dimarts, 28 de febrer de 2012

LA NUIT AMÉRICAINE (metacinema)




FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: La nuit américaine          ANY: 1973     PAÍS: França

DIRECCIÓ:  François Truffaut         GUIÓ: F. Truffaut, Jean-Louis Richard, Suzanne Schiffman
MÚSICA: Georges Delerue                FOTOGRAFIA: Pierre-William Glenn

REPARTIMENT:  Jacqueline Bisset, Valentina Cortese, Dani, Alexandra Stweart, Jean-Pierre Aumont, Jean Champion, Jean Pierre Léaud, Nathalie Baye, François Truffaut

PRODUCTORA: Les Films du Carosse 
PREMIS: 1973, Oscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa; BAFTA, millor pel.lícula
1974, Cercle dels Crítics de Nova York, millor pel.lícula; 3 nominacions a l’Oscar (Cortese, director, guió original)
GÈNERE: Comèdia-Drama. Cinema dins el cinema



Si 'Cinema Paradiso' era l'amor per les sales del cinema, pel cinema vist per l'espectador menut, l'adolescent o l'adult de tota una època en que no hi havia televisió, La nuit americaine de Truffaut és l'amor pel cinema d'un director, d'un creador enamorat de cada moment del rodatge, de cada ratlla d'un guió, de la pell de cada personatge que crea el món fantàstic del cinema. Estem davant d'un film que parla sobre el cinema i la manera com es crea (metacinema?)
L'alumnat d'Imatgies ens parlarà del paper de cada personatge, en el film de Truffaut i en Je vous presente Pamela, la pel.lícula que roden dins aquest film... nines russes. Un altra part de l'alumnat comentarà les fotografies que apareixen penjades al full. Per això veureu l'article complet la setmana vinent, quan ja tots hagen dit la seua.

El director
François Truffaut és un dels personatges i director del film "La nit Americana". Nascut en Paris (1932-1984) fou director, crític i actor. Va estudiar en l'escola de la rue Clauzel i en el liceu Rollin, encara que no va ser un alumne molt exemplar. Va ser director de 17 pel·lícules entre una de elles "La nuit américaine" que en aquesta apareix també com al personatge de director de la pel·lícula del film, Ferrand.
El seu paper en La nit americana és coordinar i dirigir els tècnics i els guionistes; a mirar que ho tinguen tot ben controlat i estiga tot ben fet i no hi haja errades. En una seqüència ens diu que el paper d'un director és escoltar moltes preguntes i no té la resposta per a totes. I també que sempre saps com comença una pel·lícula però mai saps com pot acabar... Andrea Gas


DARRERE DE LES CÀMERES, UN DIFICULTUÓS MUNTATGE.
Després de veure "La nuit américane", tots hem pogut observar que darrere de les càmeres que graven diverses escenes, es troba un ampli ventall d'estris clarament necessaris per a portar a terme el rodatge d'una pel·lícula, de manera correcta. Quan em referisc a estris, em referisc a trípodes per subjectar la càmera, focus de llum, necessaris en aquells moments en què es vulgui donar un efecte de llum original, o simplement per donar llum. També hem de destacar la famosa girafa per gravar planols des d'una vista aèria, o un ascens o davallament del pla. En la pel·lícula ens trobem amb infinitat d'escales, aquestes s'utilitzen per elevar-se fins un objecte de rodatge que es troba a una alçada elevada. I per últim nomene aquestes vies situades a terra, que podem confondre-les amb la via del tren, aquestes, realment són les vies d'una càmera, que facilita la seva estabilitat a l'hora de desplaçar la càmera d'un lloc a un altre mentre s'està gravant . Cristian Sánchez

UNA FINESTRA QUE VOLA.
Un dels elements més curiosos de "La nuit américane" és el rodatge d'una escena a una elevada alçada, intentant simular una habitació davant de ana casa. L'actriu, tot i l'alçada, es mostra sense pors en pujar per les llargues escales que porten a la fictícia habitació, d'aquesta manera es procedeix a la gravació de l'escena, com si fos una més, arran de terra. Un cop més, es demostra que en el cinema tot és màgia. Cristian Sánchez

Aquesta imatge representa l'escena quan els personatges estan en una habitació guaitant a la finestra parlant amb els seus sogres que tenen la casa enfront. Es caracteritza perquè pareix una cosa que no és. Aquesta habitació, em el film pareix una habitació amb una finestra normal però en realitat està a una elevada alçària que ningú s'imagina com està rodada. Ni els personatges ni l'equip (càmeres etc) mostren gens de por ni res de patiment per gravar una escena a una determinada alçària. Sara Segura

 


El productor
"La funció del productor consisteix en dirigir l'organització i l'administració del programa. Entre altres tasques selecciona idees, controla el pressupost i coordina l'equip de realització i direcció. Té com a subordinats a diversos ajudants-nombre variable segons la complexitat del programa-que realitzen les tasques de camp, contractacions, citacions i control dels elements de gravació".
En aquesta pel.licula qui fa de productor es deia Jean Champion i es el que posa el diners de la pel.licula, elegeix el actors que han de participar en el film i elegeix a una que esta embarassada i es una enxufada, també diu els dies que ha de durar el rodatge. Durant el film hi ha una escena en què la protagonista, Pamela, té un desig de menjar mantega fresca però en el rodatge de la pel.licula no tenien mantega fresca i li van comprar mantega que no era fresca i el productor junta els dos pots de mantega per a que semble que ho siga.
Jean Champion va començar la seua carrera en l'any 1942 i la seua primera pel.licula va ser L'homme de Londres i va acabar la seua carrera en l'any 1995 i la seua ultima pel.licula es diu Les angens gardiens. Jaime Muñoz


Aquest pla correspon a la seqüència en què Nathalie Baye (l'ajudant de direcció) està contant als personatges i s'adona de que falten dos a l'hora de gravar: Alfons i Pamela. S'adona de que cap personatge d'aquestos està i pensa que alguna cosa està succeint. Sara Segura

 
L'ajudant de direcció
Nathalie Baye (6 de juliol de 1948, Mainneville, Eure, Francia) és una actriu francesa que en el film "La nit americana" interpreta a Joelle,  l'ajudant del director. Joelle és una de les persones més importants en el procés de la pel·lícula, ajuda en tot el que pot al director, està contínuament buscant els actors i ajudant a elaborar les seqüències. En una seqüència de la pel·lícula ha d'eixir un gat que menge llet d'un bol, però el gat que utilitzen no val per a l'escena perquè no obeïx, Joelle porta el gat d'una persona de l'hotel i aixi acaben l'escena. En la pel·lícula Joelle té relacions sexuals amb un del ajudants en mig d'uns matolls, però desprès no se sap res de la seua relació.
Esta sempre ajudant el director a escriure els guions i preparar les escenes pel rodatge i mostra que en cada pel·lícula hi ha moltes persones darrere de la càmera per a que el guió es faça possible. Això ens fa recapacitar que després de la pel·lícula has de mirar els crèdits per a vore tota la gent que ha participat per a fer possible els resultats. Alejandro Ocaña




Equip de producció
Amb ells se'ns mostra els components de l'equip per a que la pel·lícula es faça realitat. Els vigilants presents directa o indirectament del actors. Els càmeres, el productor, els guionistes i com no, el director que sempre mana en tot. Ells s'encarreguen de tot el treball que no es veu a la pantalla, ja que això que es veu és el resultat final. Podem vore els plans de treball, la composició de les escenes, l'elaboració dels diàlegs, els detalls i canvis de guió, llocs i el més important, la presa d'escenes. Repetides infinitament de vegades i no soles per l'equivocació d'un actor, sinó per perfeccionar-les. Laura Montalban


Càmera
Es diu nit americana perquè en la tècnica fotogràfica simulaven la nit durant el dia amb uns filtres. Filmaven escenes de dia utilitzant un filtre de càmara de color blau si es filmen en color o bé roig si es filma en blanc i negre. D'eixa manera es simulava la nit i la llum de la lluna. Mentres es filmava s'evita filmar el cel i tenen cura especialment en les ombres. Una altra tècnica de filmar va ser la girafa per a tindre més altura i moviment així agafar la pel·lícula de diferents punts de vista. El camara tenia més mobilitat per a gravar la pel·lícula però també utilitzava una altra tècnica que pareixien vies de tren perquè es podia moure  davant i darrere amb la camara per a les escenes de córrer, per exemple. Una altra es la plataforma que havien ficat en la piscina per a filmar les escenes en què la secretària està nedant.
El seu treball va ser molt difícil i amb molt de risc ja que ha de ficar-se a molta altura o en una zona determinada per a filmar de distintes perspectives i perfils. Lorena Micula


Pamela
Jaqueline Bisset és la dolça Julie. Interpreta a una actriu reconeguda. Pot considerar-se com la actriu més compromesa amb el seu treball. La reben a la seua arribada periodistes amb entrevistes, per això no hi ha dubte que és bona per a que el film tinga un cert èxit. Ella és molt conscient de la seua responsabilitat i ho demostra amb la seua professionalitat, atenta i treballant cada escena, estudiant cada nit per donar el millor de si mateixa al matí següent. Però... Fins on pot aplegar el compromís per un treball? Això ho sabreu si veieu la pel·lícula, la recomane. Laura Montalban
Jacqueline Bisset és una actriu que va tindre una infantesa molt dura perque quan ella tenia 15 anys a la seua mare li van diagnosticar una esclerosi multiple. Més tard els seus pares es van divorciar i ella va decidir anar-se'n amb la seua mare per a cuidar-la. En la seua època ella treballava com a  model de fotografia. Se les va arreglar per a ser contractada per a papers menors en diverses pel·lícules, fins que el 1967 va ser elegida per a fer  personatge breu en Dos a la carretera.
En La nit americana ella fa el paper d'una actriu famosa  que ve de Hollywood. És una persona molt responsable en el seu paper perquè s'alça prompte per a estudiar el seu guió i representa a Pamela, personatge principal d'aquest film. Té un afer amoros amb el pare del novio en el flim Vos presente a Pamela i un altre amb Alfons en La nit americana Andrea Caro.


L'oblit de l'actriu
Ací veiem com de complicat resulta rodar una escena quan una actriu no se sap el guió o en el cas de que se'l sàpia que no estiga en les condicions necessàries per a rodar una escena, com en aquest cas. L'actriu va beure mes del compte i se li oblidaven les coses. Van haver de repetir diverses vegades l'escena fins que sortira bé. Fins i tot van apuntar el que havia dee dir en llocs amagats on ella ho llegira però la càmera no ho poguera vore. Veiem que en ocasions s'ha de fer el possible per a poder rodar una escena a temps i que l'actriu sàpia el que ha de dir i fer. També es veu que darrere d'aquest treball està molta gent treballant: el càmera, l'ajudant de càmera, el regidor, els que duen el so... en ocasions la gent que treballa darrere les càmeres ha de tindre molta paciència i sacrificar-se perquè tot sortisca bé. Beatriz Hidalgo

Alexandre
En ''Us presente Pamela'', el paper de Jean-Pierre Aumont és el d'Alexandre el pare del protagonista el qual s'enamora de la nora i resulta ser un amor mutu entre la jove i ell. Aconsegueixen fugir els dos junts i viuen una aventura amorosa molt bonica que acaba truncada perquè el seu fill Alphonse acava amb la seua vida com a venjança per haver-li traït anant-se'n amb Pamela. En el paper de ''La nit americana'' fa d'actor veterà, és a dir, d'actor amb experiència i atractiu a pesar de la seua edat. Ell sap que es fa major i ho accepta sense cap resignació no com la majoria d'actors i actrius que no ha accepten i degraden la seua vida fent-se addictes a la beguda o altres drogues. Alexandre no acaba la pel·lícula ja que pateix un accident de trànsit en el qual perd la vida.
Jean-Pierre Aumont va nàixer a París (França) el 5 de gener del 1911 i va morir a Gassin (França) el 30 de gener del 2001 i durant la seua trajectoria cinematogràfica va actuar en moltes pel·lícules com per exemple:
-Jefferson in Paris (1995) Two Solitudes (1978) La Nuit Américaine, (1973) Song of Scherezade (1947) (Com: Nikolai Rimsky-Korsakov) Cargaison Blanche (1937) -Un jour viendra (1933) o la primera -Jean de la lune (1932) Bayron Gabarri


Alfons al telèfon: En aquesta escena trobem a Alfons, un dels personatges principals de la pel·lícula que s'está filmant, just en el moment en el que crida per telèfon al marit d'una companya seva. Aquesta, per tal de llevar-li la idea a Alfons d'abandonar l'obra, manté relacions sexuals amb ell. Aquest, es fa il·lusions d'estar amb ella i que deixe al seu marit per ell, però ella es sincera i li diu que ho ha fet com amic seu que és, que no ho ha fet amb sentiments de parella. Belén Morillas

Alphonse
Jean-Pierre Léaud  es un actor francès molt important ja que va començar a rodar amb 13 anys amb el film Latour prends garde. Durant la seua vida filmogràfica ha fet 33 films, l'últim d'ells va ser en el 2011 en el film Le Havre amb 67 anys. En el film que em vaig a centrar va ser en La nit americana on fa el paper d'Alfons.
En el film de Vos presente a Pamela ell interpreta el paper de novio de Pamela, en el film el seu pare s'enamora de la seua novia i té dos enfrentaments amb ell. El primer el fill li pega una galtada al pare i en el segon el fill li pega un tir i el mata.
En el film  La nit Americana ell fa el paper de malcriat, perquè te una novia i s'obsessiona amb ella, fins i tot diu que vol casar-se sense que ella volguera. Ella se'n va amb un altre i el deixa tirat. Pamela per a consolar-lo es gita amb ell i es fa il·lusions una altra vegada. Javi Alarcón


La mare
Valentina Cortese en la pel·lícula "Us presente a Pamela", representa el personatge de la mare d'Alfons, que és abandonada per l'home, el qual s'enamora de la nora i se'n va amb ella. En la pel·lícula "La nit americana", representa una dona que ha tingut la seua època bona coma primera actriu, però ara ja està en l'etapa de decadència i no suporta veure's amb arrugues, ni veure's envellir. Per això utilitza tantes cremes per a la cara i sempre esta bevent alcohol. El director li diu que aprenga de memòria el paper de la pel·lícula, però a ella li costa cada vegada més, perquè com que s'estava fent vella, pensava més en la seua fermosura que pel paper de la pel·lícula. D'aquesta manera ho soluciona tot bevent, l'única manera d'oblidar-se de la seva vellesa. Víctor Blanch
DARRERE DE LES CÀMERES, UNA CÀMERA.
I, un dels personatges que passen més desapercebuts és el fotògraf. Aquella persona que es mostra present en el rodatge de cada escena per captar els moments més importants de cadascuna d'aquestes. Aquest és un dels personatges que més passen desapercebuts, però és prou important, ja que quan nosaltres ens interessem en una pelicula, abans hem vist el cartell d'aquesta o un tràiler. Aquest fotògraf al rodatge de pel·lícules també s'utilitza per controlar l'ordre de les escenes segons han estat gravades o simplement per utilitzar aquestes fotografies com a element de record d'aquesta pel·lícula. Un clar exemple d'això és l'actual recerca a google imatges d'una pel·lícula, en posar el nom d'aquesta a la barra de cercador ens comencen a aparèixer imatges d'escenes de la pelicua, las quals ens comencen a refrescar la memòria i anar recordant moments de la pelicua, si es que ja l'hem vist, és clar. Si encara no l'hem vist, ens donaran certes pistes per descobrir si la pel·lícula ens agradarà o si no. Cristian Sánchez
Cartell ¿japonés?Quan es roda qualsevol escena, s'han de controlar tots els detalls; influeix la posició de la cara, la direcció de la mirada, on es col·loquen les mans, etc. I fins que al director no li agrada la seqüència i no creu que els actors estan posicionats al milímetre que ell vol, no sona la claqueta. Tot ha d'estar al seu lloc i tots els detalls han d'estar molt cuidats ja que aquestos al final són els que marquen la diferència. Tamara Gómez


Xica de la piscina
En aquesta escena hi ha diferents coses que es poden comentar, com ara la vida del personatge i les circumstàncies en que es troba durant el rodatge i què es fa en casos en els que passen coses inesperades. L'ajudant de direcció descobreix que l'actriu està embarassada i, com que per a la pròxima escena -que s'ha de rodar al cap de cinc setmanes-se li notarà, el director pensa que el millor es substituir-la, però el productor el convenç dient-li que el millor es no canviar-la i avançar l'escena perquè a ella no se li note. De vegades les coses en un rodatge no s'esperen, com l'embaras aquest, per això les escenes durant un film no tenen el perquè anar en ordre cronològic una darrere l'altra sinó que es poden veure alterades, ja siga perquè busquen unes condicions millors de treball o perquè als personatges els han succeït coses com aquestes. En el rodatge de les escenes no tot es tan fàcil com hem vist. Si surten imprevistos cal adaptar el guió i fer el possible perquè tot vaja bé i que unes escenes amb altres si transcorren en un període llarg de temps estiguen ben fetes perquè no es note que no han sigut gravades el mateix dia com el cuidar els detalls de vestuari, pentinat...
Beatriz Hidalgo



És una pel·lícula que m'ha agradat molt perquè pots apendre moltes coses sobre com es fan les pel·lícules i com es roden. Jo he aprés moltíssim de coses de les que abans de vore la pel·lícula no sabía i tenia curiositat per saber-ne més de tot això. També m'ha agradat perquè és entretinguda i sempre vols saber com funciona el món del cinema. Està basada en el rodatge d'una pel·lícula dins d'una altra. Els actors de la pel·lícula són actors molt bons, i saben fer molt bé el seu treball. Els actors sempre que hi ha problemes entre ells intenten ajudar-se els uns als altres per a que no hi haja malentesos que poden traure males conseqüències, per les quals es pot espatllar la pel·lícula. Mª José López

Escena Alphons amb pistola
L'escenografia és una de les parts fonamentals, el decorat, la il·luminació i la caracterització dels personatges fan que una pel·lícula tinga sentit. En aquesta escena observem que per  rodar una escena hivernal amb neu, no fa falta que siga hivern, només fan falta uns canyons de neu artificial que simulen la neu. Així com tampoc es necessari rodar una escena de exterior en exterior i que es pot fer en un estudi amb la il·luminacio adecuada i el decorat adecuat. Això demostra que, al igual que la fotografia, el que veiem no és la realitat. Tamara Gómez
En aquesta escena podem observar com es fa la pel.licula realment, és a dir, podem veure els seus components; es pot veure al director, que sempre està manant, els càmeres, els productors, els guionistes... Aquestos s'encarreguen de que el film funcione be i fan tot el que no es veu en la pel.licula. Podem veure la posició de la càmara i com estàn tos pendent de l'escena que estàn gravant. Sara Segura

 

Ciri connectat a la llum.
En ocasions, com hem vist en el film, hi ha coses que es preveu que poden sortir mal i per a que sortisca bé l'escena veiem que s'utilitza un ciri amb una llum dins que connectat al corrent fa que hi haja més llum per il.luminar un rostre, per a que sortisca be l'escena i també s'evita que el ciri s'estiga apagant i encenent. Cal adaptar els objectes per a que l'escena isca bé i no tindre cap error, també cal tindre en compte que l'actriu porte bé el ciri per a que no es descobrisca l'engany, el càmera també s'ha de fixar perquè no serà la primera vegada que en un film antic no vegem el típic micròfon per dalt de la pantalla.
Cal cuidar tot al detall perquè sortisca bé i la llum també és molt important per allò que en una escena o una altra volem transmetre. Beatriz Hidalgo

David Markham
El doctor Nelson, en aquest film, és el marit de Jacqueline Bisset, la protagonista, i a pesar de la infidelitat de la seua esposa, ell decideix seguir amb ella. Pablo Trigueros






Premis
1973: Oscar: Millor pel·lícula de parla no anglesa.
1973: BAFTA: Millor pel·lícula.
1973: Cercle de crítics de Nova York: Millor pel·lícula.
1974: 3 nominacions al Oscar: actriu de repartiment (Cortese), director i guió original.







Llibres de directors de cine
Al filmTruffaut fa un homenatge a directors de cine importants. En una escena es mostren diversos llibres sobre directors de cine entre els quals es troba Buñuel, un espanyol que és considerat un dels més importants directors de cine que ha donat Espanya i també té fama a nivell mundial. Va dirigir obres com: Viridiana, Los olvidados i El perro andaluz. També es pot observar un llibre Jean-Luc Godard, un director francès que junt amb Truffaut i altres pertany a la nouvelle vague, un grup de cineastes que va sorgir en la dècada dels 50. A banda, el director ha inclòs en la pel·lícula escenes sobre un somni recurrent en el que apareix ell quan era xiquet furtant els cartells de les pel·lícules pel qual queda reflectit el seu amor envers el seté art. Tamara Gómez

Maquillatge Nike Arrighi
En el film "La Nuit Americaine", Odile és una mena de actriu, maqulladora, perruquera..., açò vol dir que hi ha vegades que per falta d'actors o pel que siga, en molts films s'empra personal que no ho són i aleshores és quan la improvisació del director entra en acció, Odile passa a ser la cambrera d'una seqüència on no hi havia cap actriu per a interpretar el paper. Pablo Trigueros










dilluns, 27 de febrer de 2012

MANIFESTACIÓ A CASTELLÓ (seguim...)

 Vol fer creure l'autoritat
que ja està tot pagat.

Consellera, paciència!
No estem a la lluna de València.

I un altre dissabte caminem,
doncs creiem en allò que fem.

 Ací, com veieu, no cal redolí;
com a Cinctorres ho heu de llegí


D'Almassora sol vindre gent
i hem d'aprofitar el moment.


Seguim amb les reivindicacions
i a l'Institut en barracons



Siga o no de València,
ja ens ho diu la ciència:
ho saps, de lluna
només n'hi ha una.

 Apleguem a la plaça Major
i fem un rotgle de germanor

 I d'allí estant
seguim reivindicant...


MÉS EDUCACIÓ!
MENYS CORRUPCIÓ!

MÉS EDUCACIÓ!
MENYS CORRUPCIÓ!

MÉS EDUCACIÓ!
MENYS CORRUPCIÓ!

divendres, 24 de febrer de 2012

IMATGIES AMB TV3 (3)


 









Incloem aquesta entrada en la secció de RETALLS perquè a més dels aplicats en Educació, encara avui, els valencians fa anys que patim retalls identitaris, culturals i de llibertat d'expressió.

Afegim dos enllaços: la notícia d'aquesta manifestació a la mateixa TV3


i les reaccions a la manca d'informació de la gent d'una televisió que voldríem nostra i encara no ho és: Canal9



dilluns, 20 de febrer de 2012

L'ALUMNAT TAMBÉ

Diries que dijous passat
el pati s'havia buidat


I heus ací que a Castelló
hi havia manifestació


Tot i no ser Magdalena
la plaça estava plena.


I el nostre alumnat content
d'unir-se a tanta gent


Amb proclames antitabac
emprenien un nou atac

Recorren carrers i voreres;
saben que els retalls són de veres



I amb aquest que parla anglés...
Adéu! Ja no diem res més

Fotografies de Néstor Beltran