dimecres, 30 de maig de 2012

LE PLACARD (sortir de l'armari per feina)





Le placard - Salir del armario- no és, com pot semblar, una pel.lícula de denúncia de l'homofòbia; en tot cas, se serveix de l'homofòbia per fer una comèdia on allò que denuncia és la hipocresia i com, per mantenir un treball, hom pot aplegar a fer allò en què no creu. I no parlem sols del protagonista (Daniel Auteil) sinó del gerent (Gerard Deapardieu).  També - com a El sopar dels idiotes- hi ha els amics que juguen a fer patir els altres. Amb tot, triomfa una certa reivindicació del mascle i una gran dosi d'humor.

FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Le placard ANY: 1971 PAÍS: França
DIRECCIÓ: Francis Véber GUIÓ: Francis Véber
MÚSICA: Vladimir Cosma FOTOGRAFIA: Luciano Tovoli.
REPARTIMENTENT:Daniel Auteuil (FrançoisPignon), Gérard Depardieu (Félix Santini), Thierry Lhermitte (Guillaume), Michèle Laroque (Bertrand), Michel Aumont (Belone), Jean Rochefort (Kopel), Alexandra Vandernoot (Christine), Stanislas Crevillén (Franck), Edgar Givry (Mathieu), Thierry Ashant (Victor), Armelle Deutsch (Ariane), Irina Ninova (Martine).
PRODUCCIÓ: Alan Poiré GÈNERE: Comèdia. Homofòbia. Treball
PREMIS: Daniel Auteuil va ser nomenat el millor actor en el Shanghai International Film Festival


Aquesta pel·lícula és molt interessant, perquè mostra que mai t'has de deixar enganyar pels demés i has de lluitar fins que aconsegueixes el que vols. També mostra el punt fins al que poden arribar quan s'acomiada  a una persona homosexual, per la por que es té per si t'acusen de masclista. El personatge d'aquest film representa un pare que és ignorat pel seu fill, perquè el considerava molt avorrit, i l'únic que li quedava era el treball. Quan s'entera que va a ser acomiadat, és aconsellat pel seu nou veí per a fer-se passar per homosexual, i així aconsegueix que el tornen a contractar, i aconsegueix més respecte per part de tots els seus companys de treball. Com que fa tot el possible per a que siga creïble la seua homosexualitat, acudeix a la festa de l'orgull gai amb la carrossa protagonitzada per la empresa de preservatius on treballa. El seu fill, aleshores, comença a millorar la seua relació amb son pare i finalment aconsegueix ser feliç. En conclusió, no s'ha de jutjar ningú, quan no se sap com és en realitat, perquè de vegades, les persones que menys t'esperes, són el contrari d'allò que mostren. A més, també explica que per a aconseguir les coses, s'ha de lluitar per a aconseguir-les esforçant-se dia a dia. Víctor Blanch

 

La pel·lícula "Salir del armario" tracta d'un home al qual no l'aprecien el suficient ni en la seva feina ni en la seva família. François Pignon pretén suïcidar-se quan apareix un gat i el seu nou veí l'enganya per a parlar amb ell. Resulta que el seu veí era un home a qui van acomiadar de la feina per ser homosexual i li diu la solució: fer-se passar per gai per a que lo el tiren. En l'empresa arriba una fotografia de Pignon abraçat a un home i comencen els rumors, tot el món s'ho creu, excepte la seua cap que no s'ho creu. Els problemes comencen quan un dels sus companys que era homòfob comença a sentir coses per ell i el tracta molt bé, potser massa. El seu fill en vore'l  en la desfilada de l'orgull gai li té més respecte i la gent de l'empresa el tracta millor. Finalment per a els seus companys d'empresa no queda clar la seva sexualitat però no per a tots els companys, la seua  cap s'acaba gitant amb ell i el film acaba amb una foto en grup on ell ix perfectament. Alejandro Ocaña


Respecte aquest film, he de dir que és una mena de comèdia, però per una altra part, reflecteix molt bé l'homofòbia laboral, la qual cosa és un poc trista perquè tothom és lliure de fer el que vulga independentment de la condició sexual de cadascú, el treball va per una part i la vida personal és una altra.
El protagonista, es un home solitari, separat i amb un fill que no li fa molt de cas, però que quan s'adona que el pare ix de l'armari, el fill comença a interessar-se per ell i, poc a poc, el pare torna a ser una persona alegre i feliç. La que va ser la seua dona, quan s'adona de la seua homosexualitat, el vol convidar a sopar i ell es creu que aquesta vol tornar a estar en ell, però no és així, sinó que el que vol és parlar sobre el que ha passat i sobre la retransmissió de la cavalcada del dia de l'orgull gai.
Al llarg del film, el protagonista és acomiadat i el veí d'aquest s'inventa el fet de ser homosexual per a que no l'envien de la feina, retoquen unes quantes fotos, i d'aquesta manera es  torna a incorporar a la feina.
Aquesta pel·lícula, mostra molt bé la transició entre l'avorriment i solitud d'un home divorciat i com poc a poc torna a ser una persona mitjanament feliç, torna a tenir confiança en ell mateix, es torna a enamorar i recupera el temps perdut amb el seu fill. Pablo Trigueros

Aquest film tracta un poc sobre la homofòbia que és la por als homosexuals, perquè el protagonista està treballant en una empresa i s'entera que el volen acomiadar per unes companyes. Tot i que passa tot açò coneix a un veí nou que el vol ajudar per a que no perda el treball i li diu que se faça passar per un homosexual en la empresa sense que s'adonen ningú. La seua relació amb els companys no és molt bona que es diga, però quan s'adonen tots que és homosexual es com si el tractaren millor perquè els demès deien que si li acomiadaven tots els homosexuals anirien i es manifestarien aleshores no li acomiaden; la seua relació amb la família tampoc és molt bona perquè es un home separat amb un fill, però el fill no parla molt amb ell. És un film molt entretingut perquè parla de molts temes interessants que al final es descobreix tota la veritat, però mentre transcorre el film succeïxen coses que et deixen un poc intrigada. Andrea Gas

Del film  el que més m'ha cridat l'atenció ha sigut que en fer-se homosexual ja no el volien tirar al carrer. També em pareix molt valent ell per eixir en una carrossa el dia del "orgull gai". Des d'eixe dia el seu fill li fa més cas que a la seva mare, i a la seva dona li diu les coses que abans no li podia dir, en conclusió que el fingir ser gai l'ha beneficiat perquè ha conseguit coses que abans no les tenia, com l'estima del seu fill. D'altra banda l'home que l'ajuda li passa tot el contrari perquè a ell el van tirar al carrer per ser homosexual. I el film vol informar-te de que la ment de les persones ha canviat molt des d'abans fins ara, perquè abans ser homosexual era de ser alguna cosa estranya; avui dia es el més normal del món. Javi Alarcón

Tracta d'un home que és molt callat i que no conta per a res per als demés i el volen acomiadar de l'empresa, a més a més està divorciat i el seu fill no li fa gens de cas. François pareix que vol suïcidar-se i coneix un veí que acaba de mudar-se i li diu que la solució és dir que és homosexual per a que no l'acomiaden. Quan va arribar el fotomuntatge d'ell amb un altre gai, van decidir no acomiadar-lo, però un es va negar. Quan va acabar la reunió uns companys de treball li van dir que siguera amable amb ell i al final es va acabar enamorant d'ell. Jaime Muñoz

I L'ANY PASSAT DEIEN...

En la pel·licula es parla principalment el tema de l´homosexualitat. Ens mostra l´estratègia d´un home que va a ser despedit i fa tot el possible per evitar-ho. Es fa passar per homosexual per a que quan l’acomiaden, acusar els caps d’homòfobs. En un principi aquesta estrategia li funciona perquè la relació amb el seu fill comença a anar a millor, i coneix a un veí que tambe li ajuda molt. Però quan una companya comença a investigar tot canvia. El cap de personal s´enamora d´ell, i en no ser homosexual el rebutja. El final de la pel·licula ens mostra l´evolucio que ha tingut l´home i la recuperació del seu prestigi. Cristian

François és un comptable en una empresa de preservatius. Descobrix que va a ser acomiadat de l'empressa però el seu veí li diu el que pot fer, fer-se passar per homosexual. A ell li espanta la idea però necessitava els diners per a ell i per a pagar la pensó de la seva ex-dona i del seu fill. Decideix fer el que el seu veí li havia recomanat. Però en la seva empresa no el creien molt perquè sempre havia sigut un home molt tranquil i molt seriós. L'encarregat no l'acomiada però amb tota aquesta moguda passa per diverses situacions; algunes molt divertides i altres no tant.
Aquesta pel·lícula m'ha agradat bastant i m'he rigut molt. És molt divertida i d'humor. El personatge ens transmet les seves posades de pata d'una manera divertida per tal de fer riure a la gent. Belén

La pel·lícula tracta sobre un home no massa afortunat, que no li va molt bé la vida sentimental i en el treball el volen acomiadar. A partir d’ací la vida per a Pignon no serà el mateix que abans. Al costat d’escenes d'humor es tracten també temes molt seriosos, com la discriminació per la condició sexual de cada persona i com la gent o una empresa pot canviar d'opinió respecte una persona i replantejar-se admetre'l en un treball. També canvia el que cada persona puga pensar de tu després d’assenyalar la teva condició sexual.
Recomane aquesta pel·licula perquè planteja un tema crític, com és la reducció de la gent en les empreses o la discriminació laboral, amb una barreja d'humor molt entretingut. Beatriz
Aquesta comèdia ens mostra fins a on pot arribar un home amb tal de no perdre la seua feina amb ajuda d'algú, intentant fer tot el possible, en aquest cas fer-se passar per homosexual, per a que tot el món el respecte tal i com és, per a que millore la seua vida social amb les persones més properes. En aquesta mentida ens va mostrant la ceguera que tenia per la seua antiga dona i comença a poder viure més tranquil tal i com és ell, alliberant-se de la pressió que tenia en l´empresa i de la seua dona i el seu fill.Lluís Pesudo
La pel.lícula es una comèdia que ens conta una etapa de la vida de Pingnon, el protagonista, que es fa passar per homosexual, per a que no el tiren de la feina. M'ha paregut una pel.licula interessant i alegre. Hi veiem la transformació del protagonista, que al principi és un "fracassat" perquè no aconsegueix superar la separació en la seua dona i el seu fill passa de ell. Al final, és un home enamorat, alegre, i nou. Miriam

Tracta molts temes que avui també tenim a la nostra societat, com la homofòbia que presenta el cap del departament de personal cap al nostre protagonista quan es pensa que és homosexual i el deixa de costat. Un altre tema és la nostra societat en conjunt i com ha anat canviat des de fa uns anys fins ara, i això es veu amb el veí de Pignon, el protagonista, quan ell li conta que fa uns anys el van tirar de la seua empresa per ser homosexual i ara a Pignon no el tiraran al carrer per fer-se passar per un homosexual. El film fa una crítica a les empreses i als llocs de treball que per no posar-se en problemes o que la gent els jutge deixa a Pignon en el seu càrrec i acomiada una altra persona. També es veu com la dona amb la qual va estar casat passa absoluta i totalment d'ell igual que el seu fill fins que es creuen la seua mentida i comencen a interessar-se per ell, però ja és tard. Ell ja s'ha adonat que és hora de canviar la seua forma de vida i pensament i començar al costat d'una nova dona, la seua companya de treball des que va arribar a l'empresa i que encara coneixent el seu gran secret, el va recolzar en tot fins el final i el va ajudar a sentir-se bé amb ell mateix. Nerea

Aquesta pel.lícula es una critica a la societat actual. Tracta sobre un home, anomenat François, que en veure’s acomiadat fa una sèrie de coses per a tornar a treballar. Hi ha un canví important en la seua vida que afronta d’una bona manera.
Pense que és una comèdia social que ens monstra una serie de elements com l’homofòbia i altres coses. Sergiu

dimarts, 29 de maig de 2012

F, ALFABET DE L'INSTITUT

Continuem construint l'Alfabet de l'Institut
i les fotos de l'alumnat ens són de gran ajut

No deixeu d'afegir rodolins
escriviu els de fora i els de dins

Pablo Trigueros

FULLA

Javier Alarcon

FOTOCOPIAR

Sara Kedar

 LA EFA
La efa és un fantasma amb fàstic
que espera la fi d'un món fantàstic

Cristian Sánchez


Beatriz Hidalgo

FARTONA

Tamara Gómez

F, EFA

divendres, 18 de maig de 2012

RATIO IRRACIONAL


RATIO IRRACIONAL. Amb aquest títol, a més de a l'etiqueta RETALLS, ben bé podríem incloure la present entrada dins l'apartat de Retòrica, com antítesi, paradoxa, oxímoron... perquè tots voldríem que la ratio - el nombre d'alumnes per classe- fóra, com a mínim, 'racional'. 


Els retalls, que l'especulació financera ha fet possible, no semblen incloure els polítics assessorats per assessors que precisen de tècnics, ni els sous milionaris dels que fan possible l'especulació, ni als directors d'entitats que no existeixen o no funcionen, ni als milers de jornals i comissions dels polítics per 'vocació'; retallen, això sí, en sanitat i educació. I dins els nostre retalls, a banda de jornals i hores, allò que més mal ens farà, allò que més mal farà a l'alumnat és la RATIO. Fins a 36 a l'ESO i 42 a Batxillerat.
IMATGIES ha volgut mostrar el que suposarà espacialment.
Unes imatges per a la reflexió.

dimecres, 16 de maig de 2012

SUMMER OF '42 (un estiu llunyà)


FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Summer of '42   ANY: 1971     PAÍS: Estats Units
DIRECCIÓ:  Robert Mulligan      GUIÓ: Herman Raucher      
MÚSICA:  Michel Legrand FOTOGRAFIA: Robert Surtees
REPARTIMENTENT: Jennifer O'Neil, Gary Grimes, Jerry Houser, OLiver Conant
PRODUCCIÓ: Richard A. Roth GÈNERE: Drama. Adolescència i sexualitat.
PREMIS: Oscar a la millor banda sonora; BAFTA a la millor música; Conquilla d'OR al Festival de Sant Sebastià




 D'aquell estiu del 42 han passat 70 anys. Moltes formes, actituds i modes, sorprenen l'adolescent d'avui, potser per aquella ingenuïtat, per la recerca del coneixement sexual a través de llibres prohibits, pel desconeixement total de l'altre sexe, per... Hi ha, però, coses que no canvien, uns universals més lligats al sentiment, a l'enamorament, al silenci... El film, a pesar d'un abús marcat del zoom, té un ritme pausat en la narració que deixa temps a l'espectador per sentir-se com aquell adolescent. Aquesta lentitud, però, segueix desagradant a la majoria d'alumnat. A vore què diuen! 
La banda sonora és una de les perles del film. Cliqueu l'enllaç següent per veure-ho i sentir-ho.



La història se situa en una illa dels Estats Units durant l'estiu del 42, any en el qual es desenvolupa la Segona Guerra Mundial. El personatge principal s'anomena Hermie i aquest s'enamora d'una xica (Dorothy) que és major que ell i està casada amb un militar que ha d'anar a la guerra. El tema principal que tracta la pel·lícula és la recerca de la sexualitat en l'adolescència, encara que també tracta temes com l'amor i l'amistat. Mentre els amics de Hermie es dediquen a jugar i a estar amb xiques de la seua edat, ell s'enamora de Dorothy i busca qualsevol excusa per estar amb ella, li ajuda amb la compra, a guardar caixes... Fins aquest moment eren amics però una carta ho va canviar tot. Dorothy rep una carta en la qual s'explica que el seu marit ha mort a la guerra i la història acabarà amb la pèrdua de la virginitat de Hermie. Potser als joves d'avui en dia aquesta pel·lícula ens semble llunyana i troben una gran distància amb la situació que vivim ara. Però els adolescent d'aleshores i els d'ara són molt pareguts i tenen les mateixes curiositats i preocupacions. I tots arriben al punt d'Hermie en el que es perd la innocència i es descobreix un món nou. Pel que fa a la part més tècnica hi ha un excés de zoom i també d'enfocar i desenfocar, aquesta seria la part més negativa del film. I des del meu punt de vista l'última escena és la millor, m'agrada la delicadesa que té el director en haver-la enregistrat. Ara seria quasi impossible trobar una pel·lícula on es fera una escena d'aquest tipus amb tanta tendresa i únicament amb el soroll de la mar i les cortines. Tamara Gómez


Aquest film no m'agrada massa perquè, com he comentat en classe, la lentitud no és una característica que m'agrade molt dels films. Tal vegada perquè estem tan acostumats als films ràpids en que tot ocorre en instants i en els que la música també acompanya eixos moments, que aquest film m'ha resultat estrany, encara que hi ha films, com Hierro 3, en què les escenes també són molt lentes, però en canvi no sabria dir el perquè però no em va resultar tan avorrida ni tan lenta; tal vegada fóra perquè és més actual, no com aquesta de l'any 1971. Encara que en aquest film la música està molt bé i acompanya moltes escenes.
Puc dir que el que mes m'ha agradat és eixe sentiment que naix del primer amor, la primera il·lusió i els sentiments nous que naixen. Això es reflecteix molt bé ja que Hernie s'enamora per primera vegada, i això sí, d'una persona major que ell. Ara, se'ns fa estrany que això passe perquè el normal es que estiguen amb dones més xicotetes que ells, però això fa que pensar en que en eixa època tot podia ser diferent i inclòs els nois tenien les primeres relacions amb dones major que ells. També podem reflexionar sobre el la curiositat que es tenia en aquells temps per descobrir el sexe en els adolescents encara que aquestos no tant adolescents perquè ja eren prou grandets, a dia de hui això no ocorre hi ha molts xiquets que això ho veuen des de xicotets de manera natural i que no hi ha problemes per parlar i gràcies a les noves tecnologies i als avanços que hi ha hagut en el temps com l'època de després de la censura, fan que actualment siga normal i que ni siga una cosa que la busquem en llibres ja que inclús es dóna a l'escola.
L'escena que més m'ha agradat és la final, ja que descobreix un Hernie nou, un pas de xiquet a adult, de la pèrdua de innocència per descobrir una nova cosa i sentiments mai viscuts que faran que el film acabe amb una escena preciosa en la platja i una música genial, per a mi la millor escena del film contant la del dormitori de Dorothy en la qual l'obscuritat, la lluna i la mar descriuen una escena preciosa que recobreix l'escena per parts d'alegria, però d'altres d'emoció i d'inseguretat sense saber el que passa.
Quant a les escenes i a la seva composició també crec que hi ha massa zoom i això fa que per moments l'escena siga massa excessiva; això no m'hagradat gens ja que a vegades li llevava bellesa a l'escena perquè l'enfocaven de massa prop al protagonista. Per ultim vull dir que m'ha resultat molt graciós quan la veu dels personatges canvia en escenes un poc més fortetes, però mes fortetes es que es veja una cuixa o es parle obertament del sexe, pense que en eixos moments al millor el film no haurà tingut massa sentit si tallen eixes escenes, però bé és curiós i em crida l'atenció perquè no veig el mal que pot fer ensenyar una cama... bé això es tot. La veritat es que recomane el film a la gent que li agrade la nostàlgia i que vulga recordar sentiments passats de quan era jove i que tal vegada aquest film li ho faça reviure. Beatriz Hidalgo
Aquest film tracta principalment el tema de la sexualitat i l'amor en èpoques d'adolescència. Potser hui en dia no ho faríem d'aquelles maneres que ho fan a Summer of 42 però si és un tema que preocupa a molts adolescents. Hermie s'enamora d'una xica major que ell i mai pensaria que una carta canviaria la seua relació amb Dorothy. Ell tractava d'estar amb ella sempre que tenia temps i cap a ella sentia alguna cosa més que només amistat. Mai s'imaginaria que una nit succeiria allò que tant desitjava, però després d'allò preferí no contar-ho a ningú. Els seus amics preferien tindre més d'una noia i jugar a altres "jocs", com presumir de amb qui han estat un dia o un altre. Dorothy era especial, no era una més. Ella li va ajudar a donar el pas d'adolescent a home. Encara que mai més la va tornar a vore, sempre la tindria en el seu pensament i el seu record. Laura Montalban


Aquesta pel·lícula narra la seua història en una illa apartada i perduda dels Estats Units. Els protagonistes són tres amics adolescents que es poden comparar als de hui en dia; feliços, despreocupats, pendents de les noies de la seua edat i interessats per tindre un coneixement bàsic de sexualitat. L'única cosa que canvia és el métode de com aconsegueixen la informació. Mentre que ara un xiquet ha vist de tot en la televisió, abans havien de buscar-se la vida preguntant o llegint algun llibre "prohibit". El protagonista s'enamora perdudament d'una xica major que ell. Aquesta està casada però el seu home se'n va a la Segona Guerra Mundial. Des d'eixe moment ell busca qualsevol excusa per poder apropar-se a ella. Poc a poc aconsegueix fer amistat amb ella, fins que ell llig una carta on diuen que el marit d'ella ha mort en la guerra. Ací comença la millor escena del film. Ella està tan destrossada que ell soles vol consolar-la. Ballen abraçats i comparteixen el dolor conjuntament i se'n van al llit. No perquè ella tingués desig sexual, si no per a reconduir el dolor d'alguna manera. Aquesta escena és totalment en silenci i només s'escolta la brisa marina. Al dia següent, ella se'n torna a la ciutat i possiblement mai es tornen a vore, però ell ja ha fet el pas de xiquet despreocupat a home. A pesar de l'abús del zoom i de les predominants escenes lentes, també té un poc d'humor i resulta ser una pel·licula que t'obre els ulls sobre les diferències i similituds entre aquells anys i aquestos. Jesús Albiol
A l'estiu del 42, clarament, el més destacat és el profund amor que pateix Hermie, el jove protagonista de la història, d'uns 16 anys aproximadament, cap a una noia d'edat més avançada que la d'ell, Dorothy. Encara que al principi aquest amor és realment impossible tant per Hermie com per als seus dos millors amics, poc a poc el jove es va guanyant la confiança del seu gran amor i finalment, a través de diversos actes, començant amb la indispensable ajuda que Hermie li ofereix a Doroty. Finalment, deguda a la tràgica notícia que rep Doroty,sobre la mort de la seva parella, que es trobava a la guerra, aquesta decideix recolzar-se en el seu nou company d'amistat i acaben mantenint relacions sexuals, encara amb els grans dubtes que Hermie té sobre la sexualitat. Cristian Sánchez


Summer of '42 és un film que té coma tema principal la sexualitat en l'adolescència. Hermie, el personatge principal de la pel·lícula, s'enamora d'una xica major que ell, Dorothy. Aquesta està casada, però el seu marit ha d'anar a la Segona Guerra Mundial. Hermie aprofita aquesta situació per a apropar-se a ella. Li ajuda a portar la compra a casa, a guardar unes caixes, pren café amb ella encara que no li agrada, etc... Per a ell era suficient amb estar al seu costat. Mentrestant ell i els seus amics troben un llibre on parla de la sexualitat. Se'l miren bé i intentaran utilitzar els trucs que a aquest llibre apareixen. Hui en dia, tots el joves que tenen curiositats sobre aquest tema no ho mirarien en un llibre, ja que amb l'internet podem cercar qualsevol cosa a l'instant.
Un día inesperat, Dorothy rep una carta en la que li comuniquen que el seu marit ha mort. Ací es quan Hermie s'apropa més a ella i acaba perdent la virginitat. Per a ell ha sigut molt especial, però encara així no contarà res als seus amics. Si haguérem de comentar algun aspecte negatiu del metratge, seria sens dubte l'excés d'enfocar i desenfocar i també el zoom. Per últim, la darrera escena potser siga la millor, quan Hermie llig la carta on Dorothy es despedia d'ell dient-li que mai l'oblidaria. Pablo Berbel








divendres, 11 de maig de 2012

PARADOXA


Hauríem de parlar d'una doble paradoxa. Una l'hem vista repetides vegades en aquelles retolacions que diuen 'PROHIBIDO FIJAR CARTELES R.E.A.'. La segona, però, és més inusual i esdevé paradoxa per ser un rètol (La R.E.A. n'és l'ajuntament) d'un carrer dedicat al noble art de la impressió... i dels cartells.

dijous, 10 de maig de 2012

REFERÈNDUM EDUCATIU

Al referèndum cal votar
i l'opinió del professorat copsar

Compte!!
ara ve el recompte. 


 el resultat és clar
no haurien de retallar


Vicent, encara tornarem a fumar i farem rics els estancs.
Mentre retallen en sanitat i educació, rescaten els bancs.


.

E, ALFABET DE L'INSTITUT

Laura Montalban

Víctor Blanch  EDUCACIÓ ESCOMBRADA

ESPILL
ESQUELET
Belén Morillas

Alejandro Ocaña  ENTRADA

Laura Montalban ESCULTURA

Víctor Blanch  ESCALES

per a baixar les escales
no fa falta tenir ales
.
Alejandro Ocaña





Sara Segura  EMPRESONADA

Sara Kedar  E

E

dimecres, 9 de maig de 2012

A PERFECT WORLD, Un món perfecte?

FITXA TÈCNICA

TÍTOL ORIGINAL: A Perfect World   ANY: 1993     PAÍS: Estats Units
DIRECCIÓ:  Clint Eastwood      GUIÓ: John Lee Hancock      
MÚSICA:  Lennie Niehaus FOTOGRAFIA:      Jack N. Green
REPARTIMENTENT: Kevin Costner, Clint Eastwood, Laura Dern, T.J. Lowther, Keith Szarabjka, Leo Burmester, Paul Hewitt, Bradley Witford, Bruce McGill, Jennifer Griffin, Kevin Jamal Woods, Mary Alice, Wayne Dehart.
PRODUCCIÓ: Warner Bros / Malpaso GÈNERE: Drama i intriga. Road Movie



D' aquest film m' agradat la relacció entre el Phillip i el Bucht. Primer Butch raptarà el xiquet  però després es faran amics i viuran moltes aventures. Butch fou maltratat de xicotet i per això no pot suportar que ningú maltracte els xiquets, per això matarà el seu company de fuga. En tota la història Butch cuidarà molt bé del xiquet i es veurà que el fugitiu no es tan mala persona com diu la policia.
Aquesta pel·lícula es una de les millors de Kevin Costner, interpretant a Butch, tambè Clint Easwood com a director del film i com a personatge del film ha esta molt bé. En definitiva, crec que aquest film està molt ben organizat i prou aconseguit; per tot això el recomane a tot el món. Àngel Alarcon

En aquest film podríem destacar diversos sentiments, expressats molt bé per Eastwood. El pres fugat de la presó, Haynes, el qual agafa a un xiquet com a hoste, mostra el seu sentiment d'amistat amb el xiquet i que no li volia fer mal de ninguna manera. També mostra el sentiment de dolor per l'abandó del seu pare quan ell era un innocent encara.
Un altre factor a destacar en la pel·lícula és el menyspreu a la dona, a l'hora d'investigar i perseguir al pres. Els hòmens es creuen que només ells poden fer-ho bé, però no s'adonen que en aquella situació i en moltes altres, els pensaments de la dona és quasi més important que la de l'home.
Al final del film, Eastwood aconsegueix un sentiment d'emotivitat fora de lo comú, sobretot en el moment en el qual Philip, el xiquet, i Haynes s'acomiaden al peu d'un arbre pensant que l'anaven a matar i anaven a acabar amb aquella amistat que s'havia creat. Belén Morillas


Aquest film fa molta referència al títol. Un home que s'escapa de la presó i agafa com a hoste un xiquet que forma part dels testimonis de Jehovà. Aquest detall encara que semble insignificant fa vore com el xiquet evoluciona al llarg de la pel·lícula. En un primer moment Philip és un xiquet que segueix totes les pautes que la seua mare li havia ensenyat, però al llarg del dies comença a prendre les seues pròpies decisions com robar la disfressa o disparar a Butch. Per altra banda, Butch pareix un home dur, que no té sentiments i que pretén fer coses roïnes a Philip. Però resulta ser tot el contrari, es preocupa per ell i no vol que ningú li faça mal. Un exemple clar d'aquesta situació és l'escena en que l'home negre li pega al seu fill per no fer-li cas i Butch pretenia matar al pare, ja que es veia en un situació pareguda a la que ell va viure quan era xicotet.
Encara que la pel·lícula no sigui un món perfecte, la historia acaba amb un final feliç, el fugitiu es mor, el xiquet torna amb la seua mare i compleix un dels seus somnis com pujar en un coet, que verdaderament era un helicòpter. Un lliçó que ens dóna Eastwood és que les aparences enganyen i que abans de jutjar a algú, primer hem de conèixer-lo. Laura Montalban


Aquest film que comença amb l'escapada d'un pres i que agafa com a hoste un xiquet és veritablement sorprenent ja que no esperava que transcorreguera d'eixa manera. Després d'uns primers moments d'acció comença un període en el qual les escenes transcorren més lentament i amb calma, on no pareix que hi haja pressa per avançar en el transcurs del film. El que més em crida l'atenció es la relació que s'estableix entre Butch i Philip, un xiquet de sis anys molt espavilat per a la seva edat. Butch no el descriuria com un home roí sinó que el que li passa es que te un trauma de la seva infantesa ja que el seu pare el maltractava quan era xicotet i això li va repercutir en la seva vida i el que podem observar en la relació amb Philip és que el tracta com si fos ell quan era xicotet com si volguera defensar-lo d'allò que li puga fer mal i que d'una manera li recorda a ell. Açò ho podem veure en un exemple com quan els dos van a una casa a dormir i a estar una estona. Ens encontrem amb una escena en què un avi pega al nét i ahí Butch se sent identificat i fa que demane disculpes al nét i li ho fa passar prou malament a l'home.
Una altra cosa que hi ha que destacar en aquesta relació es l'apropament que té Philip cap al seu segrestador ja que en alguns moments el podria haver deixat, però no ho va fer i es va arriscar a quedar-se amb ell, això va fer que la seva relació anara creixent cada vegada més i d'una manera extranya els dos es tenien molt d'amor. Tal vegada això també es produeix perquè el xiquet es d'una altra religió i mai havia viscut eixes coses tan noves per a d'ell.
El que també és molt interessant es el recurs de la música hi ha una escena en la que hi sona una música com escocesa, tipus celta, en la que ballen i s'ho passen molt bé, aquesta música es torna a repetir al final del film cosa molt simbòlica , seria com una alliberació però al mateix temps una tristesa que embriaga el desenllaç del film. A mi em va produir una mena d'alegria però també de tristesa.
Això també fa que pensar en el títol del film no existeix un món perfecte però en algunes ocasions quan pareix que ens apropem a ell alguna cosa fa que tot torne a anar malament i perdem les esperances que les coses puguen canviar. Encara que en el moment en que vivim en eixe món que almenys a nosaltres ens pareix perfecte, som feliços per uns instants. Beatriz Hidalgo
Durant un llarg viatge de segrest, un dels segrestadors mata a l'altre perquè aquest vol matar al xiquet. L'home que quedava i el xiquet es fan molt amics i bons companys de viatge. Parlen de moltes coses, i el segrestador en algunes ocasions li dóna consells i li parla de la seua vida. Durant el segrest tenen alguns problemes: el xiquet es queda a soles en un cotxe que havien robat i el cotxe es fica en marxa i quasi xoca amb un altre d'una altra família, també li van robar el cotxe a una família amable, els quals els havien ajudat, etc.... Són perseguits durant tota la pel·lícula per la policia.
Finalment quan estan en el llac, i han sigut pillats per la policia i acorralats per molts dels seus cotxes sense tindre escapatòria, el xiquet li pega un tir al segrestador, la policia creient que aquest anava armat i amb por de que li fera qualsevol al xiquet li disparen sense donar l'ordre i el maten. El xiquet trist i plorant li agafa una postal que al segrestador li agradava molt i torna de nou a sa casa amb la seua família. Es poden destacar o valorar els sentiments que hi apareixen en el film que són: la por, l'odi, el companyerisme, l'amistat, etc...
M'ha agradat molt i inclús he arribat a plorar perquè el final és un poc trist i sentimental. Maria José López

Aquest film, caracteritzat per les seues emocions durant tota a pel.licula, és un film amb dos personatges principal molt pareguts malgrat que son de diferent edat. El segrest d'un xiquet fa un canvi en tota la pel.licula: el xiquet que vivia amb la seua famila passa a viure amb un home desconegut amb qui es compenetra molt bé. Els dos comparteixen moltes aventures i pareix que tot va bé, fins que el xiquet li pega un tir a l'home per una equivocació. Un final inesperat i molt trist. Sara Segura

Aquest film comença amb la fuga de dos presos. Durant la seua fuga en un cotxe, un d'ells entra en una casa on es veu a una dona treballant i la seu fill menut. Després d'un forcejament el fugitiu agafa a la mare i l'amenaça de mort apuntant-li al cap. L'altre entra a casa i li diu que se n'han d'anar però que agafaran al xiquet com a hoste. Durant el viatge, es veu clarament que un d'ells, un fugitiu, és molt agresiu amb el xiquet i que l'atemoreix sempre que pot. L'altre defensa al xiquet, i finalment, fart de les amenaçes del seu company, li pega un tir al cap. Paral·lelament treballa un policia, Clin Eastwood, el famós actor i director del film. Aquest policia es veu a primera vista que es molt poc ortodox en el seu treball. Es veu molt bé com es van a celebrar eleccions i "als de dalt" soles els interessen les estadístiques de quants delinqüents fiquen entre reixes, sense importar si són innocents o culpables.
D'aquesta manera, es veu com al llarg de la películ·la el Butz -el fugitiu- tracta bé al xiquet al llarg de tot el viatge. Li deixa fer el que abans sa mare no li deixava fer, per la seua condició de "testimonis de Jehova". A pesar del final desafortunat s'aprén que ninguna persona, per mala que siga en certes situacions, mai es mereix la mort. És més, quasi tots tenen la seua raó per a fer el que fan. En aquest cas, Butz tracta bé als xiquets perqué a ell, de xicotet, el maltractaven. Jesús Albiol 



En el film observem com a partir d'una fuga comença una història bastant emocionant. A partir d'aquesta història sorgix  el segrest de Phillip. Encara que al principi per al xiquet i la seuaa família tot sembla un drama, amb el transcurs d'aquest segrest tot comença a canviar. Phillip es familiaritza molt amb un dels segrestadors, Butch, que mata a l'altre. Al llarg de la pelicula, Butch comença a substituir el pare de Phillip, ja que aquest no es fa càrrec dels seus fills i no exerceix com a tal. Phillip comença a agafar hàbits del seu segrestador, com per exemple robar, és una cosa que abans, mai se li hauria ocorregut, i que anava en contra dels principis de la seua família, ja que són Testimonis de Jehovà , la família de Pillip no li permet a aquest mateix complir amb la tradició anual de Hallowen, com tots els xiquets de la seua edat fan. Per això, Butch decideix fer un tipus de teràpia, la qual consisteix en visitar una casa on habita una dona i amb força o sense aquesta, Phillip acabe amb els seus caramels com fa tants anys estava esperant. Després d'un temps tot acaba d'una forma tràgica per a Pillip i Butch, el passota segrestador mor per un tir de l'innocent Pillip, encara que aquest acaba arrepentint-se després de tornar una altra vegada amb els seus sers estimats. I finalment formularé la meua pregunta: Quina és el món perfecte per a Phillip? Cristian Sánchez

Pel·lícula dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Kevin Costner. Clint Eastwood va trencar la seua promesa que no tornaría a posar-se a ambdós costats de la càmera, ja que té un paper en aquesta pel·lícula.
És un film que no ha tingut els reconeixements que es mereix, ja que es una pel·lícula fantàstica que transmet un missatge molt clar: "El món no és perfecte". El protagonista del metratge, un joventíssim Kevin Costner ( Butch en el film ), s'escapa de la presó i segresta un xiquet. Amb el pas del temps ambdós es fan amics, a pesar que això era un "segrest". Van guanyant confiança, compartint experiències de les seus vides i el xiquet rep un tracte molt bo per part de Butch al llarg de tot el trajecte. Aquesta preciosa unió es deguda a que als dos els va abandonar el pare quan eres menuts.
Finalment podem destacar de la pel·lícula l'humor, ja que encara que existeix la tristessa i el dol, aquest predomina. Junt amb aquests aspectes, els escenaris també són importants en el film en tot moment. Pablo Berbel



Un film ple d'emocions, acció i llàgrimes on podríem destacar els diàlegs i la psicologia dels personatges. Butch és un presidiari que es fuga de la presó i agafa com a hoste un xiquet de huit anys, Phillip. I poc a poc formen una relació d'amistat i inclús hi ha moments en què semblen pare i fill. Phillip és testimoni de Jehovà i els seus pares li prohibeixen fer moltes coses pròpies de xiquets i Butch vol que Phillip se senta com un xiquet i que gaudisca de totes aquelles coses que per motius religiosos, no havia pogut fer fins aleshores. Uns dels temes tractats és la defensa de la infància, Butch va ser maltractat quan era menut per son pare i sa mare treballava en un prostíbul, per tant no va tindre una infància feliç, més bé tot el contrari. Per això Butch no permet que li facen mal a Phillip ni tampoc va deixar que el xiquet de la casa on van entrar fora maltractat per l'avi. En l'escena on el iaio li pega una galtada al seu nét i Butch  li exigeix que demane perdó, Eastwood ens planteja la qüestió de si hi ha situacions en que la violència és legítima i també podem observar que Butch no és la millor persona del món però tampoc és la pitjor. Sense dubte la part final és la més impactant, pot agradar-te el final o no, però no et deixa indiferent. Com a mínim et fa reflexionar sobre quin seria un món perfecte: un món on cadascú siga lliure, sense repressions religioses, sense violència i sense corrupció. Tamara Gómez