diumenge, 4 de desembre de 2011

LAS CARTAS DE ALOU. Amb la col·laboració de Cristina García


Títol original: Las cartas de Alou
Direcció: Montxo Armendáriz Guió: Montxo Armendáriz
Fotografia: Alfredo F. Mayo Música:  L. Mendo i B. Futer
Repartiment: Mulie Jarju, Eulalia Ramón, Ahmed El-Maaroufi, Akonio Dolo, Albert Vidal, Rosa Morata, Margarita Calahorra
Producció: Elías Querejeta i TVE Any: 1990 País: Espanya
Gènere: Drama Premis: 2 premis Goya i 6 nominacions sense premi

Las cartas de Alou és un dels films que millor explica el periple d'alguns immigrants que, com tot ésser humà des del Paleolític, busca un espai on viure millor. Alou recorre diversos llocs i feines d'aquesta pell de brau que sap de les anades i vingudes de tantes civilitzacions. Tot l'alumnat que participa a Imatgies ha vist el film de Montxo Armendáriz (1990) i, des de diferents punts de vista, n'ha treballat alguns aspectes. Avancem una pluja d'idees sobre els temes que hi apareixen, un esquema que pot servir per ordenar l'anàlisi del nostre alumnat. Després podeu veure les cartes que ens han enviat els alumnes de 2nA i els comentaris de la resta de l'alumnat que participa a Imatgies.

Cartell de Valors. Pablo Trigueros

                   L'ESPAI                         EL TREBALL               VIVENDA                ALTRES

             Pas de l'Estret                                   -                                 -                        Home a l'aigua!

                  Almeria                          Llogat a l'hivernacle      Caseta pastera        Aprenetatge

                  Madrid                             Bo, Bonic i Barat         Pensió pastera         Solitud

                  Lleida                             Collidor de peres          Rajolar reconvertit     Orgull i Amor

              Barcelona                        Cosir de nit i deixalles       Pis rellogat             Mort i deportació

            Pas de l'Estret                                    -                                   -                            Retorn




CURS 2015-2016 
PAS PER L'ESTRET: Alou és un home que viatja a l'estranger i passa per l'estret . Un home cau a l'aigua i Alou es revoluciona.
ALMERIA: Quan apleguen a Almeria Alou es posa a treballar en hivernacles i coneix gent i intenta aprendre l'espanyol. Es va fer un amic i es va quedar a casa l'amic a dormir en una casa pastera.
MADRID: Després Alou se'n va anar a Madrid i va trobar un home del mateix país que el d'Alou i se'n va anar amb ell i li va donar treball venent cosetes pel carrer i es va quedar a casa de l'amic a dormir era una pensió pastera.
LLEIDA: Va anar sols a Lleida i es va a ficar a treballar a recollir peres i es va quedar a dormir en un rajolar reconvertit. Es va enamorar d'una xica que treballava en un bar , però el pare de la xica li va dir a Alou que no s'apropara a ella perquè era l'única filla que tenia i volia el millor per a ella.
BARCELONA: S'envà anar a Barcelona i va començar a treballar de nit cosint samarretes i es quedava en un pis rellogat . Se li va morir l'amic, el va pillar la policia i el van deportar. Rocio Ferrero Vargas
 
CURS 2014-2015
Las cartas de Alou ens mostra una visió completa i profunda de la gent que arriba al nostre país sense papers. Aquestes persones quan decideixen donar aquest gran pas estan arriscant la seua vida a la recerca d'una vida millor que moltes vegades no s'aconsegueix. La circumstància clau per la qual Alou decideix abandonar el seu país són motius econòmics, ja que amb el que guanyen al seu país amb prou feines els dóna per viure i pensa que a Espanya podrà viure millor però quan arriba s'adona que la realitat no és aquesta, que existeixen encara molts estereotips cap als immigrants i més encara si són negres. Aquesta pel·lícula mostra les injustícies de com són tractades les persones que vénen de fora Ximo Martínez Miralles


Amor. En la pel·lícula, Alou sofreix amb l'amor per culpa de la seua raça, ja que les persones no volen estar amb ell per por que les critiquen i per racisme. Però en un poble al costat de Lleida coneix una dona en un bar quan va amb el seu amic a jugar a les dames. Al principi li va bé amb Carme però es baralla amb el seu cap i el trauen de la feina i se n'ha d'anar a treballar a un altre lloc. El pare de Carme en veure que Alou i la seua filla es volen li diu que no aparega més pel bar, però el seu amor no li impedia vore's i Carme va tots els diumenges a Barcelona per a veure'l i per a estar amb ell sense consultar-ho al seu pare. Més tard, a Alou el pillen en la parada del tren i el deporten però Alou per amor torna a Espanya Jose Arjona

Deportació. Las cartas de Alou ens mostra com la policia en una part de la pel·lícula es dedica a perseguir als emigrants que no tenen papers. És per això que es pot veure com a Alou li'ls demanen i veuen que no els té i per això el tanquen a la presó amb altres immigrants que tampoc tenen els papers. Els pugen en un avió i els deporten a l'Àfrica per tornar-los al seu país d'origen. En aquella època (1990) els tractaven com persones il·legals al país, i quan els agafaven per preguntar-los els demanaven que feien en el país, és a dir, si estaven ací de vacacions, per treball o il·legalment.
La deportació feia que regularen l'entrada al país de gent il·legal. Ara, les coses han canviat i el que es tracta és d'ajudar-los tant en sanitat com donant-los menjar. Aquesta és la llavor principalment de la Creu Roja. Però encara es pot veure com il·legals creuen l'estret de Gibraltar i com que no tenen passaport i no sabem d'on venen s'intenta ajudar-los i no deportar-los al seu país. Ara, en l'actualitat podem veure com molts espanyols no volen als emigrants perque pensen que no hi ha suficient treball per a tots i esperen que amb ajuda d'europa es solucione aquest problema sobre l'emigració i el treball Alberto Jimenez 
Companyerisme. Podem veure en la pel·lícula que Alou té molta facilitat en fer amics, primerament en la fruita es fa amic d'un home que treballa en el mateix lloc, i sense entendre el seu idioma. Després d'això quan estava un poc perdut veu a algú del mateix país que ell, i gràcies a aquest home aconseguix aprendre un poc l'idioma, finalment quan arriba a Lleida buscant al seu amic, veu a un altre company quan va creuar la frontera, i gràcies a ell aconseguix un altre treball per a anar amb Mulai, per a què li done treball també i tindre una vida millor. Alou va anar vivint cada vegada millor gràcies als amics, a la companyonia, això vol dir que amb amics pots anar a qualsevol lloc i que com més amics tens repartits pel món més avantatges tens en la vida.
A més dels avantatges econòmics i de treball, amb amics es fa menys complicat assumir totes les coses que passen, perquè tens algú que t'ajude psicològicament, i no és tan difícil arribar a un lloc que no coneixes de res, que te discriminen, si tens amics Cristina García

Idioma. Alou planteja el seu viatge a Espanya amb la intenció que l'idioma no és el més important. Arriba a Múrcia sense saber dir ni una paraula en espanyol. Per sort es troba amb un xic que té el mateix color de pell que ell, i pensa que sabrà comunicar-se amb ell. Es fa més o menys amic d'ell i viu durant unes jornades en una espècie d'hotel, només per adaptar-se. Viatja a Madrid per a treballar i només li donen una caixa per a vendre or. Encara no sap parlar bé l'idioma, però quan li parlen sí que entén.
Viatja a Lleida i de sobte ja té l'espanyol perfeccionat. M'hauria agradat que abans del viatge, Alou vaja a una escola d'espanyol, perquè ens donem conter que és real que no sabia parlar. Perquè si està en Madrid sense saber parlar, i de sobte es va a Lleida i ja parla perfectament, doncs no té sentit. Però malgrat la seua rapidesa en aprendre, és una bona persona.
Ja en Barcelona, s'enamora de Carmen, que és la filla del cap del bar, acaba de perfeccionar la llengua i a no saltar-se detalls de quan parla, i això li ajuda a treballar millor. Aquesta evolució li serveix per a mantenir conversacions amb gent que no coneix i diverses relacions socials
Amin Ghammad

Diners.  Durant la seua estada a Espanya, Alou s'adona que cada vegada els diners guanya més i més importància, i per axó és necessari trobar un treball, ja que sense aquest t'afones ràpidament en la pobresa. És per això que Alou es troba constantment en cerca de treball i quan el troba no li importa que siga un treball mal pagat, la cosa més important és estalviar diners per tal de sobreviure i satisfer les necessitats.
Cada vegada, el nostre món es troba més globalitzat, és a dir, l'influència dels diners en la nostra societat és cada vegada més gran. És per això que ara els diners són de vital importància, ja que sense aquests no podríem satisfer les nostres necessitats i acabaríem per enfonsar-nos en la misèria i en la pobresa Dani Tarín

Companyerisme. Segons la meva opinió, el tema predominant en aquesta pel·lícula és el companyerisme i la importància que té aquest per al nostre personatge principal. En més d'una ocasió Alou es veu en situacions pèssimes que l'obliguen a recercar ajuda per part de gent de la seva raça, color de pèl, paisans, etc. I en tots els casos la va trobar. La gent que ell trobà li ajudava amb tot el que podia, que en alguns casos no era molt, però per a ell era tot el que necessitava un poquet d'ajuda i compassió.
Per exemple, quan va arribar a Madrid, li van furtar la bossa que tenia amb els diners. Això va ser un colp molt fort per a ell perquè sense diners no podia fer res. No tenia ni per a menjar. Però, casualment pel carrer es va trobar a un home de la seva raça que parlava el mateix llenguatge que ell. Van enllaçar una conversació i l'home li va oferir una residència temporal. Després li va trobar treball i van començar a treballar junts. Això el va salvar en aquesta situació d'una misèria completa. Però les troballes casuals no acaben ací. Durant la seva estància en Almeria, es va trobar amb un home d'origen marroquí, amb qui van viatjar junts cap a Espanya. Aquest home li va ensenyar un joc mitjançant el qual podria guanyar un poc més de diners en el bar local. També el porta en un lloc on pot dormir amb ell, convertint-lo en la seva residència temporal Hristo Mladenchev

Racisme. En aquesta pel·lícula, destaca molt el racisme, el primer cas és quan treballa a l'hivernacle de Almeria. Unes xiquetes li diuen a ell i a un company marroquí que pujen al seu pis, elles volien estar amb ells, però no volien dirlos-ho. Un altre cas és quan Alou de Al final d'aquesta escena, quan Alou surt del bar enfadat, li diu a crits que no el va a contractar ningú i que solament serveixen per crear problemes. Un altre exemple en Lleida,quan entra a un bar li demana una Coca-cola al cambrer i no li fa cas, seguix parlant amb uns altres. Quan Alou està arreplegant peres i descansen, agafa una pera per a ell i per al seu amic i un blanc li diu negre, que ises peres no són per a ell i es peguen i Alou ha d'anar-se'n fóra de la ciutat. Per últim quan treballa en una fàbrica cusin roba, no tenen contracte, cobren molt poc i treballen moltes hores Jorge Rovira

Explotació Laboral. L'explotació laboral està molt present en la pel·lícula. El protagonista al llarg del film es mou pel treball, ja que va abandonar el seu país natal a la recerca d'un futur millor. Per culpa de la seua esperança i innocència és explotat constantment. En els diferents treballs que realitza li paguen diners en negre i de forma il·legal, ja que el seu sou està per sota del salari mínim fins i tot és humiliat, ja que uns dels seus caps li diu que solament pot agafar peres del sòl. En l'actualitat es pot reflectir aquesta difícil situació. Molts emigrants fugen del seu país natal buscant una oportunitat per aconseguir una vida més digna amb la finalitat d'eixir de la pobresa. Per culpa d'aquesta situació molta gent s'aprofita dels emigrants. Els amenacen amb portar-los a l'autoritat si protesten de les seues condicions laborals. Aquestes persones reben salaris mínims, el seu horari de treball és abusiu. Totes aquestes coses afavoreixen a un descontentament no sols dels immigrants, sinó també d'associacions socials que reivindiquen els drets dels ciutadans Sebastián Ramírez
  
CURS 2011-2012

Companyerisme. En aquest film podem observar com Alou pot tindre companyia en qualsevol lloc que vulga, encara que li coste fer-ho. Alou quan va a Almeria es queda sol, i és en el treball on coneix un home i se'n va a viure amb ell. Després se'n va a Madrid i es troba en el mateix cas, sol i sense res. Pel carrer veu un home que parla el mateix idioma que ell, es coneixen, viuen al mateix lloc i treballen en el mateix ofici. Més tard, quan va a un poble de Lleida, es troba a un company que venia amb ell a la pastera i com fa sempre, viuen junts amb i altres que ja vivien en eixe lloc. Finalment quan retorna a Barcelona se'n va a viure amb un company que ja coneixia, encara que en la pel·lícula no ens diu de què el coneix Laura Montalban

Racisme- En aquesta pel.lícula está molt present el tema del racisme. N'hi ha molts més però aquest és el que té més repercusió al llarg de la pel.lícula. El primer exemple és quan resideix en Almeria i treballa a l'hivernacle. Unes noies els diuen a ell i a un amic que pugin al seu pis. Clarament elles volíen estar amb ells però sense dir-los-ho. Un altre clar exemple és quan està a Lleida i entra en un bar. El dependent està parlant amb un altre client i Alou li demana una beguda. El dependent no li fa ni cas, i segueix parlant amb l'altre client. Al final d'aquesta escena, quan Alou surt del bar enfadat, li diu a crits que no el va a contractar ningú i que solament serveixen per crear problemes. Un altre exemple en Lleida, mentre estan descansant després d'haver estat agafant tot el dia peres, va al carro per agafar unes poques i menjar. El que mana de les terres l'insulta i li diu que si volen menjar que agafin peres del sòl. Com Alou té un caràcter molt orgullós, s'enreda en una lluita i es veu obligat a anar-se'n de la ciutat. Més situacions encara: quan està a Barcelona i treballa de costurer il·legal. Està considerat racisme perquè no tenen ningún tipus de seguretat social, cobrant una misèria i treballant moltíssimes hores. Jesús Albiol

D'aquest film voldria destacar els aspectes laborals que té Alou al llarg de la pel·licula. Primer Alou desembarcarà en Almeria, ahí trobara el seu primer treball. Començarà treballant en un hivernacle collint carabasses i posteriorment polvorissant. En aquelles faenes treballava a destall i cobrava en negre. La quantitat de diners que cobrava era molt pobra, a més vivia en unes cases deixades pel propietari dels hivernacles. Després de la seua aventura per Almeria, Alou va provar sort en Madrid. En la capital va conèixer un home del seu país, él li va ajudar a encontrar un hogar. Aquest lloc era una habitació d'una pensió on convivien un nombrós número d'immigrants. En Madrid va treballar de venedor ambulant, en aquesta faena el principal problema era l'idioma. Al no saber molt bé l'idioma l'enganyaven prou. Cansat d'aquella feina  va anar a Lleida, on va treballar de collidor. En aquell treball no va durar molt ja que va tindre una baralla amb el cap de la quadrilla perquè va tractar Alou amb discriminació. Això el va enfadar molt i se'n va anar. En aquell poble vivia en un rajolar abandonat en condicions infrahumanes on només hi havia un sostre per a resguardar-se. Després del seu pas per Lleida  va anar a viure a Barcelona. Allí va entrar en un taller tèxtil on  treballava a fosques i sense contracte. Per últim va traballar en les deixalles; un treball on no guanyava molt de diners.
En conclusió tots els treballs d'Alou van dependre del lloc geogràfic on es tobava,. En tots cobrava molt poc. Ángel Alarcón

Evolució lingüística Alou arriba sol a Almeria, sense conèixer la llengua del que per a ell serà el seu país durant una llarga temporada. Allí coneix un xic que no parla la mateixa llengua que ell però que gràcies als signes aconsegueixen entendre's prou bé. Sembla que Alou en arribar allí te prou dificultats i en alguna ocasió pareix que es senta malament per no saber com expressar-se però ho aconsegueix i estableix una relació molt estreta amb el seu company, i gràcies a algunes paraules que li ensenya el seu amic pot arribar a comunicar-se millor.
Quan Alou arriba a Madrid encara no parlava del tot bé i confonia molts termes , el xic que es troba allí li ofereix un treball de venedor ambulant de joies i altres objectes, el xic li ensenya el que ha de dir perquè ell no sap tampoc el significat que tenen els diners, li ensenya que ha dee dir 3.000 pessetes i estan una estona practicant; al principi li costa un poc aprendre-ho però finalment ho aconsegueix. Finalment quan ha d'eixir al carrer a vendre el primer dia li costa prou i inclòs li furten alguna cosa, però al cap del temps la seva llegua va evolucionant i gràcies a això aconsegueix que el seu treball vaja millor. També veiem que el seu amic l'ajuda a aprendre algunes paraules com en l'escena en la que estan al pis i comença a ploure, li ensenya la frase: "esta lloviendo, llueve" i després ell comença a repetir-la i s'adona del significat que té.
En Lleida es desenvolupa molt millor Alou ja coneix la llengua perfectament i veiem una clara evolució que no es gens comparable amb el principi, aquesta evolució li serveix per a entaular conversacions amb gent que no coneix i diverses relacions socials.
Finalment a Barcelona si que hi ha una evolució completa aconsegueix conjugar millor els verbs ja que al principi li costava un poc, cosa que ocorre amb molta gent que ve de l'estranger i confon els verbs i l'ordre de les oracions.
En conclusió cal dir que aquest film ensenya moltes coses i en particular el tema de l'evolució lingüística veiem una clara relació amb la realitat, és molt dur anar a un país on no parlen la mateixa llengua que tu i no pots saber el que diuen ni expressar-te conforme tu vols. Però una vegada ja entens i parles eixa llengua pense que et sents realitzat amb tu mateix. Beatriz Hidalgo


En les cartes d'Alou s'abusa molt dels immigrants i els paguen molt poquet. També els propis companys s'exploten a ells mateixos. Per exemple en el treball de la triple B (Bueno, Bonito, Barato). El company l'utilitza perquè ven molt. En el de l' hivernacle Alou treballava molt i el sou era més o menys bo, però si es ficava malalt no tenia seguretat social. En la pera llimonera sols podien menjar peres del terra i també si es ficaben malalts els tiraven al carrer i no tenien seguretat social. Paula Pérez (2n d'ESO)

Hipocresia i racisme Quan Alou estava en Almería, ell i un amic van conèixer unes xiques que els van convidar a casa, però aquestes no volien que el veïnat s'adonara de que anaven a dur a casa a dos homes negres. En Madrid, Alou treballa en el negoci de "bueno, bonito y barato". Quan Alou entra en un bar per  vendre rellotges, uns xics intenten furtar-li un rellotge i es riuen de ell. Després va anar a Lleida a treballar com a collidor de peres. Va anar a un bar a prendre's una Coca-Cola i el cambrer no va voler atendre’l i l'ignorava, Alou va decidir agafar la beguda per ell mateix i deixar-li les monedes damunt la barra. El cambrer va mostrar signes de racisme dient-li que el immigrants només donen problemes. Un dia, després de collir peres, Alou volia agafar una pera per a menjar-se-la però el cap de les terres li va dir que només podia agafar les peres que estaven a terra, però no les que acabava de collir. Alou es va enfadar moltíssim i es va barallar amb ell. Alou es va enamorar de Carmen, al principi el pare de Carmen no mostrava discriminació cap a Alou, però quan es va adonar que ambdós s'havien enamorat, ja no li pareixia tan bé que la seua filla estiguera amb un home negre. Açò demostra que moltes vegades la gent és racista encara que no ho parega clarament. El pare de Carme era "amic" d'Alou fins que es va adonar que la seua filla no podia estar amb un negre per el què diran. Vivim en una societat molt hipòcrita en la que les aparences i "quedar bé" són més importants que altres valors. Tamara


Vivenda Alou viu en diferents llocs al llarg del film. Al primer lloc que arriba després de baixar de la patera es Almeria, on viu en un pavelló amb més gent amb les mateixes condicions que ell. Després d'haver passat uns dies en Almeria decideix anar-se'n a Madrid per a vore si tenia  mes possibilitats. En aquest cas viu en un pis llogat però aquest pis era compartit amb molta gent com ell, immigrants que sols buscaven treball. Després se'n va anar a un poble de Lleida i dorm en un rajolar abandonat amb molta més gent. Finalment se'n va a Barcelona per a  trobar-se amb el seu antic amic, en aquest cas ja vivia amb menys gens ja que vivia amb el seu amic i la seva dona. Al llarg del film em vist com Alou viu en diferents llocs. A Barcelona aconsegueix habitar un pis on sols viuen tres persones i Alou te la seva pròpia habitació. Sara Kedar

Amor prohibit: Alou i Carmen es coneixen en Lleida quan Alou entra en el seu bar per a jugar a les dames i guanyar diners. Després ell se'n va a treballar cosint i amb la xatarra a Barcelona. Més endavant Alou torna a Lleida amb Carmen, i el pare de Carmen li diu que s'oblide de la seua filla que no vol que estiga amb ella i Alou se'n va a Barcelona una altra vegada. Més endavant Carmen va a Barcelon amb Alou i està amb ell alguns dies i torna a Lleida amb el tren. La policia deté Alou i el deporten al seu país i no torna a veure a Carmen. Però ell vol tornar... Javi Alarcón

Explotació laboral En aquest film caldria resaltar els treballs de Alou, com intenta mitjançant l'esforç, millorar en el treball i aconseguir cada vegada guanyar més diners, també intentar millorar els drets dels seus companys acudint a una manifestació per a reivindicar els drets que no tenen. Alou intenta traure's la nacionalitat espanyola, però no ho aconsegueix. Per això té tant d'orgull, perquè considera que el tracten malament i mai no volen fer-li un contracte de treball.
 
Diners. Alou sols té un únic propósit, guanyar diners per a tornar al seu país d'origen, de com va progressant en el treball. I per això té diversos treballs, pel dia va a buscar deixalles i per la nit va a cosir en un taller.
 
Amor El protagonista està enamorat de Carmen, una xica que va conèixer a un bar de Bell-lloc d'Urgell, a Lleida, però el seu pare s'oposa a aquesta relació i mentre estan jugant una partida a les dames, el pare li diu a ell que deixe a la seua filla en pau i que no vol que estiga amb ell, però ell no li fa cas i ells continuen la relació, mentre el seu pare no pot fer res per a evitar-ho. Pablo Trigueros

Discriminació. En el film "Las cartas de Alou" el protagonista arriba a Espanya d'un país d'Africa i viu la discriminació per part d'alguns espanyols. Alou, de vegades, els envia als seus pares una carta contant el que viu en Espanya. Quan està en Madrid li roben la borsa i ningú en el carrer li fa cas, Però un altre negre el porta a una pensió pastera on la patrona els parla com si no tinguessen els mateixos drets.
En Lleida reconeix a un dels hòmens que anava amb ell en la pastera i el porta a un bar on coneix a Carme una xica blanca que li agrada i fins i tot arriba a eixir en ella: Treballa collint peres i el seu cap els tracta com animals dient-los que mengen les peres del terra Alou es cabreja i li pega en una pera al braç; això fa que el tiren del treball i ha d'anar-se'n a Barcelona. Allí troba el seu amic que el fica a treballar en un taller de cosir però no li donen contracte i es busca un treballa recollint deixalles, pero tampoc aconsegueix papers. Després participa en una manifestacio pels drets dels inmigrants. El seu amic aconsegueix un cotxe i porta  Alou a Bell-lloc d'Urgell per a vore a la Carme, però el pare de la seua novia li diu que no s'acoste a ella. Alou continua exint amb Carme però en l'estació la policia el deté i el deporta a Àfrica però desprès torna per a reprendre la seua vida en Espanya. Alejandro Ocaña

Racisme A Alou el rebutgen per ser negre, al treball, a l'hora de prendre's una Coca-cola, en qüestió de comprar alguna cosa o de vendre el volen timar, en el llogament... Quan Alou vol prendre's una Coca-cola no li fan cas per ser negre i li diuen que per a ells no hi ha lloc en aquell poble. En el plan laboral quan vol menjar-se una pera, el cap de quadrilla li diu que agafe les pomes del terra, les podrides, perquè les bones no són per a ell. En el pla amorós el pare de la Carmen li diu que s'allunye de la seua filla perquè vol que ella siga feliç i considera que ell no la pot fer feliç ni te res per a oferir-le. Al lloguer ningú li ofereix una mà quan li fa falta; tan sols l'ajuden els de la seua raça. També, quan vol vendre a Madrid rellotges una xicona s'amaga un rellotge i l'intenta furtar.
Ser negre té molts desavantatges per a la gent que és racista. Tots volen pagar menys i que treballe més. Però també hi ha bona gent que el vol ajudar oferint-li un bon salari, li parla molt be, l'intenta ajudar, li ofereix un lloguer i intenta fer-li la vida més bonica perquè tal vegada ells també ho han passat malament i volen ajudar-lo. Lorena Micula

L'explotació laboral En aquest tema els espanyols s'aprofiten dels immigrants, i els immigrants, com volen guanyar diners per a enviar-lo als seus familiar que estan en Àfrica, fan tot el que els diuen. Aquest fet passa en quasi tot el film: treballa sense papers en tots els llocs, passa en Almeria quan treballa en l'hivernacle, a Madrid on treballa en les 3B (bon, bonic i barat), a Lleida on treballa de collidor de peres i per ultim a Barcelona on es guanya els diners cosint de nit. Després quan va amb un xic a la oficina de treball a fer els papers legals  no li'ls volen fer perque és negret. (tampoc és això!) Andrea Gas 

Racisme  Una de les escenes que mes poden cridar l'atenció és aquella en la que el cap de colla d'Alou no li deixa menjar dels fruits que estan en bones condicions i només li donen la possibilitat de menjar d'aquelles que estan en males condicions, fins i tot podrides. Potser en aquesta escena és en la que Alou es dóna compte del verdader racisme del qual s'envolten totes aquelles persones que arriben des de molt lluny nomes per a guanyar un poc de diners per a poder sobreviure i no morir de fam. Açò de migrar moltes vegades port resultar inclús pitjor que quedar-se al seu país ja que quan arriben al seu destí es troben sols i sense quasi diners ja que s'ho han gastat amb les màfies per poder viatjar fins al seu destí. Encara que a molts immigrants els ocorre açò, el nostre protagonista de la pel·lícula podria ser una excepció ja que gràcies al final cíclic que mostra "Las cartas de Alou" (que acaba de la mateixa manera con comença), perquè ell desitja tornar a Espanya per a quedar-se a viure allí, ja que li havia costat molt formar tot allò que habia construït en aquest país, com per exemple, l'amor o les grans amistats. Cristian Sánchez



 
Companyerisme. En aquesta pel·lícula podem observar molt bé com predomina el companyerisme en tots els llocs que va. Quan Alou va a Almeria, es troba sol, sense ningú, però en el treball coneix un home i se'n va a viure amb ell. Quan va a Madrid també està sol i sense ningú. Quan va pel carrer passejant i buscant alguna cosa que fer, troba un home que parla el mateix idioma, s'apropa i es coneixen. Acaben vivint en el mateix lloc i treballant junts. Quan va a Lleida és troba per casualitat a un amic que va conèixer a la pastera, i va anar a viure i treballar amb ell. Al final, quan torna a Barcelona se'n va a viure amb un amic que ja coneixia de fa temps. Sara Segura

En aquesta pel·lícula un dels temes que més destaca és la pobresa, On més destaca és en Madrid, on es dedica a la Triple B. Aquest treball tracta de vendre productes per un preu baix,  i es pot trobar en moments de racisme i solitud. En Almeria, treballa en la collita a l'hivernacle, on el tracten prou bé i li ofereixen un habitatge on vivia amb altres immigrants. El salari no era molt alt, però no estava malament del tot. Quan va a Lleida, treballa en la collita de la pera, el tracten malament, i els salaris són baixos, però Alou no deixa que el tracten així i usa la violència contra el seu cap, perquè no li deixava menjar peres bones. Després va a Barcelona, on treballa en el taller tèxtil del seu amic, però també decideix treballar en les deixalles, per a guanyar un salari extra. Com que era un treball il·legal no li donen els papers i la policia l'envia de nou cap al seu país. Finalment, torna a Espanya i es tanca aquest cicle, de la mateixa forma que comença.Víctor Blanch

Discriminació: En aquest film veiem molt bé un dels grans problemes de la societat; la discriminació.
El protagonista de la pel·lícula, Alou, arriba a Espanya d' Africa. Passa per moltes situacions difícils. Quan arriba a Madrid li furten la bossa, ho perd tot. Es troba amb un altre home negre, el qual li dóna refugi a la pensió on ell es queda.
En Lleida es troba amb un amic que ell coneixia de la pastera i aquest el porta a un bar a jugar a dames i coneix Carme, una xica blanca de la qual s'enamora i comencen a eixir, cosa que al pare d'aquesta no li agrada gens per les condicions de races. Mentrestant es guanya la vida treballant collint peres, on rep molt mal tracte per part del seu cap de quadrilla, tant ell com els seus altres companys. Per desgràcia d'Alou, el tiren del treball perquè aquest es cansa del comportament que té el cap amb ells i en un atac de ràbia es cabreja i li tira una pera al braç. Com a recurs se'n va a Barcelona i un amic seu li dóna treball cosint i després treballa recollint deixalles, però en cap dels dos llocs aconsegueix papers. També participa en una manifestació d'imigrants, defensant els seus drets.
Una de les vegades que anava a vore a Carme, en l'estació un policia el deté i el deporta de nou a Àfrica, però torna a Espanya una altra vegada per a reprendre la seva vida junt amb Carme. Belén Morillas.



LES CARTES DE 2nA
L'alumnat de Compensatòria s'ha posat en la negra pell d'Alou i ens aporta unes sentides cartes amb les experiències viscudes.
Noemi
Estimats pares: En aquesta carta no dic bones notícies. He estat amb Carmen en un hotel i després l'he acompanyada a l'estació del tren. Quan ella ja se n'anava, dos policies s'han trobat amb mi i m'han demanat els papers, però com no els tenia m'han portat al calabós amb molta gent estrangera que no té papers. Ens han dit que ens portaran a Àfrica en un avió. Quan passe uns dies ja estare alli. Però no uns preocupeu perquè estic bé. Ja he pensat que quan torne i passe uns dies viatjaré una altra vegada a Espanya per retrobar-me amb Carme que estara preocupada.
Adéu, en uns dies ja estaré per allí. Un beset d'ALOU.

Sebastián
Estimat pare: T'he de donar una mala i una bona notícia . La bona notícia és que vaig a tornar a Senegal perque m'han deportat, la mala notícia és que no he aconseguit el contracte de treball. Ho he passat malament perquè m'han fet entrar a un calabós després de deixar a Carmen en la estació de tren. Estic un poquet desanimat però com he aconseguit bastants diners no em preocupe perque vaig a tornar per Carmen a escomençar una altra vegada. Besets del teu fill Alou 
 
Miguel


Estimada mare: Quan estaven davant de la platja d'Almeria ens van baixar en una pastera. La gent, desesperada, va baixar amb molta pressa de la pastera. A la matinada me'n vaig anar a buscar treball i vaig treballar a recollir carabassetes. Vaig trobar un amic i vaig dormir uns dies amb ell. Per la nit vam anar a la discoteca. Vaig conéixer unes xiques molt simpàtiques. Quan me'n volia anar a Madrid el meu amic em va regalar una camisa. Quan vaig arribar a Madrid em van robar la motxilla i dins ho tenia tot. El amic meu de Barcelona em va aconseguir un treball de nit en un garatge fent samarretes. Miguel 2nA



Juan Ignacio
Estimada mare: Quan vaig aplegar a les costes espanyoles vaig baixar del vaixell en una pastera. Pel camí va caure un home a l'aigua. Quan aplegàrem a la platja d'Almeria vaig conéixer un home que en va portar a treballar a recollir carabassetes. Quan vaig aconseguir diners vaig anar a Madrid en autobús, vaig aplegar a l'estació on em vaig adormir i en van furtar tots els diners. Conegué un senegalés que em va portar a treballar a la bbb (bo, bonic i barat) on vaig conéixer el que significa aigua, aigua!! 

Marina
Estimada mare.
He passat l'estret i he estat en molt llocs diferents. He tingut moltes experiències que, de segur, no vaig a oblidar. Quan vaig passar l'estret vaig perdre un bon amic en la mar. He anat a molts llocs. He estat en Almeria on he treballat en un hivernacle i he estat dormint en una caseta pastera, i a Madrid que vaig treballar pel carrer dient "bo , bonic i barat". Vaig estar en un pis pastera. De camí a un altre lloc vaig trobar al meu amic que vaig perdre en el mar, vam anar de camí a Lleida. Vam treballar recollint peres i vaig conéixer Carmen. Vam anar a Barcelona i vam treballar per les nits cosint samarretes. Van ficar-nos en un pis rellogat i vaig traure un calentador i del gas aquell el meu company de pis va morir i, després, em van deportar,  però vaig  tornar ací perquè necessite vore a Carmen. Espere voret prompte : ATT:Alou


Joel
Estimada família.
Vaig viatjar a Lleida, després allí vaig conéixer un marroquí que m'ensenyà a jugar a les dames, i em deixà dormir amb ell en el seu lloc, en un forn abandonat. Jo treballava a la fruita, però tingué un problema amb el meu cap de colla, m'acomiadaren del treball.  Conegué una xica que es diu Carmen. Vaig tornar a Barcelona i vaig trobar Mulai, em deixà treballar en un taller cosint roba de nit, pel dia treballava en un escombrer per poder tindre els papers. Després vaig visitar a Carmen i vaig tornar a Lleida. Quan vaig arribar a casa després de la visita a Carmen, trobe al meu amic ofegat per una fuita de gas que produeix una estufa vella, després el vam enterrar.

de:Alou








Susana







Estimada mare:
En aquesta carta, t'he escrit tot el que m´ha passat fins ara. El meu amic va morir intoxicat pel gas de l´estufa. La meva novia Carmen se'n va anar de Barcelona amb tren, i va vore com els policies em vam detindre. Vaig anar al calabós i la policia es va encarregar que els imigrants tornarem al nostre país. Mamà, prompte estaré per ahí però després tornaré a vindre perquè he deixat  Carmen preocupada i, a més, estic molt enamorat d'ella. Fins prompte. No et preocupes.
Besos dels teu fill Alou.







Julen







Estimada mare:
Quan vaig passar l'estret érem molts. Vam aplegar a la costa d'Almeria. Allí vaig conèixer un amic i vam anar a treballar a un hivernacle a per carabasses. Per la nit vaig anar a una discoteca, m'ho vaig passar molt bé perquè vaig conéixer una xica. Vaig anar a Madrid i em vaig adormir i em van robar. Quan em vaig despertar no tenia res. Vaig trobar un amic de Senegal i vaig treballar amb ell de BBB. Quan em vaig avorrir me'n vaig anar a Barcelona i allí vaig trobar Mulai, el meu amic. Em vaig quedar a sa casa i ell em va donar un treball que era nocturn, cosia samarretes i quan vaig fer una samarreta li la vaig regelar a la meua novia Carmen. Mulai i la seua dona van decidir anar-se'n a una altra casa i em van deixar la casa a mi i a un altre amic meu. Vam vore neu que mai havíem vist. Vaig trobar un altre treball en un escombrer i vaig agafar una estufa vella i el meu amic que vivia amb mi es va morir amb la estufa perque es va dormir i va tragar gas i el vam enterrar. Quan Carmen se n'anava a Barcelona amb tren em van detindre per no tindre documentació i em van portar a Senegal.. però ja he tornat.






Jonatan

Hola mare:
Vaig creuar l'estret amb una zodiac cap a la platja d'Almeria. En Almeria vaig treballar en un hivernacle recullint carabasses. Per la nit vaig anar de viatge en autobus a Madrid. Quan en vaig despertar m'havien furtat totes les meues coses. Però vaig trobar un treball de "bo,bonic i barat". Després vaig viatjar a Barcelona. Després en vaig anar de viatge a Lleida, i vaig conéixer Mulai, un xic marroquí, que viatjava amb mi en la pastera. Vam jugar a les dames. Després els dos vam treballar en la fruita. Vaig conéixer Carmen i em vaig enamorar. Vaig treballar fent samarretes i li'n vaig regalar una. Per la vesprada treballava en la escombrera i vaig agafar una estufa; la vam areglar pero perdie gas i el meu amic es va dormir en l'habitació amb l'estufa encesa i es va morir.







Cristian 







Estimada familia:
Ja he arribat a Espanya. Quan estàvem en l'estret vam baixar del vaixell i vam agafar una pastera i vam arribar a la platja d'Almeria. En Almeria vaig estar treballant en un hivernacle i dormia en una caseta pastera. D'Almeria vaig anar a Madrid amb autobús, en Madrid vaig conéixer un senegalés i vaig anar a viure on vivia ell, a una pensió pastera i vaig estar treballant de "Bo,bonic i barat". De Madrid vaig anar a Lleida. En un poblet de Lleida vaig trobar-me el marroqui que venia en la pastera. Vaig estar vivint en un rajolar reconvertit en vivenda amb el meu amic marroqui. Vaig estar treballant de collidor de peres. tambe vaig conéixer a Carmen. De Lleida vaig anar a Barcelona a vore si veia al meu amic Mulai. 

Pablo

Estimada família:
Vaig arribar a Espanya. He tingut sort d'arribar encara que un home que anava en la pastera es va caure al mar. Vaig estar en Barcelona i vaig tindre un treball per les nits, era de cosir i deixalles. Durant tot aquest temps m'ha pasat de tot. Vaig conéixer Carmen, una xica que treballa en un bar de Lleida, encara que el seu pare no em vol. He treballat en més llocs a recollir peres, per exemple. Ara mateix estic vivint en un pis. Vivia amb un amic però per desgràcia es va morir amb una estufa. Ara la policia ens vol deportar a tots els il·legals cap allà un altra vegada. De fet, ara mateix estic en l'avió, us envie aquesta carta perque vaig a tornar amb un altra pastera a Espanya. UN ABRAÇ A TOTS, ALOU.
Ayelen 







Estimada mare
Vam passar per l'estret en una pastera a la platja d'Almeria. En Almeria vaig treballar en un hivernacle. Una nit vaig anar a una discoteca amb un amic i vaig conéixer unes xiques.  Al dia següent anava a Madrid i el meu amic em va regalar una samarreta. Vaig anar en autobús a Madrid i em vaig dormir a l'estació i al dia següent no tenia les meues coses.
En Madrid no coneixia ningú fins que vaig vore un senagalés i em va demanar que dorguera a la seua casa i que treballe en la "BBB". Al dia següent vaig anar a Barcelona en busca del meu amic Mulai. Vaig anar a Lleida i vaig trobar al marroquí i em va ensenyar a jugar a les dames. En un bar vaig conèixer una xica, Carmen, i em vaig enamorar d'ella. Vaig treballar en la fruita i un dia vaig barallarme amb l'encarregat i vaig haver de tornar a Barcelona.
Alli vaig treballar de cosir i de recollir deixalles per a tindre els papers. Em vaig quedar amb un amic a una casa i es va morir perque jo havia trobat una estufa i perdia gas.
Un dia Carmen em va visitar i quan tornava va anar la policia i em va detindre i em va deportar.
 
Noelia
Aquesta pel·licula m'agrada molt perquè Alou és un xic que és social i no li agrada que el discriminen per ser negre.








Estava en el vaixell i com havien de passar per l'estret per a anar a Almeria, vam agafar la pastera . Uns del que anaven en la pastera va caure i ja no van poder salvar-lo. En Almeria vaig treballar en l'hivernacle recollint carabassetes. Per la nit vam anar a la discoteca amb un amic que vaig conéixer i en la discoteca vaig conéixer a 2 xiques. Li vaig dir al meu amic que me n'anava i em va regalar una camisa de record. Vaig agafar el tren i quan vaig aplegar a l'estació d'Atocha em vaig quedar a dormir a l'estació i quan vaig despertar m'havien furtat les coses. Estava solitarí fins que vaig trobar un altre senegalés, treballaba en BBB.
Vaig anar de viatge a Barcelona en busca de Mulai i vaig anar a sa casa i estava la seua dona amb la filla. En Lleida vaig treballar recollint peres.

3 comentaris:

  1. En les cartes d'Alou es més important {per a mi } són els diners que apareixen al transcurs de la història. Un punt important en d'aquesta història es quan Alou està a Madrid y se dorm , però quan se desperta se troba que li havien furtat la bossa que dins contenia els diners que havia aconseguit a Sevilla. Això mostra que no ens podem despistar quan estiguem a un lloc desconegut.

    ResponElimina
  2. En la pel·lícula Alou fa molts amics. Un d´ells el va conèixer en la barca i al llarg de la història es tornen a vore, i un altre es Mulai, que era l´amic que li va dir que tenia un treball per a ell i amb la seua dona,tambe es va fer amic. I al llarg de la seua pel·lícula va fer poc a poc molts amics,i fins i tot es va enamorar i també un amic que vivia amb ell al pis va morir per una estufa.En conclusió Alou va fer molts amics al llarg del film.

    ResponElimina
  3. Cartas de Alou: diners
    En aquesta pel·licula Alou intenta guanyar diners per a legalitzar els seus papers.Quan va arribar a Almeria va treballar il·legalment en el hivernacle durant setmanes, fins que un va decidir anar a Barcelona perquè el seu amic Mulai li va prometre treball. Va anar a Madrid i el van robar la bossa. Es va trobar a un negre com ell i li va ensenyar a vendre "bo,bonic i barat" en la qual cosa va estar treballant. Després, va anar a Lleida per a treballar de recol·lector de peres fins que el capatàs li va dir negre i ell li va pegar. Després , va anar a Barcelona i el seu amic Mulai li va prometre treball i li el va donar en un taller il·legal de costura per la nit fons que el van tirar al seu país "deportar".

    ResponElimina