dissabte, 29 de desembre de 2012

LLUNA AL PLE. Lluna vella de desembre

Dictats de la natura (6) Enguany és la tretzena lluna vella, recordeu les dues d'agost. Bo, al cap i a la fi, és la mateixa, però mai no és igual, com tampoc la mar, ni el capvespre ni la nit.
Diuen que és mentidera però innocent no ha deixat de fer el seu ple aquest 28.
 
 
He trobat un llibre antic, 'Tornem a viure', lliure traducció d'un Savoir revivre francés, on ens aconsella 'feines a efectuar' en aquesta lluna:"Sembreu les plantes de fulla (enciams, cols, espinacs...). Sembreu plantes de bulb (ceba, all, ceballot, etc). Recolliu les granes, arrels de bulb i tubèrculs destinats a la reproducció". A banda dels afeccionats de sempre, si el Rajoy segueix la marxeta no estaria malament que tots anareu esmolant l'aixada.
 




 

dimecres, 26 de desembre de 2012

NADALETES AMB LLETRA (per encetar un bon any)

Les nadales són cançons d'aquestos dies i les nadaletes, ho recordeu, precioses flors d'hivern. Em van dir, a cau d'orella, que s'enyoraven per allò de no tenir cap lletra, com les seues germanes cantades.

Són nadaletes joganeres, 'aparaulades'. Cadascuna enceta el desig que més estimeu. Només hi resten, però, poques lletres: una I d'independència, la U d'unió, la N de natura, la T de treball (encara que, cansats, es desitge per als altres), S de sort i una L'. Sí, amb l'apòstrof perquè hi pugueu iniciar qualsevol mot amb vocal, com L'amistat.
Bon any!

dijous, 20 de desembre de 2012

AIGUA (2). Jaime i Julen (50é aniversari DCVB)

L'aigua també representada al nostre institut.



Si sabeu d'altres films, cançons o literatura en català que porte el mot aigua al títol, envieu-ho a 'comentaris'.

FOTOGRAFIES

Llegint vora l'aigua.

L'aigua moguda distorsiona la imatge.

Sentint el tacte de l'aigua.

No hi ha res com escoltar l'aigua.

L'aigua reflectida amb el sol sembla neu.




Cançons

Osmani Garcia Ft. El Principe Y Damian - Agua 

 

 



Elena Gadel-Aigua 






Elis Regina i Antonio Carlos Jobim-Aguas de Março




Camaron de la Isla i Paco de Lucia - Como el Agua





Pel·lícules


THE WEIGHT OF WATER(2002) TRAILER

 

 

Any: 2000 Director: David Corsellas

WATER FOR ELEPHANTS

 

 

Any: 2011 Director: Francis Lawrence





Literatura

Aigua-marina (Josep Maria de Segarra)
Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.


 Dites sobre l'aigua

L'aigua bruta no pot ser rentada
L'aigua d'agost, fa espès el bosc L'aigua de juliol omple el cossiol
L'aigua de juliol no té consol
L'aigua del matí que no et faigue perdre el camí
L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut
L'aigua fa fang, el vi fa sang
L'aigua fa la vista clara
L'aigua per on passa banya
L'aigua troba sempre una sortida


dimarts, 18 de desembre de 2012

MANIFESTACIÓ A CASTELLÓ. Les Normes del 32 i tantes coses

Massa coses demanaven ser-hi: el 80 aniversari d'aquelles normes que recolzaven la unitat de la llengua catalana, la desitjada amnistia per a una televisió segrestada, els atacs wertians a l'ensenyament... 
I va vindre gent de València i de més al sud. I la gent que es trobava primer als aplecs, i anys més tard a Carrefour, es retroba ara a les manifestacions.
Uns diuen que molt pocs per als que haurien de ser, uns altres agraeixen que, després de tantes manis, encara hi siguen. Així que els assistents van d'uns centenars a unes desenes de milers... 
Comptat i debatut, els carrers de Castelló van dansar amb la gent que encara somia ser poble.



Gràcies imatginatives a Joan Rubert per aquestes fotografies

dilluns, 17 de desembre de 2012

ALFAROS PEL MÓN. Torsimany de metalls

Se n'ha anat l'escultor, però ens resta la seua obra escampada arreu del planeta. Trobar, en qualsevol ciutat més o menys llunyana, una plaça o era de xarxa viària ornada amb un esclat metàl.lic d'Andreu Alfaro és una d'aquelles coses que, vés per on, ens fa sentir valencians, sabedors d'una cultura catalana universal.
Us proposem que ens trameteu imatges d'escultures d'Andreu Alfaro que heu pogut trobar en els vostres viatges o bé coneixeu del vostre poble, o del poble veí.... Dos de cada, perquè les obres d'Andreu tenen el moviment de la volta i guaiten als vents del món. I, posats a demanar, si hi ha alguna figura humana prop ens pot ajudar a saber-ne les dimensions. 
BARCELONA

Al port de Barcelona. Foto d'Elvira Safont

Vista bella d'aquest Alafaro. Elvira Safont (Barcelona)

Grans, les dimensions d'aquest Alfaro, a port de Barcelona
MALLORCA
Al Parc de la Mar, vora la Seu (Mallorca)

Al Parc de la Mar, guardada per l'Almudaina (Mallorca)
GIRONA
Pepa Sardanyes, des de Girona ens envia aquesta Escultura per Europa

Escultura per Europa. Girona (Pepa Sardanyes)
MADRID



Javier, un amic, ens envia des de Madrid dues mostres d'Alfaro. 


 Un món per a infants és el títol d'aquesta escultura situada al Museo  de escultura al aire libre de la Castellana.(Madrid)

Puerta de la Ilustración (Madrid)

BORRIANA

Alfaro a Borriana (foto Vicent Pasqual)

Una de les característiques de les obres d'Alfaro, el canvi formal en variar la perspectiva. (Borriana, Vicent Pasqual)


MAINZ (ALEMANYA)
Lebenskraft. Mainz (Alemanya)


La força de viure. Mainz (Alemanya)

VALÈNCIA


Penell de l'Octubre, seu d'ACPV (València).

Foto de Cristian Cachafeiro (2012)




Tots els anys, l'alumnat de batxillerat es reuneix als peus d'aquest penell que creua tot el pati d'El Siglo (avui Centre Octubre d'ACPV) per escoltar Pepa Alòs.




L'amic Amat ens envia aquesta obra d'Afaro situada al Campus dels Tarongers de la Univeristat de València. Fou cedida per l'escultor a la universitat i s'hi troba des del 2011

Adam i Eva. València (Andreu Alfaro 2000)
 

A València s'amaga el sol darrere unes muntanyes d'Alfaro

Avinguda d'Aragó, en girar cap als cinemes Babel (València)



ANDREU, AMIC

Raimon, 1978

Andreu, amic, torsimany de metalls
d'on ha vingut la força i la vida
que retrobem en la teua escultura.

Dels ponts del riu i de les pedres velles,

dels clars matins, de la llum dels baladres,
dels teus dos peus de passejades dòcils.

Carrers estrets i espais poc metafísics,

tot l'entrellat d'una ciutat difícil,
indiferent i secularment puta.

Del llom del gos la majestat domèstica,

l'angle feroç de vertical segura,
essencials virginitats remotes.

Andreu, amic, torsimany de metalls,

eròtic cast de fusta ben antiga,
arribes tu on la paraula es trenca.

De ferro vell i de mesura insigne

-germans de crit- t'he fet aquest poema,
Andreu, amic, torsimany de metalls.




VERD I BLANC. Anja Koehler (Alemanya)

Des d'Alemanya, una amiga i seguidora d'Imatgies ens ha tramés aquestes fotografies que contrasten amb el ponent del nostre cap de setmana.
Gràcies Anja.
 


 

dissabte, 15 de desembre de 2012

TARDOR A L'INSTITUT


Dicats de la natura (5) Pocs cursos, com enguany, podem entendre la tardor i els seus grocs. Anys enrere, ho recordeu, l'arbre es despullava abans d'omplir-se dels ocres i grocs amb què s'abilla aquesta primavera d'hivern.

 
Diríeu que estem més al nord... on diuen que la gent...
 
 

El til.ler ens dibuixa un cel japonés.

i ens té parada l'estora de fulles...


 
perquè s'encete el joc de la pluja...
 
o el descans.


 
 
I relaxat i tranquil, amb molta naturalitat, posa per a la fotògrafa.
 

Amagat sota el fullam descobreixen un insecte...



Com diuen ací, un llangostí.

També la servera comença a pintar les seues fulles compostes.

L'oró, roig a Vistabella en la tardor, ens mostra el groc i la silueta precisa de la seua fulla

L'avellaner comparteix els somriures

L'arbreda de fulla caduca s'enjoia amb la companyia d'aquest grup de fotògrafs que, en properes entrades, ens regalaran els seus reportatges.
 
I encara resta, després de dir adéu a les companyes de la parra, una fulla enrojada i solitària.