dimarts, 30 d’octubre de 2012

THIRTEEN


FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: THIRTEEN ANY: 2003 PAÍS: USA
DIRECCIÓ: Catherine Hardwicke GUIÓ: Nikki Reed i Catherine Hardwicke
FOTOGRAFIA: Elliot Davis
REPARTIMENT: Evan Rachel Wood, Nikki Red, Holly Hunter, Brady Corbet
PRODUCTORA: Working Title Films
PREMIS Escenificació a Sundance, Lleoprad d'argent al frestival de Locarno 2003, Premi del Jurat del Festival de cinema americà de Deauville
GÈNERE: Drama juvenil, valors.

Hom podria parlar de família desestructurada, jòvens que confonen la curiositat amb la falta de criteri o la llibertat amb l'egoisme. Amb tot, la pel.lícula, que seria més creïble com a Sixteen, relata les experiències d'una de les guionistes quan tenia tretze anys. Destacaríem el ritme frenètic, les reflexions sobre la moda, l'actuació de Holly Hunter, dues seqüències finals esplèndides i alguns elements formals que l'alumnat d'Imatgies ens explicarà. Si algun mestre-a, per allò del títol, té la temptació de passar-la a l'alumnat, convindria, com sempre, visualitzar-la abans.   


El pas de la infància a l'adolescència és molt dur i tothom ho sabem. Molts volen ser populars abans que preocupar-se pels seus estudis. Thirteen mostra exactament això, com Tracy prefereix ser una xiqueta popular, amb l'ajuda d'Evie i deixar enrere tot el que tenia sense pensar en el món que s'aventura. Edats de rebeldia, de no fer cas als demés i endinsar-se en un món de majors. Aquest film veiem com alguns adolescents poden arribar a donar importància a les drogues, portar la roba a l'última moda abans que estar amb la família. Aquesta pel·lícula pot resultar forta pel fet que xiquets de dotze i tretze anys consumeixen drogues, roben i mantenen relacions sexuals. Un tema important és l'amor de la família, especialment de la seua mare, com ajuda a Tracy per damunt de moltes coses encara que Tracy en un principi rebutjara la seua ajuda ja que havia assumit d'un mode o un altre que ella ja havia crescut el necessari per assabentar els seus problemes. Però s'adona quan la mare insisteix en estar amb ella i deixar certes coses en el passat, començant des del principi. Això és representat amb una mort cromàtica, quan Tracy va morint com a persona, una vegada accepta l'ajuda de la mare torna el color, donant a entendre que tot comença. Per tant, aquest és un film que ens fa reflexionar sobre certs temes de la vida i si algú decideix emprendre eixe viatge, com es pot veure afectat. Laura Montalban
En Thirteen se li dóna una gran importància a l'estètica. Tracy és una adolescent de 13 anys en un principi innocent i bona estudiant però viu una situació un tant complicada en casa i això li afecta al seu comportament. En entrar al institut es queda fascinada per Evie Zamora. Aquesta és una xica amb un bon físic, molt moderna i la més popular de l'institut. Tracy veu en Evie un model a seguir i ràpidament Tracy li demana a sa mare anar de compres per a renovar el seu armari i així poder arrimar-se a ella. A més, Tracy deixa de costat les seues antigues amigues, ja que elles no són tan modernes ni tan populars com Evie, i comença a seguir els pasos de Evie. Deixa d'estudiar, arriba tard a clase, es fa pircings sense el consentiment de sa mare, ix per la nit, comença a beure alcohol i a fumar, i també a eixir amb xics majors que ella. Tracy busca la felicitat imitant a una xica que encara que no estudia, que enganya a la gent, que guanya diners venent droga i furtant, és millor que les altres. Però el que aconsegueix és tot el contrari. Aquesta pel·licula ens mostra que vivim en una societat que li dóna més importància a l'estètica que per exemple a uns valors que deurien ser més valuosos, com és l'educació i la familia. Laura Cayuela 




Thirteen reflecteix el dia a dia dels adolescents, les influències de l'escola, de les amistats i les preocupacions dels pares. La xica protagonista, la qual portava una vida normal, pròpia de la seva edat, es veu envoltada per una sèrie d'influències i canvis rebuts de les més sabudes i més populars de l'escola, en concret una d'elles. Aquesta la porta a conèixer un altre món, unes altres vivències i experiències més de personetes majors, cosa que a la nostra protagonista no li senta res bé, ni a ella, ni a la gent que l'envolta, de la qual comença a sentir menyspreu i rebuig. La seva família i amistats anteriors intenten ajudar-la a eixir d'eixe món i a deixar de ser la persona en la que s'havia convertit però fins que no es va adonar per ella mateixa, no va recapacitar. Belén Morillas

Al començament de la pel.licula, Tracy, la protagonista, és una xica amb unes notes excel.lents, divertida, molt alegre, amiga de les seues amigues i de sa mare. Els colors són molt vius i clars, però amb el trajecte de la pel.icula, Tracy deixa d'estudiar, odia a sa mare, fuma, es droga, i per aquestes raons els colors van disminuint, fins al punt de ser en blanc i negre. El punt en el qual Tracy està molt malament, en terra i plorant amb sa mare. Durant este procés les imatges de la pel.licula també han passat molt ràpid, ens han donat la sensació de ser un videoclip, però de prompte, gràcies a la seua mare, torna a ser la mateixa xica que al principi de la pel.licula, i el color comença novament a avivar-se en conjunt amb una lentitud de les imatges. Catalina Toma
Una xica de 13 anys és atreta per Evie, que era molt popular a l'institut. Poc a poc comença a sentir vergonya per ella mateixa, i comença a canviar la seua forma de vestir, i fins i tot la seua forma de ser. Un dels temes que més destaca en aquesta pel·lícula és el canvi de personalitat pel desig de fer-se popular i sentir-se volguda per molta gent. Però també destaquen els problemes familiars i el món de les drogues i el sexe. Tracy era una xica molt intel·ligent abans de fer-se popular, però amb el temps, a causa de deixar-se portar per la gent de mala influència, comença a passar de tot i a traure notes roïnes. Hi ha un canvi molt gran en el transcurs de la pel·lícula, perquè al principi sent un gran apreci per sa mare, i conforme va canviant, comença a parlar-li mal i a fer-se més independent. Aquest canvi és degut pel canvi de personalitat de Tracy, però també pels problemes familiars en arribar la parella de sa mare. També destaca el canvi de color al principi del film, on tot és molt bonic i calmat, i el del final, més fosc, on només hi ha problemes i sentiments roïns, fins que arreglen els problemes familiars i torna el color més viu. Víctor Blanch


Tracy és una adolescent d'institut excel·lent, és una bona persona i té unes excel·lents amigues. El problema que té és que a ella li agradaria ser popular com una xica que li diuen Zamora. Aquesta xiqueta no fa res en classe, va l'institut a lligar amb els xics, es fica la roba com vol i fa el que vol. Com Tracy vol ser igual de popular com Zamora, l'agarra de model en la roba i intenta vestir com ella. Zamora veu que vestís del mateix estil i li diu que la cride. Al fer-se amigues, la manipula i fa tot el que li diu sense protestar ni res. Des què és amiga de Zamora copia i imita el que fa: tindre èxit amb els xics en l'institut, traure males notes, se  separa de les seues amigues que tenia abans, comença a tindre una mala relació amb sa mare... L'actitud de la mare al principi del film no es preocupava gens de Tracy, però amb el temps s'adona que la seua filla està  canviant i és vol preocupar per ella i ajudar-la en els problemes que té, però Tracy no es dóna compte que esta en problemes i no es deixa ajudar per sa mare. Tracy utilitza la mentida com a refugi i forma de viure, pensa que no sabran el que fan ella i Zamora. Zamora se'n va a viure amb Tracy i com ella es porta be davant de la família i és Tracy la que es porta mal amb els seus familiars, se sent substituïda per la seua amiga i per aixo s'auto-lesiona en el bany, però ningú sap el que fa ni el perquè de l'acció. Andrea Gas
 En Thirteen es mostra l'evolució que ha tingut una xica,Tracy, en aquest cas una evolució no adequada a partir del moment en què es fa amiga de Zamora que, al llarg del film la va influint malament i que al final Tracy es dóna compte que realment Zamora ha arruïnat una part de la seua vida. També ens fa reflexionar que abans de prendre una decisió hem de pensar-ho molt bé perquè després ens pot perjudicar, igual com li ha passat a aquesta xica.
Tracy era una xica estudiosa que sempre tenia bones notes i encara que només té 13 anys jugava amb nines. Però a partir del moment en què que es va amistar amb Zamora com li va influir tant, va canviar moltíssim, inclús al principi ni la seua mare no ha pogut frenar la situació que patia la xica. Com hem pogut vore per al desenvolupament de qualsevol xic o xica, per tindre un bon camí en la vida, el paper de la mare és molt important. En aquest film encara, que la seua mare no es mostrava massa preocupada davant la seua filla, ella en realitat sí que ho estava. L´escena final del film, quan Tracy pega un crit, es pot entendre com un nou començament, la tornada a l´inici a ser una xica ´´normal´´. Mihaela Elena

Evie és una bona estudianta, té una bona relació en la família, unes bones amistats, etc.. Un dia Evie es dóna compte que hi ha una xica, Tracy, i era la xica preferida de l'institut, es a dir, la més coneguda, i Evie vol ser com ella i ser famosa, com ella ho és en l'institut. Evie comença una etapa en la seua nova amiga amb drogues, sexe, una mala relació amb la seva mare, etc... La mare es dona compte que aquesta amiga ha canviat per complet la seva filla i que això no pot seguir així, aleshores decidix que la seva amiga no ha de viure durant més temps en la seua casa i en la seua filla. Això porta unes certes conseqüències a Evie, les quals li donen que pensar i arriba a la conclusió de que, no és bona la vida que portava i que això de ser famosa en l'institut o ''guai'' entre les amigues i la demés gent no arribava a qualsevol lloc, i que com la família no hi ha res.
Aquesta pel·lícula vol ressaltar els aspectes següents: la autolesió, el canvi d'actitud de Evie respecte a la seua mare, l'aspecte físic a què aquesta no estava acostumada, molt de moviment en la càmera, la modernitat de la mare, el canvi d'una bona família al principi a una família desestructurada i finalment una mort cromàtica. Maria José López
En Thirteen tracten molts temes que hi ha en l'actualitat, com la bellesa, la moda, el voler ser popular... La pel·lícula comença amb la història de Tracy, la protagonista. Era una bona xiqueta i bona estudiant que treia bones notes. Però de sobte li dóna una gran importància a l'estètica al vore Evie, una xica amb un bon físic, molt moderna i popular. Doncs per a ser com ella, primer va renovar el seu vestuari, seguit de fer-se amiga d'ella. Aleshores comença el malson, totes dues comencen a ser tan amigues que ja no fan cas a ningú, Tracy comença a robar per poder comprar droga o per a fumar, comença a no fer cas a sa mare ni a ningú, trau males notes i es fa molts pírcings sense el consentiment de sa mare, tot això per ser més popular i tindre com amiga a Evie. Però a la fi triopmfa l'amor de mare a filla, ja que estava als límits de perdre tot, inclús a sa mare, però sa mare va insistir tant que va acceptar l'ajuda. Aquest film el que vol dir-nos és, com seria la vida d'una xiqueta que està passant una etapa molt dura i que li ajuda sortir d'ella l'amor d'una mare, que vol el millor per una filla.  Hiba Ouadi







Thirteen és una pel·lícula que tracta el drama d'una adolescent que passa de ser una bona estudiant a comportar-se d'una manera completament diferent. Una xica de tretze anys no es troba bé am la seua vida d'adolescent i pren la decisió de canviar radicalment. Comença canviant d'imatge i continua canviant d'actitud, passant de l'escola, de la família i de la seua salut. Poc a poc va retocant la seua vida per aconseguir amigues que ella considerava populars. La família distant fa que Tracy encara s'allunye més de el camí correcte i comença a autolesionar-se quan no aconsegueix el que vol. Finalment la suposada "amiga" delata a Tracy per totes les coses que van fer i gràcies a això la mare i ella es reconcilien en una escena final que recupera els colors amb els que el film havia començat i que havia anat canviant a mesura que la pel·lícula avançava. La protagonista acaba pegant un crit de desesperació que podria referir-se a que la experiència li havia servit per a descobrir com podria haver canviat el seu futur. Es pot traure molt de la pel·lícula, una de les coses formals que destaca és el moviment de càmera constant que se suposa que li dóna un to més juvenil. Alejandro Ocaña
Tracy comença el curs amb l'objectiu de traure les seues bones notes de sempre però la seua vida dona un canvi radical quan coneix a la més popular del moment, Zamora, i vol ser com ella. Comença a allunyar-se de la seua amiga de la infància, a desobeir a sa mare, a furtar en el centre comercial, a provar tot tipus de coses noves com les drogues, les relacions amb xics etc.
Aquesta nova vida té un color, un moviment que gira entorn a la moda i es fa pírcings, canvia la seua forma de vestir, es maquilla etc.
Però tot no és color de roses i els problemes comencen a sorgir. El curs està finalitzant i Tracy obri els ulls, veu que ha perdut un any amb una falsa amiga, Zamora, que l'ha manipulada.
Aquella vida tan acolorida poc a poc s'havia fet gris, però una persona que mai l'abandonarà, sa mare, li ajuda a que Tracy trobe la llum que la faça brillar de nou amb una personalitat forta. Miriam Fernández


D' aquest film m'agradaria destacar la seua poca credibilitat. Pense que una xica de 13 anys no descobreix un món de drogues i sexe tan prompte. Crec que la gent amb aquesta edat s'inicia com a molt en el tabac i en begudes alcohòliques dolces. Però no en coses tan extremes com consumir drogues fortes com drogues al·lucinogenes. Quant al sexe, pense que una xiqueta d'eixa edat no fa les coses sexuals que apareixen en el film. A més pense que 13 anys es una etapa d'iniciació a tenir els primers encontres sexuals i no com mostra la peli·lícula.
En conclusió, crec que l'edat de les xiques hauria d'haver sigut més elevada. Més o menys vora els 16 anys. Ángel Alarcón

dilluns, 29 d’octubre de 2012

THELMA & LOUISE


FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: THELMA & LOUISE ANY: 1991 PAÍS: USA
DIRECCIÓ: Ridley Scott GUIÓ: Callie Kouhri
MÚSICA: Hans Zimmer FOTOGRAFIA: Adrian Biddle
REPARTIMENT: Susan Sharandon, Geena Davis, Harvey Keitel, Michael Madsen, Cristopher Mc Donald, Stephen Trobolowsky i Brad Pitt
PRODUCTORA: Mimi Polck i Ridley Scott




Es tracta d'un film feminista en què dues dones comencen un viatge per deixar enrere una rutina que no pot amb elles. Fins l'última escena aprenem nous aspectes de les dues protagonistes, com per exemple el no tindre por al que vindrà i seguir endavant per damunt dels perills. Predisposades a fer tot el que siga necessari per recuperar la seua dignitat i llibertat. Aquestes dones aposten per elles mateixes en una època en que encara l'home era molt més important que la dona. Això ho veiem reflectit en tots els actors que hi apareixen, homes que tenen un caràcter molt masclista, que utilitzen a la dona com un objecte sexual, com fa el camioner sempre que les veu. Encara que personalment no veig Thelma & Louise com una gran pel·lícula de les que es queden a la ment, m'agrada pel fet que el director optara per fer un film en què manara la dona. Una altra cosa que destacar són els paisatges que apareixen, meravellosos. Laura Montalban
Thelma es una jove i avorrida ama de casa. Louise es més major que Thelma i està eixint amb un home que té por al compromís. Les dues juntes decideixen anar-se'n fora a passar el cap de setmana. De camí, paren en un bar de carretera. Un home intenta violar a Thelma però Louise ho impedeix i d'un tret acabarà amb la seua vida. Les dues dones es donen a la fuga.
A partir d' ací comença una persecució per part de la policia. Volen anar cap a Mèxic i pel camí cometran més actes delictius com atracar una gasolinera. Amb aixó Thelma i Louise descobriran un món de llibertat on fan el que volen sense donar explicacions de res a ningú. Quan estan molt a prop d' arribar al seu destí la policia les interceptarà però no acabaran amb la seua meta: ser lliures. Ángel Alarcon

Thelma és una xica un poc avorrida i dominada pel seu home, que era un poc possessiu, però quan la seva amiga Louise li presenta l'oportunitat d'anar amb ella de viatge les coses canvien radicalment. Un dels aspectes més destacats d'aquesta pel·lícula és la valentia que tenen aquests dos personatges, a l'hora d'afrontar els seus problemes sense ajut de cap altra persona, només de la parella de Louise, que les ajuda una vegada. La pel·lícula també és un poc feminista, en el sentit que són dos xiques les que tenen problemes i dominen la situació en què es troben, a pesar de tots els problemes que se'ls posen damunt. Si foren dos xics la història de la pel·lícula canviaria molt, perquè no es trobarien les mateixes possibilitats. Un altre aspecte a destacar és la forma de ser de cadascuna. Thelma es deixa dominar per qualsevol, perquè ella l'única cosa que vol es divertir-se, i es deixa portar pels demés fins que l'enganyen. Louise, en canvi és una xica molt intel·ligent, i no es fia de ningú que no coneix, perquè sap que la poden enganyar. Però al llarg del film, Thelma va canviant, i es va fent més segura d'ella mateixa. La por que se sent quan algú ha passat per algun moment molt dur, és el que realment fa canviar les persones, i les fa més segures. Víctor Blanch




Podem compara aquest film amb Bonnie and Clyde un altre flim que la major part està rodat en la carretera road movie com el de Thelma i Louise. Clyde coneix a Bonnie i decideixen anar-se'n junts, durant el viatge van deixant rastre de crims i atracaments cada vegada més brutals. Altrament, Thelma i Louise son unes amigues que decideixen anar-se'n de viatge per tenir un poc més de llibertat i se'ls complica un poc el viatge. Aleshores decideixen fugir perquè creuen que aniran a la pressò si le detenen, decideixen anar a Mèxic sense para per Texas per motius personals.Durant el viatge se'ls complicat bastant perquè no volen tornar on vivien i passen moments un poc dramàtics a la fi. Andrea Gas.

En Thelma i Louise es mostren les diferents relacions que tenen cada protagonista amb el seu marit. Per una part Louise, que és molt més madura, desitja el moment en que el seu novi li demane matrimoni. Per una altra part Thelma, que és més jove, ja està casada amb un home que no la valora gens. Aquesta diferencia de relacions es mostra en les reaccions d'ells. La reacció del novi de Louise és anar a buscar-la i demanar-li matrimoni per temor a perdre-la. En canvi, la reacció del marit de Thelma és colaborar tot el possible amb la policia i no preocupar-se per ella o per la seua relació. Laura Cayuela
Dues dones insatisfetes amb la seua vida, dependents dels seus hòmens, van decidir anar-se de viatge sense importar-los l'opinió de les seues respectives parelles. Amb aquest viatge, les dos amigues deixen enrere la vida rutinària que es centrava en complaure a l'home, ocupant un lloc inferior on els sentiments d'elles importava poc.
Així doncs,durant el viatge viuen dia a dia una nova vida, més satisfactòria, amb més bogeria, on van resoldre problemes elles mateixes i a la seua manera, on no els feia falta donar explicacions a l'home de casa... Thelma i Louise eren independents
. Alina Morante


Thelma&Louise és una transgressió de l´esquema tradicional que presenta les dones perquè com hem vist dos dones que tinguen casa i, a més a més novi o marit, no és normal que se'n vagen d´excursió soles i que s´ho passen bé. Quasi sempre és decisió de la parella, per diverses raons (per gelosia, no tindre bastant confiança...) però com elles volien fer una excursió per divertir-se i passar-s'ho bé, han arribat molt lluny, a situacions que ni elles pensaven que podrien arribar. El millor de tot és que, quasi sempre Louise, que és una dona independent, defén a Thelma, la seua amiga passiva i tímida, en diverses situacions (en l'intent de violació li dóna bons consells quan ella els necessita...). Aquest film també está enssenyant que les dones també poden ser superiors als homes i, a més, fer coses que ells no poden fer o molt poc. En definitiva, és un film que ha de cridar l´atenció als homes i pensar quin és en realitat el paper que té una dona. Mihaela Elena
Una parella d'amigues prenen la decisió de fer un viatge per a fugir de la rutina. Thelma no demana permís al seu home, que passa completament d'ella i Louise treballa de cambrera en un café. Les dos comencen a conduir per la carretera però el viatge fa un gir quan Louise assassina un home que intentava violar a Thelma. A partir d'eixe moment han de fugir cap a Mèxic per a no anar a la presó. La policia investiga l'assassinat que va realitzar Louise i per a complir pregunten a l'home de Thelma. Mentrestant les dos intenten sortir del país sense passar per Texas; per alguna raó Louise va sofrir un trauma en eixe estat i prefereix no passar. Després d'una serie d'escenes tranquil·les sense problemes, Thelma atraca una gasolinera i eixe fet les marca com a criminals, són buscades per la llei i fins i tot tanquen a un policia en el maleter d'un cotxe.
La història parla duna situació que li ocorre a dues dones però ens hauríem de plantejar què passaria si l'hagueren protagonitzat dos amics masculins, segurament no causaria el mateix impacte feminista que causa la pel·lícula i moltes persones trobarien més normal vore a un home disparant o conduint amb maniobres perilloses, la pel·lícula no seria el mateix i no seria més que un altre film de fugitius, no s'haguera transformat en un clàssic del cinema. Alejandro Ocaña
Tracta de dues dones, Thelma i Louise. Thelma és una dona que treballa a casa i té un home que la tracta com una xiqueta. Per altra banda Louise treballa en un restaurant de cambrera i té un novi que vol casar-se amb ella. Ambdues van decidir fugir un cap de setmana per poder divertir-se, però va ocórrer tot el contrari. Aquesta pel·lícula ha tranmés tot tipus de temes desgraciadament actuals com el masclisme, violació, maltractament, corrupció, assassinats... però crec que el tema més destacat és la LLIBERTAT DE LA DONA ja que si Thelma haguera dit al seu marit que volia anar-se'n amb Louise un cap de setmana a divertir-se segurament la resposta seria que no. Quan Louise va disparar aquell home crec que ho va fer per ràbia acumulada del passat, ja que segurament li va ocórrer el mateix que a Thelma, i encara més l'home no volia callar, doncs més ràbia va tindre, ja que segurament s'hauria sentit ofesa.
Pense que aquesta pel·lícula està pensada per aquelles dones que van lluitar per la seua dignitat i llibertat. Hiba Ouadi
En la pel.lícula es mostren els aspectes ben diferents de dues parelles. La primera parella la formen Thelma i el seu home i, la segona parella Louise i el seu novi. Thelma viu tancada en sa casa, baix les ordres del seu home i sense poder fer res. Mai ha tingut llibertat i, per això se li ocorre fer la botgeria d'anar-se'n amb la seua amiga un cap de setmana sense consultar el seu home. Aquest, quan s'entera, té una reacció molt forta i vol que torne a casa immediatament, mentre que Louise li ho diu a la seua parella i aquesta té una reacció normal, deixant-li llibertat per poder gaudir del cap de setmana. Catalina Toma
Thelma i Louise són dos amigues que decideixen anar-se'n uns dies de vacances juntes perquè es troben immerses en unes vides que no les satisfan. Per una part, Thelma és una dona casada que es veu frustrada pel seu marit. I Louise treballa de cambrera i té un nuvi que té por al compromís.
En la primera parada que fan ja els sorgeixen problemes. Thelma es deixa portar per l'amabilitat d'un home, es confia massa i ell intenta violar-la. Aleshores arriba Louise, li dispara i acaba morint. Per això comencen a fugir cap a Mèxic i en el camí es troben amb un xic que les enganya dient-les que es un estudiant i l'arrepleguen per a dur-lo al seu destí, encara que a Louise no li fa molt bona impressió. Thelma el porta a la seua habitació i pel matí es donen compte que els ha robat tots els diners que tenien i ella mateixa com a compensació a la seua amiga per tots els errors que havia comés entra a una tenda i roba els diners de la caixa. Els càrrecs contra elles es van acumulant fins que el nuvi de Louise les delata i comença una persecució en la qual estan sempre en contacte amb la policia. Tot acaba quan arriben al Gran Canyó, a Colorado, on ja no tenen eixida i decideixen fugir. Aquest film recalca el feminisme i la diferència entre una situació que es veuria normal en els homes i que en aquesta pel·lícula, protagonitzada per dones, es veu malament. Alina Morante



Dues dones insatisfetes amb la seua vida, dependents dels seus hòmens, van decidir anar-se de viatge sense importar-los l'opinió de les seues respectives parelles. Amb aquest viatge, les dos amigues deixen enrere la vida rutinària que es centrava en complaure l'home, ocupant un lloc inferior on els sentimentes d'elles importava poc.
Així doncs, durant el viatge viuen dia a dia una nova vida, més satisfactoria, amb més bogeries, on van resoldre problemes elles mateixes i a la seua manera, on no els feia falta donar explicacions a l'home de casa... eren independents. Miriam Fernández.
Dos amigues decideixen prendre unes vacances i anar-se'n de viatge. Tenen un mal començament ja que Louise té un accident i mata a un home que volia mantindre relacions sexuals amb la seva amiga sense que ella volguera. Les dos xiques és veuen sospitoses d'un assassinat i perseguides per la policia. El seu viatge no estava anant gens bé. Decideixen fugir a Mèxic i no tornar mai més al seu lloc de residencia.
L'aspecte a destacar és l'amistat, ja que les amigues per tal de no anar a la presó se suïciden juntes. Elles passen molts esdeveniments, dels quals els seus marits no estaven assabentats i decideixen fer-lo tot juntes com bones amigues que són i com que mai no feien coses juntes. Té un final tràgic però sempre quedara el record de que ho han fent sent molt bones amigues.
 Belén Morillas

Thelma i Louise és un film que ens explica la història de dues dones que decideixen anar-se'n a fer un viatge. En la primera parada tenen un percanç, Louise dispara a un home que intentava violar al la seva amiga Thelma. A causa de això han de fugir cap a Mèxic. Tot el film ens explica el que li passa a Thelma i a Louise mentre intenten escapar de las policia, ja que van descobrir que van ser elles les que van matar a aquell home que va intentar vilolar Louise.
D'aquesta pel·lícula el que més em va agrada va ser la gran valentia que van tindre tan Thelma com Louise en tirar en davant dels nombrosos problemes que tenen al llarg del seu viatge. D'altra banda també m'agrada com en aquesta pel·lícula canvien els papers, es a dir, estem acostumats a vore aquest tipus de pel.lícules on els protagonistes son hòmens i en aquest cas són dos dones les que maten a un home i les que fugien de la policia. Sara Kedar

divendres, 26 d’octubre de 2012

TAKE THE MONEY AND RUN. WOODY ALLEN

Si veiem el cinema que darrerament està fent aquest geni de la comèdia, Woody Allen, i la promoció turística de ciutats com Londres, París, Barcelona o Roma, a més de saber del seu enamorament per Europa, sospitaríem que torna a tindre sentit aquell "Agafa els diners i corre"
Veritat és que l'humor de l'absurd, lluny de l'aprenentatge que hom rep a través del 'Club de la comedia' i el seu altíssim nivell intel.lectual, resulta poc atractiu per a l'alumnat. Veiem-ho.
FITXA TÈCNICA 
TÍTOL ORIGINAL:  TAKE THE MONEY AND RUN     ANY:1969   PAÍS:  USA
DIRECCIÓ: Woody Allen    GUIÓ:  Woody Allen i Mickey Rose
MÚSICA:  Marvin Hamlisch                  FOTOGRAFIA:  Lester Shorr
REPARTIMENT:  Woody Allen, Janet Margolin
PRODUCTORA:   Jack Rollins i Charles H.JoffeProductions
GÈNERE: Fals documental, comèdia
L'humor de l'absurd
En aquesta pel·lícula hem pogut vore moltes seqüències còmiques. Per exemple, quan va a atracar un banc, els treballadors discuteixen sobre la cal·ligrafia i l'ortografia del paper que els dóna. Una altra vegada, va amb la seua banda i es trobaven en el banc amb una altra banda que també volia atracar el banc. Quan l'empresonen intenta fugir de la presó amb una pistola de sabó que fa ell mateix pintada de betum, però com que estava plovent el sabó es va desfer i es queda amb la mà voltada de bromera. Un dia quan la seua parella i ell es van de sopar ell paga amb un muntó de moneda solta, que havia robat d'una maquina de dolços. El dia que planegen la fugida, ell és l'encarregat de furtar la roba interior dels guardes de la presó. Les furta totes i se les fica una damunt de l'altra i pareix que esta fibrat. Al remat resulta que la policia sopitava de l'escapada, els presos la suspenen, excepte el nostre protagonista Alejandro Montoya.


Aquest film tracta sobre un xic que des de que creix es dedica a robar, però sempre l'agafa la policia. En un moment determinat de la pel·lícula coneix a una xica a la que anava a robar, i s'enamora. Es muden a diferents llocs segons transcurreix el film per fugir de la policia i la parella té un fill. A ell el tanquen varies vegades però sol escapar. Entre mig de la pel·lícula apareixen els pares del protagonista o psiquiatres parlant sobre ell. Hi ha una part en que apareix el judaisme, perque el director Woody es jueu i li agrada jugar amb aquestes coses.
No m'agrada gens, perquè hi ha un tipus de humor basat en l'absurd que en la meua opinió no té cap gracia. També es nota que fou el segon o primer film que va fer Woody Allen, perquè no està molt ben fet per al meu gust. A més és una comèdia de llarga duració. Es presenta com un documental de la vida de un criminal; té un estil molt periodístic.  Ana Guiral

La pel.lícula ens fa gaudir molt als espectadors perquè usa un humor absurd i això es una molt bona tècnica per provocar-ne el plaer estètic .
El director/actor principal (Woody Allen) d'aquest film“ Take the money and run “ aconsegueix complir un dels objectius principals del cinema : contar una història, fer-nos passar una bona estona i ensenyar-nos aspectes de la vida quotidiana. Això es realitza mitjançant l'humor absurd i la ridiculització en molts aspectes com per exemple, a l'hora en que el protagonista vol tindre una pistola i en compte de comprar-se-la el que fa es construir una amb sabó i pintar-la de color negre. Aquest objecte es utilitzat per fer possibles atracaments que li surten tots molt malament. Després també tenim un altre aspecte còmic que és quan els seus pares assisteixen a teràpia disfressats per contar el problemes/disgustos que el seu fill l'està generant constantment.I, encara, un altre aspecte curiós es que ell sent un xic com era haja pogut trobar a un xica que l'estimara tant i no l'importara gens ni mica les infraccions constants que cometia.
 Aquesta pel.lícula la recomanaria a tot tipus de públic, fins i tot a alumnes de segon de la ESO peque es divertiren . Natàlia Galindo
Explica la vida de Virgil Starkwell, El protagonista  tocava el violoncel però el va abandonar per entrar en el món del crim, malgrat el seu aspecte físic: petit d'estatura, la seua timidesa, i les seues ulleres que normalment són aixafades perquè simbolitzen l'home intel·lectual contrari al poder. El tema en què més aprofundeix és l'humor absurd. Algunes situacions son les següents: es fa una pistola d'una pastilla de sabó per intentar escapar, intenta escapar en una fugida amb els altres presoners i no té molt d'èxit.
Desprès intervenen com explicacions com si fóra un documental, en el qual, apareixen els pares de Virgil no mostren el seu rostre per a que no els reconeguen. Andrea Caro

Aquest film va d'un home que va robant bancs a senyores majors...Ha estat en la presó per aquests crims diverses vegades. Va intentar fugir dues vegades; en el primer intent va fabricar una pistola de sabó i la va pintar amb betum de negre, el segon intent de fugir no el van avisar de que estava anul·lada la fugida i el van agafar. La primera vegada que va eixir de la presó va buscar treball i el va trobar, la segona vegada va eixir de la presó perquè van experimentar amb ell amb una vacuna. Aquest film es passa durant la història fent humor. En un intent de robatori s'enamora d'una dona molt joveneta i molt boniqueta, amb el temps tenen un fill.
Aquest film no m'ha agradat gens ja que no li trobe sentit i no ocorren coses interessants. Woody Allen vol fer una crítica amb el que passava abans en la societat. Javi Alarcon

Take the money and run és la primera pel·lícula dirigida i protagonitzada per Woody Allen. És una comèdia rodada com si fóra un documental, en la qual el director fa d'un lladre bastant inútil anomenat Virgil Starkwell. Virgil, sempre havia sigut el blanc de burles i humiliacions dels altres xics, des de menut i això també es pot vore en com el tracten quan és major. Hi ha un símbol clar durant tota la pel·licula, sempre li trenquen les ulleres.
El que més m'ha cridat l'atenció, són les entrevistes que fan durant tota la pel·licula, com es ridiculitza alguna cosa tan seriosa com pot ser un robatori i la utilització que fa Allen d'un humor absurd, però amb molts comentaris cultes. En definitiva, és una veritable comèdia. Sandra Alarcon


Tracta sobre un xic que des de petit sofreix assetjament. Aleshores, intenta ser un gran lladre tot furtant diners als banc, però mai arriba a triomfar. Fins i tot troba l'amor i té un fill però ell segueix cometent delictes.
El que més m'agradat de la pel.licula és que és diferent a els altres films que hem vist a classe, perquè aquest no tracta d'amor, ni té un final trist, si no que el que intenta és que ens ho passem bé veient-la, ja que simula un documental (en el moment en el que els pares parlen d'ell disfressats per a que no sàpiguen que son ells els pares, i donen la seua opinió sobre el seu fill) i una comèdia per la multitud de casos que es donen en la pel.licula per a fer-nos riure. Marina Esteve





Aquest film tracta sobre un xic que no havia tingut molt bona infància, ja que des de xicotet tot el món li pegava. Aleshores, es va ajuntar en un grup de malfeiners que nomes es dedicaven a robar. Però com tenia tanta mala sort, sempre l'acabava embolicant i el pillaven.
La història comença quan vol furtar un furgó blindat i el pillen. Quan ix al carrer, vol furtar la bossa d'una xica, però quan va a robar-li'l la xica el pilla i, per dissimular ell li conta que es músic i estava donant una volta. Es fiquen a parlar i finalment s'enamoren. Desprès d'un temps les circumstancies l'obliguen a tornar a delinquir i el pillen robant un banc. Va ser condemnat a 10 anys de presó, però ell després de varis intents de fugir, aconsegueix escapar-se i des de eixe moment es fa un dels criminals mes buscats dels Estas Units. Però finalment serà detingut per un agent del FBI, que era un vell amic seu de la infantesa. David Fernández







dijous, 25 d’octubre de 2012

L'alumnat de l'IES Alvaro Falomir es manifesta contra la política educativa dels governs del PP

Dijous 18 d'octubre l'alumnat de l'IES Álvaro Falomir va secundar la vaga convocada pel Sindicat d'Estudiants i es va manifestar contra la política educativa del ministre Wert i dels governs del Partit Popular. La vaga també tenia el suport de la CEAPA.





dilluns, 22 d’octubre de 2012

GREYSTOKE, LA LLEGENDA DE TARZAN


FITXA TÈCNICA 
TÍTOL ORIGINAL:  GREYSTOKE: THE LEGEND OF TARZAN, LORD OF THE APES  ANY: 1984 PAÍS:  USA
DIRECCIÓ:
Hugh Hudson GUIÓ: Robert Towne 
MÚSICA: John Scott  FOTOGRAFIA: John Alcott 

REPARTIMENT: Christopher Lambert, Andie MacDowell, Ralph Richardson
PRODUCTORA: Warner Bros 
PREMIS: 3 nominacions a l'Oscar: Actor sec. (Ralph Richardson), maquillatge, guió adaptat

GÈNERE: Drama d'aventures. Antropologia  
 

La música, de presència excessiva, tracta també de reflectir l'estat d'ànim d'un individu feliç entre els micos i trist en una Anglaterra massa formal. Només Jane i l'explorador Arnot comprenen la riquesa d'un ésser amb uns valors ben diferents de l'aristocràcia isabelina. El film, ben realitzat, és a més una proposta antropològica interessant sobre l'aprenentatge, la riquesa i el preu de la felicitat. 



La convivència en un lloc o un altre d'una persona, determina el seu caràcter. En aquesta pel.lícula ens mostra com el protagonista creix al voltant dels micos i poc a poc adquireix el caràcter d'ells, com el de trepar, comunicar-se, l'alimentació, etc. Amb l'aparició d'un explorador que arriba a l'illa i el troba, rep una nova educació.Intenta explicar-li que ell no pertany al món dels micos, sinó als humans. Açò no va ser gens fàcil d'explicar ja que cadascú parlava d'una manera, però va acabar convencent-lo i portant-lo a la civilització. Com podeu imaginar, ell no tenia ni idea de tot el que veia, i el seu comportament era molt estrany, pegava bots i no sabia utilitzar ningun estri, i per damunt de tot açò ningú l'entenia.En veure el que la gent feia amb els animals, es va acabar convencent que ell no pertanyia a aquest món, i va decidir tornar al lloc on es va criar en els micos. Catalina Toma
Un explorador perdut en la selva es troba amb una família de micos entre els quals hi ha un home que es comporta de la mateixa manera que ells. L'explorador, Phillipe d'Arnot, que es troba ferit greument es ajudat per aquest home, que a simple vista pareix un mico que no entén el que li diu però si que imita tots els sorolls que l'explorador fa. Phillipe s'adona que aquest home és el fill del Comte de Greystoke, un home que junt la seua dóna va desapàreixer en la selva africana on van morir després de tindre un fill, John, que va ser criat per una mona.
L'explorador intenta ensenyar-li a parlar, a comportar-se com un home i prova de fer-li veure que els seu vertader origen no prové dels micos sinò d'un home i una dona que no vivien en una selva sinó en una altra civilització completament diferent a la selva.
A la fi, el convenç i se l'emporta a Gran Bretanya junt al seu avi. Allí es ben rebut, es troba amb una gran herència, una dona que s'enamora d'ell, però que es comporten d'una manera diferent a ell. John no pot entendre el mal tractament que tenen aquestes persones amb els animals que investiguen.Tot això el fa tornar a la selva amb els micos, el que per a ell és la seua vertadera familia. Laura Cayuela

John és un xiquet nascut a la selva que es cria amb els micos perquè els seus pares moren quan ell és un nadó. Els seus pares moren per l'atac d'un mico a la seua cabanya, i a ell se l'emporten.Va creixent poc a poc i va aprenent totes les coses. Com que el crien desde xicotet, el seu comportament, el llenguatge, etc és el mateix que els dels micos.
Un dia troba la cabanya dels seus pares i es dóna compte que ell no és igual que els seus ''pares'', però no arriba a comprendre-ho.
Després d'açò, arriba a l'illa un explorador que el troba i comença a ensenyar-li coses i intenta explicar-li que els micos no són la seua família. Quan ja porten un temps allí decideix portar-lo a Anglaterra per a que conega la seua família i recupere la seua vida. A casa del seu iaio coneix Jane, una jove que es converteix en la seua instructora i fins i tot s'enamoren. John no es veu còmode a la seua nova vida i viu atormentat pensant en la família que l'ha criat a la selva. Alina Morante
Basada en la novel·la "Tarzán dels micos", és una pel·lícula que conta la vida d'una família que va anar-se'n de vacances i es va afonar el vaixell on anaven. El matrimoni va sobreviure i, als pocs dies, naix el xiquet. Els pares moren per desnutrició, el xiquet va sobreviure ja que una mona  el va agarrar i el va cuidar com si fora el seu nen. El xiquet va creixent i va tenint una vida d'animal ja que viu en la selva. Passen anys i creix i es va fent adult. Ocorren molts esdeveniments i torna al seu país, de persones i cotxes, per a ell un altre món molt diferent.
Crec que aquesta pel·lícula el que ens vol transmetre és que una persona de la civilització i una de la selva són molt diferents, ja que l'educació es molt important en la vida de tots el humans. Si una persona està educada tant en la vida social com en els estudis pot ser virtuosa i pot ser feliç. Hiba Ouadi
 
Naufraguen els seus pares en Àfrica. Quan naix, als pocs dies maten als seus pares i ell és criat per una moneta que li s'ha mort el seu fill, el cria amb molta estima fins que es fa major. Tarzan troba un explorador que està ferit i l'agafa per a curar-lo. Monsieur Arnot se n'adona de la capacitat que té Tarzan per a aprendre i aleshores li ensenya algunes coses bàsiques dels homes, després decideix dur-lo a Anglaterra per a que conega a la seua família de veritat. És educat tots els dies pel seu amic i per Jane, que se n'enamora. Intenta continuar la seua vida amb els seus familiars, i ell pensa i creu que no pot seguir amb eixa vida i decideix tornar a la selva, amb la família amb què s'havia criat de recent nascut. Andrea Gas



 Aquest film és el que més semblança té amb el llibre original de Tarzán i encara que en té uns quants anys hi ha bons efectes especials i, personalment, impacta les imatges de la selva que ens ofereix. Al llarg de tota la pel·lícula observem con John, el protagonista, tot i tindre l'aparença d'un home mai perd els seus costums que tenia des de petit d'estar amb els primats. Després d'ensenyar-li modals per comportar-se davant de la gent d'elit, ell prefereix seguir les seues actituds. Fins i tot hi ha una escena en que apareix John, en una habitació tot sufocat botant d'un lloc a un altre perquè no es troba en la seua terra. Aquests modals no són un impediment en l'amor ja que manté una relació amb Jane, una preciosa dona i quan pareix que John es quedarà amb ella a la civilització, decideix retornar a la selva, la seua llar de sempre. Laura Montalban

La història transcorre en una selva d'Àfrica i en Anglaterra. Dos aristòcrates anglesos es perden en una selva on naix el seu fill.  El que ens vol ensenyar aquesta pel·lícula es que cada persona es comporta de la manera en què es cria en casa. En aquest cas, un jove, els pares del qual moren només naix i l'apadrinen uns monos de la selva, que li ensenyen totes les seues tradicions per a que pense com un d'ells. Aquest es converteix en el rei de la selva després de vèncer el seu rival i acabar amb la pantera que els amenaçava. A mesura que va creixent, es va donant compte que ell no és realment un mico, motiu pel qual es deprimeix i decideix anar-se'n amb un home de la seua espècie, que coneixia la seua família real. Quan arriba a "sa casa" es dona compte que realment era un home molt important en Anglaterra, i fins i tot acaba enamorant-se de Jane, però la mort del seu avi i més cap avant d'un mico engabiat fa que Tarzan torne al lloc on va créixer, i on transcorre realment tota la seua vida. Víctor Blanch
Per a Tarzan els micos són la seua familia de veritat. Elll es conscient que no és un mico, però en un principi no vol veure eixa realitat. Tarzan viurà molts anys a la selva envoltat per molts animals, fins que arribarà un explorador perdut. Aquest conviurà amb Tazan un temps, i veurà un mon diferent, on s'alimentarà de cucs. Aquest explorador ensenyarà a Tarzan que no és un mico, li ensenyarà a escriure, llegir i parlar en francés. Finalment Tarzan accedirà a tornar amb la seua familia de veritat. Quan torna a casa veurà un món diferent on els modals són molts diferents als seus. En Anglaterra es troba amb el mico que feia de son pare engabiat i que és mort per un guarda. Tarzan, amb molts dubtes de la seua identitat, tornarà a sa casa: la selva. Angel Alarcon

Aquest film, podem dir que té dues parts. Una primera, l'Obertura, ens parla sobre l´adaptació de Tarzan al medi i les senyes d´identitat (quan es mira a l´espill, i mira també el dau). Després, la segona part és totalment diferit, és a dir, comença una altra època.
El primer escenari, on els micos veuen als humans és quan arriben a la casa (dalt d´un arbre) on està Tarzan i els seus pares biològics. Aquests, com s´espanten, assassinen els pares de Tarzan i un dels micos agarra al xiquet i, a partir d´aquest moment, comença la veritable confusió que pateix al llarg del film. Des d'aleshores el xic viu a l´entorn dels micos on aprén coses que cal aprendre entre els micos.
En el film també hem pogut vore que el dolor de Tarzan s´expressa mitjançant crits i no amb plors. Encara que al principi li ha sigut molt difícil entendre que ell no és cap mico sino que és un home, després, amb el temps, ho aconsegueix Mihaela Elena



La facilitat que té John per a imitar els sons. Un xiquet nascut en una selva on els seus pares es van perdre a causa del naufragi d'un vaixell, va viure tota la infància, l'adolescència fins a ser un adult voltat pels micos i criat per ells en morir els seus pares quan ell era un nadó.
Per a comunicar-se amb els micos va aprendre a imitar els seus sons, les seues expressions, però... quan John va ser trobat per un un home que estava fent una expedició en aquesta selva, també va poder imitar amb facilitat les seues paraules,fins i tot el seu accent i va dependre a parlar. Més enllà, quan el van portar a la civilització, amb la seua família en Anglaterra, John també tenia una gran capacitat d'imitar l'accent d'allí; tots van quedar sorpresos i més amb la magnífica imitació de sons d'animals que tenia Jonh. Miriam Fernández

John Clayton, l'hereu de la família Greystoke, es troba recent nascut a la selva d'Àfrica arran del naufragi del vaixell on anava la seva mare embarassada i el pare. Amb la mort dels pares a la selva, els simis es fan cárrec de la seva cura i la seva "educació". L'evolució més important que sofrix el protagonista al llarg del film és l'educació. El xic es veu criat per aquella espècie molt diferent a la d'ell i es creu que és la que li pertany. Un explorador amic de la seva família ja morta el descobreix i l'ajuda a conéixer les seves arrels i d'on ve.
Tarzán no ho assimila i quan ja té un poc més d'ús de raó, no vol acceptar que no ve dels simis, encara que quan coneix al seu avi s'adona que té una família i vol conéixer-la i quedar-se amb ella. Belén Morillas

La pel·lícula tracta sobre una parella, amb la dona està embarassada, i en un viatge tenen un acccident i van a parar a un selva. Allí es van crear entre els dos una casa de fusta a una certa altura de terra per a que els goril·les, lleons, etc, no puguessen entrar. Un dia pel matí la dona mor i el l'home amb la seua pena cuida al seu fill, però entren uns goril·les, el maten i roben el nadó. A mesura que passa el temps ell es creu com els goril·les però un dia arreplega un espill del terra, es mira i s'adona de que no és com ell creia que era. L'avi se n'adona que el seu nét esta viu, aleshores intenta per tots els mitjans possibles veure's amb ell. Es veuen, es comunica amb tots molt be per a la vida que ha tingut , però al poc de temps el seu avi per desgracia en una caiguda es mor, i ell trist intenta estar el millor possible. Tarzan s'havia enamorat de una xica que el seu avi va adoptar, però finalment sentint-lo molt torna a la selva perquè sentia que allò era la seua llar i la seua terra.
En la meua opinió aquesta ha sigut una
pel·lícula molt bonica en la que hi ha sentiments, una cultura diferent, formes diferents d'expressió a causa de la nostra vida anterior o en el ambient que ens hagem desenvolupat, etc. També crec que està molt ben feta, respecte a l'espai on s'ha desenvolupat, els enfocs en la càmera,etc.Maria José López

El film comença en Anglaterra del segle XIX on una parella casada que pertany a una família aristocràtica comença un viatge per mar. A causa d'un naufragi la parella es veu atrapada en una selva de la costa africana. Passa el temps i la dona mor poc desprès de nàixer el fill. El pare és assassinat per un goril·la que l'ataca. El fill és adoptat pels simis i criat com si fóra com ells, però el rebutjaven per ser diferent. Finalment després de la mort de la seua mare simi, Tarzan es converteix en el cap del micos i aconsegueix ser més o menys acceptat. Tarzan era cada volta més un simi, però un dia li salva la vida a un explorador i aquest comença a explicar-li que és un home. Tarzan viatja a Londres per a conèixer la seua vertadera família. Passa uns dies amb ells i, finalment, descobreix que pertany als dos mons, però no és acceptat del tot per cap. A causa de la mort del seu avi humà i, desprès, del seu pare simi, Tarzan decideix tornar a la selva ja que finalment no sap qui es realment la bèstia. El film planteja un dilema moral, l'home es creu la criatura més perfecta i rebutja tot el que ell considera inferior maltractant el seu ecosistema o simplement matant-los. La pel·lícula fica al protagonista en el lloc dels animals i en el dels humans i finalment opta per viure en la selva. Això et fa pensar que els humans som realment els salvatges en la pel·lícula Greystoke.  Alejandro Ocaña


dilluns, 8 d’octubre de 2012

MOCADORADA DE LA TARDOR

Dictats de natura (2) Tampoc els bancals obliden Sant Donís, dia dels enamorats sense Corte Inglés, 9 d'octubre d'un poble que agosteja.
Després d'agostejar, ho recordeu, de patir una sequera que va endormiscar els roures, encara Natura, enamorada de la gent que té a bé xerrar amb ella, regala una Mocadorada amb fruits de la tardor. Són arbres de secà i, sense pluja que els haja besat des del maig, diríeu que enguany no havien de quallar.
Però han guaitat, com cada any, per veure l'encant de la savina i, encara que menuts, se'ns ofereixen amb tots els colors del secà.    



 Tots els ulls miren, pocs observen, molt pocs hi veuen.(Sánchez Piñol)
Caldria afegir, però, que els mots són les ulleres agraïdes que corregeixen la nostra miopia en el paisatge. I, a mesura que sabem del bateig de cada cosa, a mesura que aprenem els noms, mirem amb uns altres ulls, observem millor, gaudim el que veiem.


Anoteu a 'comentaris', tot relacionant-los amb els guarismes rogets, el nom d'aquestos fruits, tret del coscoll, comestibles. Sí, perquè també aquestes bellotes, de la carrasca Dolça, de tan bones com són, es barataven per la mateixa quantitat d'olives. Així ens ho van contar, però d'això fa molts anys i avui no les plega ningú..., de moment.

Per a més informació sobre la Mocadorada
  http://ca.wikipedia.org/wiki/Mocadorada     

diumenge, 7 d’octubre de 2012

COCA DE PEBRE D'EIVISSA



Laura Montalban, alumna i contibuïdora d'Imatgies de del seu inici, ha estat la primera en oferir a EL REBOST un plat, coca de pebre, que uneix l'homenatge fet a Estellés (el qual encara rep noves aportacions) amb les entrades d'aquesta nova secció.

INGREDIENTS: 4 pebres, unes dents d'all, olives, la massa, sal i oli.

I COM ES FA?
 Es banya la pebrera en oli.

Es fiquen al forn, escalfat a 200ºC dalt i baix

 Una vegada fets es deixen refredar
Es pela la pebrera...

i es fica en un plat

Preparem tots els ingredients: masa, all, olives i la pebrera.

Es posa oli al paper vegetal, que haurem dipositat en la safata del forn per a que no es pegue.

S'obri la massa i es fica damunt del paper vegetal.

Es talla a trossos la pebrera.

Tot seguit s'esmicola l'all.

Es fica tot mesclat sobre la massa i s'escampa

Ordenem les olivetes per damunt.

Ho posem al forn fins que veiem que estiga al punt.
I ja està, coca de pebrera, típica d'Eivissa.