divendres, 4 de novembre de 2011

ELS EDUKADORS. Die fetten Jahre sind vorbei

"Cinema d'indignats. Vam acabar l'any visionant dos films llunyans en l'espai (Korea i Alemanya) i molt semblants en la temàtica: reflexions sobre la possessió, sobre el Capitalisme, sistema que porta un any indignant el seu món submís. En aquest mateix bloc, fa uns mesos vam penjar un vell article del 2005 ( IMATGIES: 'Hierro3' i 'Los Edukadores': llunyanes i paral.leles  ) que en relacionava els dos films. Aquest darrer té un llarg títol original, Die fetten Jahre sind vorbei, que aclareix quelcom ben sabut en aquest país esdevingut comunitat: Els anys d'abudància ja són passats, vaques grosses en forma de grua que edificaven un fum de pisos buits, vivendes que qualsevol dels protagonistes d'aquestos dos films ocuparia." Ho déiem al 2011 
L'alumnat de fa uns anys en va parlar i ara, aquests entusiastes de 2015 volen dir la seua.



" Els Edukadors" és un film amb una forta crítica social, on els protagonistes són uns anarquistes que es dediquen a erradicar les seues idees mitjançant una tècnica una mica estranya. Entren a casa dels empresaris i persones amb capital alt i canvien l'ordre dels seus mobles. Abans d'anar-se'n, els deixen una nota avisant-los que el seu temps de riquesa no durarà molt. En una d'aquestes, la protagonista entra amb l'amic del seu nòvio a casa de l'home que la va endeutar, amb l'imprevist que l'home arriba a casa sense que ells ho hagueren previst, i es veuen obligats, amb l'ajuda de l'altre protagonista, el nòvio de la xica, a segrestar-lo. Durant el temps de captiveri, l'home va empatitzant amb ells i pareix que ha comprés la seua situació. Decideixen confiar en ell i alliberar-lo, ja que ell promet que no els denunciaria. A més, retira els càrrecs contra la xica, que queda lliure del dubte. Però, amb un acte de prudència per la seua part, els tres xics decideixen fugir d'Alemanya. Una decisió molt ben presa, ja que una vegada va tornar a la seua vida capitalista, l'home no va dubtar en denunciar-los. La sorpresa se la va endur la policia al entrar a la vivenda dels joves i aquesta estava deshabitada, sols amb una nota que deia "la gent no canvia". Els Edukadors, preventius, es van avançar als passos de l'home i així es van salvar d'anar a la presó. Podem deduir que estan a Barcelona, gràcies a les nombroses al·lusions que es fan a aquesta ciutat durant el film, a més que la dona del servei parla espanyol. Allí continuarà la història del triangle amorós que es succeeix paral·lelament a la del segrestament durant la pel·lícula. Ana Romero (2015) 

Els protagonistes són: Jan, Peter i Jule. La seua idea és canviar el món, intentar assolir un equilibri entre els rics i els pobres. El que fan perquè els rics vegen el que està passant, és observar les seues cases i aprofitar quan ells estan fora, per entrar i canviar tots els mobles de lloc i deixar-los un missatge. Tot els va bé a Jan i Peter fins que entra en el joc Jule. Jule té un deute perquè va tindre un accident i va trencar el cotxe d'un ric. Una nit en què Jan i Jule estaven junts, Jan li va contar tot el que feien Peter i ell a les nits i Jule li va dir que volia provar-ho. Jule es va adonar que estava enfront de la casa de l'home que li estava fent la vida molt dura i va decidir que volia entrar per veure com vivia.
 Tot va anar més lluny, van canviar tots els mobles, fins i tot van tirar un sofà a la piscina, i mentre estaven a la piscina, va sonar l'alarma i se'n van anar. L'endemà Jule li va dir a Jan que s'havia deixat el mòbil a la casa del ric, aleshores van tornar però aquesta vegada el ric va entrar a sa casa i els va veure i la va reconéixer. Desesperats van decidir cridar a Peter. Tots junts van acordar raptar-lo i portar-lo a casa d'un familiar de Jule. Allí intentaven fer reflexionar al ric, van congeniar i es portaven bé. El dia que el van retornar, ell els va dir que no cridaria a la policia, però va mentir i ells ho sabien; per tant, quan la policia va anar a casa d'ells no els van trobar, únicament van trobar un missatge que deia que algunes persones mai canviaven. Laura Navarro (2015)
"Die fetten Jahre sind vorbei" es una pel·lícula alemanya que crítica la societat, des del punt de vista de tres joves de classe baixa que acaben segrestant un home de classe alta. El film critica, en concret, l'avarícia dels que són molt rics als que són molt pobres, que els passen per damunt si cal, encara que aquestos últims no tinguen per a viure.
Quan han segrestat l'home ric, el film dóna un gir on es veu com pot arribar a canviar una persona, encara que tinga molts diners, en veure's sense res; ací la pel·lícula ens diu que qualsevol persona pot canviar si s'ho proposa. Però, quan pareix que aquest home ric ha canviat, en tornar a la seua vida anterior, veiem que és el mateix de sempre, per sort o per desgràcia, els protagonistes saben que l'home seguirà sent el mateix i se'n van abans que la policia els arreste; perquè, com diu la pel·lícula, n'hi ha persones que no canvien mai.
Ainhoa Vidal (2015)


Los edukadores te un final clar: l'empresari decideix traicionar als joves, que decideixen fugir, deixant una nota: Algunes persones no mai canvien, dirgintse, clarament, cap al seu rehen. Peró al veure la versió original, el sentit de la pelicula dona un gir radical. En els minuts finals apareixen els tres joves a Hondarribia, no a Barcelona, agafant el vaixell de l'empresari per arribar a la illa dels repetidors, per a sabotejar-la i deixar a Europa sense televisió. Aquest final, molt mes allunyat de la realitat que el de la versió espanyola, trastoca completament el significat de la nota. Els joves necessitaben documents per agafar el vaixell, Peró no han pogut furtarlos de la casa de l'empresari, ell ha tingut que cedir-sels. Si, al final, tots quatre decideixen collaborar, el significat real de la nota seria que l'empresari, revolucionari en la joventut, segueix volent canviar el mon, i realment no va canviar mai a la ideologia capitalista. Peró llavors, per qué delata als joves I per que, en la seua ultima escena, va completament vestit de negre? Aquesta escena indica que torna a ser un empresari antirevolucionari, Peró amb signifat de la versió original, perd tot el sentit.
La versió modificada presenta un sentit molt mes clar, Peró presenta un altre canvi, que en la meua opinió es negatiu. El títol original es ''Die fetten jahre sind vorbei'' literalment ''tus años de abundancia estan contados''. La pelicula pren el nom de la nota que els protagonistes deixen en les cases que desmonten. El titol español es molt mes comercial, amb una K que la relaciona amb els moviments anarquistes actuals, com els okupes. Aquesta opció ha sigut presa de cara al públic, amb la intenció de causar interès en els possibles espectadors.
Per tant, considere que la versió modificada de la pelicula millora el final, pero açò no es decisió del director, sinó dels post productors, que no tenen dret a manipular la cinta de forma tan descarada, i menys si es com en el cas del títol, completament allunyat del missatge que transfereix l'original. Vicent Tena (2015)



"Els edukadors" és una pel·lícula on es veuem dues classes ben diferenciades. Els protagonistes, Peter, Jan i Jule, viuen en una casa sense els mínims luxes, es podria dir que estaven en la pobresa. Ells estan en contra del capitalisme, això fa que Peter i Jan es dediquen a entrar en cases de gent privilegiada per a revoltar la casa i deixar notes perquè se sentiren insegurs. Un dia Jule va tindre un accident de cotxe amb un home ric i es va endeutar de tal mena que li van llevar la casa, aleshores va haver d'anar a viure amb Peter i Jan. Quan Jule es va adonar del que ells dos feien va tindre la idea d'entrar en la casa d'aquell home que la va deixar al carrer. Però quan van entrar es va deixar el mòbil i van haver de tornar justament quan l'home ric tornava de viatge. Aleshores el van pillar i van decidir segrestar-lo. Es van refugiar a una casa al camp, i li feien veure a l'home ric que el poder és perjudicial i que es viu més feliç sense tants luxes i càrrecs. Van fer amistat amb l'home ric, que es va adonar i li va llevar la denúncia a Jule. El van tornar a sa casa amb el jurament que no ho diria a la policia. Els tres se'n van anar d'aquella ciutat perquè sabien que no es podien fiar d'ell, ja que la gent d'eixa classe no canvia de pensament i de viure. Aleshores quan la policia va entrar a la casa, es van trobar amb una nota que deia que "les persones no canvien". 

Aquesta pel·lícula es fa molt reflexionar i fer-nos veure del poder que els diners té en la persona, fins i tot et pot arribar a convertir en un egoista i avariciós, però no en una persona realment feliç. Paula Fernández (2015)




La historia gira al voltant de la vida de dos amics anarquistes. Aquests entren en cases luxoses amb l'objectiu de pertorbar la tranquil·litat dels propietaris. Per a fer-ho, canvien els mobles de lloc i deixen una carta. Els joves s'autodenominen "educadors" i es consideren crítics del sistema capitalista. Julie, estimada de Peter, es trasllada al pis del seu nuvi perquè no podia pagar lloguer. Peter s'en va a Espanya de vacances però deixa a Julie amb Jan, el seu amic. En passar molt de temps junts Jan li confessa a Julie que el i Peter són els "educadors". Julie li demana a Jan entrar en casa de Handerberg, un home milionari que la va demandar i per culpa seva tenia un gran deute. Jan accepta i entren dins de la casa, en terminar de divertir-se i de moure els mobles de lloc, Jan i Julie es besen. Aquest acte va tindre moltes conseqüències, ja que Julie es va oblidar del seu mòbil en la casa de Handerberg i Peter va retornar d'Espanya. Jan decideix tornar a la casa amb Julie per a recuperar el mòbil, amb la conseqüència de l'arribada de Handerberg. Jan desesperadament el noqueja i criden a Peter. Després de pensar-ho, prenen la decisió de segrestar-ho i anar-se'n amb ell a la muntanya mentre decidien que fer amb el. 
La convivència és bona fins al punt de què es conten antigues anècdotes i Peter perdona a Jan i Julie per la seva aventura. En un moment d'enteniment mutu, els joves alliberen Handerberg, el qual li escriu una carta a Julie dient-li que li perdonava el deute. A més promet no dir res a la policia. Però passat un període curt de temps, la policia irromp en el pis on vivien els amics, descobrint que no hi havia ningú. Finalment Peter, Juie i Jan viuen amagats de les autoritats alemanyes en Espanya. Sebastián Ramírez (2015)


La pel·lícula t'arriba, et transmet, et mostra... Per a mi, sentir-me identificada amb els protagonistes ha fet que m'agrade tant aquesta pel·lícula. Els ideals que tenen aquests personatges, l'amor lliure, l'amistat, l'odi cap al capitalisme i l'intent si es fes sentir al món. És difícil en aquests temps on solament importa els diners, trobar gent que pense com aquests. Però els va eixir malament quan van ser a casa d'un milionari a forma de venjança, el van haver de segrestar sense voler. Es van allunyar al camp i van viure sense comunicació i sense res. Aquest milionari va semblar entendre'ls, però quan van tornar a la vida normal, aquest li va dir a la policia qui els havien segrestat, però aquests tres nois van anar a viure a Espanya fugint de tot això. I van deixar en la paret "Alguna gent mai canvia". 
Aquesta pel·lícula et fa pensar sobre el món en el qual vivim i com vivim, tal vegada hauríem de reflexionar sobre això. Cristina Garcia (2015)

Al film Els edukadors els personatges són Peter, Jan i Jule, aquesta és la parella de Peter. És un film molt diferent, esta molt ben plantejat, es dóna molts motius diferents de per què fan açò. És una crítica als governs d'aquell país. Peter i Jan estan acostumats a entrar a casa d'uns personatges rics per posar-les la casa potes amunt, per fer-los sentir-se malament amb ells mateixos. Però el veritable problema comença quan Peter viatja a l'estranger i deixa la seua núvia Jule i el seu amic Jan sols. Com la noia tenia problemes econòmics i judicials, Jan li diu que hi ha una casa en la qual els dos amics anaven a entrar, i era la casa de l'home que ella tenia problemes. Quan entren a casa s'ho passen bé i canvien els objectes, però l'home de la casa havia tornat i els va trobar. I és quan criden a Peter per saber què fer i decideixen segrestar-lo. És un segrest molt diferent, ja que intenten comportar-se bé amb l'home segrestat. Hakima Zaitouni (2015)



Los Edukadores m'ha paregut una pel·lícula molt completa, ja que té de tot el que ha de tindre un film, humor, suspens, diàlegs adult en què els protagonistes mostren les seues ideologies oposades com quan discuteixen a la casa on tenen a Hardenbegsegrestat i que tracta l'idealisme dels joves. M'he vist identificat en la pel·lícula en algunes de les ideologies dels joves i pense que no sóc l'únic, açò fa que hi haja unacercania amb els personatges i amb la història que et manté atent.

Apareixen alguns valors molt importants a la pel·lícula com poden ser l'amor lliure, ja que Jan té relacions amb Jule la novia de Peter i al principi Peter s'enfada molt, però després la seua amistat està per damunt i el perdona. Alejandro Salvador (2015)

 
I TAMBÉ L'ALUMNAT DE 2011-12 ENS DEIA
És un film que anima molt perquè té un missatge molt clar. Vol explicar la vida que hi havia en Alemanya, i intentar canviar-la per a que hi haguera igualtat per a tots, queixant-se del capitalisme i de les desigualtats econòmiques que sofrien altres persones. A més, en la pel·lícula tracta de explicar que allò que era revolucionari el capitalisme ho transformava en consum (pantalons texans). Al final d'aquesta pel·lícula diu la frase "Algunes persones no canvien mai", que pot tindre diversos significats: Que ells anaven a seguir sent com eren (revolucionaris), i Hardenberg els va enganyar dient-los que anava a canviar i anava a viure al camp. També es pot referir a els canvis que una persona sofria al cap del temps. Quan eres jove defenses la revolució i quan creixes defenses el capitalisme.
A més és un film que parla també de l'amor i de la passió que pots arribar a sentir per una persona quan la coneixes bé. Aquests joves tractaven de donar por als rics menejant els mobles de lloc i que així pensaren que els havien entrat a robar per a que no s'aprofitaren dels més pobres, i aconseguir així l'igualtat que volien els revolucionaris.Víctor Blanch


La crítica d'aquest film, obviamenet per a la gent d'edat a partir de 30 anys, serà una crítica negativa, perquè normalment quan ets major estàs d'acord amb l sistema que hi és vigent, però si eres una persona jove, sempre busques revolució, que les coses canvien, que el sistema siga igualitari i que gent com tu de la mateixa edat tinga les mateixes oportunitats.
També he de afegir que és una pel·lícula molt constructiva perquè els protagonistes eduquen des de la desigualtat, és a dir, ells no volen el mateix que tenen els rics, sinó que volen que hi haja igualtat, no en la riquesa sinó en la pobresa, és a dir, que tots tinguen les mateixes oportunitats de prosperar que els rics d'avui, però crec que tot el món té les mateixes oportunitats de prosperar i guanyar diners. En definitiva, aquest film intenta que la gent s'adone que vivim en una societat consumista, que sols pensem en comprar més i més sense parar-nos a pensar en la gent que no pot ni menjar, d'això tracta la pel·lícula, de fer reflexionar a la gent del que tenim a les nostres espatles, del que passa quan nosaltres estem en un centre comercial, hi ha gent que no pot ni beure aigua, de tot allò que fem mentre la gent pasa malalties. Pablo Trigueros
 

Aquesta pel·lícula està rodada en Alemanya i els personatges són Peter, Jan i Jule que ells estan en contra del capitalisme perquè uns tenen molt i altres tenen poc o inclús res. Jan i Peter són els edukadors i la seua feina es entrar en les cases de les persones riques després d'estudiar-les no per a robar sinó per a canviar-ho tot de lloc i per a que es donen un esglai i tinguen por. Jule treballa en un restaurant i no sap que ells dos son els edukadors. Jule i Jan entren en la casa del ric que Jule li havia de pagar per a venjarse d'ell. L'intent li ix malament i han de segrestar-lo i passen coses molt interesants. Les converses que flueixen entre els quatre personatges pretenen realitzar un radiografia del passat i del present, del bé i del dolent, del correcte i de l'incorrecte.Esta pel·lícula està feta en 2004 set anys abans de la manifestaciò del indignats.
Aquest film ha estat bé, passen coses molt interesants per exemple quan entren a les cases i el posen tot desordenat. Hi ha parts de tristesa quan li posa les banyes amb l'amic,però el millor del film és el final. La recomanaria a tot el món.Javi Alarcón
La pel·lícula parla de la situació dels rics comparat amb la dels pobres. Un grup d'amics que es fan cridar els Edukadors se colen en les cases i mouen els mobles, quan la família rica torna es troben una carta que diu "els teus anys de Abundància s'han acabat". Però poc després tot es complica quan es colen en la casa de un ric i acaben raptant-lo.
Es una pel·licula entretinguda que mostra els principis del indignats i fins on poden arribar per a mostrar-les. Els ideals d'una persona no deurien canviar en el temps, no importa que tingues 40 anys, hauries de seguir pensant com en el passat, per això el missatge de la pel·licula "Algunes persones no canvien mai" no està del tot desencaminada. Alex Ocaña 


Aquesta pel·lícula tracta de tres jóvens, Peter, Jan i Jule, que estan en contra del capitalisme. La pel·lícula esta rodada en Alemanya. Peter i Jan son dues persones normals però quan arriba la nit ells dos van amb la seua furgoneta i entren en les cases de persones riques, no per a robar sinó per a desordenar els mobles i ficar-los frases, com per exemple "teniu massa diners". Jule, la novia de Peter, s'assabenta que ell i Jan formen part de la banda Els Edukadors, aixi que ella vol sentir-se part i entra a la casa d'un home que li havia destrossat la vida.
Aquest film esta rodat en dues parts: la primera és urbana i la segona es desenvolupa en un paisatge natural. Ells veuen que persegueixen un somni impossible, però creuen en buscar la llibertat, en lluitar pel que els sembla just i pretenen convertir-se en l'exemple a seguir, encara que tinguin uns recursos molt limitats. Esta pel·lícula es del 2004 set anys abans de les manifestacions dels indignats. Andrea Caro

Aquest film esta basat en tres eixos: l'emocional, els sentiments que hi apareixen i el triangle amorós que hi ha; la vessant còmica, les bromes que es fan entre ells algunes bones i unes altres no tenen gracia; i la política, ells volen convéncer la gent que estaven millor abans que estiguera el capitalisme i el que fan es esglaiar als que tenen diners per a que es donen compte del que passa en els barris pobres d'Alemanya.
Es una pel·lícula utòpica, perquè no intenta educar al públic. El director es dedica a formular les preguntes que tots ens fem. Andrea Gas
La pel·lícula mos deixa creure que tots acabara bé, però el guió mos reserva unes quantes sorpreses...

Aquest metratge té un missatge molt clar: ''la societat capitalista és una societat de consum''. Tot allò que en un principi era revolucionari, i estava mal vist, el sistema capitalista s'encarregà de transformar-lo en una moda, que els jóvens, veuen molt atractiva ja que, en general, tos els jovens som una mica revolucionaris a major o menor escala, com molt bé diu una frase de la pel·lícula: ''abans dels trenta tots som revolucionaris, si ho eres després eres estúpid''. Bayron Gabarri

Em va parèixer una molt bona pel·lícula ja que uns joves pretenien mostrar que la mentalitat d'avui en dia no és la correcta: com una gent s'esta morint de fam i alguns són molt rics i no poden ni gaudir de les seues famílies i de les seues riqueses ja que es passen el dia en l'oficina o treballant. Allò que és trist és tenir-ho tot però no poder gaudir de rés. Aquest joves intenten mostrar com és la societat i el que hem de canviar.Tenen valor de protestar i d'anar contra els rics sabent que ningú canviarà ni renunciarà a res, que tota la vida seguiran fent el mateix i que pocs es conscienciaran sobre el missatge que ells volen transmetre. Lorena Micula 

La pel · lícula està molt bé ja que ens intenta fer reflexionar de si necessitem els diners per a ser feliços. Hi ha una escena que és quan estan a la casa de camp, quan la xica i els dos xics han raptat l'home ric: sembla que siguen quatre amics que estiguen passant l'estona en compte d'un segrest, però a part d'això està molt bé ja que es basa en tres vessants: la còmica, la política i l'emocional. Jaime Muñoz 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada