dilluns, 27 d’agost de 2012

AGOSTEJAR (dictats de la natura)

Dictats de la natura (1) Aquella escola d'abans, sense tants mestres ni matèries diferents a cada hora, solia encetar el matí amb un dictat. En certa manera no feia altre que seguir el calendari de la natura que, si us hi fixeu, no deixa d'ensenyar-nos coses noves, de dictar-nos petites observacions del paisatge, inesgotable pou de saviesa. 

AGOSTEJAR és un mot que havíem sentit als masovers quan parlaven de l'herba per als animals i altres plantes que s'assequen a l'agost -vegeu la foto del bancal erm i abandonat. Enguany, però, aquesta paraula tan bonica ha pres un significat especial per la llarga sequera que patim, la qual ha repercutit especialment en els roures i altres arbres de fulla caduca, com la servera. Potser siga un mecanisme de defensa d'uns arbres que no suporten tan llarga absència de pluja i que, abans de fer la dormida hivernal, peguen una becadeta, com una migdiada del borreguet; sembla que tardoregen a l'estiu, coses de la natura.
Diríeu que les fotos, fetes avui a Atzeneta, són de finals d'octubre. Observeu el contrast entre el fullam socarrat dels roures i els verds de la carrasca, del ginebre, de la savina...














 També el bassot, on es capbussa un raríssim ofegabous (Pleurodeles waltl), s'ha eixugat i, suposem, esperarà la pluja sota el fang.





dimecres, 22 d’agost de 2012

ASSESSORS


Ho confesse, estava equivocat, de totes totes. Aquestos dies, setmanes, mesos de retalls, tothom, i tota dona, es pregunta perquè no han estat els assessors els primers en gaudir de la dieta. La gent, eixe col.lectiu tan sofrit, no entén que un polític que entra en un servei públic on hi ha tècnics, funcionaris que coneixen el tema sobre el que ha de decidir el regidor o el diputat, també necessite una altra figura per assessorar-lo, o, el que es més greu, moltes figures. Bo, més que greu és car, perquè realment no es tractava de trobar gent que millorara la funció publica sinó pagar favors polítics. I resulta que tenien raó, que fan falta assessors, però ens fan falta a tots, almenys si hem de fer algun tràmit burocràtic.
 
Vull passar-li el cotxe a la filla i, com que viu en un barri antic i només poden aparcar els veïns empadronats, em cal canviar-lo de nom. Uns amics, que m'assessoren, em fan saber que per canviar-lo cal anar amb tota la documentació (us estalvie dues ratlles) i acudir a la delegació de la Conselleria d,Hisenda, després a Tràfic. Acudisc amb tota la paperassa, doncs, a l'esmentada delegació autonòmica. Clique l'opció vehículos en una maquineta castellano-parlant que, en breu, m'atorga un numeret. En una pantalla se'ns va informant, en espanyol, de la tanda i la tauleta on cal acudir:"CE cuarenta y ocho, mesa seis". Un ressort involuntari em fa guaitar fora, al carrer, per si el rètol era del Ministerio de Hacienda i no de l'autonòmica conselleria. Torne a la cadira alleugerit, no havia errat el lloc. Amb tot, però, pense que és una oportunitat perduda, tanta gent presentant-se a les proves de la Junta Qualificadora i no tenim l'oportunitat de sentir d,una administració autonòmica "quaranta-vuit" i, com el 48 eix a la pantalla, tots aprendríem alguna cosa mentre esperem.
 
CE cincuenta y tres, em toca. Quan encete la petició ja em diu: modelo 620 y contrato, lo pide a mi compañero y vuelve. El seu company me,ls dóna amb l,afegit once céntimos. Com que no estava assessorat li done els cinquanta euros que portava i l,home es passa maleint la diferència mentre em dóna les tornes. I ara sóc jo qui torna a la taula-mesa i escolte que tinc dos opcions, contrato de compraventa... No, que li dic, que és la meua filla i li,l done, no li,l venc. En tal caso, necesita una acta notarial de la donación. A vore, tornem a començar, em costarà més l'espart que l'escurà, el cotxe té més de deu anys i vull donar-lo a la meua filla, que viu a Palma... En tal caso, tiene que realizar las gestiones en Mallorca, donde tenga que ir el vehículo, y más si se trata de otra autonomía...

Me,n vaig sense haver solventat res, tot preguntant-me si allò que deien senyes d'identitat d'una autonomia consistia a augmentar la burocràcia. Me,n vaig convençut que sí, que, vist el monstre burocràtic que patim, fan falta els assessors; ara bé, fóra bo que cadascú es pagara els seus.

                                     Jesús Bernat, mestre  (Publicat a Levante-Castelló 21-08-2012)

dilluns, 20 d’agost de 2012

CALAR DEL MUNDO. Javi Alarcón

Molts almassorins provenen d'aquell trifini on s'apleguen terres de Jaen, de Múrcia i Albacete. En aquesta darrera província hi ha el poblet de la Majada de la Carrasca, topònim que trobem, curiosament, a Vistabella: la mallada de la Carrasca, lloc de descans i assestador d'ovelles.
Javi Alarcón, alumne de Valencià: llengua i imatge i col.laborador d'Imatgies, ha tingut a bé saludar-nos des d'aquells paratges i mostrar-nos el Calar del Mundo.








dissabte, 11 d’agost de 2012

NEW NEWS ABOUT NIUS


Ja comentàvem en l'entrada dels pardalets què, a més del cap, en teníem la casa plena. La ubicació del niu dins la cistella era allò que feia més curiosa la presencia del niuet d'aquella mosqueta. En els següents exemples trobem un niu en un ficus benjamina, un altre en una palmera, ben prop de la mar, i aquest primer construït damunt la persiana enrotllada, tots tres ben prop dels humans, "bípedos implumes" com li agradava dir a Unamuno. No cal dir que vam haver d'esperar el vol dels ocells per abaixar la persiana. 
Podeu dir la vostra i fer-nos saber el nom d'aquestos pardalets... Ja hem rebut notícies de tres amics, des d'Estivella, la Pobla Tornesa i Almassora, i tots tres coincideixen a identificar com a cadernera Carduelis carduelis el tercer dels exemples pel groc de les seues ales. Curioses les variants 'cardanera', ben amorosa, o 'cagarnera', un pic escatològica. Encara hi ha dubtes, però, respecte als ouets del niu. L'ocellet de la persiana, que s'estima els racons més curiosos, és la mosqueta Muscicapa estriata segons que ens ha fet saber la gent de la Pobla Tornesa i el mateix Joan Castany. 
I una magnífica aportació d'un amic de Borriol. Xavi ens envia enllaços a cinc cançons relacionades amb ocells, amb el detall de no haver-nos tramés aquell 'Pajaritos' d'una acordió a oblidar. A les mostres de Sarah Vaughan, Maria del Mar Bonet, Neil Young, Bob Marley i Los Caballeros afegim un deliciós Blackbird de The Beatles (potser relacionat amb els ous del niuet, merla), la versió original, l'aigle noir, i el sublim Cant dels ocells amb el violoncel de Pau Casals. També Amparo ens ha tramés una havanera, La gavina, a càrrec de Marina Rossell.


 

 
 


 

























dilluns, 6 d’agost de 2012

LLUNA D,AGOST

Agost ens regala dues llunes rodones, el darrer dia del mes tornarà a ser plena.
I aquesta primera ha volgut jugar amb el vaixell, un petrolier gran, provinent d'orient i ancorat a les Boies, cregut, en el seu esplendor, de poder-la guanyar.
La lluna, a mesura que s'eleva, perd el seu taronja solar, s'engrogueix i es fa blanca.
I quan ja perdem l'estampa de l'horitzó ens queda el seu riu d'argent, cada vegada més lluminós.
Tot un regal d'una nit d'estiu... Si jo fos pescador!