dilluns, 27 d’agost de 2012

AGOSTEJAR (dictats de la natura)

Dictats de la natura (1) Aquella escola d'abans, sense tants mestres ni matèries diferents a cada hora, solia encetar el matí amb un dictat. En certa manera no feia altre que seguir el calendari de la natura que, si us hi fixeu, no deixa d'ensenyar-nos coses noves, de dictar-nos petites observacions del paisatge, inesgotable pou de saviesa. 

AGOSTEJAR és un mot que havíem sentit als masovers quan parlaven de l'herba per als animals i altres plantes que s'assequen a l'agost -vegeu la foto del bancal erm i abandonat. Enguany, però, aquesta paraula tan bonica ha pres un significat especial per la llarga sequera que patim, la qual ha repercutit especialment en els roures i altres arbres de fulla caduca, com la servera. Potser siga un mecanisme de defensa d'uns arbres que no suporten tan llarga absència de pluja i que, abans de fer la dormida hivernal, peguen una becadeta, com una migdiada del borreguet; sembla que tardoregen a l'estiu, coses de la natura.
Diríeu que les fotos, fetes avui a Atzeneta, són de finals d'octubre. Observeu el contrast entre el fullam socarrat dels roures i els verds de la carrasca, del ginebre, de la savina...














 També el bassot, on es capbussa un raríssim ofegabous (Pleurodeles waltl), s'ha eixugat i, suposem, esperarà la pluja sota el fang.





5 comentaris:

  1. El temps passa i els records romanen. Gràcies per mantenir-me connectat amb aquest imprescindible blog. Una forta abraçada des del camp de morvedre, amic. Marc Esteve

    ResponElimina
  2. atzeneta és bonica, amb sequera i sense....

    ResponElimina
  3. El jardí és preciós, agostegi o no. Petons desde vilanova.

    ResponElimina
  4. Sàvia la natura, i oportuníssim un mestre que ens en trasmet tanta sabiduria. Un regal, amic i mestre. Encantat de seguir el curs inacabable de les teues lliçons.
    Fusterianament
    I.Crespo

    ResponElimina
  5. Des de Castelló compartisc imatges i pensaments que em lliguen a la terra, a la nostra, tan volguda.Gràcies per la teua generositat. Victòria.

    ResponElimina