divendres, 30 de març de 2012

VALÈNCIA, 2n de Batxillerat

Matiners acudim per esguardar València amb un altre mirar. I és Mira, Joan Francesc, qui amb Els treballs perduts ens convida a passejar pels seus carrers i refer un paisatge literari.
En properes entrades anirem afegint dades d'aquest treball urbà, del viatge, de la visita a l'Octubre, de la pujada al Micalet, del lleure, del cinema... i de tot això i allò.
 Hi ha una cosa que fa il.lusió a la gent:
poder anar a València amb el tren.

L'ajuntament i el rellotge hem de retratar
perquè al llibre en parla només començar

Antiquari amb llibres de vell
i, si pot ser, amb el llom de pell

 A la llibreria 3 i 4...
Ara et retrate!

Al centre Octubre hi ha una exposició
que porta per nom: ART EN ACCIÓ

 Comença la feina. Hem vingut
i no hi ha cap treball perdut.

 Laura se'ns ofereix com a model.
Cal dir que ho fa de mel. 

 De patis i palaus oberts
en trobem si anem desperts

 Al Miquelet cal pujar
S'ho mereix el campanar! 

 Les dotze parròquies des d'ací
apareixen dibuixades en traç ben fi.

 San Joan de l'Hospital
perla del gòtic medieval.
I el call, quin desastre!
esdevé gall i, després, pollastre
 Recorrem carrer per carrer
per trobar el que Mira diu al paper.

 Al Portal de la Valldigna
el final d'avui s'assigna.

 A migdia i per matar el desmai
hem dinat en un lloc ben guai
A l'hora de dinar Jesús ens va donar dos opcions: la primera era un tipus de pub on també es podia dinar, on el menjar estava boníssim i podies elegir entre una gran varietat. Quant al local estava molt bé ja que la decoració era moderna, amb sofans en comptes de cadires i les taules eren més baixetes del normal. L'altra opció era el típic bar sense més on estava el típic menú amb primer plat, segon, postres, beguda i per últim el cafenet. Els dos llocs estaven bastant bé i cadascú va triar.Sara Kedar


"Intouchable" és una pel·lícula francesa dirigida per l'espanyol Eric Toledano i Olivier Nakache. És una comedia dramàtica que ha tingut més de 18 milions d'espectadors a França i també ha sigut número 1 de la taquilla francesa durant 10 semanes consecutives.
Abans de comentar el film, cal destacar que vam vore aquesta pel·lícula al cinema i en francés, l'original subtitulada en espanyol, i va estar molt bé.
El que més m'ha agradat d'aquest llargmetratge ha sigut la relació entre Driss i Philippe. No dura molt, però el poc temps que dura és molt bona. Cada vegada es fan més amics, Philippe confia més en ell i acaben sent grans amics. Part d'aquesta amistat és gràcies al bon sentit de l'humor que té Driss, cosa que cal destacar ja que al llarg de tot el metratge, l'humor està per damunt del drama. Està molt ben mesclat el sufriment d'una persona que no pot fer una vida normal amb l'humor.  Una altra cosa que m'ha agradat del film ha sigut la fotografia, especialment en les excursions d'ambdós protagonistes, sempre magnífica i molt cuidada. Per últim cal destacar les bandes sonores, que en tot moment desempenyen un paper molt important i són un element a destacar en l'èxit d'aquest film. Pablo Berbel


De l'eixida a Valéncia el que més em va agradar va ser la pel·lícula, una comèdia molt bonica on vam disfrutar moltíssim. En el menjar tambè vam gaudir Berbel, Jesús i jo ens van riure molt. Al Micalet tambè vam  passar una bona estona disfrutant molt de la vista de València. El que menys em va agradar va ser la caminata que vam fer pel riu, anàvem molt de pressa i sense parar, vam acabar morts.  Llevat el cansament, aquesta eixida va ser  molt bonica i aniria una altra vegada. Àngel Alarcon

A Babel es pot triar
per riure i per plorar
Amb les cames ben cansades:
una orxata, que és debades!

Del que vam fer a València comentaré quan vam parar a fer-nos una orxata a Fabian, que és una de les orxateries més conegudes de València, no sols per l'orxata sinó perquè tenen els millors bunyols, segons diuen, de València, com vaig vore recentment en la tele. Per a falles feien cues llarguíssimes sols per a agafar un d'eixos bunyols que feien una pinta boníssima, encara que alguns dels meus companys pareix que no són molt de bunyols.
Vam anar després del cine Babel, va estar be perquè després de tot el que vam caminar ... i córrer per anar a Babel va merèixer la pena anar amb un poc de calma i descansats, sentar-nos tots junts i fer-nos una orxateta fresqueta, molt bona. Ens vam fer una foto tots junts i vam estar de xarradeta de com havia estat el dia encara que en eixe moment i a eixes hores, després de caminar molt, ja estàvem cansats i va ser un moment de relax. Però això sí,  un descanset i cap al tren perquè vam arribar justets i com no, vam haver d' anar corrent perquè sinó l'haguérem perdut, a la tornada estàvem prou cansants però va merèixer la pena anar a València i conèixer-la un poquet mes així com veure-nos eixa orxata tan bona i sobretot eixe descanset que encara que va ser curt es va agrair. Beatriz Hidalgo
 Ens entretenim al mercat de Colom.
La darrera foto la vol fer tothom

L'endemà examen de l'economista alemany
i cal aprovar per tancar bé l'any 
Els viatges en tren d'Almassora cap a València i el de València cap a Castelló van ser entretinguts, encara que un més que l'altre. Quan ens dirigíem cap a València el professor Jesus Bernat, amb Laura Montalban, organitzava l'ordre dels llocs que hauríem de fotografiar per València, aquests llocs eren escenaris de l'obra de Joan Francesc Mira, aquesta obra explica una història, però alhora nomena i fins i tot de vegades descriu llocs tant coneguts de València, com racons amagats d'aquesta ciutat, i també nomena alguns comerços que destaquen per algun tret interessant. Alhora que Jesus i Laura repassaven això, uns explicaven als altres el que havien fet el cap de setmana passat, ja que l'excursió la ferem en dilluns. Altres escoltaven música, etc.
En el viatge de tornada a Almassora va ser molt relaxat ja que tots estàvem molt cansats, encara que uns més que altres després de les llargues trajectòries recorregudes. En aquest viatge de tornada alguns també repassem les fotografíes realitzades als diferents llocs, paisatges i persones. Altres aprofitaren per seguir  l'estudi començat el cap de setmana, ja que l'endemà tocaven exàmens. Cristian Sánchez


No hi ha Treballs Perduts
amb alumnes  tan moguts
ni mestre més satisfet
quan torna amb el tren roget

dijous, 29 de març de 2012

29-M, VAGA I MANIFESTACIÓ

 Calia, abans, fer una assemblea
Som gent europea!



Amb volguda normalitat
ha entrat l'alumnat.


Xiules perquè et sorprén
la puntualitat d'alguna gent.

Ben aviat, i del veïnat,
ens ha arribat joia i amistat.

 
Junts i agermanats
estem a la foto ben posats.


La manifestació s'encetava
com una pel.li de Kurosava.


Els mestres, més variats,
amb cartells ben dibuixats.

 I el carrer Governador
s'omplia de crits i color.




 Ja dels cartells del nostre Institut
la qualitat n'és un fet conegut.

I de sobte ens fan parar
perquè ens volen retratar.

 A Josep Miquel se'l veu content
no para de saludar la gent.
I amb un xiulet lligat a la cadena
Ernest, quina simfonia tant amena!

dimecres, 28 de març de 2012

A, ALFABET DE L'INSTITUT (amb rodolins)

Enguany, a més de mostrar-vos l'alfabet de l'Institut, podeu participar tots i totes enviant-nos els adients rodolins a 'comentaris'.
la 'A'
S'organitza en un grapat
la 'A' del batxillerat 
(Beatriz Hidalgo)

ABANDÓ. Alejandro Ocaña
ABRAÇ. Pablo Trigueros
Ella ens ofereix un abraç
que té la mida d'un cabàs
(Cristian Sánchez) 


AIXETA. Laura Montalban

Si obris l'aixeta
corre l'aigüeta
(Jaime Muñoz)

Obrim l'aixeta
amb la mà ben neta
(Andrea Gas) 

Obrim i tanquem l'aixeta
amb la mà dreta
(Pablo Trigueros)

 ALUMNAT.  Alejandro Ocaña

A classe puja l'alumnat
i no sap que l'he fotografiat.
 
(Alejandro)
AMPOLLA. Andrea

ANTENA en A. Javi Alarcón

Vorem, gràcies a l'antena,
tv3 i una altra cadena
(Beatriz Hidalgo) 

ART. Javi Alarcón

D'aquest quadre d'art
en trie la millor part 
(Javi) 

ASCENSOR. Beatriz Hidalgo

Amb l'ascensor
puge millor
(Andrea Caro) 
 Tot esperant l'ascensor
ens ho passem molt millor
(Laura Montalban) 
AULA D'INFORMÀTICA. Alejandro Ocaña

L'aula d'Informàtica
també és idiomàtica
(Víctor Blanch) 

diumenge, 25 de març de 2012

A VALÈNCIA! 1r DE BATXILLERAT


Com cada any, tornem a València per saber d'escriptors en la nostra llengua, recórrer l'encant dels seus carrers o perdre's una estona al dinar. I després, el llit del Túria, el cinema de Babel i el retorn en un vagó del tren roget.
L'alumnat hi podeu participar enviant comentaris dels següents apartats: al tren o al microbús, el teatret, el Centre Octubre, Art en Acció, Ruta Literària, pel llit del Túria, Cines Babel, Mercat de Colom i l'FNAC. L'alumnat de Valencià, llengua i Imatge compta amb un arsenal fotogràfic d'aquest dia; la resta també podeu enviar-nos fotos. Els propers dies anirem penjant fotos i comentaris de cadascuns dels apartats esmentats. Animeu-vos-hi! 

AL TREN (L'ANADA)
 Espai adient a la conversació
en aquestos temps de tanta comunicació.
A les 8 del matí vam quedar els alumnes d'audiovisuals per a arribar a València, abans que la classe de Paqui. Quan tots estàvem en l'andana esperàrem el tren i quan va arribar pujàrem. Al principi cercàvem un seient lliure per a fer més còmode el viatge, al trobar lloc vam seure i cadascú va estar en els seus temes. Va estar un viatge tranquil i vam arribar a València sense problemes. Alejandro Ocaña


EL TEATRET


A L'OCTUBRE




El dia que van anar a València vam ser molt divertit perquè primer alguns de classe d'audiovisuals anaven molt lents i quasi perdem el tren. Quan vam arribar a València anaven una mica ràpid perquè havien quedat al Centre d'Octubre amb els altres alumnes de la excursió que anaven amb un microbús. L'exposició del Centre era molt original, el terra algunes parts era de cristall per a visualitzar l'antiga muralla que hi havia abans en València. També en el centre vam vore un mini teatret interpretat per dos persones, un xic i una xica. Desprès vam anar esmorzar. Quan vam acabar, una parella ens va fer pujar al terrat i a partir d'ahí vam començar la ruta de la literatura. Després, quan vam acabar la ruta, els de la classe d'audiovisuals vam anar al llit del Túria a fer unes fotos i per acabar vam anar a Babel, un cine que es de VSO. La pel·lícula que vam visualitzar era ¿ Y ahora donde vamos?. Quan vam agafar el tren ja estàvem molt contens. En resum, va ser un dia molt divertit però una mica cansat. Andrea Caro



ART EN ACCIÓ
D'aquesta eixida em va parèixer molt interesant l'art en acció. Una de les coses que em va cridar l'atenció va ser la muralla que hi havia a terra coberta de cristal, era molt original, també el sac gegant de taronges. D'altra banda em va agradar quan van recitar el poema que tothom vam escoltar amb atenció. El millor va ser quan van posar els quadres per a recaudar diners per a pagar la multa a TV3 Javi Alarcón

Em va parèixer una de les coses més animades i creatives, quadres, pòsters, escultures, fotografies entre d'altres. Vam observar també que era una exposició que pretenia recaptar fons que eren destinats a TV3, una televisió que no ha eixit molt ben parada. Diversitat d'opinions, d'expressions, creativitat, diferents maneres de veure la vida depenent de l'individu i depenent de l'autor que faça les seues obres. Una exposició ben organitzada, ja que comptava amb diversos espais, concretament tres, on es distribuïen totes les obres que omplien de personalitat, llibertat i color aquella sala Pablo Trigueros







JA HEM DINAT!


La ruta literària ens va servir per a conèixer millor els autors valencians de l'època medieval. El que més em va agradar va ser quan vam anar al saló d'actes del Centre Octubre, on ens van llegir unes lectures dramatitzades, amb les que ens vam riure. També vam visitar la llotja, el carrer Cordellats i el carres Cabillers, on vam escoltar el famós Veles e Vents de Ausiàs Marc. Després de dinar, els de valencià, llengua i imatge, vam veure una pel·lícula en versió original, i després vam visitar l'FNAC, on hi havia molts aparells electrònics. Va ser un viatge entretingut. Víctor Blanch 

PEL RIU
 






A BABEL
Quan els de la classe de valencià se'n van anar a Almassora els alumnes d'audiovisuals vam partir al cinema per a vore una pel·lícula en versió original. La pel·lícula elegida va ser " Y ahora donde vamos" un film libanès. En la sala érem els alumnes d'audiovisuals, el mestre Jesús, dos xiques I un home. La historia comença en un poble de la muntanya on musulmanes i cristianes s'uneixen per a evitar que els seus fills i hòmens no es maten entre ells. Es una pel·lícula que pareix dramàtica però al ser de Líban no es una trama molt ben elaborada ja que apareixen parts còmiques, dramàtiques, romanços, etc.. Tot barrejat amb cançons al mes pur estil de romanços americans. En la meua opinió la pel·lícula va estar prou  bé per a haver-se fet en un país amb tans pocs recursos. Desprès del cinema havíem d'anar a l'estació però vam fer una parada en FNAC una tenda de electrònica. Alejandro Ocaña

¿Y ahora a dónde vamos?
Un film, on les dones adopten una gran importància respecte als homes, ja que en aquesta pel·lícula apareix una societat molt masclista on les dones sols serveixen per a cuidar dels fills, preparar el dinar i escurar els plats. Les dones, al llarg del film s'adonen que la religió no és un obstacle tan important ja que tots som iguals independentment de la opció religiosa o del mode de vida d'un mateix. Mentre els homes es barallen entre ells perquè hi apareixen una sèrie de problemes i d'aldarulls en les seues respectives esglésies i mesquites, les dones sols es preocupen pels seus fills, d'estar juntes i planejar el final del conflicte, que consistia en elaborar una serie de pastissos, coques... que contenien unes certes drogues amb les quals intenten que tots els homes s'obliden dels problemes que ells mateixos han generat per les seues opcions religioses i que compartisquen el mateix tots junts. Però ací no acaba tot, el més impactant i solidari que decideixen fer les dones del poble, és que decideixen canviar-se de religió, és a dir, si una dona era cristiana, opta per l'altra religió i viceversa.
Un film que val la pena vore, ja que tracta un conflicte molt present en els nostres dies. Pablo Trigueros


Quan els de la classe de valencià se'n van anar a Almassora els alumnes d'audiovisuals vam partir al cinema per a vore una pel·lícula en versió original. La pel·lícula elegida va ser " Y ahora donde vamos" un film libanès. En la sala érem els alumnes d'audiovisuals, el mestre Jesús, dos xiques I un home. La historia comença en un poble de la muntanya on musulmanes i cristianes s'uneixen per a evitar que els seus fills i hòmens no es maten entre ells. Es una pel·lícula que pareix dramàtica però al ser del Líban no es una trama molt ben elaborada ja que apareixen parts còmiques, dramàtiques, romanços, etc.. Tot barrejat amb cançons al mes pur estil de romanços americans. En la meua opinió la pel·lícula va estar prou  ve per a haberse fet en un país en tans pocs recursos. Desprès del cinema teníem que anar a la estació però vam fer una parada en FNAC una tenda de electrònica.

L'FNAC
La ruta literària ens va servir per a conèixer millor els autors valencians de l'època medieval. El que més em va agradar va ser quan vam anar al saló d'actes del Centre Octubre, on ens van llegir unes lectures dramatitzades, amb les que ens vam riure. També vam visitar la Llotja, el carrer Cordellats i el carres Cabillers, on vam escoltar el famós Veles e Vents de Ausiàs Marc. Després de dinar, els de Valencià, llengua i imatge, vam veure una pel·lícula en versió original, i després vam visitar l'FNAC, on hi havia molts aparells electrònics. Va ser un viatge entretingut. Víctor Blanch

AL TREN
 Ben feliços, amb la tornada,
la conversa més animada
L'anada a València amb el tren va ser un poquet avorrit, perquè estàvem un poc adormits. Per a que el temps passara més ràpid van començar a parlar de films de por. Però a la tornada va ser molt divertit ja que vam començar a parlar de tota l'excursió i vore les fotos. També ens vam pegar unes rises amb Jaime perquè havia d'anar a entrenar i li deiem que no arribaria i van estar tot el camí igual Javi Alarcón

A la tornada a Almassora un dels nostres companys tenia pressa per tornar i va estar tot el viatge preocupat. En la tornada estàvem més animats pels ocurrents acudits que ens contava Jesús, un poc roïns però graciosos. Quan vam arribar a Almassora Jesús ens va portar a alguns a casa i en eixe moment vam acabar la eixida d'audiovisuals Alejandro Ocaña