divendres, 6 de gener de 2012

ALS REIS, EL REI (Homofonies, 6)

Aquestos dies ventosos capgiren els sentits i ens fan veure l'eixida de sol com un capvespre. 


Si guaitem cap al sud, però, la llum és tota una altra i la neteja ventada ens apropa, més enllà de Cullera,  les serres de Corbera, Mondúver o Almirall; el Montgó, més llunyà que vergonyós, s'estima un fort mestral o una agosarada tramuntana per deixar-se veure. Avui no és el cas.  


Les corbes marines acudeixen cada matí a les Goles.


A llevant, de mica en mica, s'imposa el rei.
I el riu que sempre riu


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada