dilluns, 2 d’abril de 2012

ALMANYA, Willcommen in Deutschland


FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: ALMANYA, WILLKOMMEN IN DEUTSCHLAND    ANY: 2011     PAÍS: Alemnaya
DIRECCIÓ:  Yasemin Samdereli         GUIÓ: Nesrim Sandereli i Yasemin Samdereli        
MÚSICA: Gerd Baumann FOTOGRAFIA: Rodrigo Prieto
REPARTIMENT:   Vedat Erincin, Fahri Ogün Yardim, Lilay Huser, Demet Gül, Aykut Kayacik, Aycan Vardar, Ercan Karacayli, Kaan Aydogdu, Siir Eloglu, Aliya
PRODUCCIÓ: Roxy Film, Infa Film
PREMIS: Estan per vindre
GÈNERE: Drama i comèdia. Emigració
Almanya és el film que van triar alguns alumnes en la nostra visita a Babel, cinema en versió original i germà d'un enyorat Albatros. La pel.lícula ens recorda 'Un franco 14 pesetas' i 'Little Ms Sunshine', totes dues pel.lícules ben diferents. Si el film espanyol recorda l'emigració nostra cap a Suïssa, aquesta mostra la vinguda de l'emigrant un milió (recordem el turista un milió a Espanya) a l'Alemanya del miracle i l'enyor per la Turquia que el va veure néixer. La referència al film americà es relaciona amb el viatge, la mort de l'avi i els lligams familiars.
L'alumnat d'Imatgies ens dóna la seua opinió d'un film que mereix ser vist per comprendre l'Europa actual. 
Almanya és un film que utilitza molt el recurs del flash-back, emprat quan Canan consola a Cenk, el petit de la família que havia sigut rebutjat en el col·legi per ser estranger. Canan conta la història d'un immigrant molt especial, Hüseyn. En la seua joventut és un home que s'enamora d'una xica molt tímida, però atrevida. També observem que s'utilitza la mentira per evitar el rebuig de la societat, per tindre un fill d'un altre home que no és el marit o el coratge de Canan per dir que està embarassada abans del matrimoni quan el seu nuvi no és de la seua cultura i religió. Encara així, apareix per damunt de tot l'amor i l'acceptació d'una família unida, encara que rinyen quan Hüseyn els diu que ha comprat una casa a Turquia i han de tornar tots per reformar-la. Quan arriben a la nova casa, no és allò que s'esperaven, només hi era la porta i un mur. Tot i això, no s'ho prenen a mal i decideixen fer un menjar tots junts, però sense l'avi Hüseyn que havia mort al camí d'anada per causes desconegudes, pot ser per la vellesa o per com havia dit ell abans per la calor, encara que no queda molt clar. Un altre aspecte són les idees que tenien els turcs dels alemanys. Deien que tenien molts diners i per això un amic d'un dels fills de l'avi rebutja una ampolla de coca-cola que li havia portat com a regal.

En veritat, encara que aquell dia quasi ens dormim en el cine degut a l'esgotament, pense que es una bona pel·lícula que ens ensenya els valors familiars i la situació que es trobaven molts immigrants d'aquella època que també avui es repeteix. Laura Montalban


Aquest film en versió original i subtitulat al castellà, que vam veure alguns alumnes als cines Babel, es un film que ens trasllada a Alemanya, en particular a una família d'origen turc. L'avi Hüseyin va arribar sol al país perquè no tenia la possibilitat d'alimentar bé als fills ja que no tenia molts diners i el treball no li feia guanyar massa, així que se'n va anar a Alemanya per a poder alimentar a la seva família i enviar-los diners.
Ens mostra el que suposa per a un estranger anar a un país nou sense conèixer la llengua o sense conèixer a ningú. A mesura que avança la pel·lícula veiem que el personatge evoluciona ja que va aprenent la nova llengua i es va fent amb el nou país.  Hüseyin, malgrat viure ja molts anys en Alemanya i tindre ahí la seva família, ja que amb ell estaven els seus quatre fills, la dona i els nets, no se sent del tot alemany, ja que enyora la seva terra. Decideix, aleshores, fer un viatge per tornar a les seves arrels i que els seus fills recorden la seva terra. Encara que al principi veiem que la dona es troba mes còmoda al seu país i que li dona llàstima deixar la seva terra, després, al cap del temps, es veu com ella es sent ja alemanya i a ell encara li tira la seva terra.
En el viatge va tota la família i es un viatge ple de descobriments i d'emocions que deixaran a tota la família impactada i marcada, també hi haurà reconciliacions entre uns germans que no es duien molt bé de menuts, però al final ocorre un fet que els deixara marcat i que farà que els dos germans es reconcilien.
Puc afegir que el que més m'ha agradat i que és també el tros mes emotiu del film es el final però que no puc desvetlar ja que acabaria amb l'interes d'algú pel film.
També, com deia Jesús, és un film que recorda Cinema Paradiso, encara que a mi em va agradar molt més Cinema Paradiso, això si en català. S'assemblen perquè les dos tenen com a base dels personatges principals un xiquet i el iaio, ambdós films son flshbacks dels passat en molts moments recurreixen al passat, encara que Cinema Paradiso es centra mes en el passat del xiquet i el iaio i en Almanya mes en el present. Pel que fa a l'interior del film també es pareixen molt bé eixe to emotiu que fa que el que veu el film es centre en eixos moments i sobretot els dos tenen un final impactant i ple d'emocions. Beatriz Hidalgo


Almanya és una pel·lícula que tracta la història d'un home turc (Hüseyin) que emigra a Alemanya per motius laborals, malgrat tractar un tema que a vegades pot resultar seriós e inclús tràgic, al film es tracta des d'un punt de vista còmic. Al llarg de la història es mostra l'evolució de Hüseyin i la seua família davant d'uns canvis tan dràstics com canviar de país amb una llengua diferent, una religió diferent i costums que no tenen res a vore amb la seua vida anterior en Turquia. Encara que l'emigració és tractada de d'un punt de vista còmic, no deixa de ser un tema important i podem observar com apareix el racisme, un assumpte seriós lligat a l'emigració. Aquesta discriminació es fa clara quan el nét de Hüseyin, Cenk, és discriminat al col·legi per un company que també prové d'una família turca però aquest diu ser d'Istambul(amb part dins d'Europs) i no d'Anatòlia. El personatge que més m'ha cridat l'atenció ha sigut Cenk, un xiquet d'uns sis o set anys que mostra una perspectiva molt diferent a la que pot tindre un adult. Cenk no entén moltes coses de les que pasen al seu voltant i té un milió de preguntes sobre el seu origen que desconeix i també sobre l'actitud que tenen els alemanys contra els turcs. Una història que tal vegada a moltes persones els arribe de prop ja que molts del seus pares o avis hauran sigut immigrants i hauran hagut de patir una situació pareguda a la de tots els turcs que van arribar a Alemanya amb somnis i projectes nous. La millor part de la pel·lícula és el final, quan Cenk fa el discurs en honor al seu avi mort, un final on el director busca que l'espectador deixe anar alguna llagrimeta. En general és un film on entre rialles es deixa entreveure que davant situacions dures, la família està més unida que mai.Tamara Gómez

Un film on el flash-back esta present moltes vegades perquè al llarg de la  pel·lícula sorgeixen fragments del passat. Era una família turca que vivia en Alemanya. El que més em va agradar i al mateix temps el que més em va cridar la atenció, es com al principi quan es van traslladar a Alemanya els costums eren diferents i al principi els va costar i era molt graciosos. Un altre punt de que em va cridar  l'atenció va ser la unió de la família que mai perdien els costums de Turquia. A banda d'aquestos aspectes és molt interessant com el nét menor es fa un embolic amb les cultures perquè a pesar que va nàixer a Alemanya  tota la família té costums turcs. Sara Kedar

Un dels temes que podem destacar d'Almanya és la bona intenció d'unir a la família per part de l'avi. Aquest tema es mostra en la voluntat d'aquest a l'hora d'emprendre el viatge i que tots, sense excepció alguna, participen en ell. Després que l'avi i l'àvia de la família, d'origen turc, aconsegueixen la nacionalitat alemanya, aquests decideixen donar la notícia a tota la família en conjunt celebrant un gran dinar. Però quan aquests anuncien la notícia, l'avi sorprén a tots la notícia que emprendran un viatge cap a Turquia. 
El tema que més em crida l'atenció, és el moment en que l'avi mor per causes no concretes. Abans de morir, parla amb la seva néta, endevinant d'alguna manera el seu embaràs. Tranquil.litza a la seva néta encara que hi ha aspectes de l'embaràs que no li acaben d'agradar, com és la nacionalitat del futur pare del nadó que porta al seu interior. Li adverteix de la necessitat d'explicar-ho a la família, abans que sigua massa tard. Un cop acaben la conversa, es disposen a caminar cap al lloc on es troba la furgoneta on viatja la família, però passa una cosa que inquieta l'embarassada, l'avi és a punt de desmaiar-se. Llavors la néta li pregunta que li passa i posa com a excusa el fort sol, acompanyat de la calor. Una vegada a la furgoneta tots pensen que l'avi està adormint, com és normal en qualsevol viatge, però tot canvia a color negre quan intentar despertar-lo, aquest no dóna resposta. Llavors s'adonen que la vida del dur avi de família ha tocat fi i ara ha començat un viatge, encara que no és exactament el que ell havia proposat. Cristian Sànchez



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada