dimarts, 31 de gener de 2012

MÉS A-MANTES I FLASHADES

El mateix matí que l'alumnat d'Imatgies havia desfilat davant el Bar Racons per mostrar el seu disgust pels retalls i preparar-se per l'hivern que ja arriba, aquell mateix matí, en acabar la sessió fotogràfica bàsica, com una pràctica d'enquadrament i disposició va realitzar la seua sessió lliure. Us en mostrem una selecció, de diversos autors.

Fotografies de SARA KEDAR



Fotografia d'ANDREA GAS


Fotografies de LAURA MONTALBAN







Fotografies de BEATRIZ HIDALGO


Fotografies de PABLO TRIGUEROS














 


dilluns, 30 de gener de 2012

EL FREIXE ES DESPULLA (Fraxinus sp.)

Darrere de la porteria hi ha un freixe. Sara Kedar i Xavi Alarcón n'han fet el seguiment aquesta tardor. Com que el fred no arribava, les fulles han caigut del tot ja al gener.
Per cert, eixe cava que a tots us sona, Freixenet, significa 'bosc de freixes'














COBLES PER ANAR DE RONDA
[...]
Hi ha un estel a la banda del mar
el freixe l’està mirant
abans no vegi sana i
estàlvia la llengua basca
no m’afaitaré la barba.

Gabriel Aresti
(Bilbao, 1933-1975)

LA FIGUERA ES DESPULLA

Hi ha un arbre del nostre Institut que bateja l'espai on, enguany farà 15 anys, se celebra la Primavera Literària,
 el Jardí de la Figuera.
Pablo Berbel n'ha fet el seguiment tardoral i aporta fragments del poema que Josep Carner ens regala a 'Els fruits saborosos'. Andrea Gas ha trobat un poemeta de Juana de Ibarbourou d'on també n'extreiem una estrofa.






La Figuera

Dónes, figuera, quan l'aire rutila,
bosses de mel a l'amic i a l'estrany;
mar, casa i horta coneix i vigila
la teva soca de pell d'orifany.
(...)

Josep Carner









LA FIGUERA

Perquè és aspra i lletja,
perquè totes les seves branques són grisos,
jo li tinc pietat a la figuera.
(...)

Juana de Ibarbourou

diumenge, 29 de gener de 2012

PRIMAVERA, ESTIU, TARDOR, HIVERN... KIM KI-DUK


Ja ho hem comentat diverses vegades, però no ens hauríem de cansar. Si l'estat, que tant es preocupa per la Constitució, la fera complir, en considerar les llengües d'Espanya, tal i com diu, un patrimoni de tots els espanyols, podríem trobar els DVD doblats també al català, al basc i al gallec. En tot cas, no costaria tant subtitular-les. L'alumnat d'Imatgies, que sempre segueix les V.O.S. podria llegir, no sols en castellà, també en la nostra llengua i en gallec. I podríem sentir versions en gallec, subtitulades en català...o en aranés
 Com ens agradria que el film de Kim Ki-Duk tingués la seua versió en la nostra llengua! almenys el subtítols. Per somiar que no es quede!

FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: (Bom, yeoreum, gaeul, gyeowool, geurigo, bom) 
ANY: 2003 PAÍS: Corea del Sud i Alemanya.
DIRECCIÓ: Kim Ki-duk. GUIÓ: Kim Ki-duk.
MÚSICA: Bark Jee-woong. FOTOGRAFIA: Baek Dong-hyun.
REPARTIMENT: Oh Young-soo (Monjo vell), Kim Jong-ho (Nen Monjo), Seo Jae-kyung (Xic Monjo), Kim Young-min (Jove Monjo), Kim Ki-duk (Monjo adult), Ha Yeo-jin (Xica), Kim Jung-young (Mare de la xica), Ji Dae-Han (Detectiu  Ji), Choi Min (Choi).
PRODUCTORA: Lee Seung-jae i Karl Baumgartner.
GÈNERE:  Drama. Aprenentatge i conducta




Primavera, estiu, tardor, hivern...i primavera ens conta la història d'un monjo que acull a un xiquet orfe en un monestir aïllat. Seguint en la línia de Kim Ki-Duk, predomina més la imatge que el diàleg, però, no és un aspecte negatiu ja que la fotografia del film està molt cuidada i el paisatge també acompanya. Un tema que comparteix amb Hierro 3 és dur un estil de vida completament diferent al que estem acostumats i sense possessions materials i molt austerament. Un estil de vida completament contraposat al que tenim actualment la majoria de països desenvolupats. La pel·lícula ens mostra que hi ha més formes d'aconseguir la felicitat i que la felicitat no es proporcional al que posseïm. Un dels aspectes que m’ha agradat és la relació entre les estacions de l’any i el que el film ens estava contant. A la primavera es mostra la infantesa d’un xiquet monjo, a l’estiu arriba l’amor, en la tardor el protagonista comet un acte que va en contra de la seua naturalesa, a l'hivern arriba la vellesa per al monjo i a l’altra primavera apareix en escena el monjo amb un xiquet que juga prop de ell. És, per tant, una pel·lícula amb una estructura cíclica. Crec que mereix la pena vore-la sobretot per gaudir dels paisatges i de la qualitat de la fotografia. Tamara Gómez



Aquesta pel·lícula és del director coreà Kim Ki-Duk. Fidel al seu estil ens mostra un film on el silenci diu molt més que la imatge. Com ja ens mostrava en Hierro 3 els diàlegs són curts però molts expressius. En Primavera, estiu, tardor hivern... hi predominen els paisatges de muntanya i el món rural aïllat dels luxes de la ciutat. A més la religió te un paper important en aquesta pel·lícula ja que els personatges són monjos. També m'ha cridat l'atenció els costums, són molt peculiars i a la vegada respectables ja que es la seua manera de veure el món. També apareix un element essencial en el taoísme com es la reencarnació. A més es veu l'educació estricta que rep el xiquet per part del mestre. Aquest fa al xiquet reflexionar sobre el seus actes , tant de xiquet com de major, el xic respectarà i obeïrà al mestre en tots els càstics que aplicarà. Aquest film és cíclic, es a dir, acabarà de la mateixa manera que ha començat. Ángel Alarcón

Kim Ki-Duk, com sempre, utilitza una perfecta fotografia, encara que aquest film va més enllà i tracta altres temes com l'espiritualitat, l'aprenentatge, l'amor o saviesa entre altres coses. La història ens porta per distintes etapes de la vida, mostrant-les mitjançant les estacion de l'any, la primavera com el renàixer de la vida, l'estiu com el despertar de l'amor i la tardor com la pèrdua de la innocència. Encara que aquest metratge pot arribar a ser una mica dur ens mostra com és la vida d'aquelles persones que es dediquen plenament a l'espiritualitat i com és la seua manera d'aprenentatge. Una de les coses que ens xoca, és la literatura Prajñāpāramitā, també coneguda com "Sutres de la Perfecció de la Saviesa". Es tracta d'un gènere d'escriptures del budisme Mahãyãna que tracta el tema de la perfecció i saviesa, així podem explicar perquè l'home que ha assassinat a la seua dona talla eixes lletres en la terrassa del temple, per desfer-se de la seua ira i orientar la seua ment i el seu cos cap a la saviesa. Com era d'esperar, per a Kim Ki Duk una imatge val més que mil paraules. Laura Montalban



Un del valors que podem destacar d'aquesta pel·lícula és la solidaritat. Aquesta solidaritat de la que parle es la que rep el xiquet en ser acollit per l'home en la seua infantesa. Aquest xiquet, que creix poc a poc i es fa un home, agafa exemple del seu mestre per a fer el mateix que ha rebut ell, i expressar solidaritat amb un altre xiquet una vegada a mort el seu mestre i es necessària la presencia d'una ajuda per a una mare que no es pot fer càrrec del seu fill. El xic, mentre està amb el seu mestre, aprén una sèrie de valors personals que el mestre corregeix desprès del xiquet fer-los amb certa crueltat, però és així com ell els corregirà realment amb base de sentiments des del cos de la naturalesa. Un exemple d'aquests valors és la lliçó de quan el xic nuga amb un fil i una pedra al peix, a la granota i a la serp. La serp i el peix moren degut al cansament, la granota sobreviu perquè desprès d'apendre la lliçó el xic torna a desnugar-los. La mort del peix i de la serp provoquen un pesar trist en el cor del xiquet. Cristian Sánchez

Primavera, estiu, tardor, hivern… i primavera és una pel•lícula dirigida per Kim Ki-Duk. Aquest director coreà es caracteritza per utilitzar més la imatge que la paraula en els seus films i en aquesta pel•lìcula ho torna a fer. El llargmetratge tracta d'un monjo, personatge protagonitzat pel propi Kim Ki-Duk que acull a un menut orfe i la seua tarea serà l’aprenentatge d’aquest. La grandiositat i la bellesa de l’entorn i la magnífica i cuidada fotografía aporten molt a aquest seqüència del director coreà en la qual el diàleg torna a ser el menys important. El film té un caràcter religiós important i per tant els personatges experimenten moments de gran espiritualitat i misticisme. També s’experimenten moments tràgics i moguts. La pel•lícula té diferents seqüències. La primera ens situa en la primavera, on ens presenten als personatges principals, el monjo i el seu aprenent. Viuen en un monasteri que sura en un llac ubicat a Corea. Es dediquen a meditar, recol•lectar plantes, exercitar-se… fins que un dia el xiquet estava per la muntanya i decideix nugar unes pedres a un peix, una granota i una serp. Ell es reia mentre el monjo el mirava en silenci. Durant la nit el monjo decideix nugar-li una pedra a l’esquena del xiquet i aquest quan es desperta pel matí li diu que l'allibere, però li contesta que no, fins que no allibere als indefensos animals als quals ell havia fel el mateix el dia anterior, i si algún d’ells estava mort, hauria de carregar amb una pesada pedra al cor durant tota la vida. Quan el xiquet busca als animals, es dóna compte que sols estava viva la granota i comença a plorar. Aquesta escena tracta de reflectir les conseqüències d’un mal acte i la tristesa del xiquet quan se n’adona del que havia fet.
La segona seqüència es desenvolupa en l’estiu. Una dona i la seua filla apareixen al monasteri. La filla es queda allí perquè estava malalta i necesitava ajut. L'aprenent, que ja era un adolescent, es sent atret per la filla i experimenta valors com l’amor, el cels i el plaer. En aquesta seqüència perd la inocència.
En la tercera seqüència, el monjo descobreix que el seu aprenent havia assassinat la seua esposa, i que la polícia l’estava buscant. Mogut per la ira, vol suïcidar-se, però el monjo ho impideix, i li recomana una tasca dura i llarga. Quan l'aprenent la finalitza, el monjo es sucida tapant-se els ulls i prenent-se foc en el seu bot. Uns detectius que havien trobat l'aprenent se l’emporten arrestat.
Uns anys després torna al monasteri, ja en la quarta seqüència, a l’hivern. Pensa que el seu mestre estava mort, i es dedica a la meditació i a entrenar, ocupant el lloc del difunt monjo. Una mare amb el seu fill apareixen al monasteri. Per la nit aquesta se’n va, però mor congelada quan cau al riu. L’última seqüència torna a la primavera, i veiem el mateix que al principi, un monjo que es dedica a l’aprenentatge d’un xiquet, per tant podem dir que es tracta d’una pel•lícula cíclica. Pablo Berbel

Aquest film és un poc complicat d'explicar ja que no té un argument sencer. Com bé diu el títol en cada estació passa una cosa diferent. L'estació que més m'ha agradat ha sigut l'estiu, ja que es un tros de la pel·lícula que es molt fàcil d'explicar i predomina el tema de l'amor perquè el jove s'enamora de una xica que va anar allí per a curar-se de la malaltia que tenia i van acabar enamorats. Una altra escena que m'ha cridat l'atenció  ha estat la de la tardor, en què el monjo va acabar suïcidant-se en el vaixell perquè es va quedar sol.
En aquesta pel·lícula predominen temes com l'amor, l'aprenentatge, la ira, el sacrifici, la natura... Hi apareixen animals que fan un bon paper en aquest film com la serp, que és la reencarnació de l'home que se suïcida en el vaixell. Kim Ki-Duk juga amb la contraposició del jove que fa mal als animals i després, l'altre personatge li fa el mateix per a que senta el dolor dels animals. aquest procés es una forma d'aprenentatge.
Per altra part, aquesta història també està basada en el Taoisme, una religió creada en Xina que es basa en la natura i en l'harmonia. Sara Segura

Una altra vegada Kim Ki-Duk ens ha mostrat com sols amb el silenci i una bona fotografia ens pot mostrar una pel·lícula d'allò més interessant. En aquest film  ens mostra diversos temes, entre els quals trobem: la importància del bon ensenyament, com sense anar a l'escola també es pot dur a terme una bona educació. Ho podem observar quan al principi el nen no té molts coneixements sobre la vida i al final observa com és un home madur que té coneixement sobre la majoria de les coses; la poca importància que prenen les coses materials: ho hem observat  la mar de bé al llarg de tota la pel·lícula perquè en tot moment surten coses bàsiques per a la vida res de "pijoteries" i crec que es una cosa molt important ja que estic segura que la majoria de nosaltres no ho podríem aguantar. Sara Kedar






Aquest film de Kim Ki-Duk es troba replet de recursos com imatges, música, símbols... En destacaré alguns d'ells i la seva importància que té en aquest film. El realitzador coreà ens té acostumats a que en els seus films no trobem quasi gens de diàleg entre els personatges com ja em pogut observar en Hierro 3. En canvi en aquest si que ho podem observar un poc més; sobretot parlen mes quan el protagonista es xicotet però no es massa abundant. Pense que en algunes ocasions el no parlar a estat be com quan ell es castiga a si mateix per el que ha fet o quan l'ajuden a pintar les lletres, ahí veiem que no era necessari que ell diguera res perquè ja sabíem com es sentia ell, també quan torna una altra vegada i veiem per les seves expressions que ell s'emociona i no cal que ens parle dels seus sentiments ni ens conte res mes. Típic dels films de Kim Ki Duc.
Pel que fa a la música es prou normal i pareguda en quasi totes les escenes menys en la final que eixa música ens fa saber com es sent el protagonista i el que vol aconseguir amb allò que fa. També cal analitzar que per cada estació de l'any sobri una porta que dona al llac, una manera de relacionar el principi i la fi de les estacions i el transcorregut en elles. També es centra en els paisatges, tot el film esta replet de bellíssimes estampes que hi tenen lloc a cada estació com la neu a l'hivern i eixa cascada d'aigua en plena muntanya, els arbres replets de fulles a la primavera o la verdor de l'estiu. I per això les imatges oferides pel film fan que es convertisquen en precioses , sobretot el que mes m'ha agradat es eixa caseta nevada , recoberta de gel a l'hivern i el llac i les muntanyes totes nevades.
També veiem l'aparició dels animals d'una manera significativa en la que apareixen i que com he pogut observar en Internet té diversos significats per als budistes:En la primavera veiem al xiquet xicotet i apareix el gos que indica l'inici de la vida l'honestitat i la ignorància ja que el xiquet encara no distingeix el que esta bé i el que esta malament. L'estiu ve representat per el gall que també veiem que el té solt per la casa, representa l'adolescent, la joventut i la luxúria. La tardor representada pel gat que el veiem més en el film  representa l'adult fet un home que deu d'assumir els seus pecats, és independent, ple de ràbia i odi. Després trobem la serp que representa la vellesa, immortalitat i saviesa, la serp és pacient i el que fa es abandonar la barca quan mor l'home i diguem que el que passa és que es reencarna en ell i es refugia en l'illa. Finalment es veu la tortuga que es un símbol de longetivitat, l'eterna roda en la que tots girem, és el principi i el fi, un nou cicle ha de tornar a començar. Crec que aquesta informació esta molt be perquè moltes poques persones la podem conèixer i et dones compte de per que apareixen en aquest film i així pots donar-li significat al que ocorre en cada escena i el perquè de eixe animal
Pel que fa a les curiositats cal afegir que el llac va ser creat expressament per a aquest film i que el guió esta escrit pel propi director. Em pareix un film molt bonic, que tracta d'ensenyar alguna cosa, els valors de la vida i he aprés el que vol dir cada animal en el film, cosa que em serveix per a saber millor de que pot tractar. Beatriz Hidalgo
Aquest meravellós film conta, metafòricament, les edats d'una vida al llarg de les diferents estacions de l'any. Tot comença a la primavera, on un mestre intenta ensenyar el seu alumne diferents valors molt importants per a la vida de qualsevol: la templança, el respecte per ell mateix i per la naturalesa. Una altra pel.lícula de Kim-Ki Duk que aconsegueix, per art de màgia, que les imatges parlen per si soles. No fa falta parlar molt, però s'entén tot a la perfecció. El símbol mes estrany, díria jo, és el de les portes. Representa les normes i el respecte que el mestre ensenya a l'alumne, encara que no siguen molt lògiques. Crec que també representa un passatge entre l'interior i l'exterior.
Tot comença durant la primavera, i simbolitza la infantesa de l'alumne. Durant aquesta etapa hi han dues grans lliçons que el mestre li ensenya: La distinció de les plantes virinoses i les plantes curatives i el respecte per la llibertat, el respecte gràcies al qual cadascú és com és. Aquest respecte per la llibertat l'aprén gràcies a la lliçó que el mestre li dóna en lligar-li una pedra a l'esquena, per a que es done compte que, en matar aquells animals, carreguem amb açò la resta de la nostra vida com si fóra una padra lligada al cor.


Després aplega l'estiu, que representa l'adolescència i la pasió que caracteritza aquesta etapa es manifesta amb ímpetu. El mestre ja li adverteix que la passió pot portar a la possesió excessiva. Ell trenca amb les normes i creua la porta pel costat, també deixa seure a la jove damunt l'estatua etc. Finalment, s'en va amb la jove. Així apleguen a la tardor. El mestre, ja vell, s'entera que l'alumne ha matat la seua dona, i es disposa a esperar-lo. Quan aplega, l'alumne està ple d'odi i de ressentiment, perquè, tal i com va dir el mestre, per voler posseir va acabar ell posseït. El mestre li ensenya a calmar l'esperit a través d'un exercici prou particular: Tallar el terra amb el gavinet que va acabar amb la vida de la seua dona. Açò representa l'arribada de la maduresa: pagar amb les culpes i superar la ira juvenil. Després que la policia se'n porta l'alumne a  la presó, el mestre se suïcida. Aquest suïcidi representa el seu fracàs com a mestre.

Així, aplega l'hivern. L'alumne torna i es dona compte que ell és el seu propi professor. S'entrena tant mentalment com fisicament per a poder donar solta a l'amor, ser capaç d'amar sense posseir. Una vegada aconseguit, ascendeix la muntanya amb el buda a les mans i una pedra lligada. La pedra representa la passió. I arribar al cim representa la trobada entre la passió per dominar l'estimat i  l'entrega apassionada d'un amor lliure. Jesús Albiol

Una característica que podem destacar d'aquesta pel·lícula és la soletat. També hi ha uns altres com l'amor, la naturalesa, l'aprenentatge, la ira,etc. Aquesta pel·lícula tracta sobre dos personatges que viuen en una casa que sura enmig d'un gran llac. Es crien ahí, el xiquet comença a fer-se major; arriba una xica allí a la casona on viu ell i poc a poc s'enamoren i ell se'n va amb ella a viure a un altre lloc. Al cap del temps ell torna on vivia abans i li diu que ha matat la que era la seua noia perquè l'havia enganyat amb un altre home.
Crec qué és una pel·lícula per a vore perquè transmet molts sentiments i m'han agradat molt la imatge de la natura, el paisatge i la forma en què està feta la pel·lícula. MªJosé López

El film es una història basada en el Taoisme; una religió que va aparèixer a Xina. Aquesta religió tenia com a ideals la moderació, compassió i humilitat, centrada també en la natura.  Els arbres o els animals emmarquen la història d'un aprenentatge, el qual es desenvolupa en quatre estacions de l'any. A la vegada que passen les estacions, tots els aspectes de la vida dels dos personatges, els viuen molt intensament. Això els fará experimentar moments de gran espiritualitat. Baix la responsabilitat de l'ancià, un jove perd la seva innocència amb l'arribada d'una xica, la qual necessitava curar-se. Aquesta dona descobrirà en el jove sentiments totalment desconeguts per a ell com l'amor. Belén Morillas