divendres, 3 de febrer de 2012

ORIENT ÉS ORIENT

East is east declara, ja en el títol, una posició resolta. El film planteja, entre d'altres temes, les dificultats de la segona generació per mantenir les tradicions del pare, pakistanés, front a la influència del medi, l'Anglaterra de 1971. Encara més, com superar les dèries paternes i realitzar els desitjos de llibertat inherents a la joventut, només compreses per la mare. Aquesta lluita tan humana i constant s'agreuja pel fet que algunes tradicions pakistaneses retallen la dignitat humana (casaments prefixats). L'altre aspecte ben interessant que ens planteja el film de Damien O'Donell, escrit per Ayub Khan-Din, és el doblet multiculturalitat / interculturalitat, sovint termes que es confonen. En aquesta situació, però, pel fet que hi ha un matrimoni mixt sí que hi trobem situacions d'interculturalitat.
Els entusiastes alumnes d'Imatgies abordaran, al llarg de la setmana, el film des d'una perspectiva diferent. Cadascú assumirà un personatge d'aquesta pel.lícula coral. Per completar-ne la visió, d'altres ens oferiran comentaris generals del film.


FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: East is East           ANY: 1999     PAÍS: Anglaterra

DIRECCIÓ:  Damien O'Donell              GUIÓ: Ayub Khan-Din
MÚSICA: Deborah Mollison                  FOTOGRAFIA: Brian Tufano

REPARTIMENT: Om Puri, Linda Basset, Jordan Routledge, Archie Panjabi, Emil Marwa

PRODUCTORA: Film Four / Assassin Films 
PREMIS: Seminci 1999. Espiga d'Or millor pel.lícula i millor actriu (Linda Basset)
GÈNERE: Comèdia- Emigració i Multiculturalitat


LA MARE


Ella, en aquest film, una dona anglesa casada amb George un pakistanès. Per una part Ella assumeix el paper d'esposa lluitadora i valenta, ella es l'encarregada d'estar sempre en el negoci que tenen de fish and chips porta els diners a casa i a part fa tota la feina de la casa, cosa dura ja que tenen set fills i l'home no es que ajude massa. Com esposa cal dir que que sempre està al costat del seu home i que el tracta de respectar encara que en algunes ocasions, especialment quan es tracta dels seus fills, és molt protectora amb ells i defensa que cadascú ha de fer el que vulga i no el que li diguen, però son pare, en ser de la religió musulmana no pensa el mateix. Ell vol que els seus fills respecten la religió musulmana i que es casen amb qui ell diga i no amb qui vulguen. Ella en algunes ocasions es posa en contra del seu home i això no li ajuda massa, ja que ell té una altra forma de pensar i Ella s'endú la pitjor part. Tracta de defensar-se i dir el que pensa però em pense que com George sap que li diu la veritat no ho assumeix i li arriba a pegar mes d'una vegada.
Veiem que l' estima molt però que a vegades no congenia amb ell en el seu pensament, ha hagut de suportar molt durant tots els anys que han estat casats i pense que per això al final rebenta i li diu sincerament el que pensa d'ell i de les seves decisions respecte als seus fills i la vida familiar.
Pel que fa a la vida que assumeix com a mare cal dir que també es deixa dur molt per les decisions preses pel seu home. Com per exemple, quan li han de fer la circumcisió al seu fill menut, ella pensa que pot viure amb això que no es ninguna deshonra i que no passa res però son pare en canvi no esta tant d'acord i decideix que l'operen; ella, com sempre, ho ha d'acceptar. Sobretot ho veiem quan es tracta d'emparellar a algun dels seus fills majors, el primer ja se'n va anar de casa per això i ella no li ho arriba a perdonar quan George pensa tornar a emparellar als seus dos fills, a ella li toca callar-se i respectar el que diga el seu home que es com les bones dones segons ell es deuen de comportar.

També destaca el paper que fa com a amiga d'una veïna, veiem que a aquesta li conta totes les seves confidències i el que pensa del que el seu home esta fent.
Pense que el paper de Ella en aquest film es clau tal vegada sense ella no haurien arribat tots a dir-li la veritat al seu pare, però a pesar de tot ella el defensa perquè com veiem en tot el film està clar que el vol moltíssim per damunt de la seva religió però que en algunes ocasions no pot resistir contar-li el que pensa encara que a vegades siga la pitjor parada.
També podem arribar a vore una certa evolució que com ja he dit es veu mes al final del film i ens mostra tot el que ella duia per dins durant tots els anys que ha estat casada amb George. Beatriz Hidalgo.




EL PARE
Zahir "George" (curiós i habitual, el canvi de nom) és un immigrant pakistaní que viu a Anglaterra i està casat amb una dona anglesa i tots dos tenen set fills, encara que ell té un altra dona en Pakistan. És un home amb uns ideals molt fixos i és molt conservador, a més dóna una educació molt dura als seus fills i els educa segons la cultura del seu país. Al començament de la pel·lícula ix el casament del fill major amb una pakistaní que no coneixia perquè la va escollir el pare sense el consentiment del fill. Com que el fill no volia casar-se va fugir el dia del casament i des d'aleshores el pare considera que té sis fills i no set, ja que el que va fer era una ofensa per ell. Més endavant sabrem que la seua tendència sexual no és la que al pare li agradaria, és homosexual. A la resta de fills no els agrada la cultura pakistaní ni els seus costums i es consideren anglesos i per això estaran en desacord amb el seu pare. Un exemple clar en el que podem vore que no segueixen la religió és que quan son pare se'n va a treballar i estan sols en casa cuinen aliments procedents del porc, una carn prohibida en la religió musulmana. Però com en tot, sempre hi ha excepcions i un dels fills ("Gandhi") és molt religiós i obeeix son pare. La relació que Zahir té amb la seua dona és una relació una mica masclista i inclús s'arriba al maltracte. La seua dona (Ella) no sempre estarà d'acord amb ell i a vegades es posicionarà a favor dels seus fill i els defensarà, encara que açò comporta conseqüències per ella. Zahir no suporta que li dugen la contrària, i quan Ella li fa front, la colpeja. Malgrat que el pare sabia el que podia ocórrer si tornava a organitzar una boda, va organitzar-ne dues més. Tal vegada ell pensava que era el millor per al futur dels seus fills, però els seus fills no volien la vida que el seu pare els havia programat.


Ells volien enamorar-se i escollir la dona amb la qual casar-se, no casar-se amb una dona que ni volien ni coneixien. El més rebel va enfrontar-se a son pare i li va dir que es casaria amb una pakistaní i després amb una anglesa, tal com va fer ell, el pare no va saber que dir. A partir de l’enfrontament amb el seu fill, es queda trist i es nota que està reflexionant amb tot el que havia ocorregut. Encara que la violència física i la verbal no estiguen justificades, Zahir volia el millor per als seus fills i es va equivocar. Crec que un pare mai vol un mal futur per als seus fill i sempre intenta donar la millor educació possible, però no sempre ho fa de la forma correcta. Tamara Gómez

L'actitud del pare és el que més m'ha cridat l'atenció de tota la pel·lícula.La seua manera de seguir al peu de la lletra les tradicions musulmanes fins aplegar en un punt de desheretar el seu fill per no voler seguir-les i fugir de la seua pròpia boda. Fins i tot, quan s'adona que la seua família amaga coses d'ell, el tracten amb por i havent un ambient en la casa molt desagradable ell no renuncia de seguir amb les seues idees sense importar-li res més, quan veu que tota la família se li posa en contra i no te més poder per controlar-los perquè es revolucionen contra el perquè ja no poden més aguantar eixa situació. Primer comença per viure una vida amb mentides perquè la seua família, inclosa la seua dona li oculta coses, perquè és una manera d'aconseguir llibertats a amagades ja que quan esta el pare no tenen eixos drets.
Segon, perd un fill que el deshereta per no fer el que ell vol.
Tercer. li fa la circumcisió al seu fill menut per qüestió de tradicions. Quart vol casar a dos fills amb dos dones que no coneixen i ho amaga. I tot això ho fa per demostrar com n'és de valent davant de tothom i no per importar-li la felicitat del seus fills. Cinqué, com veu que no te més control sobre la seua família perquè se revolucionen contra ell acaba amb tractar-los amb violència començant pel seu fill "Gandi" a qui pega una pallissa; seguint per la seua dona per defensar el seu fill. T
otes les seues accions acaben contra ell però la família acaba per perdonar-li totes les seues males accions. El que no sabem és que acaba per fer si el pare canvia la seua mala actitud o segueix amb seguir les seues tradicions, però el que si que esta clar és que intentara fer un esforç per tractar les coses i situacions d'una altra manera per a no haver de tornar a la situació que acaba d'eixir. Lorena Micula
En aquest film el que més m'ha cridat l'atenció és el pare. Té dos dones, una musulmana i l'altra anglesa, en el film només apareix l'anglesa. Ell vol viure en Bradsfford perquè està tot ple de pakis i diu que viuran millor però la seua dona no vol. Durant el film el pare va manant del seus fills a pesar que ells no estan d'acord amb ell. Poc a poc comencen a fartar-se d'ell perquè arriba a pegar als fills i a la dona i no el volen, i se'n va, Al dia següent la mare el perdona perquè canviara suposadament. Xavi Alarcon.


NAZIR
Nazir és un jove d'origen mixte, tant pakistaní com anglés, viu amb la seua família en la terra de la seua mare, Anglaterra. Quan arriba el dia del seu casament ocorre allò que ningú esperava. Nazir renuncia a la vida de casat i decideix fugir cap a Londres. Allí crea una vida nova i comença a treballar en una botiga de barrets de dona en la qual es troba molt agust i demostra que s'està dedicant a alguna cosa que a ell veritablement l'agrada. Mes enrere, al discurs de la historia observem que Nazir ja ha començat una nova relació amorosa, però el que més pot sorprendre l'espectador és que aquesta nova parella és un home. Nazir és homosexual, per això renuncia al seu casament i això per al seu pare va suposar una gran decepció ja que el dia del casament aquest estava molt emocionat i es sentia veritablement orgullós del seu propi fill. 

Quan torna a casa desprès de ser buscat per part dels seus germans, amb la finalitat d'arreglar les coses amb la seua família, la mare li mana que torne cap a Londres ja que l'únic que podia fer era empitjorar les coses am el pare, ja que aquest s'enfadaria moltíssim, i tot podria acabar en tragèdia. Finalment, torna cap a Londres i tot queda tal com es trobava. Cristian Sánchez


.TARIQ
Tariq és un dels set fills d'aquesta família. Ell com a anglés de nacionalitat que és, té els costums d'un món molt diferent al del seu pare, de nacionalitat pakistaní. El pare vol instaurar-li les seves normes, els seves costums però no vol donar-se compte que ell no vol tindre res de musulmà, ni casar-se amb cap musulmana, com el pare l'obliga a fer, ell volt tindre una vida totalment diferent i casar-se amb una dona anglesa, encara que el seu pare no ho accepte. Al llarg del film té molts problemes amb la seva família ja que els demés accepten sense replicar les normes imposades pel pare però ell està molt fart d'amagar-se i d'amagar la relació que porta amb una xica anglesa.

És l'únic que té el coratge d'enfrontar-se al seu pare directament, replicant-li que no es casara amb ninguna dona musulmana, encara que aquesta baralla no li porta a cap lloc ja que no li queda més remei que arribar a un acord amb el pare; "Jo em casaré amb una dona musulmana com tu vols, però després em casaré amb una altra anglesa, per a semblar-me al meu pare". Aquestes paraules de Tariq causen molt de cabreig per al pare, però a la vegada és una forma de donar-se compte que el seu fill vol portar una vida totalment anglesa i no vol seguir els seus passos. Quan es va assabentar que passaría la resta de la seva vida amb una dona musulmana va tindre el prompte d'agafar i anar-se'n en busca del seu germà, ja que aquest es va negar a casar-se i va fugir a Londres. Això va causar molta revolta en la seva familía encara que la majoria dels germans van anar amb ell, tots menys el més petit. Aquest personatge, amb aquest comportament, es va guanyar el respecte dels seus germans. Belén Morillas

Tariq és un personatge que en el film representa el tercer germà, que té una novia anglesa, l'avi de la qual es queixa de tots els emmigrants que hi ha al seu carrer. Però ella esta enamorada de Tariq i continua eixint amb ell. És un amor un poc difícil, ja que el pare de Tariq el vol casar amb una xica pakistanesa, la qual no coneix. Quan s'entera que son pare el vol casar amb una xica que no coneix, ell s'enfada molt. Fins i tot rebutja la seva novia actual perquè no volia casar-se encara, i no sabia amb qui es volia casar. Quan solucionen tots els problemes familiars, Tariq és el que vol tornar amb la novia anglesa, però ella no vol tornar, per tot el que li va fer. És un xic molt modern, i al qual li tenen respecte els anglesos, en canvi als seus germans no els volen en cap lloc. Defensa molt la seua família quan algú la tracta malament, fins i tot quan son pare els maltracta. No li agrada en absolut les tradicions de la seva cultura, però ha de complir-les perquè son pare els obliga a tots, encara que moltes vegades es neguen a fer-ho. Entre Tariq i els seus germans aconsegueixen que son pare es rendisca i deixe per un costat les tradicions musulmanes i per altre la familia. Víctor Blanch

GHANDI
Aquest personatge ( amb el sobrenom de Gandhi, per la seua santa paciència) es caracteritza per l'obediència, ja que es l'únic personatge que obeeix al seu pare, però alhora també respecta els seus germans i per cobrir-los, son pare utilitza la violència en contra d'ell. Es un personatge religiós: resa, segueix la tradició musulmana, porta un barret musulmà... Una escena molt clara en la pel.licula de l'obediència que li té als seus germans és quan estan tots en l'habitació i s'adonen que el pare té una caixa amb la roba del casament del seu fill que va a casar però que aquest no vol. Un dels fills trenca la roba de la ràbia que té. Quan s'adonen que el pare està en casa, tots comencen a córrer a una altra habitació i Ghandi, es l'únic que es queda recollint tot el que el seu germà ha deixat destrossat. Quan el pare entra en l'habitació i veu Ghandi recollint-ho tot, li pregunta que qui ha sigut i, aquest, per cobrir als seus germans li diu que no ho sap i el pare li pega una pallissa. Sara Segura

  SALEEM
Saleem es el cinqué dels 7 germans. En la pel·lícula es pot veure que no és major d'edat perquè va a l'escola d'art i el seu pare no prepara un matrimoni concertat per a ell. És un xic que li agrada l'art i es passa tota la pel·lícula demanant diners a la seua mare per a fer una escultura formidable, de la seua afició per l'art rep el malnom de part de sa mare "Picasso". Com els seus germans no està d'acord amb el seu pare ni amb la cultura musulmana, se pot veure que mai porta roba àrab i sempre porta camisetes psicodèliques, també li agrada la carn de porc com als seus altres germans.Quan arriba a casa per a presentar la seua obra d'art es descobreix que es una escultura de la zona genital femenina (la vagina i part de les cames, amb pèl púbic inclós) la mare intenta furtar-li-la i acaba en les cames de la mare de les promeses dels seus germans. La dona, indignada, se'n va amb les seues filles. Quan el pare intenta colpejar la mare, Saleem és un dels que la defensen i paren al pare. En l'última escena Sajid li ensenya l'escultura al seu amic i Peggi diu "em prometeres que no l'ensenyaries". Amb eixe comentari sabem que Saleem li pagava per a que fóra la model o que ella volia tindre una relació amb ell. Acaba fugint de la seua cabrejada mussa. Alejandro Ocaña

És un xic que li agrada l'art i es passa tota la pel·lícula demanant diners a la seua mare per a fer una escultura formidable. Quan arriba a casa per a presentar la seua obra d'art es descobreix que es una escultura de la zona genital femenina, la mare intenta furtar-li-la i acaba en les cames de la mare de les promeses dels seus germans. La dona, indignada, se'n va amb les seues filles. Quan el pare intenta colpejar la mare, Saleem és un dels que la defensen i paren al pare. Maria José López                   
                                                                                                                                                                                                                                         
SAJID
El fill més menut tenia 10 anys. Anava sempre amb una caçadora que no se la llevava per a res, anava sempre amb ella perquè no volia que li veieren el color de pell. En Anglaterra (on vivien ells) els paquistanesos estaven mal vists i els discriminaven pel color de pell que tenien, no els deixaven entrar a cap lloc perquè eren diferents. El xiquet era molt amic d'un veí seu que era anglés i sempre jugaven junts, però quan anava el pare deixaven de jugar perquè el pare no volia que foren com ells, volia que foren com ell volia i no feia cas a ningú del seus fills. Sajid estava pixant la paret i un mestre el va pillar i li va dir al pare que li havien de fer la circumcisió i al dia següent li la van fer.
La circumcisió és un procés que es fa nomes als hòmens, es talla el prepuci. Finalment com tenien molts problemes amb el pare van tindre una discussió i el pare se'n va anar a la tenda que tenien per a pensar millor les coses. Uns dels germans li va trencar la caputxa de la caçadora sense voler. Un dels germans li va donar la caputxa i el xiquet va dir que ja no la volia, que no li feia falta més. Potser ja no tenia vergonya d e la seua pell. Andrea Gas

Sajid és el fill menut de la família, amb uns 10 anys aproximadamente. Al principi del film, George, el pare, es dóna compte que Sajid no havia sigut circumcidat, una tradició musulmana per la que havien de passar tots els xiquets menuts, i la família es troba amb el primer problema. Ràpidament es traslladat a un hospital i li fan l’operació.El xiquet sempre portava una caçadora amb caputxa per tal que la gent no es donara compte del seu color de pell. Sajid feia això perquè a Anglaterra la gent menyspreava els paquistanesos i no tenien les mateixes possibilitats que els anglesos. Durant tot el metratge, els seus germans s’aprofiten d’ell perquè és el menut i més indefens. També tenía un amic anglés amb el qual passava el seu temps lliure, encara que el seu pare no volia que es relacionara amb anglesos.
Cap al final del film, un dels germans trenca accidentalment la caputxa de la caçadora de Sajid, i quan aquest vol tornar-li-la, el menut li contesta que no la vol, possiblement ja no tenia tanta vergonya i sí mes confiança en sí mateix. Pablo Berbel

ELS AMICS ANGLESOS
Aquests personatges són rebutjats, per dir-ho d'alguna manera, pel pare, que vol seguir relacionant-se amb els paquistanesos. En canvi, per a la resta de la família són benvinguts. La xica dels cabells rossos és la núvia d'un dels fills encara que es veuen a amagades per a no ser descoberts pel pare, però en un futur es veu com el xic vol deixar-la enrere i seguir amb la seua vida sense ella. La seua amiga també vol a un altre germà, però aquest no la vol perquè no té un aspecte físic molt agradable i com a ell li agradaria que fóra ja que l'únic que desitja la xica és menjar. El xiquet de pèl rogenc estima la germana de la família musulmana. Aquesta se'n riu una mica d'ell per tindre els cabells rojos i per ser més petit que ella. Encara que el seu iaio és racista, no dubta en ningun moment en saludar George (el pare musulmà) utilitzant la típica salutació musulmana. George mai li feia cas, passava d'ell com si no fóra ningú, fins que al final de la pel·lícula quan tota la família de George li ha dit el que pensava, el pèl-roig és l'únic que li mostra respecte i George li torna la salutació. El iaio racista, com era d'esperar, no està d'acord que la seua família s'ajunte amb els musulmans, però tots fan el que volen i s'ajunten amb qui volen sense pensar en les seues ideologies político-religioses. Laura Montalban

MEENAH

Meenah Khan, el sisè fill i única filla. És la més rebel ja que està voltada de nois tota la estona. A banda de tot aixo sempre està jugant a al carrer amb nois. Pareix ser que tinga una afició molt gran, la de pegar al seu germà sense motiu algun, perqueè cada dos per tres li pega un calpissot. És una noia que no para, sempre està fent alguna cosa, és molt inquieta. Un cosa que m'ha cridat molt l'atenció va ser una seqüència en què ella portava una faldilla i el seu pare li va dir que se la llevés i ella no li va dir que no directament però, en el fons, no volia. Sara Kedar
Comentaris generals
El film "East is east" tracta molt el tema de la multiculturalitat perquè un home pakistanès es casa amb una anglesa. En eixa casa la cultura que més mana és la del pare, i veiem una de les tradicions en què a les bodes els nuvis no es coneixen. La primera boda que ix reflectida es la del fill major Nazir, que deixa a la nóvia plantada i el seu pare el desheret. Però desprès per al final del film torna a aparèixer en la seua tenda a Londres amb el seu nuvi i ja sabem perquè ell no és volia casar amb la xica eixa, perquè era homosexual. Quan viatgen a Bradford el pare vol casar a dos fills més amb les filles d'un home, però un del fills és nega a casar-se perquè té una novia anglesa i li diu al seu pare que farà com ell: es casarà amb una musulmana i després amb una anglesa perquè ell és nascut a Anglaterra. Quan arriba el dia que els jóvens es coneixen la mare de les jóvens diu que se'n van de la seua casa perquè els han ofés. Andrea Caro


Pocs films aconsegueixen el que hem vist en aquest, una gran mescla de cultures, diverses formes de conducta, diferents educacions i modes de vida mitjançant la religió... Açò suposa una contradicció al matrimoni, ja que cada un pertany a diferents cultures, el marit és pakistanés i la muller anglesa, i açò comporta diferents religions. Respecte als fills, no s'identifiquen amb el pare, ja que no creuen en l'islam però creuen en el cristianisme. La contradicció entre el pare i els fills de vegades causa un toc de comicitat adoptat pel caràcter conservador i tancat del pare i pel caràcter obert i progressista dels fills i la mare, però mitjançant el transcurs del film, comença a agreujar-se d'una manera molt forta, ja que l'home enceta una conducta agressiva amb els seus familiars, en especial amb la dona, que la agredeix dues vegades d'una manera molt violenta i també amb els fills perquè els vol casar amb dones que pertanyen també a l'Islam i que ells no les volen. El pare s'acomboià tant amb els casaments que adopta una postura possessiva amb els fills, ja que diu que els seus fills són seus i que ell farà el que crega convenient amb ells. La mare presenta una conducta passiva respecte a l'home perquè no vol tenir problemes amb ell, però s'adona de les barbaritats que està fent el seu home preparant els casaments dels fills que al final decideix actuar posant-se de part dels joves.

Avui, la cultura musulmana o qualsevol altra, pot adoptar postures més radicals i un fanatisme absolut amb la religió perquè cada vegada més la gent deixa de creure i a més, deixa de practicar tots aquestos costums per comoditat o simplement perquè deixen de creure, i tot açò de la radicalització comporta grans problemes perquè es crea exclusió entre diferents religions i de vegades es pot exaltar un nacionalisme exacerbat aportat per la gent que té tendències feixistes. Pablo Trigueros



Aquest film tracta sobre el matrimoni entre un pakistaní molt orgullós de ser-ho i una britànica. Aquest dos persones tant diferents tenen sis fills i els intenten ducar a tots conforme la cultura del pare. Però molt ràpidament ens adonem que l'entorn no és molt favorable per a inculcar aquestos valors, ja que tots viuen en Anglaterra i ronden els anys 70. Un detall molt ben reflectit en la realització d'una comedia que té certs trets dramàtics. Amb aquest humor intenta ocultar el rebuig i el menyspreu de l'ètnia pakistaní. Un clar exemple d'aquest humor tan peculiar es la ridiculització del vell que es manifesta en contra dels "pakis" però que té una néta que ix amb un d'ells i un altre nét que te com a millor amic a un pakistaní. A part d'açò, també es veuen els prejudicis i l'odi que tenen els pakistanís als indis.
Pero la película gira, sobretot, entorn a la desobediència dels fills a cumplir els costums del Pakistan. Alguns exemples són clars, com menjar carn, no anar a llegir la Torá, i sobretot, negar-se a casar-se per matrimonis pactats. Aquest fet implica que un dels fills abandone la família.
Finalment, si hi ha un símbol és la caputxa que porta el xiquet Sajid. Significa inseguretat front a un món ple de adversitats i d'hostilitats. Soles es desfà de la caputxa quan, després d'una baralla amb el pare, ixen a la llum tots el prejudicis i "es fa un home".
En conclusió, és un pel.lícula que, a pesar de no ser molt actual, aquestos fets passen actualment en molts pasos conservadors, i tanmateix, és una llástima que hi haja tants prejudicis. Jesús Albiol


Desconeixem la seua estrena a l'estat, però hem pogut veure que una segona part, suposem pel títol amb visita a Pakistan, va aparèixer el 2010. Farem per veure-la i mostar-vos els comentaris dels imatgiets i imatgietes. 



1 comentari: