dilluns, 5 de març de 2012

JAWS (el bon ritme del tauró)

JAWS i no SHARK va ser el títol original d'aquest magnífic film de suspens, TIBURÓN a les pantalles d'ací. Sembla que jaws (mandíbules) s'identifique amb un tipus de tauró, el blanc, el més ferotge. A banda de l'anècdota i l'argument, el retrat dels personatges, el ritme de la narració i els elements que configuren el suspens fan que puguem parlar de Jaws com un bon film del realitzador americà Spielberg. El recurs literari de l'engany-desengany, la importància de la banda sonora, els trencaments còmics o sentimentals són recursos que ajuden a tindre l'espectador-a pegat al seient, en el nostre cas al pupitre.
L'alumnat d'Imatgies torna al comentari general d'aquells aspectes que li hagen semblat més interessants.


FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: JAWS          ANY: 1975     PAÍS: USA


DIRECCIÓ:  Steven Spielberg         GUIÓ: Peter Benchley (novel.la)  Carl Gottlieb
MÚSICA: John Williams               FOTOGRAFIA: Bill Butler


REPARTIMENT:  Roy Scheider, Richard Dreyffus, Robert Shaw


PRODUCCIÓ: David Brown i Richard D. Zanuck
PREMIS: 1975, 3 Óscar al millor muntatge, el millor so i millor banda sonora.


GÈNERE: Aventura i terror.



Jaws té un argument senzill i no per això és una pel·lícula simple. Tracta d'un poble costaner d'Estats Units que sofreix atacs d'un tauró, la qual cosa origina morts, així que un mariner, un biòleg i el policia del poble van a caçar-lo per acabar amb el pànic que s'ha originat al poble. La pel·lícula es va estrenar en 1975, encara Steven Spielberg no tenia al seu abast tota la tecnologia que tenim al segle XXI. Ara fer aparèixer un tauró en una pel·lícula és molt més fàcil amb programes d'ordinador però Spielberg va haver de fer una maqueta del tauró. Això faria del rodatge una tasca molt més pesada i llarga. Malgrat tindre un argument senzill, el director sap perfectament com crear el suspens i la intriga a l'espectador, sobretot t'adones perquè no apareix el tauró fins a les últimes escenes, encara que en cada moment saps on està el tauró. I el recurs que t'ajuda a saber-ho és la música, un element molt treballat i cuidat que serveix per a distingir els moments de tensió i en aquest cas, la música es queda ressonant al teu cap i no l'oblides fàcilment.  I s'aconsegueix l'objectiu, amb Jaws pots sentir intriga, por, sorpresa... Un altre aspecte a destacar és la posició de la càmera simulant la visió del tauró i el seu moviment. Personalment no tinc tendència a vore films de terror o de suspens, ja que no em fan gaudir i em produeixen angoixa. Però aquesta, tot i que té moments angoixosos, pense que és una d'eixes pel·lícules que mereix la pena vore-la i hem d'apreciar el seu valor artístic. Tamara Gómez

 


En la pelicula, un dels trets més importants que hem de destacar, és la utilització de la música o el so com a recursos de tensió o intriga en el que passarà uns instants més tard. Un clar exemple de la utilització del so com a recurs de tensió, és l'escena que discorre sota l'aigua quan un dels protagonistes decideix baixar al fons del mar per investigar sobre les coses que aquest conté. Gràcies al so, en trobar un vaixell afonat i abandonat fa anys, crea una tensió prèvia a l'esperat ensurt de l'aparició de la cara d'un cadàver gairebé putrefacte pel pas del temps. Altres exemples de la utilització del so són les diverses escenes que transcorren enmig de l'oceà amb el vaixell tripulat pels tres protagonistes. Aquests intenten caçar diverses vegades al desitjat tauró, encara que la majoria de vegades es fa sense èxit. A mesura que cadascuna d'aquestes vegades el tauró es va acostant cada vegada més al vaixell, la música de fons pateix un canvi. Aquest canvi consisteix en l'augment de la tensió en el so per causar més sensacions en l'espectador a l'hora de la visualització de la pelicula.
Un altre aspecte que podem destacar en tauró és la gran valentia dels tres protagonistes que decideixen abordar cap a les immensitats de l'oceà per poder caçar al famós tauró que envaeix les aigües del mar de les seves terres. Encara que fa falta analitzar les raons per les que aquests fan aquesta dificultuosa tasca de matar l'assassí, podria ser, ja bé, per causes econòmiques, per causes de simple prestigi o fins i tot per causes solidàries. Amb aquest últim tipus de causes em referisc a que a partir de la matança del tauró, ja no haurien més assassinats indesitjats en les aigües del mar, o també per fer una venjança per la ràbia continguda de les morts ja produïdes. Cristian Sánchez

El film dirigit per Steven Spielberg a l'any 1975 té moltes coses a comentar. Una de les coses mes importants d'aquest film és que juga molt amb nosaltres amb tècniques com l'engany/desengany, que consisteix a fer-nos pensar que en un moment donat eixira una cosa que esperem però després veim que no i el que ha aconseguit es enganyar l'espectador fent-li passar moments de nerviosisme i de sorpreses. La música per a mi es una de les coses més importants que es poden observar en el film, quan sens eixa banda sonora tan característica ja et penses que ocorrerà quelcom de perillós i que el tauró apareixerà i així és, en canvi si no es sent però es veu alguna cosa perillosa el que vol aconseguir es la tècnica que hem nomenat abans. En moments de tensió apareix la típica música de tauró però en moments de tranquil·litat o per contra de rapidesa la música també canvia com quan els turistes arriben al port.
Altres coses que fan que siga tant interessant i intrigant és que el tauró no el veiem fins quasi la meitat del film, això ho fa més interessant i fa que estiguem esperant que aparega i ens enganxa a la trama. A part de les escenes de terror i d'esglai també veiem un to còmic al llarg del transcurs de tot el film , sobretot al principi que ens mostra més a la gent del poble, els carrers i en general tot el poble, però inclús quan estan a la mar es veu com quan el capità es posa a cantar i el científic el segueix i després s'uneix el "cap" ací a part d'una escena còmica veiem una de companyerisme, com un apropament entre el capità i el científic que no es portaven massa bé al principi i pareix que al final es vagen apropant més.
Com a curiositats que he pogut trobar i que m'han paregut interessants de posar son les següents: al final quan dispara contra el tauró es sent que rugís cosa impossible perquè el tauró no te cordes vocals, esta m'ha paregut graciosa al fer un film de taurons es deurien de parar a estudiar un poc mes el seu comportament però bé es curiós, supose que hi ha moltes coses mes importants en que pensar durant un rodatge.També he trobat que al finalitzar el film Spielberg va estar diversos mesos sense entrar en l'aigua ja que va agafar fòbia als taurons.
Encara que ja l'he vista moltes vegades mai m'havia parat a pensar com n'està d'estudiada i com es cuiden els detalls com la música o les escenes, això si com ja sabia el que anava a passar en algunes ocasions m'ha servit per a enriurem d'alguns companys com en l'escena en que troben un cap. Beatriz Hidalgo
Encara que aquest film siga de fa anys i no siga com les pel·lícules de hui en dia, plenes d'efectes especials, està ben feta i ens deixa pendents i amb ganes de vore l'escena següent. Encara i tot, done les gràcies perquè amb els pocs recursos que hi havia en aquell temps Steven Spielberg aconsegueix fer un metratge d'aquells que no s'obliden i es mantenen en el record pel fet del detalls tan cuidats que s'han treballat. Detalls com no vore el tauró fins quasi el final de la pel·lícula, i no al principi com solen fer altres directors; utilitzar un to especialitzat de música quan es tracta del verdader tauró o utilitzar l'alternança d'escenes còmiques amb altres que no ho són. Apart de l'aspecte de la captura de l'animal també observem d'altres com els temes econòmics i polítics, ja que el poble Amity, es un poble turístic i que recull diners en l'estiu, quan arriben a les blavenques platges els turistes. També hi han curiositats, però cal fixar-se bé, com per exemple quan el policia trau el seu revòlver en el vaixell, en el cel veiem una estrela fugaç, o si investiguem, el vaixell s'anomena Orca i l'orca és un tipus de balena que mata els taurons. Laura Montalban


Aquest film, tot i que ja té uns anys, està molt ben fet. Com no tenien molta tecnologia per a fer les seqüències, el tauró era un robot que van construir a posta. Ara els taurons es ficarien amb els ordinadors perquè hi ha més tecnologia. Contrasta els moments d'acció amb els de gràcia o tristor. En els moments d'acció, quan ix el tauró, ens provoca un ensurt; els de gràcia és, per exemple, quan estan en el vaixell i es posen a contar les històries que els han passat i a cantar; i els moments de tristor, quan es moren els dos xiquets en la platja i el fill del cap de policia que es quedava en shock per veure al tauró. La música també acompanya amb cada seqüència, la banda sonora és molt important i el silenci també perquè contrasta amb la tensió dels moments de música. Andrea Gas

En aquest film, caldria destacar també els efectes de so, per exemple, quan el tauró s'apropa a la gent o al vaixell, apareix la música de fons que causa expectació i un poc de por, i també s'alternen moments de comicitat com parlar entre ells, cantar cançons, contar acudits... També, una de les coses que més m'ha cridat l'atenció, és que el tauró no apareix durant més de mitja pel·lícula, ja que el director, en aquest recurs pretén causar expectació, alternar moments còmics i de vegades la inesperada aparició del tauró, aconsegueix el que volia, que el públic durant tot el film estiga enganxat a la pantalla.
Respecte al tauró, cal destacar que per a l'època d'aquesta pel·lícula, no està tan mal com els de avui dia, ja que aquest si que va ser fabricat i els de avui en dia emprats per a aquests films no es fan a propòsit, ja que tot són efectes especials, filtres i manipulacions d'imatge. Pablo Trigueros




Curiositats del film
És un pel.licula dels
pocs casos en què la peli és millor que el llibre
. "A la costa d'un petit poble de l'Est d'Estats Units, un enorme tauró ataca a diverses persones. Tement les fatals conseqüències que això pot provocar en el negoci turístic, l'alcalde es nega a tancar les platges i a difondre la notícia. Però un nou atac del tauró, a la mateixa platja, acaba amb la vida d'un altre banyista. El terror s'ha fet públic, així que un veterà caçador de taurons, un científic i el cap de la policia local s'uneixen per caçar el temible tauró."Han hagut més parts d'aquesta pel·lícula: Jaws 2,  Jaws 3-D, Jaws 4, Jaws 5 tot i que la millor  pel·lícula és aquesta ja que és increïble per la tensió i el nus a la gola, sobre tot quan la veus per primera vegada, perquè impacta molt.Va comptar amb un pressupost estimat en 8.000.000 $.
Als Estats Units va aconseguir una recaptació de 196.205.067 $.
A la resta del món va recaptar un total de 210.653.000 $.
En total va tenir una recaptació de 430.510.134 $.

                                         Jaime Muñoz

Aquesta pel·lícula  és una de les més bones que he vist perquè sap barrejar els moments de tensió, de por, de tranquil·litat, d'amor...no és tot el mateix. Sap com i quan ficar els moments de por per a que en la pel·lícula no estiguem tensos tota l'estona sinó barrejar eixos moments que això fa que ens fiquem més nerviosos.També juga amb la nostra imaginació ja que ens fa creure en uns moment que apareix el tauró, que per cert no el mostra fins a mitjan pel·lícula, però realment no ho és i crea uns moments còmics i el que fa es intentar tranquil·litzar-nos fent-nos un poc riure per creure una cosa i adonar-nos que no ho és, però després torna al moment de tensió i passa alguna cosa realment on menys ho esperes creant moments de suspens.
També t'adones de l'arribada del tauró per la banda sonora ja que quan el fan aparèixer fiquen una música més esglaiada o hi ha moments de silencis que provoca tensió també. Lorena Micula

Jaws és una pel·lícula que es caracteritza pel seu so, com en algunes escenes de la pel·lícula com quan estan tots els xiquets en l'aigua banyant-se i jugant, que de sobte arriba el tauró a poc a poc. Un altre element també que la caracteritza és la tècnica d'engany, es a dir, quan ens intenten enganyar fent-nos pensar que és una cosa, quan en realitat és una altra. Un altre element que surt en Jaws, és l'element de la família, hi ha una escena en la que ressalten molt bé aquest element, perquè estan el pare i el fill en la taula sopant i la mare parlant en el seu marit del viatge que havia de fer al día següent a dins la mar.
M'ha agradat molt aquest film per la sensació d'intriga que em dóna en algunes seqüències i  per la por que em fa sentir la música que posen en les escenes que surt el tauró i també per la intriga que provoca. La recomane a totes aquelles persones que els agraden les pel·lícules en les que tinguen a l'espectador atent sense llevar el cap de la pantalla i també a totes aquelles que li agraden els films de por Maria José López

 

Aquest film és del magnífic director americà Spielberg. En aquesta pel·licula de terror és diferent a les demés perquè en mostra una tècnica d'engany-desengany. Mostra el tauró quan menys ho esperem els espectadors. Això crea més tensió i fa que estigues atent en totes les escenes del film. També m'agradaria destacar la bona banda sonora triada ja que gràcies a ella estàs en tensió tota l'estona. Les escenes de terror es resalten amb la música i això crea més por a l'espectador. Pel que fa al guió, pense que es una història molt real on apareix un alcalde molt cobdiciós i només vol quedar bé amb la premsa i recaudar diners en las seua principal font d'ingressos com és l'estiu. Aquesta pel·licula la recomane a tota la gent perquè a pesar de ser prou vella està molt bona construda i molt bën expressada. Ángel Alarcón

Aquest film, que ja ha complit 37 anys, té varies coses importants a comentar. A pesar de tindre un argument aparentment senzill, darrere hi ha un gran treball de realització. Alguns fets que ja s'han comentat, com per exemple la important tarea de la banda sonora, on, dependent del moment, et fica en tensió o t'enterneix. També cal destacar la tècnica, no molt utilitzada en el cine de avui en día, de l'engany-desengany. En les pel.lícules actuals, el tauró es veu en la primera escena, i l'espectador ja perd l'interés per "com serà" l'animal. En aquest film molt avançat l'argument, i això, junt la posició de la càmera representant la vista del tauró, et fa estar en tensió al llarg de tot el film. Però, si hi ha algun tema que no ha estat molt comentat ha sigut la ineptitud de l'alcalde del poble, el qual representa molt bé l'avarícia "dels de dalt". El sistema capitalista que tenim avui en día té aquesta característica: anteposa el diners davant el benestar de les persones. Dóna igual les persones que sofrisquen algún tipus d'accident mentre jo guanye els diners suficients per a comprar alguna cosa que no necessite, i d'aquesta manera consumir sense ningún control. L'alcalde no vol tancar la platja perquè és 4 de Juliol (ple estiu) i se celebra la festa nacional dels Estats Units. Tancar la platja li faria perdre molts diners, i finalment no la tanca, encara sabent que hi ha un tauró rondant les costes i que la gent està banyant-se tranqil.lament.
Però es el que hi ha, l'avarícia d'algunes persones no coneix cap límit, i ens agrade o no, ens faci repulsa o no, la mort és un negoci, desgraciadament. Jesús Albiol
En l’any 1975 va ser estrenada aquesta esperada pel·lícula a mans del director estadunidenc Steven Spielberg. Aquest va ser l’inici de la saga de pel·lícules de taurons. Encara que no totes les pel·lícules de taurons posteriors han sigut dirigides per aquest director, totes es basen en aquesta primera, Jaws. Va ser un film molt diferent als de ara, no hi havia les tecnologies que ara n’hi ha, per tant, va ser una tasca difícil a l’hora de fer aparèixer el tauró. Una altra cosa curiosa, és que el tauró no ens el mostren en les primeres escenes, sinó que ens donen un poquet d’intriga i de temps, per a que cadascú dissenye el seu tauró, fins que finalment ens el mostren. La música, per altre costat, és altre dels aspectes més importants d’aquest metratge, ja que sense vore el tauró, podem saber que està a prop perquè sona un tipus de música molt encertat per a aquesta ocasió. A més, quan més s’apropa el tauró, més ràpid sona la música. Junt amb la música, també cal destacar la gravació. Hi ha moltes perspectives que són especialment bones, com per exemple, quan el que veiem és el que està veient el tauró realment.
Personalment, és una pel·lícula que m’ha agradat molt i que recomane vore a qualsevol persona, ja que encara que és un film de fa quasi 40 anys, està molt ben feta, a pesar dels pocs avanços tecnològics que hi haviua durant aquells anys. Pablo Berbel

Cal destacar d'aquest film el contrast entre els moments de tristor i els de gràcia, que fan que t'alliberes de tota la tensió que t'han deixat altres escenes anteriors i et fan riure una estona, fins que arriba el moment de perill. És una pel·lícula molt ben feta, pel fet que en eixa època no hi havia la mateixa tecnologia que ara i utilitzen un tauró robot, construït únicament per a la pel·lícula. També cal destacar els efectes de so que posen quan s'apropa el tauró. D'aquesta manera et fan saber quan està prop i els moments en que pateixen més perill, pel canvi de so que hi ha quan està més a prop del vaixell. El director del film vol fer que la gent pose més atenció a la pel·lícula fent apareixer el tauró a meitat pel·lícula. També juga amb el que nosaltres pensem, perquè ens fa creure que va a aparèixer el tauró, però en realitat es tracta d'una altra cosa, que crea moments d'alliberació de tensió. És el que anomenem tècnica d'engany-desengany. També hi ha moments en el que et fa esglaiar-te, com per exemple quan està bussejant i apareix un cap d'un home mort, el qual no t'esperes. Víctor Blanch

Aquesta pe·lícula, encara que no és totalment actual, és una pe·lícula molt bona ja que té unes seqüències on predomina el so, donant-li eixe punt d'intriga i tensió. A banda dels espectaculars efectes especials que apareixen al film, altre tret a destacar és la personalitat tan valenta dels protagonistes de salvar als ciutadans del tauró i que puguen prendre un bany tranquils, per això agafen una embarcació i prenen camí per la mar per tal d'acabar amb aquell depredador. Encara que costa molt i alguna que altra vida, podriem dir que té un final feliç. Belén Morillas

Aquest film, es caracteritza principalment pel so. El director sap molt bé quin tipus de música posar en cada seqüència per a que l'espectador es mantinga a l'espera  del que va a passar després. Els efectes especials també son primordials en la pel.lícula ja que la fa més realista i dóna més emoció a l'espectador. La valentia, es un dels temes que més predominen davant el tauró. Sara Segura


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada