dimecres, 9 de maig de 2012

A PERFECT WORLD, Un món perfecte?

FITXA TÈCNICA

TÍTOL ORIGINAL: A Perfect World   ANY: 1993     PAÍS: Estats Units
DIRECCIÓ:  Clint Eastwood      GUIÓ: John Lee Hancock      
MÚSICA:  Lennie Niehaus FOTOGRAFIA:      Jack N. Green
REPARTIMENTENT: Kevin Costner, Clint Eastwood, Laura Dern, T.J. Lowther, Keith Szarabjka, Leo Burmester, Paul Hewitt, Bradley Witford, Bruce McGill, Jennifer Griffin, Kevin Jamal Woods, Mary Alice, Wayne Dehart.
PRODUCCIÓ: Warner Bros / Malpaso GÈNERE: Drama i intriga. Road Movie



D' aquest film m' agradat la relacció entre el Phillip i el Bucht. Primer Butch raptarà el xiquet  però després es faran amics i viuran moltes aventures. Butch fou maltratat de xicotet i per això no pot suportar que ningú maltracte els xiquets, per això matarà el seu company de fuga. En tota la història Butch cuidarà molt bé del xiquet i es veurà que el fugitiu no es tan mala persona com diu la policia.
Aquesta pel·lícula es una de les millors de Kevin Costner, interpretant a Butch, tambè Clint Easwood com a director del film i com a personatge del film ha esta molt bé. En definitiva, crec que aquest film està molt ben organizat i prou aconseguit; per tot això el recomane a tot el món. Àngel Alarcon

En aquest film podríem destacar diversos sentiments, expressats molt bé per Eastwood. El pres fugat de la presó, Haynes, el qual agafa a un xiquet com a hoste, mostra el seu sentiment d'amistat amb el xiquet i que no li volia fer mal de ninguna manera. També mostra el sentiment de dolor per l'abandó del seu pare quan ell era un innocent encara.
Un altre factor a destacar en la pel·lícula és el menyspreu a la dona, a l'hora d'investigar i perseguir al pres. Els hòmens es creuen que només ells poden fer-ho bé, però no s'adonen que en aquella situació i en moltes altres, els pensaments de la dona és quasi més important que la de l'home.
Al final del film, Eastwood aconsegueix un sentiment d'emotivitat fora de lo comú, sobretot en el moment en el qual Philip, el xiquet, i Haynes s'acomiaden al peu d'un arbre pensant que l'anaven a matar i anaven a acabar amb aquella amistat que s'havia creat. Belén Morillas


Aquest film fa molta referència al títol. Un home que s'escapa de la presó i agafa com a hoste un xiquet que forma part dels testimonis de Jehovà. Aquest detall encara que semble insignificant fa vore com el xiquet evoluciona al llarg de la pel·lícula. En un primer moment Philip és un xiquet que segueix totes les pautes que la seua mare li havia ensenyat, però al llarg del dies comença a prendre les seues pròpies decisions com robar la disfressa o disparar a Butch. Per altra banda, Butch pareix un home dur, que no té sentiments i que pretén fer coses roïnes a Philip. Però resulta ser tot el contrari, es preocupa per ell i no vol que ningú li faça mal. Un exemple clar d'aquesta situació és l'escena en que l'home negre li pega al seu fill per no fer-li cas i Butch pretenia matar al pare, ja que es veia en un situació pareguda a la que ell va viure quan era xicotet.
Encara que la pel·lícula no sigui un món perfecte, la historia acaba amb un final feliç, el fugitiu es mor, el xiquet torna amb la seua mare i compleix un dels seus somnis com pujar en un coet, que verdaderament era un helicòpter. Un lliçó que ens dóna Eastwood és que les aparences enganyen i que abans de jutjar a algú, primer hem de conèixer-lo. Laura Montalban


Aquest film que comença amb l'escapada d'un pres i que agafa com a hoste un xiquet és veritablement sorprenent ja que no esperava que transcorreguera d'eixa manera. Després d'uns primers moments d'acció comença un període en el qual les escenes transcorren més lentament i amb calma, on no pareix que hi haja pressa per avançar en el transcurs del film. El que més em crida l'atenció es la relació que s'estableix entre Butch i Philip, un xiquet de sis anys molt espavilat per a la seva edat. Butch no el descriuria com un home roí sinó que el que li passa es que te un trauma de la seva infantesa ja que el seu pare el maltractava quan era xicotet i això li va repercutir en la seva vida i el que podem observar en la relació amb Philip és que el tracta com si fos ell quan era xicotet com si volguera defensar-lo d'allò que li puga fer mal i que d'una manera li recorda a ell. Açò ho podem veure en un exemple com quan els dos van a una casa a dormir i a estar una estona. Ens encontrem amb una escena en què un avi pega al nét i ahí Butch se sent identificat i fa que demane disculpes al nét i li ho fa passar prou malament a l'home.
Una altra cosa que hi ha que destacar en aquesta relació es l'apropament que té Philip cap al seu segrestador ja que en alguns moments el podria haver deixat, però no ho va fer i es va arriscar a quedar-se amb ell, això va fer que la seva relació anara creixent cada vegada més i d'una manera extranya els dos es tenien molt d'amor. Tal vegada això també es produeix perquè el xiquet es d'una altra religió i mai havia viscut eixes coses tan noves per a d'ell.
El que també és molt interessant es el recurs de la música hi ha una escena en la que hi sona una música com escocesa, tipus celta, en la que ballen i s'ho passen molt bé, aquesta música es torna a repetir al final del film cosa molt simbòlica , seria com una alliberació però al mateix temps una tristesa que embriaga el desenllaç del film. A mi em va produir una mena d'alegria però també de tristesa.
Això també fa que pensar en el títol del film no existeix un món perfecte però en algunes ocasions quan pareix que ens apropem a ell alguna cosa fa que tot torne a anar malament i perdem les esperances que les coses puguen canviar. Encara que en el moment en que vivim en eixe món que almenys a nosaltres ens pareix perfecte, som feliços per uns instants. Beatriz Hidalgo
Durant un llarg viatge de segrest, un dels segrestadors mata a l'altre perquè aquest vol matar al xiquet. L'home que quedava i el xiquet es fan molt amics i bons companys de viatge. Parlen de moltes coses, i el segrestador en algunes ocasions li dóna consells i li parla de la seua vida. Durant el segrest tenen alguns problemes: el xiquet es queda a soles en un cotxe que havien robat i el cotxe es fica en marxa i quasi xoca amb un altre d'una altra família, també li van robar el cotxe a una família amable, els quals els havien ajudat, etc.... Són perseguits durant tota la pel·lícula per la policia.
Finalment quan estan en el llac, i han sigut pillats per la policia i acorralats per molts dels seus cotxes sense tindre escapatòria, el xiquet li pega un tir al segrestador, la policia creient que aquest anava armat i amb por de que li fera qualsevol al xiquet li disparen sense donar l'ordre i el maten. El xiquet trist i plorant li agafa una postal que al segrestador li agradava molt i torna de nou a sa casa amb la seua família. Es poden destacar o valorar els sentiments que hi apareixen en el film que són: la por, l'odi, el companyerisme, l'amistat, etc...
M'ha agradat molt i inclús he arribat a plorar perquè el final és un poc trist i sentimental. Maria José López

Aquest film, caracteritzat per les seues emocions durant tota a pel.licula, és un film amb dos personatges principal molt pareguts malgrat que son de diferent edat. El segrest d'un xiquet fa un canvi en tota la pel.licula: el xiquet que vivia amb la seua famila passa a viure amb un home desconegut amb qui es compenetra molt bé. Els dos comparteixen moltes aventures i pareix que tot va bé, fins que el xiquet li pega un tir a l'home per una equivocació. Un final inesperat i molt trist. Sara Segura

Aquest film comença amb la fuga de dos presos. Durant la seua fuga en un cotxe, un d'ells entra en una casa on es veu a una dona treballant i la seu fill menut. Després d'un forcejament el fugitiu agafa a la mare i l'amenaça de mort apuntant-li al cap. L'altre entra a casa i li diu que se n'han d'anar però que agafaran al xiquet com a hoste. Durant el viatge, es veu clarament que un d'ells, un fugitiu, és molt agresiu amb el xiquet i que l'atemoreix sempre que pot. L'altre defensa al xiquet, i finalment, fart de les amenaçes del seu company, li pega un tir al cap. Paral·lelament treballa un policia, Clin Eastwood, el famós actor i director del film. Aquest policia es veu a primera vista que es molt poc ortodox en el seu treball. Es veu molt bé com es van a celebrar eleccions i "als de dalt" soles els interessen les estadístiques de quants delinqüents fiquen entre reixes, sense importar si són innocents o culpables.
D'aquesta manera, es veu com al llarg de la películ·la el Butz -el fugitiu- tracta bé al xiquet al llarg de tot el viatge. Li deixa fer el que abans sa mare no li deixava fer, per la seua condició de "testimonis de Jehova". A pesar del final desafortunat s'aprén que ninguna persona, per mala que siga en certes situacions, mai es mereix la mort. És més, quasi tots tenen la seua raó per a fer el que fan. En aquest cas, Butz tracta bé als xiquets perqué a ell, de xicotet, el maltractaven. Jesús Albiol 



En el film observem com a partir d'una fuga comença una història bastant emocionant. A partir d'aquesta història sorgix  el segrest de Phillip. Encara que al principi per al xiquet i la seuaa família tot sembla un drama, amb el transcurs d'aquest segrest tot comença a canviar. Phillip es familiaritza molt amb un dels segrestadors, Butch, que mata a l'altre. Al llarg de la pelicula, Butch comença a substituir el pare de Phillip, ja que aquest no es fa càrrec dels seus fills i no exerceix com a tal. Phillip comença a agafar hàbits del seu segrestador, com per exemple robar, és una cosa que abans, mai se li hauria ocorregut, i que anava en contra dels principis de la seua família, ja que són Testimonis de Jehovà , la família de Pillip no li permet a aquest mateix complir amb la tradició anual de Hallowen, com tots els xiquets de la seua edat fan. Per això, Butch decideix fer un tipus de teràpia, la qual consisteix en visitar una casa on habita una dona i amb força o sense aquesta, Phillip acabe amb els seus caramels com fa tants anys estava esperant. Després d'un temps tot acaba d'una forma tràgica per a Pillip i Butch, el passota segrestador mor per un tir de l'innocent Pillip, encara que aquest acaba arrepentint-se després de tornar una altra vegada amb els seus sers estimats. I finalment formularé la meua pregunta: Quina és el món perfecte per a Phillip? Cristian Sánchez

Pel·lícula dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Kevin Costner. Clint Eastwood va trencar la seua promesa que no tornaría a posar-se a ambdós costats de la càmera, ja que té un paper en aquesta pel·lícula.
És un film que no ha tingut els reconeixements que es mereix, ja que es una pel·lícula fantàstica que transmet un missatge molt clar: "El món no és perfecte". El protagonista del metratge, un joventíssim Kevin Costner ( Butch en el film ), s'escapa de la presó i segresta un xiquet. Amb el pas del temps ambdós es fan amics, a pesar que això era un "segrest". Van guanyant confiança, compartint experiències de les seus vides i el xiquet rep un tracte molt bo per part de Butch al llarg de tot el trajecte. Aquesta preciosa unió es deguda a que als dos els va abandonar el pare quan eres menuts.
Finalment podem destacar de la pel·lícula l'humor, ja que encara que existeix la tristessa i el dol, aquest predomina. Junt amb aquests aspectes, els escenaris també són importants en el film en tot moment. Pablo Berbel



Un film ple d'emocions, acció i llàgrimes on podríem destacar els diàlegs i la psicologia dels personatges. Butch és un presidiari que es fuga de la presó i agafa com a hoste un xiquet de huit anys, Phillip. I poc a poc formen una relació d'amistat i inclús hi ha moments en què semblen pare i fill. Phillip és testimoni de Jehovà i els seus pares li prohibeixen fer moltes coses pròpies de xiquets i Butch vol que Phillip se senta com un xiquet i que gaudisca de totes aquelles coses que per motius religiosos, no havia pogut fer fins aleshores. Uns dels temes tractats és la defensa de la infància, Butch va ser maltractat quan era menut per son pare i sa mare treballava en un prostíbul, per tant no va tindre una infància feliç, més bé tot el contrari. Per això Butch no permet que li facen mal a Phillip ni tampoc va deixar que el xiquet de la casa on van entrar fora maltractat per l'avi. En l'escena on el iaio li pega una galtada al seu nét i Butch  li exigeix que demane perdó, Eastwood ens planteja la qüestió de si hi ha situacions en que la violència és legítima i també podem observar que Butch no és la millor persona del món però tampoc és la pitjor. Sense dubte la part final és la més impactant, pot agradar-te el final o no, però no et deixa indiferent. Com a mínim et fa reflexionar sobre quin seria un món perfecte: un món on cadascú siga lliure, sense repressions religioses, sense violència i sense corrupció. Tamara Gómez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada