dilluns, 11 de juny de 2012

CIRERES A LA XARXA (Dolça Internet)


La cirera té una forta presència en el món literari i audiovisual. No cal eixir de casa nostra per trobar Marc Recha i el seu film, L'arbre de les cireres, la novel.la de Montserrat Roig, El temps de les cireres, o aquella policíaca de Jean Everet Si rera la porta trobes la foscor. Confesse que al teatre em costa de trobar la cirera perquè aquella hispànica Eloísa s'endormiscava sota un ametller. Tenim, això sí, dos germans Sirera al món dramàtic i guió televisiu. Dins l'univers poètic, només cal buscar Josep Carner i els seus 'Fruits saborosos' per trobar Les cireres ingènues.
I encara, joves mares, podeu ensenyar als vostres infants, tot canviant pomes per cireres, aquella...

Cinc cireres té el cirer
de cinc una, de cinc una
Cinc cireres té el cirer
de cinc, una en caigué

Si veieu el vent d'on vé
veureu el cirer com dansa
Si veieu el vent d'on vé
Veureu com dansa el cirer
...

La recerca està servida. L'alumnat d'Imatgies navegarà -com fan els pastors per les muntanyes- per la xarxa, i aportarà les cireres diverses del món literari i audiovisual. Vosaltres, ocasionals o habituals d'aquest bloc, també podeu dir la vostra i omplir de cireretes el cistell d'Imatgies. Bon dilluns!Dia de la lluna. 

 
DE MÚSICA...

1- El tiempo de las cerezas és el nom d'un album que està compost per Enrique Bunbury i Nacho Vegas. Va eixir publicat al 2006. Andrea Caro.  2- Cerezo rosa- Cantants: los Panchos(1953) 3- Sakura Sakura - Flor de cirerer flor de cirerer, Canço popular japonesa per al començament de la primavera. (periode edo)Alejandro Ocaña. 4- Le temps des cerises. Cançó de J.B.Clement de 2009. Víctor Blanch. 5- Un mar de cerezas. Cancó del grup Doctor Deseo de 2009. 6- Quiero cerezas pa’ mi tristeza. Canço de Huecco. Andrea Caro.
Ernest Micó ens envia 3 propostes amb 'Cherry red' i ens diu:

la tercera àcida und psicodèlica http://www.youtube.com/watch?v=kvqgz9hbBMQ



10- Àlbum: "D'un llonguet un pa de quilo"
Artista: Orchestra Fireluche.
Hi apareix una cançò anomenada El gust de les cireres (2009).

I Lucia Martínez ens envia una Jota de l'Alt Palància que diu:

En Bejís crecen los pinos
en Toràs los aljezares
y en el pueblo de Teresa
las cerezas talegales

DE CINE...

Kirschblüten. Hanami. Les flors del cirerer (2008)   Director: Doris Dörrie. Campo Cerezo (2009) Directora: Patricia Matín Garcia (Argentina)
 L'arbre de les cireres  de Marc Recha (2007)
El gust de les cireres (en persa طعم گیلاس Tam-e gilās) és una pel·lícula iraniana (coproduida amb França), Dirigida, escrita, produïda i muntada per Abbas Kiarostami, es va estrenar el 1997.Víctor Blanch

DE QUADRES...



Noia amb cireres de Giovanni Antonio Boltraffio, deixeble de Leonardo da  i 
Natura morta amb cireres. Pablo Picasso
Pablo Trigueros

Natura morta amb plat de cireres. Cezanne Andrea Caro

Ester Serra ens envia un enllaç pictòric farcit de cireres: http://cocinaycultura.blogspot.com.es/2011/07/tiempo-de-cerezas-en-el-arte.html?m=1



DE LITERATURA...

La Clara i les cireres” Barcelona: La Galera, 1987. Andrea Gas.

Endevinalla:

Gerineldo està al tossal
en més de mil a cavall,
tots van vestits de vermell
menos Gerineldo el vell.

(Popular per la comarca dels Ports)
Ferran Guardiola


Us convide a un tast de poesia avantguardista i de cireres... (Josep-Miquel Ribés)


A Cristòfor de Domènec 

—volia enamorar l’avantguardista
amb una lampareta de butxaca
jo no veia la nitra
però veia els seus ulls
—destriava la roba i ensenyava un cosset
de vímets d’alumini
jo veia les cireres del seu pit
—li brillaven les dents
tot d’argent viu
però jo mossegava el seu llavi de carn.

Joan Salvat-Papasseit. La gesta dels estels (1922)


"Las cerezas del cementerio" de Gabriel Miró. Amparo
"L'hort dels cirerers" d'Anton Chejov. Antoni Garcia i Osuna
"El temps de les cireres" de Montserrat Roig
"Les cireres ingènues" de Josep Carner (a "Els fruits sabororsos")
"Como las cerezas de Verdeamor" poema de Rafa Lorenzo

DE CUINA
Ferran ens fa aplegar aquesta recepta antiga:
  
Fruyts confitats ab esperit de vi
De cireras
Escullidas las cireras mes grossas, maduras y sanas, sels trau la virtut de sos mugronets; despres de punxadas se tiran al aygua per una hora: se posan despres en uns pots de vidre, cubertas de ayguardent de proba del oli, anyadint alguns polsos de canyella de hoalanda, y clavells de especia: passat un mes, y millor dos, se trahuen las cireras, y se mesclan 5 unsas de sucre blanch y fi per 3 lliuras del ayguardent de pot; se filtra, al últim se tornan á tirar à ell las cireras peraque se conserven.
(La Cuynera catalana. Reglas útils, fácils, seguras y económicas per cuynar bé, Imprempta de la Viuda de Torras, Barcelona 1851)

DE BACUS
 Aquest 'cava de cirera' ens el va regalar la mare de Bogdan, alumne de 2nA. Es tracta d'una beguda romanesa. També recordem un licor ben dens d'Alemanya que té en les cireres l'origen. I enyorem el tast d'un aiguardent de cirera, del Valle del Jerte.











D'ALTRES...  
Cerezo Osaka F.C. pren, curiosament,  el nom del cirerer en espanyol. Alejandro Ocaña
Pont de cullera i cirera. Escultura de Minnesota. Enviat per Ester Serra


9 comentaris:

  1. JOTA POPULAR DEL ALTO PALANCIA:

    En Bejís crecen los pinos.
    en Torás los aljezares
    y en el pueblo de Teresa
    las cerezas talegales.

    ResponElimina
  2. ¿i "las cerezas del cementerio? de Gabriel Miró ? és novel.la i pel.lícula......

    ResponElimina
  3. http://www.ataun.net/BIBLIOTECAGRATUITA/Cl%C3%A1sicos%20en%20Espa%C3%B1ol/Gabriel%20Mir%C3%B3/Las%20cerezas%20del%20cementerio.pdf
    enllaç al llibre "Las cerezas del cementerio" de Gabriel Miró

    ResponElimina
  4. Acabe de sopar banderetes de nyespros i cireres...
    Llàstima de foto!

    ResponElimina
  5. Jesús, buscaré més coses, però he trobat a la wikipedia això:
    "El origen de este cultivo parece provenir de la antigua colonia griega de Kerasos (a la que muy posiblemente dio nombre), ubicada en la costa del Mar Negro. Las cerezas constituían un cultivo local muy importante, hasta que Lúculo, general romano que comandaba las tropas romanas en la guerra contra Mitrídates VI del Ponto, encuentra este cultivo y lo lleva a Roma, haciéndose muy popular por todo el Imperio. La antigua ciudad de Kerasos es la actual Giresun, cercana a Trebisonda."
    Lodegrec

    ResponElimina
  6. Jesús, no te n'oblides de "L'hort dels cirerers" d'Anton Chejov; ja que dius que al món del teatre no en trobaves, de cireres; i tot i això que, quan en vols agafar una, van emparellades i fins i tot a grapats i et deixen en mal lloc, per fer creure que ets un recelós.
    Una aportació dialectològica, al poble de Nàquera, al cor de la Serra de la Calderona tenen el Barranc Cirer, una antiqualla ben curiosa, més si cap si la comparem amb la variació fonètica amb què designen a les "cideres", com ho lliges!
    Un salut a tota la teua colla d'Imatgies.
    Antoni Garcia i Osuna

    ResponElimina
  7. Val nomenar a RODOLF SIRERA,autor,emtre altres de un obra molt divertida i pot ser molt actual "La Pau retorna a Atenes"?? besitos cireres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies. No ens havíem oblidat dels dos germans Sirera, que havíem esmentat a la introducció. Amb tot, el títol resulta d'actualitat necessària

      Elimina
  8. Recuerdo un poema de Rafa Lorenzo que escribió como homenaje Lorca en el 75 aniversario de su muerte,el pasado 19 de agosto;su título es "Como la CEREZAS de Verdeamor"

    ResponElimina