dilluns, 2 d’abril de 2012

LECTURA DRAMATITZADA

Al saló d'actes del Centre Octubre vam poder  gaudir d'unes lectures dramatitzades, a càrrec d'Albert Iborra i Pepa Juan, que ens van tindre a tots pendents de les diverses històries que s'hi narraven (Veieu alguns fragments). Envieu a jbsensegel@gmail.com o a 'comentaris', d'aquesta mateixa entrada, les vostres opinions i resums de les historietes que més us van agradar.
Foto Alejandro Ocaña

EL DESPERTAR
de Dario Fo




... I que tots tenen la mateixa mania de rentar-se les mans a la mateixa hora! Com em rente jo, ara? Quin fàstic! Com escou als ulls l’Heno de Pravia (Agafa una tovallola i es trau el sabó) Bé, ja em rentaré més tard, de totes maneres a mi no em mira ningú!... ( Es passa la pinta molt de pressa) Ni em miren ni m’oloren... Em posaré una mica d’esprai... (Agafa un esprai) quin invent més magnífic, l’esprai! (Se’n posa) Com crema! Què m’he posat? (Llig el que hi ha escrit) Vernís per a radiadors! Tinc les aixelles de plata? Com m’ho trac? M’ho trauré a la fàbrica amb dissolvent. (Es vesteix ràpidament. Agafa el fill, l’embolica amb una manta i camina cap a la porta)...


La lectura dramatitzada, per a mi, el millor de l'excursió. Vam passar una estona molt entretinguda i molt agust amb aquests dos grandissims actors, que van realitzar aquest tipus de lectura caracteritzada per destacar totes les expressions i sentiments d' unes històries determinades, sempre amb un toc d'humor. Com ja he comentat abans, per a mi, la millor estona de tota l'excursió. 1 abraç Alejandro Aranda

Foto Javi Alarcon

TOTS ELS MEUS PARES
de Yolanda García Serrano

XIQUET: Quin rotllo. Aquesta nit he d´anar a dormir a casa de la meua mare.
Bé, de fet, no és la meua mare, és la dona del meu pare. Perquè la meua mare de veritat i el meu pare de veritat es van separar quan jo encara no sabia que es podien tindre dues mares i dos pares. I ara cada vegada que la meua mare diu que me´n vaja a casa de la meua altra mare, perquè el meu nou pare, que no és el meu pare de veritat, i ella volen eixir, em fa ràbia.
A mi m´ha agradat la lectura dramatitzada que van fer els dos actors perquè ha sigut entretinguda i hem pogut gaudir d´ella. Mihaela.
 Foto Víctor Blanch

PERQUÈ?(2)
de Josep Pere Peyró
PARE: Perquè…? Molt bé, així m´agrada, tot el que no entengues, tu ho preguntes al papa i a la mama i nosaltres t´ho explicarem, eh què sí mama?
MARE: Sí, filla, el papa i la mama t´ho explicaran tot. Perquè el papa i la mama s´ho expliquen “tot”. Eh què sí papa?
PARE: Mama, per favor…( A la xiqueta) Mira, filla, el papa i la mama volen que quan sigues major sigues com ells, vull dir com nosaltres,eh?
MARE: Més val que t´assembles més a la mama que al papa, filla.

En primer lloc dir, que l'excursió em va agradar molt i va estar molt interesant, vam aprendre moltes coses que tenim prop de cassa i que no som capaços d'anar a veure-ho. També dir, que el que més em va agradar va ser la lectura dramatitzada, va ser un moment en que vam riure i a la vegada vam estar aprenent moltes coses. Finalment, va ser un dia diferent als altres, i a la vegada veient coses, i aplicant el que havíem estudiat uns dies abans Miriam Nova Redondo

 Foto Víctor Blanch

NIKE-AIR
d'Isabel Clara Simó

-Mira Paca t´ho he trobat: Nike de ganga. Un regal!. Només tretze mil cinc-centes. Això sí: has d´anar a Hospitalet. És un taller tancat, però has de trucar a la finestra. Dius que vas de part meua.
Només tretze mil cinc-centes.
Paca va fer càlculs. Perquè a Pep li diria que set mil, així i tot es posaria les mans al cap.Potser que li diguera cinc mil.-Estalviades per mi, eh? Que tu no les has trobat a faltar-. Arrufaria les celles. Però una vegada comprades, no diria res. Pep com els gossos, lladrava molt però no mossegava. Ara que aguantar els lladrucs costa. Mare de déu,. si costa!

A mi em va agradar tota l’excursioneta a València. La ruta literària va estar interessant i m’haguera agradat quedar-me un ratet més per allà. Una de les primeres coses que vam fer només arribar va ser veure aquesta obra, que crec ens va agradar a tots. Els ‘actors-lectors’ ho van fer molt bé i encara que va ser una experiència nova per a molts de nosaltres,  ens ho vam passar genial. L’obra tractava de converses i situacions entre els pares i els seus fills i filles. Veure totes ixes històries, que en part s’assemblaven a les nostres mateixes, ens feia que prestàrem més atenció i que poguérem entendre millor allò que ens estaven contant. M’agradaria tornar a veure una obra d’aquest tipus tant diferent Maria
Foto Alejandro Ocaña


CARTA UTÒPICA
d´Àgata Roca

(Un xiquet fa la seua carta als Reis)
XIQUET: Estimats Reis d´Orient,
Aquest any no us vull demanar res material perquè encara puc seguir jugant amb els dos únics joguets que la meua mare es va oblidar de donar als xiquets pobres.
Només us demane que la meua mare se´n recorde de vindre a buscar-me a l´escola i no l´hajen de trucar mai més des de la consergeria.
Que quan fem l´exposició dels nostres treballs de fi de curs no vinga el meu germà major com representació familiar.
Que no siga mai més l´últim en acabar-me el bistec al menjador de l´escola
Que a la classe de gimnàs no haguem de saltar més el “plinto”
Que el dilluns no haja d´explicar tot el que he fet durant el cap de setmana
Que algun dia, quam m´alce , tinga febre de veritat i la meua mare s´ho crega.
I per favor, que no sàpia mai qui sou.
(Fosc)
La lectura dramatitzada va ser mol divertida perquè ho feien molt bé i tenien molta gràcia per a contar-ho. Hem de repetir-ho. Bea Garvi
Foto Javi Alarcon

VULL SER MAJOR!
d´Àgata Roca

(Xiqueta asseguda parla amb el públic)
XIQUETA: Estic cansada.
Estic cansada de ser xiqueta, de ser xicoteta, diminuta, rodoneta, de ser dolceta, una floreta, la cuqueta, la rateta, la pixurrineta, de ser pesadeta, de tindre galtetes, de tindre amiguetes, de fer trenetes, de jugar a firetes, de fer pastetes, de collir floretes, de caçar marietes, d´anar a Caldetes, de menjar galetes, de pendre sopetes, de cantar cançonetes, de portar calcetes…

La lectura dramatitzada va ser molt divertida, a mi em va agradar molt la de Vull ser major, que va llegir la xica, encara que totes van estar molt bé, i ho vam passar genial Noelia Nova
Em va agradar molt la comedia que representaven aquestos xics perquè era molt divertida ja que en algunes ocasions deia la veritat, és a dir , coses que li pasen a algunes persones alguna volta. Eugenia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada