez 


En aquesta pel·lícula apareixen tres personatges que viuen en un barri pobre de Madrid. Podem veure com viuen la seuarealitat i els somnis que tenen i no poden aconseguir. Com el somni de viatjar a través d'un aparador, imaginar el seu cotxe a través dels barrots del pont, veure les vacances pel televisor, tindre sexe pel periòdic, veure com plouen els diners, fer una festa com si estigueren al Carib...
Una de les escenes més impactants és el moment en el qual van per les vies del tren i es troben un grup de gent per un túnel en pitjor situació que ell, ja que vivien ahí sense cap tipus de condició mínima de vida. Açò els ajuda a valorar un poc el que tenen a les seues cases, a pesar que no els agrade o que realment siga ben poc. Mireya Jiménez


La pel·lícula està basada en el contrast entre els somnis i la dura realitat. Alguns dels espais d'interés que tenen són, per exemple, baix del pont, el metro, el cementeri, etc. En tota la pel·lícula es donen senyals del dominant "vidre"que separa la seua realitat amb els somnis i el que es mostra en la televisió o les publicitats. Tot pareix proper i fàcilment abastable, però a la vegada molt llunyà. Un exemple és el premi que va rebre el xic de la melena, una moto d'aigua, que desgraciadament no li serveix per a res ja que viu molt lluny de qualsevol lloc aquàtic. Aquesta situació sembla una broma pesada del destí, ja que el xic volia una excursió només, i acaba rebent un regal al que no pot donar cap ús i que val inclús més que una simple excursió... Hristo Mladenchev

 En "Barrio" hi ha grans diferències entre la realitat i el somni. En el somni, els tres protagonistes desitgen passar unes vacances a altres llocs com platges. També tenen el desig de tindre una dona per a cadascun, el sexe, i el d'allunyar-se de la realitat, que és la següent; els xics viuen en un barri pobre de Madrid, lluny de qualsevol lloc adequat per unes vacances volgudes. A més, tots els temes que tenen a veure amb els seus somnis es veuen a través de vidre, com un bes, premis, ...
Un dels temes principals i que m'agradaria tractar és la pobresa. En "Barrio" es tracta la pobresa econòmica i la situació de malestar que pateixen algunes persones. Hui en dia aquest fet també es veu reflectit en l'actualitat. Moltes persones pateixen per desgràcia aquest fet, ja sigui per les retallades, per les dificultats econòmiques o per la dificultat de trobar treball. En aquest film la pobresa es manifesta en diverses ocasions, com per exemple, quan passen per un túnel de tren abandonat i veuen la immigració il.legal, sense recursos. Per tant pense que la pobresa és un tema greu existent en l'actualitat i que hauria de ser tractat per la gravetat que comporta.
Daniel Tarín
 Aquesta pel·lícula tracta de la vida de 3 xics, una vida molt pareguda cadascú amb el seu problema, però també tenen en comú el desig d'arribar a tindre diners, d'anar de vacances, de tindre la xica que ells volen. Però el desig està llunyà i normalment està representat a través d'un cristall, és a dir, no poden aconseguir-ho per la situació en què viuen.
Primer, Rai és un xic despreocupat de tot, els seus pares passen d'ell i per això no té una educació molt bona; Javier és un altre xic amb la vida un poc més complicada, la seua mare va morir, cuida el seu pare i té un germà ionqui,. Treballa repartint pizzes sense tindre moto; finalment tenim a Manuel, un altre xic que viu amb els seus pares i la seua germana, però els seus pares tenen problemes i se separen.
La seua forma de divertir-se és mirar cotxes, anar baix d'un pont parlant de sexe, o de les vacances de la seua vida, o furtant coses de les tendes. Aquest drama és molt simbòlic i has de fixar-te molt en tot. Cristina Garcia



Les diferències entre la realitat i el desig de la pel·lícula són moltes. El film ja comença amb els 3 xiquets mirant una dona de color en un cartell publicitari imaginant-se ells en una festa amb dones de color. Al xiquet li toca una moto aquàtica, perquè ells somien en anar a la platja com ix a la televisió, i li toca una moto i no li pot traure utilitat.  Quan en el metro veuen una parella besar-se a l'altre vago, i ells ho veuen a través d'una cristallera allunyats d'ells, oposent el seu desig a la realitat dels altres. Cal destacar quan els xiquets es fiquen dalt d'un pont i juguen a quin cotxe serà el d'ells quan siguen majors. Ho veuen a través d'uns barrots com si no pogueren aconseguir-los. Al xiquet de la cabellera li toca una ambulància, ja que ell sempre esta relacionat amb la mort, per exemple quan roba les flors del cementeri i vol desenterrar a una xica, quan camina sobre un fil d'aram representa que camina sobre un fil jugant entre la vida i la mort.
Per ultim és la obsessió que tenen en el sexe, sempre buscant en revistes anuncis de xiques que ofereixen sexe.
D'aquesta pel·lícula m'ha cridat l'atenció l'obsessió que tenen els 3 amic per el sexe. Rai,el xic de la cabellera llarga està enamorat de la germana del seu amic Xavi i l'única vegada que queda amb ella el maten. A Manu li agrada la la xica de color que aquesta en el parc amb els xiquets, i repartin pizza s'adona que es prostituta. A l'últim amic, Xavi, se sent atret per la xica que està al supermercat, pero aquesta no li fa cas. Sempre busquen anuncis de sexe en els periòdics i discuteixen per una dona de cartó per a ballar amb ella.
Jorge Rovira
Les diferències que he trobat en aquesta pel·lícula entre la realitat i la ficció són les següents:
El que més somiaven era tindre cotxes propis, i la realitat és que sols poden veure cotxes a la plaça del barri i per l'autovia. Poder fer vacances i viatges, pero no poden perquè no tenen diners i veuen com els altres estan a les platges. El sexe, que era una de la majors fantasies, poder tindre una parella i poder ser algú important en aquesta vida. El que més pensaven i desitjaven era allò de tindre una parella, amb la qual poder tindre relacions sexuals, però moltes vegades el que feien era posar-se davant d'un mostrador a veure fotos de dones molt boniques, o recórrer al sexe de pagament que estava als periòdics. Tot aixo es queda en ficció, en coses que ells veuen que no poden fer.
El que mes m'ha cridat l'atenció és que no paren de pensar en el sexe. Això ho porta l'edat que tenen, el que volen és perdre la virginitat. Per això, arreu de tota la pel·lícula no paren d'eixir escenes en les quals el sexe esta relacionada. Veuen, per exemple, com una parella es besa en el vagó següent; això simbolitza que no esta a l'abast d'ells. També veuen com les dones que els agraden no poden ser per a ells, perque ja tenen altres. Tot això fa que ells  veuen que el tema de l'amor i del sexe no siga per a ells.
Alberto Jiménez


N'hi ha moltes diferències entre la realitat i el desig:
-Al xic que té una arracada en l'orella, Manu, li agrada la dona que sempre està en el parc, però la realitat és que ella és una prostituta i es fustra quan la veu en un pis amb un altre.
- Cadascú vol tindre un cotxe per a ell i cada dia van al pont a jugar a que els cotxes són seus. Però tot és un somni, la realitat és que són cotxes que van per l'autovia i que només poden contemplar.
-Quan estan a la nit en el descampat i a Rai se li ocorre ballar amb "una xica guapa", però en realitat sols és un tros de cartró pel qual es barallen.
- Rai imagina que està en una corda llarga enmig de les muntanyes i ha de creuar 'però sols és un fil d'aram en terra, i ell va passant.
-Fan un sorteig, tenint fe en què van a guanyar i que van a viatjar per tot el món, peró tot va acabar en que li va tocar només una moto d'aigua que es van cansar a buscar algú que la comprara, i al final li la van robar peró a ells els dóna igual.
Una cosa que m'ha cridat molt l'atenció de la pel·lícula és el fet que el xic que té al seu germà en el carrer com un vagabund, sense menjar ni casa ni res, no tinga la capacitat de portar lo a la seva casa a viure amb ell, ja que és el seu germà i com que l'ha trobat a faltar doncs deuria donar-li alguna cosa.
Amin Ghammad 

En la història hi ha unes persones que viuen en un barri pobre i tenen moltes dificultats econòmiques. Cadascun dels xiquets tenen uns problemes en cada família:
-Un va perdre a la seva mare quan era xicotet i, a més, el seu germà va desaparèixer. Busca un treball de pizzer sense tindre moto.
-Rai sempre s'està ficant en embolics i en problemes amb la droga. El tercer que es el que viu en una vida mes tranquil·la, Javi, té el problema de la separació dels seus pares. Però per a intentar a eixir d'aqueixa realitat, viuen en un món irreal ple de desitjos i fantasies com per exemple:
-En el tema de tindre una vida amb diners, el de poder triar uns cotxes propis, lo de tindre una dona i sexe. Adrián Beltrán



Hi ha una història que comparteixen els tres xics, els tres tenen una xica que els agrada però que no l'aconsegueixen. Els tres tenen el desig de tindre un cotxe i per això juguen a aquest joc de triar-ne un. com si fóra seu; els viatges que volen fer per a anar al Carib; els tres volen tindre sexe; volen a la hawaiana del cartell publicitari; el bes que veuen en el tren però que ells no tenen... Tracta d'una realitat somiada, és a dir, coses que veuen en la seua vida però que ells no poden aconseguir.
Els temes que més tracta en la pel·lícula són l'amor i la mort. L'amor perquè els tres xics busquen una xica i el sexe durant una part la pel·lícula on els xics miren el periòdic les prostitutes. I la mort perquè apareix a totes hores i els Rai juga amb ella; en el cementeri furtant rams de flors; juguen amb el fil d'aram com entre la vida i la mort; l'ambulància quan juguen al joc dels cotxes... Jose Arjona



Aquesta història tracta la realitat i el desig. Un dels desitjos més esmentats és el sexe, com quan un dels nois anà a casa d'un amic i veu a la germana ballant i es posa a ballar amb ella. Cada un dels nois somia que té una xica especial. El primer es la germana de Javi, l'altra es la dependenta del súper i l'última es la criada del parc. I també cadascú té un somni que fer realitat i tots volen anar-se'n de vacances i tindre un treball.
El tema que mes m'ha cridat l'atenció ha sigut la mort d'un dels nois, perquè sempre eixia alguna cosa relacionada amb la mort com l'ambulància, l'equilibri o el cementeri. i finalment el noi es veu amb la mort, quan un policia ho agafa trincant un cotxe i li diu que puge les mans i ell es veu que no te res que fer perquè està tancat en un poble sense eixida. Hakima Zaitouni

 En aquesta pel·lícula hi ha unes oposicions entre la realitat i els somnis. Per exemple, somien amb tindre un cotxe i van damunt d'un pont per a veure els cotxes de l'autopista on trien el seu. Com ells viuen en un barri de Madrid en estiu i no se'n van de vacances, i en la televisió no paren de passar imatges de les vacances en Benidorm, ansien poden viatjar. Mentre van en el metro en l'altre vagó un xic i una xica s'estan besant; amb aquesta metàfora ens explica la dura realitat on viuen, els somnis estan l'altre vagó.
La pel·lícula aborda temes com el sexe i la mort, i et mostra espais com el cementeri, baix del pont, un femer, el túnel del metro...
Els tres personatges tenen una història particular; els pares de Javi es divorcien; el germà de Manu és un drogoaddicte i el seu pare li ho amaga.  Rai, amb molta poca sort, intenta traficar amb droga, però és detingut i passa una nit a les dependències de la policia. Després també tenen un amor idíl·lic: Manu s'enamora d'una cuidadora de xiquets que també és prostituta, a Rai li agrada la germana de Javi i a Javi li agrada una caixera del supermercat. Per últim Rai té una afició per coses relacionades amb la mort, com per exemple passar per damunt d'un fil com un trapezista o gasta una broma als seus amics fent que es pega un tir.
Aquesta afició al final es porta a un mal destí. Ximo Martínez


Hi ha un gran contrast entre la realitat i els somnis que tenen. Els tres amics comparteixen molts desitjos, volen una dona, Rai desitja a la germana de Javi encara que ella siga major que ell, Manu vol a una caixera d'un supermercat encara que no la coneix de res, i per últim Manu vol a una dona emigrant que treballa cuidant xiquets. El contrast amb la realitat és que ningú pot tindre a la dona dels seus somnis. Un altre desig que contrasta amb la realitat és el dels vehicles, ja que cada u vol un cotxe, amb la qual cosa Rai rep una moto aquàtica però que no pot utilitzar en un lloc sense aigua.
Un dels moments que més m'ha cridat l'atenció ha sigut quan Manu decideix investigar prop d'un tunel per on passa el tren, allí descobreix que el seu germà en realitat és un indigent drogaaddicte, en aqueix moment rep una dosi de realitat que el fa madurar i adonar-se que tot no són somnis. Sebastián Ramírez

EL CURS 2012-2013 JA DEIEN:
En aquest film, el tema que m'agradaria resaltar sobre d'altres és el somni dels protagonistes, de com pensen en fugir del seu barri i també de com poden guanyar diners, de com ser rics... Respecte a la seua situació, comparada amb el seu desig, és d'un gran contrast. El somni d'anar-se'n de viatge com molta gent del seu barri, però malauradament, no poden fugir de la realitat que ells consideren com dolenta, respece als actes que emprenen en tota la pel·lícula, la celebració d'una festa hawaiana, el ball amb la dona de cartró, l'asalt a la tenda de trofeus... Són uns quants actes que fan veure clarament que la vida que tenen, no correspon amb la que volen tenir. Un d'ells troba  treball de repartidor per a guanyar més diners, un altre am molta poca sort, intenta traficar amb droga, però és detingut i passa una nit a les dependències de la policia. També somien en tenir a la dona ideal segons ells, un estima a la caixera del supermercat del seu barri, l'altre a la cangur del parc, i finalment Rai, el principal protagonista d'aquesta trama estima la germana del seu amic. Una altra situació curiosa és que Rai envia unes tapes de iogurt per a guanyar un premi i li va tocar una moto d'aigua, curiosa perquè en Madrid no hi ha mar, i la moto no la pot utilitzar.
 En conclusió, aquesta pel·lícula, reflecteix el contrast dels dos móns actuals en el nostre país, és a dir, la classe mitja-baixa o en alguns casos baixa, en la clase mitjana-alta o alta de la societat espanyola, de tres joves que volen fugir dels seus destins marcats per un barri marginal de la capital i pels prejuidicis de la gent, que per ser pobra, parla abans del compte i critica sense saber les situacions dels demés.Pablo Trigueros


      En la pel·lícula Barrio hi ha un personatge que sempre està pensant temes relacionats amb la mort com per exemple:
-Quan gasta una broma als amics fent com si es pegara un tir; quan estan caminant per la via del tren ; Quan està fent equilibri per damunt d’un fil; Quan roben flors al cementeri; quan estan jugant en el pont i diu “el primer cotxe que passa és el meu” … i va passar l´ambulància. Xavi Muñoz


Aquest film, és molt interessant, per la seua capacitat de fer valorar el que tens, perquè pot haver coses pitjors en la vida. Els tres protagonistes de la pel·lícula tenen uns somnis en concret: anar de viatge a la platja i a altres llocs, per això fan una festa, com si estigueren en el Carib, envoltats de moltes xiques. Però també tenen el somni d'aconseguir la xica que els agrada a cadascú. A Rai li agradava la germana de Xavi, a Xavi la dependenta del supermercat i a Manu una dona que anava molt a la aparc i que cuidava els xiquets. En aquesta pel·lícula parla també de la xicoteta possibilitat d'aconseguir diners, en temps de crisi i la pobresa que tenen algunes famílies. Quan es posen a jugar a veure el cotxe que tindrien quan foren majors, pot ser explique el futur que té cadascú, en concret el de Rai. Víctor Blanch

D' aquesta pel·lícula el que m' ha impressionat més ha sigut que cadascú té somnis diferents, però a la vegada tenen un en comú, anar a Hawai, però no tenen diners i només es poden fer il·lusions.
Apareix un xic que comença malament, té el pensament molt negre perquè sempre pensa en la mort i la imatge que acaba era on anaven a mirar com feien un espectacle i els dels pisos els tiraven diners. I reflectia el contrast de la classe mitjana baixa amb el que disfruta la resta.
La seqüencia que mes m' ha agradat es troba capal final, quan Rai toca a casa de Xavi i li diu a la germana que baixe i mentre l'espera obre el cotxe del policia per a portar-la a algun lloc,. Quan està manipulant l'arranc apareix el policia i... I la xica ho sent i mira per la finestra però no veu res. Andrea Gas
Els somnis de cadascun són molt distints. Per exemple Rai somiava ser equilibrista, Manu volia passar més temps amb el seu germà que suposadament estava de viatge, però realment era un drogata, per últim el somni de Javi va dir que no es recordava del seu somni , però realment el que el volia es tindre una família normal sense que els seus pares lluitaren tant i discutiren tant.  Els tres estaven enamorats d'unes xiques que pràcticament eren uns amors impossibles. Rai estava enamorat de la germana de Javi, però no la podia tindre ja que ella era major que ell, i aconsegueix per fi eixir amb ella... per obrir un cotxe el policia li dispara.
Manu estava enamorat d'una dona que cuida als xiquets i els porta al parc, però resulta que ella és una prostituta i es decepciona en saber-ho. Per últim Javi està enamorat  de la caixera que treballava en un supermercat. El que més em crida l'atenció es quan la germana de Javi es fica a ballar en la seua habitació molt sensual i balla més sensual quan entra Rai. Lorena Micula
En aquesta pel.lícula la ironia està molt present, sobre tot quan Rai, un dels protagonistes, guanya una moto, però quan li la porten s'adona que es una moto d'aigua i en Madrid no hi ha platja i tampoc té diners per anar-hi i aquest es l'únic somni que se li acompleix; el somni que volia era el viatge a Hawai. Javi Llop                                             Pel·lícula interessant pels temes que tracta. Situada en un barri de Madrid on tres amics somien en les vacances que els agradaria tindre. Cadascun dels personatges té una noia que li agrada però que és inalcançable per a ells. Els personatges viuen en un món que no els agrada i per això s'inventen un imaginari. Al final de la pel·licula tots els personatges tornen a la realitat i ixen els tres personatges parlant dels somnis, li pregunten a Javi que es el que somiava ell i diu que no ho recorda.
A un d'ells li toca una moto d'aigua en un sorteig però com estan en Madrid no li val per a res. La pel·lícula té un final un poc dur però aun aixi es prou bona, ixen molts actors espanyols coneguts i fan un gran treball tant els actors com els càmeres Alejandro Ocaña



I FA UNS ANYS JA DEIEN:
     En Barrio, els tres personatges principals tenen una xica per la qual sospiren. La xica de Rai, per exemple, és la germana de Xavi, uns del protagonistes. No hi ha una relació concreta entre ells però es pot notar que s'agraden encara que és una relació un poc difícil per l'edat i el pensament de cadascú. Un altre personatge anomenat Manu està enamorat d'una xica que veu sempre que va al parc i la veu cuidant als xiquets encara que és molt major que ell i que mai han parlat. Per últim, la xica de Xavi és la caixera del súper i sempre que va passa per la caixa  on estiga ella sols per a veure-la. Els tres tenen en comú la poca probabilitat d'aconseguir-les, encara que alguns ho tenen millor que altres, però en el món ple de mentides en el que viuen, aquesta sols és una de tantes. Nerea Hernàndez
De la pel·lícula Barrio m'agradaria destacar la quantitat de presència musical que hi ha. Apareixen moltes cançons però m'agradaria destacar la cançó del final que és del grup Extremoduro i comença així: "concreté la fecha de mi muerte con Satán" això està relacionat amb la seqüència del final, ja que està tot el film jugant amb la mort del xiquet. També apareix música africana  i en el film es relaciona amb la seqüència del metro on apareixen emigrants. Ángel Alarcón

   
Aquesta pel.lícula ens dóna a entendre la situació de vacances que hi ha fora del barri (els que poden tindre unes millors vacances) i dins de ell, on es viu una vida un poc marginal, sese molts diners per a poder tindre unes bones vacances, com anar a la platja o de viatge a alguna part del món. Els tres personatges principals, en no poder anar a la platja per qüestió de diners, comencen a tindre un somni en la mateixa vida real, ja que ells mateixos saben que no podran anar. Açò apareix en diferents escenes de la pel.lícula com quan intenten fer una festa com si estigueren en el Carib, prenent el sol, anar de festa amb xiques i poder ballar amb alguna xica que siga guapa; una altra escena és la que el xic que te la moto d'aigua es posa damunt d'ella i ell es veu com si estiguera en el mar amb la seua moto. Luis Pesudo
    Realitat i somnis
Quan la realitat no és agradable la gent recorre a la ficció  i als somnis; és el que els ocorre  als personatges d'aquesta història. Com en la seqüència en la que estan en un aparador en el que hi ha una noia vestida de hawaiana i s'imaginen com serà tot allò les platges, les festes, les noies i l'amor. O la seqüència en la que juguen a descobrir el cotxe que tindran en el futur ,  podria ser una comparació entre els somnis i la vida real; els nois quasi sempre estan parlant d'assumptes ficticis. Les seues converses giren en torn a viatges, diners, dones i somnis impossibles d'alcançar .De vegades els somnis poden fer que siguem feliços però d'altres ens poden fer molt de mal fent- nos pensar que la societat en què vivim és molt diferent i que no tots els somnis es fan realitat, de vegades acaben molt malament. Beatriz
Comentaré l´escena que més m´ha agradat de la pel.lícula "Barrio", la del túnel del metro. Per a mi és com una xicoteta pausa en les seues vides, la qual els ajuda a reflexionar sobre els seus sentiments i sobre tot allò que ells mateixos posseeixen. Compara una vida pobre sense un lloc on poder créixer de manera adequada i amb uns valors mínims, cosa que ells d´una manera o d´altra si que els han pogut obtindre. Els ajuda a valorar un poc el que tenen a les seues cases, a pesar que no els agrade o que realment siga ben poc. Cristian
Un dels personatges que més m'ha cridat l'atenció ha sigut Manu. Portava una vida molt amarga. La seva mare va morir quan ell era xicotet i del seu germà no sabien res. Un dia passejant per la via del tramvia, es va trobra amb una imatge molt dolorosa. Moltes persones portaven una vida baix d'aquell insòlit lloc. Mentre anava caminant i observant aquell dur espectacle, va trobar-se amb un home que li resultava familiar. Mirant-lo bé es va adonar que era el seu germà. Belén

Una de les cançons de Barrio, quan ella balla sensualment davnt Rai (enviat per Javi Alarcón)
Devorame otra vez
He llenado tu tiempo vacio de aventuras mas
Y mi mente ha parido nostalgias por no verte ya
Y haciendo el amor te he nombrado sin quererlo yo
Porque en todas busco la nostalgia de tu sexo amor

Hasta en suenos he creido tenerte devorandome
Y he mojando mis sabanas blancas recordandote
Y en mi cama nadie es como tu
No he podido encontrar la mujer
Que dibuje mi cuerpo en cada rincon
Sin que sobre un pedazo de piel ay ven

Devorame otra vez, ven devorame otra vez
Ven castigame con tus deseos mas
Que mi amor lo guarde para ti
Ay ven devorame otra vez, ven devorame otra vez
Que la boca me sabe a tu cuerpo
Desesperan mis ganas por ti

Hasta en sue?os he creido tenerte devorandome
Y he mojando mis sabanas blancas recordandote
Y en mi cama nadie es como tu
No he podido encontrar la mujer
Que dibuje mi cuerpo en cada rincon
Sin que sobre un pedazo de piel ay ven

Devorame otra vez, ven devorame otra vez
Ven castigame con tus deseos mas
Que mi amor lo guarde para ti
Ay ven devorame otra vez, ven devorame otra vez
Que la boca me sabe a tu cuerpo
Desesperan mis ganas por ti.

BIC, UNA ÀLTRA ANÀLISI


El codi lingüístic d'aquest anunci té com a suport una cançó que diu: BIC naranja, BIC cristal, dos escrituras a elegir, bic, bic-bic-bic. En el codi cromàtic predominen els colors taronja i blanc, ja que els bolígrafs són taronges. En el grafisme, el tipus de lletra, l'anagrama de la lletra BIC es repeteix.
-L'emissor visible són els bolígrafs que escriuen en un paper i fan dibuixos. L'emissor real és la marca BIC.
-El missatge que dóna és que compres els bolígrafs perquè escriuen molt bé i, a més, et dóna dos tipus per a triar.
-Supose que aquest anunci és ficat per la vesprada. No posa l'horari perquè és un anunci vist d'internet, pero puc deduir que tant els xiquets com les persones que utilitzen bolígrafs el veuen a qualsevol hora del dia, i els xiquets per la vesprada.
-El canal pot ser la televisió o internet.
-El supercontext el desconec però m'han dit que és d'una època en què triar, elegir... votar era molt important.

COCA-COLA, UNA ALTRA



El codi linguístic d’aquest anunci és tot oral. El cap crida un dels seus treballadors per telèfon per a que acudisca a la seua oficina. Quan entra li diu: “Sin rodeos, está usted despedido” i l’home reacciona cantant i ballant en una escena surrealista amb molta gent i efectes especials. Tots paren de ballar quan algú toca la porta del despatx. Una altra vegada és el mateix home i el mateix cap li torna a dir el mateix. Aquesta vegada es posa a cantar com si estiguera en una mena de teatre. De sobte toquen la porta i para de cantar; és una altra vegada ell i li torna a dir el mateix. Ara agafa el seu cap i ixen al carrer amb una gran quantitat de gent i li diu que li ha arruinat la vida amb una canço rap. Torna a tocar la porta i aquesta vegada el cap no li diu res, mentre ell es pren una coca-cola i...

Els emissors visibles de l’anunci són el cap del treball i un dels seus treballadors, que dialoguen al llarg de la publicitat. L’emissor real és la Casa Publicitària i firma anunciada ( Coca-cola ).

El missatge de l'espot és doble clar, “Compra Coca-cola”.

L’anunci està adaptat per a que siga del gust dels receptors. Els actors ens dediquen uns balls i unes cançons que criden l’atenció a l’espectador. És una manera de que quan passes per davant d’una coca-cola recordes aquest tipus d’anuncis i per tant agafes el producte.

El canal és la televisió, el cinema, Internet…

El context és l’espai físic on es desenvolupa la publicitat. Tota es du a terme en l’oficina, tret del final que ixen al carrer. El supercdontext seria aquesta època de crisi al treball i els acomiadaments.

dissabte, 19 de novembre de 2011

NOVEMBRE A CASTELLÓ

Finalment hem pogut guaitar a Castelló. I quatre hores ens han donat per fotografiar el Parc Ribalta, detalls de carrer, Territoris, una exposició fotogràfica sobre la visió de les ciutats, i una mostra de Gil Roca, fotoperiodista de Castelló durant quatre dècades, a la Llotja del Cànem. Anirem penjant una selecció del treball.
Felicitats a tot l'alumnat de VALENCIÀ: LLENGUA I IMATGE.


Valencià, llengua i imatge 2011


Són tantes les imatges que les hem hagut de penjar en format petit. Per veure-les bé, però, només cal fer clic damunt la foto.





FOTOS D'AMANDA GRANELL























FOTOS DE PABLO TRIGUEROS

























































FOTOS DE JAVI ALARCÓN







 




















 
FOTOS DE JAIME






FOTOS D'ANDREA CARO










FOTOS DE LORENA MICULA






FOTOS D'ÀLEX OCAÑA








FOTOS DE VÍCTOR BLANCH










 Els onze dels 2011