diumenge, 22 d’abril de 2012

ROSA SANCHIS (PRIMAVERA LITERÀRIA, 2012)

Enguany, amb Rosa Sanchis, celebrem la XVa edició de la Primavera Literària, que vam encetar el curs 97-98 amb la recentment nomenada acadèmica de la 'Lengua Española', la mallorquina Carme Riera.
L'alumnat de 4t i batxillerat ha conegut dues novel.les de Rosa i el seu món, fet de carícies http://karicies.blogspot.com.es/, i ens ofereix un tast d'opinions i comentaris ben sucosos. Els reporters d'Imatgies han col.laborat, a més, amb un seguit de fotografies relacionades amb fragments dels dos textos, Primavera per a Palmer i Abril no és un mes, dos títols ben adients a la nostra Primavera Literària, que celebrarem el 26 d'abril, sempre que no ploga, al jardí de la Figuera.


LA MEUA ROSA.
Des de ben menuda un dels meus somnis era ser mestra. Una telefonada de la Conselleria d'Educació em situava a la fi d'aquest somni i l'inici d'un altre: començar a treballar a un institut. Aquest nou somni, però, a més de molta il·lusió també m'omplia de dubtes i pors: sabria entendre i fer-me entendre per l'alumnat? Sabria explicar els conceptes que la llei exigia? Sabria portar endavant una classe? ... Seria la feina que jo imaginava?
És en aquest moment quan vaig conèixer Rosa Sanchis. Ella es va convertir per a mi en un model a intentar imitar a nivell professional. D'ella vaig aprendre que l'educació és molt més que llibres de text, conceptes, continguts, matèries, etc. D'ella vaig aprendre que ensenyar és plantejar a l'alumnat un horitzó que el faça caminar per a arriba a ell. D'ella vaig aprendre, sobretot, que l'ensenyant aprèn tant o més que l'alumnat.
Però, ara, que encara camine cap al meu horitzó professional, el que realment m'ompli és saber que a nivell personal és on més he guanyat per conèixer-la. Paqui Oliver

SOBRE L'AUTORA
"Rosa Sanchis Caudet és actualment professora de Valencià a l’IES Isabel de Villena de València. Forma part del Col.lectiu Baubo de Coeducació Afectiva i Sexual i des de l’any 94 ha ensenyat educació sexual a adolescents de Secundària des de les tutories, de manera transversal a la seua àrea de treball i, fonamentalment, a través de l’optativa Papers Socials d’Homes i Dones.És coautora de Sexualidad y adolescencia (Rialla, 2005), un estudi sobre la conducta sexual de la joventut de Xiva, i de l’assaig sobre la sexualitat Què tinc ací baix? (Bullent, 2005; també en castellà en Bullent) adreçat a l’adolescència. Amb Tot per amor? Una experiència educativa contra la violència a la dona (Rosa Sensat, 2006 i, en castellà, Octaedro, 2006) va guanyar el premi Rosa Sensat de Pedagogia 2005 i el Premi Melchor Botella de Renovació Pedagògica d’Elx.

Abril no és un més (Tàndem, 2008) i Primavera per a Palmer (Tàndem,2008), suposen l’inici en la narrativa per a la joventut on es tracten els temes de l’educació sexual, especialment en les xiques, i de l’educació emocional, en els xics."  http://karicies.blogspot.com.es/






ELS LLLIBRES I ELS COMENTARIS DE L'ALUMNAT






"Abril no és un mes és un llibre d'educació sexual; tanmateix no hi trobareu ni una sola refrència als mitjans anticonceptius o a les malalties de transmissió sexual. Per què? Perquè no és un codi de la circulació, sinó un curs complet de conducció afectivosexual. Abril vol ensenyar-nos que el coneixement també és sexual, és una ferramenta contra el conformisme i contra la submissió. I a favor de la igualtat" http://karicies.blogspot.com.es/


"Palmer és un adolescent dels segle XXI i això vol dir que és un jove igualitari que es qüestiona a ell mateix i està obert al canvi. A més, és un bon estudiant, té molts amics, és el delegat de la classe i, aparentment, no hi ha res que preludie el que li espera. Malgrat tot, una colla de fatxendes de classe l'elegeixen i comencen un assetjament sistemàtic que va endinsant Palmer en un laberint d'on li resultarà molt difícil eixir." http://karicies.blogspot.com.es/


En el cas d’aquestos dos llibres crec que l’opinió ha de ser conjunta ja que la història és la mateixa, encara que contada per dos personatges diferents. El tema que tracta és molt adequat per a la nostra edat. Reflexa alguns dels problemes que els adolescents podem tindre a les aules. Un exemple és el de Palmer, que està contínuament assetjat per "el Granota" i el seus amics; també el problema d’Abril, que és criticada per ser una jove lliberal i amb una visió sexual més oberta que el seus companys. Una altra cosa que es pot veure als llibres és el gran valor de l’amistat en la manera que Abril defensa a Palmer quan ell és assetjat, i que amb el temps, aquesta amistat es transforma en amor, al menys per part de Palmer. El personatge que més m’ha agradat ha sigut el d’Abril, perquè em pareix una xica amb molts valor i uns principis morals com els que m’agradarien tindre a mi, i també perquè són adequats per a la bona convivència entre els adolescents. És tolerant, comprensiva, amable, amiga dels seus amics…El personatge que menys m’ha agradat pot ser seria el del Granota, perquè en la vida real també és un tipus de persona que per desgràcia existeix.
Considere que l’autora ha tingut molt bona idea a escriure la història de dues maneres diferents segons el personatge que la conta. Quan estàs llegint és com viure dues vides diferents i en molts moments de la lectura ja es sap el que va a passar a continuació. El llenguatge utilitzat és senzill i fàcil de comprendre. L’autora aconsegueix que el seu missatge aplegue als joves.
En conclusió han segut unes lectures agradables de llegir i que m’han enganxat des del principi a la fi de les històries.Sara Hernández (4t A)


En la meua classe n'érem poquets, només huit, perquè aquest curs els professors s'havien inventat els desdoblaments.Quan hi havia el grup sencer, en Educació Física o en Música per exemple, n'érem dèsset; però en la majoria d'asignatures estàvem partits. Pag:5
Aquestos dos llibres m'han agradat molt, perquè tracten de temes d'actualitat, que encara estan molt presents en la nostra societat, com són els temes dels estereotips, la sexualitat etc... Serveixen per a reflexionar sobre temes com el plaer, la sexualitat, la situació dels hòmens i les dones, les persones homosexuals i també sobre l'assetjament que sofrixen alguns xics i xiques en els col·legis. A més crec que ens poden ajudar a pensar un poc com hem de tractar els nostres companys, sense passar-nos i amb respecte i en el llibre de Palmer podem aprendre con tractar una situació d'assetjament.
D'una banda en Primavera per a Palmer tenim a Palmer, un xicot que sofrix bullying a l'institut, on constantment uns companys de la seua classe es fiquen amb ell, i el fiquen en evidència davant de tota la classe. Encara que és molt tímid i no diu res quan es fiquen amb ell, és un xic que vol lluitar per la igualtat entre dones i hòmens, i també contra els estereotips que hi ha en la societat: com que els hòmens han de ser molt mascles, que les dones sempre son més dèbils que els hòmens etc... perquè per això es fiquen amb ell, perquè li diuen que no té el que ha de tenir un xic, però tot i això ell lluita contra aquestos estereotips. D'altra banda, en Abril no és un mes tenim a Abril, una jove feminista molt lluitadora, a qui li dóna igual tot el que la gent diga o parle sobre ella, i que lluita molt per la igualtat, i no li dona vergonya dir-ho davant dels deus companys, ni parlar sobre la sexualitat, o dir als de classe que es masturba.
En la meua opinió, m'agraden molt Palmer i Abril, perquè a diferència de la majoria dels adolescents, ells volen lluitar per la igualtat entre sexes i contra els estereotips. Crec que no hauríem de tindre vergonya de parlar de temes com la sexualitat, i que aquestos llibres i blocs com els que ixen són importants perquè, com en els llibres de Palmer i Abril, la gent puga parlar de tots els temes sense vergonya. Noelia Nova (1r Batxillerat B)
El llibre m'ha agradat perquè aprens coses noves i els personatges es comporten com fan les persones en realitat. El còmic que fa Abril m'agrada perquè il·lustra les situacions que va contant ella que passen i, a més, el personatge que més m'agrada és Abril perquè té la seua personalitat i sap el que vol. Alba Martínez (4t A)
 
Enguany, uns quants alumnes de quart, entre ells Arantxa i jo ens havíem apuntat de voluntaris per a ser mediadors i ja teníem ganes de poder-nos estrenar en una discussió de veritat. (pag 30)
Ens ha agradat molt el personatge d'Abril perquè pensem que molta gent hauria de canviar alunes coses roïnes i ser com ella, més oberta i lliberal i amb iniciativa per a tot. També la manera d'ajudar i d'expressar-se ja que no tots som així i normalment ens guardem les coses més importants. D'altra banda, es toca el tema de l'homosexualitat, on la gent sofreix molt i en aquest llibre es pot comprovar. Aquests llibres són els que et fan reflexionar i poden ajudar a moltes persones a canviar el seu punt de vista i a expressar-se tal i com els ix. Miriam Nova i Paula Díaz (1r batx. B)

A mi el contingut d'aquest llibre m´ha agradat i crec que és interessant perquè ara he ampliat un poc més els meus coneixements. He pogut aprendre moltes coses com per exemple (els tipus de violència que hi ha, les conductes de l´assetjament, com es mostra la masculinitat contra les dones...). Encara que el llibre ha sigut paregut al d'Abril no és un mes després de llegir-lo m´ha fet reflexionar sobre els temes que ha parlat , el que li ha passat a Palmer i com la seua experiència de vida dura ens demostra que la violència està sempre i que no hem de defensar-la. A més a més la situació per la qual ha passat aquest adolescent del segle XXI, encara que li ha resultat difícil, poc a poc ha pogut eixir d'ella i ser més valent i segur d'ell mateix. Crec que hi ha xics i xiques que també volen canviar la seua actitud però els pareix molt difícil i encara que volen alguns no ho aconsegueixen. Mihaela Agraviloae (1r batx. A)



Aquella mediació es presentava ben difícil. (pg.105)

En general no m'ha agradat molt. Quant a com està escrit: Abril no és un mes és un llibre didàctic, no es va fer per a ser llegit i entretindre, sinó per a ensenyar, contant una historia, i a més a més no va ser contada molt bé, cada poc de temps es para de contar la història i es comença a sermonejar al qui llig, contant algunes voltes coses que et despisten de la continuïtat i altres voltes obvietats quasi inútils. Quan vaig llegir el llibre, no vaig poder pensar en ''mujeres desesperadas'' ja que interrompien la història cada mig minut per a posar-se a pensar i dir obvietats o pensaments inútils, excepte que en aquest llibre ens diuen dades en lloc de contar pensaments, és un llibre que m'ha costat entendre per això.
Quant a la història, era massa realista, tot això passa a la vida real, ja tinc una ració de 24 hores de realitat diària com per a tenir un llibre que em conte el dia a dia d'una adolescent que es queixa de la seua vida, jo tinc una vida, i sóc adolescent, no m'importa els problemes d'una altra adolescent. Apart d'això el bloc era irrealista, pareixia escrit per filòsofs, no per persones que suposadament no saben molt dels temes que dona Abril a discutir. Andrei Molnar (4t A)

Em va semblar una bona idea això del bolc.Vaig estar buscant amb el cercador i hi havia molta gent jove com jo que tenia el seu propi diari digital(...) La idea de compartir les meus idees i pensaments amb altres joves com jo m'atreia molt.El meu bloc es diria:La primera vegada d'Abril.Fins i tot allí podria publicar el meu còmic. Pag: 49

Tant Primavera per a Palmer com Abril no és un mes em van resultar molt intrigants, encara que l'argument és un poc diferent.Primavera per a Palmer vol transmetre un poc més la qüestió del bullyng en els joves, els sentiments de sexe... Abril no és un mes es centra molt més en les qüestions sexuals, els impulsos, els pensaments eròtics...El que més em va agradar va ser Abril no és un mes perquè reflecteix més els prejudicis de la nostra societat actual.Hajar Lamrini (1r batx. B)
Aquests dos llibres que hem llegit durant el curs de 1r de batxillerat (Primavera per a Palmer i Abil no és un mes) de Rosa Sanchis són totalment diferents de cap altre llibre que hem llegit en altres cursos perquè parlen sobre la sexualitat entre tots els sexes, un tema que no està acceptat per tota la societat avui en dia i també parla sobre el bullying un tema que sol aparèixer entre xiquets que entren a l'institut.Elena Toana i Hiba Ouadi (1r batx. B) 
 


La lectura tracta d'una jove que es diu Abril. Abril és una xica de quinze anys que vol canviar la forma de pensar dels seus amics però és criticada per ells ja que no pensen igual. Abril ha descobert que per a ser feliç, cadascú ha de prendre la iniciativa i no esperar a que els demés actuen per ella i menys que siguen els altres qui et manen què deus dir o com deus fer-ho. Mireia Claramonte (4t A)

Em vaig imaginar que era Danceny i que m'enfrontava en un duel amb la meua contrincant, que era Valmont, i tot per l'amor de Pau.(Pg. 114) És com l'esgrima. Has de decidir constantment el moviment següent i saber sempre que res no depén de tu exclusivament. (pag 133)


Palmer és un adolescent que no li agrada gens la violència, està en contra de tot això i pensa que les coses es poden aclarir mitjançant el diàleg, no cal solucionar-ho tot pegant i a base d’insults. A més, ens ensenya que els homes també poden expressar els seus sentiments i emocions i no han d’amagar-ho, ja que a la fi tots som persones i hem de expressar els nostres sentiments, pensaments, dubtes, desitjos, por, i sense per això ser jutjat. Però el problema és que la majoria dels homes no han segut educats d’aquesta manera. L’educació dels xics i de les xiques són molt diferents per la raó de pertànyer a diferents sexes.Palmer és un xic igualitari, capaç de valorar-se ell mateix i de canviar. Va sofrir l’assetjament per uns xics de la seua classe, que fins i tot va arribar a qüestionar-se ell mateix, per si podia ser ell el culpable per pensar de manera diferent. Li va costar molt eixir d’aquest maltractament, però demostra ser fort i valent. Ens mostra un nou model de masculinitat basat en la debilitat i en l’aprenentatge d’expressar les emocions i sentiments sense exercir a la violència sobre els altres, ja que ací es on al cap i a la fi està la valentia. Isabel Fernández (4t A)

Quan isquerem del cinema, Andrea va telefonar als pares perqué vingueren a recollir-la -vivia a Benimaclet i quedava molt lluny del centre- i nosaltres decidirem agafar un taxi entre les tres, perqué estavem contentes per la nostra amiga i perqué nomes hi havia un divendres cada setmana i haviem quedat per continuar la festa despres de sopar.(pg 78)


Hi havia molt poca gent animant: quatre pares escridassant les filles i les altres jugadores, dos grupets de xiques més majors que nosaltres, amb tanta ploma homosexual com la meua amiga Amaia, i Aranxa i jo, amb les nostres plomes heterosexuals ben lluentes. (pg.75, Abril)
La meua opinió sobre Palmer és senzilla, em pareix que és una història que pot ocórrer i fins i tot de més complicades, però crec que Palmer havia d’haver reaccionat abans encara que la situació fora difícil, ja que així només va aconseguir passar-ho malament. Eixes persones que passen per ixes cosses han d’obrir-se i parlar amb els demés, per tal que s’ajude i reconduir la conducta dels agressors abans. Per altra banda també tenim el amor ‘secret’ de l’àvia,que a mi em pareix genial, ja que solem pensar que les persones majors ja no tenen dret a enamorar-se i que és estrany, però crec que està bastant bé que Rosa comentara també sobre l’amor de l’àvia de Palmer. I com no, l’amor de Palmer i Abril, que mai se sap si estaran junts o no. És un tema que queda un poc al final i que a més no té massa importància en el que realment ens vol explicar l’autora. Els casos d'assetjament són situacions que hem de combatre cara a cara i a més hem de fer-los desaparèixer.
Per una altra part, Abril ens parla més de la seua experiència a l'institut i de les coses noves que experimenta.
Abril ens demostra que encara que sigues lliberal i que a més penses d’una manera diferent hi ha vegades en les quals has de demostrar allò que penses i allò que sents, i per por, per vergonya... no les acabes demostrant i et quedes enrere ,crec que així és como més mal ens fem a nosaltres mateixos, per això pense que és prou important saber parlar i no quedar-se callada quan fa falta. També explica problemes en les relacions sexuals como el que tenen els seus amics del poble, això és un problema que molta gent jove no té en compte i és molt important pensar les coses abans d’actuar. Almenys això pense jo.
Aquest llibre m’ha ensenyat a pensar-me les coses i a veure i recapacitar sobre tot allò que em rodeja, és molt important. Maria Andreu (1r Batxillerat A)

No va ser fins ben començada el febrer, i quan ja pensava que ni tan sols tornaria a parlar amb ell mai mes, que el vaig trobar assegut a la porta de l'institut, damunt d'una moto acabada d'estrenar. El cor se me n'eixia en veue que s'hi acostava. (pg66)

Valoració personal sobre Granota, de Primavera per a Palmer, Rosa Sanchis. El Granota és el sobrenom de *Pilat, el principal jove que assetja a Palmer o " Palmereta " com deia ell. Aquest personatge no m'ha agradat gens, perquè és el típic disbauxat que solament fa que intervenir les classes i intentar fer-se el graciós, i damunt és un masclista que fa sentir-se inferior a Arantxa , la seva noia.*Granota és un personatge, però en la vida real hi ha molts joves amb les seves característiques. I això és un problema. Héctor Díaz (4t A)

Per a començar he de dir que el llibre d'Abril m'ha agradat més que el de Palmer perquè en el llibre d'Abril conta més coses per exemple que es masturba, que se lia amb Pau, et conta coses de les seues amigues... Mentres que en Palmer conta que el tracten mal i que està peocupat per la seua àvia. Abril conta coses molt interessants de la sexualitat, de maxistes i feministes. Palmer per a mi no conta res interessant, de l'única cosa que em va cridar l'atenció fou la peixera amb els peixos que havia un dominant sobre els altres que era el mateix que li passava a ell. D'altra banda quan vaig llegir de Palmer que li feien de tot i ell no feia res per a solucionar-ho em posava nerviós. Abril és tot el contrari, és una xica molt forta perquè a pesar que la gent la mira mal per masturbar-se va tindre la valentia de fer un còmic amb els xics i xiques de la seua classe inclosa ella. Javi Alarcón (1r batx. B)

Violència física, amb colps, coltellades, espentes, pallises, etc. (pg 31)
He llegit dos llibres de Rosa Sanchis, Abril no és un mes i Primavera per a Palmer, i la veritat és que són dos llibres molt interessants pels temes que tracten i perquè tenen aspectes diferents als altres llibres ja que es basen en la matexia història però vista des de dos punts diferents, de dues persones molt amigues però amb personalitats molt diferents, Palmer té una personalitat molt dèbil i Abril és molt forta.Cata Toma (1r batx. B)
 Palmer escriu al bloc d'Abril:  Jo em pregunte com podien viure en aquella època i ser felices...La veritat és que la igualtat de la dona és una realitat molt més recent del que ens pensem. Tant de bo cada dia continue avançant més i més encara, la igualtat. Hauríem de donar gràcies per no haver nascut en el passat, la vida no ha sigut( ni ho és encara) tan fàcil com la vivim nosaltres...(pg 92)

Abril no és un mes. He elegit aquest llibre perquè és el que més em va agradar dels de Rosa Sanchis, perquè per una part em sent identificada a l'hora de la forma de pensar d'Abril. La protagonista és una xica lliberal, feminista, intel·ligent i sincera. Una de les coses que més m'agraden de la història és quan Palmer té el problema de no saber el que feia la seua iaia quan anava al bingo i es pensava que estava enganxada, llavors ella demostra ser una amiga de veritat a l'hora d'ajudar-lo a descobrir el que la seua iaia estava fent, que era tindre una història d'amor amb un xic més jove que ella. A més dóna suport als seus amics en tot com a Amaia quan confessa que li agrada la seua companya de futbol. Per tant, crec que hauria d'haver més gent com Abril, perquè de vegades trobes a faltar a una amiga com ella. Vivian Zas (4t B)
Palmer i jo estudiàvem a casa moltes vegades. L'àvia Llum desapareixia, no sense abans deixar preparat un berenar a base de galetes de xocolata,iogurts de sabors diversos i sucs variats. Pag: 41

El llibre de Primavera per a Palmer parla sobre Palmer que és un adolescent del segle XXI molt igualitari que recolza a les dones. A més, és un bon estudiant, és el delegat de la seua classe. Però hi ha una colla del seu institut que l'elegeixen a ell con a víctima i comencen a assetjar-lo. Però ni la seua àvia Llum ni la seua millor amiga Abril ho saben. Abril no és un mes parla sobre Abril. Comença a partir que Abril diu a la seua classe que es masturba, a partir d'eixe moment, com a ella li agrada dibuixar es dedica a fer còmics amb dibuixos per a parlar d'aquestos temes. Abril és molt valenta per atrevir-se a dir davant de tota la classe que es masturba, i Palmer, per exemple no, perquè no s'atrevia a dir a la seua amiga i a l'àvia el que li ocorre a classe. Primavera per a Palmer em va agradar més que Abril no és un mes, perquè el de Palmer va ser el primer que em vaig llegir, aleshores hi havia intriga del que ocorreria al final, mentre que el d'Abril ja em sabia el que passava i no tenia intriga. Marina Esteve (4t A)

Com molts els llibres que ens demanen llegir a l’institut, aquest ens parla de la vida quotidiana d’un jove com altre qualsevol, la mala sort que té al sentir la crueltat dels seus companys a l'institut, com l'acacen fins al punt que arriben a qüestionar la seua sexualitat.
Aquesta història ens ensenya com el bulling és quelcom comú a les aules, ens ensenya, per a aquells als quals la seua autoestima és baixa, que no se’n deuen deixar influenciar pels altres, i als altres, el mal que ho pot arribar a passar una persona pròxima facilitant així la nostra empatia per poder evitar esta situació tan desagradable.Se centra, en el tema de la sexualitat, ens compta com s’ha convertit en un tabú fins al punt que ens pot avergonyir parlar d'això, sobre tot, entre dones però que no devem ocultar-ho perquè és quelcom totalment natural. És un llibre que ens ensenya una situació de la qual podem aprendre per a no cometre errors com deixar que qualsevol pose control sobre la nostra vida ja que l’únic que té dret a manar sobre ella és un mateix.Erika Falcón (1r batxillerat A)
Violència física, amb colps, coltellades, espentes, pallises, etc.(pg.31)
El personatge d'Abril m'agrada com el que més, perquè diu les coses que pensa, fa el que vol sense importar-li el que pensen els demés. Abril no és un mes m'ha encantat, en canvi Primavera per a Palmer no tant. En el segon hi ha massa assetjament i no m'agrada molt. Encara que els dos llibres parlen de quasi la mateixa història el punt de vista d'Abril m'agrada més que el de Palmer. José Manuel Palacios (4t A)

-Palmera datilera, si et veig apropar-te a la meua xicota, et talle el datilet! M'has entés?
+Arantxa és la meua amiga-em vaig atrevir a contestar-li.
-Arantxa és la meua xicota! I saps això què vol dir?


Primavera per a Palmer  no és que siga el meu tipus preferit de llibre però és entretingut. L'única cosa que en la meua opinió no haguera ocorregut en la realitat és que Palmer tardara tant en contar-ho tot a la seua iaia i a Abril, perquè té una molt bona relació amb les dos i podria haver-ho contat abans ja que alguns del maltractaments que li feien eren molt greus, com per exemple quan s´han orinat damunt d´ell en el bany. David Rosca (4t A)


Pere i jo ens vam presentar, tot i que no calia, perquè ens coneixíem de sobres i, després d'explicar les regles del joc, començàrem a intentar esbrinar què havia passat i com se sentien. Va ser Palmer qui començà:
+Jo estavaen el pati jugant al bàsquet i se'm va escapar una pilotada, que anà a parar a Arantxa. Ella es tapava la cara i jo em vaig acostar a demanar-li disculpes. Li vaig passar la mà pels muscles, intentant apartar-li els braços per veure si tenia mal a l'ull. Aleshores el Granota, que estava darrere, em va pegar una empenta. Em va dir que la deixara en pau, que ell se n'ocupava; em va acusar d'haver-ho fet a posta, perquè no suportava veure'l amb Arantxa, i afegí que també volia pegar-li a ell amb la pilota. Aleshores no vaig poder controlar la ràbia i li vaig tornar l'empenta.
 
La meua opinió general sobre els llibres Abril no és un mes i Primavera per a Palmer és que m´han paregut molt interessants ja que, parlen sobre temes d'actualitat i temes que ens envolten als adolescents dia a dia.
En Abril no és un mes m´ha agradat que ens presente el sexe en les dones com una cosa natural. M´agrada com és el personatge d'Abril perquè es veu diferent i més madura que les xiques de la seua edat. A més em sembla que és una xica molt valenta i bona amiga.
En Primavera per a Palmer on ens parla del maltractament psicològic es veu com pot afectar i com pot arribar a sentir-se una persona que sofreix l´assetjament diari d'uns companys de classe que no tenen cura de les seues paraules i accions. En aquest llibre he aprés a respectar els altres i també com actuar en front una situació d'aquest tipus.
En conclusió m´han agradat molt aquests dos llibres i a més m´ha ajudat a comprendre algunes coses sobre sexe i a no ser còmplice dels violents. Laura Cayuela (1r Batxillerat A)  

Abril no havia acabat de pujar les escales i jo encara estava baix. Va mirar Àlex i, sense deixar d'avançar, li va contestar que ja estava recuperada, que encara tenia crostes que li picaven un poc, però que ja no hi havia perill d'encomanar la malaltia a ningú.
Aleshores, just en el moment en què em disposava a seguir Abril i a passar també entre el Rei i el Rubio, a una banda, i Àlex, a l'altra, aquest va estirar la cama i em va impedir el pas. Vaig haver de pegar la volta per l'altre costat, com havia fet cada dia des que havia començat el curs.
                                                                                                                                                                                             

Tots els matins Parlmer m'espera en el abaix en el portal, perqué vivim al mateix edifici i anem el dos junts a l'instut.pg 11


















































































1 comentari:

  1. Enhorabona amics! Quinze anys són molts anys i el jardí torna a fer roses i la figuera torna a mudar-se per sentir noves paraules i el gram tornarà a ser verda catifa. Que boniques primaveres… i quantes! Un abraçada des d’Imatgies que em fa reviure il•lusions i primaveres. Andreu

    ResponElimina