dimarts, 4 de desembre de 2012

EL SILENCI DE L'AIGUA (contra la intolerància)




FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Khamosh pani
ANY: 2003 PAÍS: Paquistan.
DIRECCIÓ: Sabiha Samur . GUIÓ: Paromita Vohra
FOTOGRAFIA: Ralph Netzer. MÚSICA: Madan Gopal Singh, Arshad Mahmud.
REPARTIMENT: Kirron Kher, Aamir Malik, Arshad Mahmud, Salman Shahid, Shilpa Shukla, Sarfaraz Ansari, Shazim Ashraf, Navtej Johar, Fariha Jabeen, Adnan Shah  
PRODUCTORA: Coproducción Paquistán-Francia-Alemania
PREMIS: Festival de Locarno, millor film (2004)

    GÈNERE: Drama, fanatismes, religions, dona.


    A banda del valor històric i etnogràfic del film destaquen les aportacions per analitzar els fanatismes religiosos i el paper de la dona en la història.  
    Bon film per a batxillerat i 4t d'ESO.

    La marginació. El que més m'ha impactat del film és la mort de Veero, la mare del protagonista Salim. És una mort que avui en dia encara passa a causa del prejudicis de la gent. Al principi de la pel.lícula el poble no sabia res sobre la religió que ella amagava, una religió hindú i, no musulmana. La ignorància d'aquest fet feia que la gent es comportara amb ella igual que amb qualsevol altre musulmà, i que ella siguera com qualsevol altra persona. Però, quan el poble descobreix que Veero no té la mateixa religió que tots, la comencen a marginar, a deixar de costat, a no tindre cap tipus de relació amb ella, simplement pel fet de tindre un altra religió. A tots aquests esdeveniments, se li suma el fet que el seu fill, Salim només donava suport a la religió musulmana, no en volia altra. Per tant, es va ficar en contra de la seua mare, fins al punt de voler obligar-la a jurar i canviar-se a la religió musulmana. Tot el que estava passant, va significar massa pressió per a Veero, i va acabar, tràgicament, per tirar-se al pou on de xicoteta el seu pare la va voler matar, perquè els musulmans van envair les seues terres i no volien que tocaren les seues dones. Cata Toma
     
    "El silenci de l'aigua" és una història que comença en un poble de Pakistan, on una dona d'uns 45 anys recorda el passat amb un flashback on apareix un pou i xiquets jugant. La dona és diu Aïcha i viu amb el seu fill, que està enamorat d'una xica del poble, Zoubida, i es veuen d'amagat i tenen plans pel futur. Tot va normal en el poble fins que apleguen dos forasters de la capital que plenen els caps de la població d'idees fonamentalistes islàmiques. Salim, el fill d'Aïcha, és convençut pel seu amic de que les paraules que pregonaven els forasters eren certes i que calia que lluitaren per a protegir les dones dels infidels. Aïcha cada volta es preocupa més pel seu fill, ja que està adoptant un comportament molt diferent al que tenia fa uns díes. Un temps després les coses es van complicar més amb l'arribada dels Sikhs. El grup de fonamentalistes intentaven tirar del poble als "intrusos", però un dels Sikhs investigava la mort d'una germana que va perdre en el poble. Finalment resulta que Aïcha era dels Sikhs, però quan son pare la va intentar matar per a que no ataquessin el seu honor, ella va fugir i va sobreviure canviant de creença en casar-se amb un islamista. A la protagonista li pot la pressió i finalment es tira al pou que apareixia en els flashbacks. 
    Del film es pot pensar que està criticant l'islam, però el que de veritat critica és l'extremisme religiós i com es veu afectada la població femenina amb algunes decisions que prenen els hòmens.Alejandro Ocaña

    El silencio del agua està destacant com és la religió musulmana, com són les persones d´aquesta cultura, la roba que porten i quina és la seua tradició, perquè, com sabem, cada cultura i cada país té la seua pròpia tradició. En aquesta film el personatge principal és la mare de Salim, que al principi s´anomena Verro (és el nom que li ha posat els seus pares), però després de casar-se amb un home d´origen musulmà rep el nom d´Ayesha.
    Com hem observat al llarg de la pel·lícula hi ha diversos temes que es podrien comentar (la intolerància que seria el tema principal, el recolzament familiar, la pressió que poden tindre les persones sobre tu, la religió, etc.). Aquest film demostra que la dona sempre és víctima d´eixos conflictes religiosos, entre altres. Jo he pogut observar que els records que abans no eren tan significatius, amb el pas del temps,  et poden provocar més i més dolor en el teu cor i, a més, alguns poden pressionar molt a una persona i, com ha passat en el film amb Verro pot arribar al seu suïcidi. Això ens demontra que les persones hem d´entendre als altres i que moltes vegades hem de perdonar als altres i ajudar-los a eixir d´aquesta situació. Mihaela Elena
    És una pel·lícula que dóna molt de sí, ja que podem observar realitats que en altres països han ocorregut. La tristesa és un aspecte a comentar molt interessant ja que es veu reflectida en diferents personatges. Per una part, la que sent la mare, Aysha, per la pèrdua del seu marit, i més endavant, per tots els fets ocorreguts amb la seva família, sobretot amb el seu fill. Per altra part, la tristesa reflectida en Zoubida, quan s'adona que el seu nuvi s'està tornant un radical de l'islam. En aquest film apareixen continus flashbacks representats per Aysha, recordant el seu passat, del qual mai parla ja que no ha sigut gens bo per a ella. Ens presenta un personatge femení, lluitador, amb esperances de vida molt positives, encara que mentre va transcorrent els fets, no tindrà un final massa bo.
    "Rese però pense", eixa és la frase que li diu la núvia al protagonista, eixa frase deuria ser la base de tota religió. La religió cristiana s'intenta posar en la vida de les persones intentant dictar el que deu o no deu fer en la vida però arriben ments pensadores que saben diferenciar la religió i la vida, tot el contrari del fanatisme. Belén Morillas

     
    D' aquest film  destaca el gran fanatisme religiós que apareix al llarg de la pel·lícula. Pense que en totes les religions existeix una gran devoció i això a vegades, es transforma en fanatisme. Moltes vegades els dogmes religiosos lleven molta força a la moral i ètica humana. Això fa que ens comportem de manera lamentable i discriminatòria sobre tot amb el sexe femení.
    En aquest film aquesta situació apareix reflectida al llarg de la pel·lícula en el conflicte entre musulmans i sijs.Pense que en tots aquestos casos perden tota  la moral i no es donen compte  que totes les barbaritats que fan li la fan a persones humanes com ells. Crec que això hauria de desaparèixer perquè les normes de l'islam, al igual que les de la biblia, són molt primitives i no estan adaptades als temps d'ara. Per aixó crec que poc a poc tota la gent s'anirà allunyant de tots aquests dogmes religiosos. Ángel Alarcón.
    En aquest film pakistanés, observem com l'islam atrau adeptes, com es converteixen d'eixa religió i com fins i tot, pot convertit a tota una població. Un tema que tracta és com la corrupció li crida tant l'atenció al jove protagonista, Salim. Com pot deixar moltes de les seues costums i companys que sempre han estat amb ell. L'altre tema és el descobriment del passat de la protagonista, com el director utilitza la música per fer flash-back i anar a l'infantesa de la mare, Aïxa, i així descobrir el que va succeir en Pakistan fa uns anys. Una cosa que em va cridar l'atenció d'aquesta pel·lícula és com hi ha gent que sap diferenciar la religió de la vida, com Zoubida, la novia de Salim i com en aquells anys netejaven el cap a la gent, com Aïxa, encara que el seu fill sigui un líder polític ella segueix defensant els sijs, encara que finalment esdevinga islamista. També observem la tolerància d'Aïxa, en donar-li lliçons al seu fill en temes religiosos. Laura Montalban.
    Aquest film narra la història d'una família d'un poble pakistaní, Charkhi. La mare es diu Aïcha, és una dona que viu atormentada pel seu passat i el seu fill, Salim és l'únic que li queda i és el centre de la seua existència. Salim està enamorat de Zoubida. A Pakistan comença un procés de islamització i Salim freqüenta un grup de fonamentalistes musulmans i Aïcha veu com la seua única família, el seu fill, s'allunya. També Zoubida veu com el seu enamorat està més interessat en la situació del país que en ella.
    Aïcha es veu amenaçada quan els Sikhs tornen al poble i un home la busca dient que és el seu germà. Tot açò es remonta a l'època en que els musulmans envairen el país i els Sikhs es van vore amenaçats i es creien que els musulmans es quedarien am lebs seues dones. Aleshores el pare d'Aïcha les va obligar a sa mare i a ella a que es tiraren al pou però ella no va voler i va fugir. No va poder escapar perquè la van capturar els musulmans i ella es casà amb un d'ells.
    Els fonamentalistes musulmans amb els que Salim es junta comencen a voler expulsar tota la gent que no siga musulmana i ella és una d'elles. Aïcha desesperada per la situació, per la distància del seu fill i la discriminació per part dels seus vens decideix tirar-se al pou.
    Salim es converteix en una figura important del fonamentalisme musulmà encara que les seues arrels no són musulmanes. Alina Morante

    En aquest film, un dels temes més destacat és el masclisme, ja que en aqueixa època es preferia matar a les dones, abans que les agafaren els musulmans i les violaren tot perdent l'honor. També està present la política, amb dues formes de pensar, una en la qual defensaven la seua religió, i l'altra en què resaven quan volien, i els problemes que porta el pertànyer a una família de religió diferent a la que es defèn. Ens conta la història d'un jove que passa a formar part del grup de fonamentalistes musulmans, encara que quan es dóna compte que sa mare pertanyia a una família sij presenta problemes. Aquest problema impulsa sa mare a suïcidar-se tirant-se al pou perquè li fa reflexionar sobre quina era la vida que hauria d'haver viscut ella. També destaca el tema de l'amor, i el canvi de comportament en passar-se a la religió que defensa el seu déu. En un primer moment, Salim esta enamorat de Zoubida, però la influència que rep aquest del nou partit del país, que pretenia l'islamisme, el fa canviar radicalment. La mare comença a preocupar-se pel comportament del seu fill, al qual li pareix malament tot el que l'envoltava ja que ningú no defensava la política implantada per Zia-ul-Haq. Víctor Blanch
    El film ens presenta la confrontació de la religió musulmana contra la cultura dels Sijs en Pakistan. En 1947 es va produir la matança de les dones d'origen sij pels seus pares o marits per un motiu d'honor. El silenci del aigua ens conta la història d'una dona que va escapar abans de morir i va ser segrestrada per un musulmà que es va casar amb ella. Des d'aquest moment Veero cambia el seu nom i la seua religió. Forma la seua família i té un fill. Aquest, comença a juntar-se amb gent defensora d'un fanatisme musulmà, persones intransigents i intolerables a altres cultures, són persones que consideren la religió per damunt dels drets humans. Al cap de vint anys els sijs tornen a Pakistan i es quan Salim, descobreix el passat de la seua mare. Ell la pressiona molt perquè no pot tolerar que no siga musulmana i li demana que es declare musulmana davant el poble. Aysha, que no accepta, comença a sentir- se tant pressionada que decideix tirar-se per aquell pou de què va escapar fa anys Laura Cayuela

    Aquest film comença amb un flashback d'una xiqueta corrent i un xic darrere d'ella. Segons com avança la pel·lícula van apareixen mes imatges sobre el flashback, la xiqueta que està corrents és la mare de Salim. Es va casar amb un musulmà i va tenir un fill. Al poble on vivien es coneixien tots i la mare tenia moltes amigues. Quan van arribar els sijs una altra vegada, per celebrar la seua festa anual, un dels sijs volia trobar la seva germana, perquè sabia que estava viva. Buscant-la per tot el poble, al final la va trobar i ella no li va dir res però sabia que era el seu germà i el seu fill es va donar compte que la seua mare s'havia quedat callada perquè era veritat i no volia assumir-ho. A partir d'ací, el fill no la tractava bé i la ignorava. La mare de Salim no podia suportar més el que li passava perquè, a part que les seues amigues ja no la tractaven com abans, el seu fill es va convertir en un integrista. L'única persona que la tractava bé i no li importava el que fóra era la novia de Salim, Zoubida i ella mateixa la cuidava. Quan ja va vore que no podia aguantar mes tot allò, va fer el que recordava de la tragèdia d ela seua joventut, es va tirar al pou d'on va decidir escapar perquè no volia morir. Andrea Gas

    Aïcha és una dóna que provenia dels Sikhs, que no es portaven bé amb els musulmans. Doncs un dia de sobte els sikhs obliguen a les seues dones o filles a suïcidar-se abans que els musulmans les tinguen. Aïcha va escapar d'aquesta greu situació i va ser acollida per un musulmà amb qui es va casar. Amb el seu home va tindre un fill que es deia Salim, aquest era un bon xic, dolç i somiador, que estava enamorat bojament de Zoubida, els quals es veuen sense que ningú els puga veure per a estar junts. Però un dia Salim comença a freqüentar un grup de fonamentalistes musulmans, i deixa de costat la seva mare, la qual està molt preocupada per la seua nova actitud i també a Zoubida, el seu gran amor.
    A conseqüència d'aquesta actuació la mare, Aïcha acaba suïcidant-se perquè té un cert remordiment al cap i creu que com ja no té al seu fill amb ella i amb l'actitud que aquesta li agradava, no vol seguir en el món.
    La pel·lícula presenta un drama humà, polític i religiós, resulta impossible parlar de L'Islam o del musulmà sense unir aquests tres aspectes. El film no busca la part artística, només es limita a contar una història que servirà de crítica política i religiosa, una crítica que no servirà solament per brindar els drets de Pakistan com país musulmà sinó per brindar pels drets humans de les persones. Maria José López

    Es tracta d'una pel·lícula molt extrema ja que conta la història d'una dona, Aicha, que va tindre un passat bastant tràgic, i per això mai li abelleix parlar-ne. Tot comença quan Aicha era xicoteta,i que va sofrir bastant ja que molts homes van obligar a que es llancen pel pou a moltes dones, però Aicha es va negar i va fugir. Tot això ho feien els homes, per a que les dones no es casen amb musulmans i es converteixen en musulmanes. Aleshores el que va fer Aicha va ser en fugir ràpidament d'aquell lloc, però la van agarrar un grup de xics i un va decidir casar-se amb ella. Doncs a partir d'aquell moment Aicha va viure sent musulmana, va tindre un fill, i el seu home va morir. Però de sobte el seu fill coneix un grup de musulmans molt extremista i s'uneix a ells, encara que sa mare no li agradava això. Aicha sabent que son fill està en aquell grup extremista i que moltes amigues no l'acceptaven pel tema de son fill, aleshores va decidir llançar-se al pou Hiba Ouadi

    Aquest film ens narra la història d'Aïcha una dona molt alegre que es va haver de convertir a l'islamisme a canvi de no morir. En aquesta pel·lícula ens mostra la gran valentia que han de tenir les dones en aquesta culta perquè a causa de que els seus homes les volen protegir tant provoquen que les llibertats d'aquest disminueixen. Aquest trets els podem observar quan, per exemple Salim es volia vore amb la seua novia, com que no estaven promesos no estava ben vist i es toca quedar en un lloc amagat per a que ningú els vera. També ho podem observar quan a l'amiga d'Aïcha el seu home li prohibeix parlar amb ella perquè es va descobrir que abans no era de la religió islàmica, i aixo per a ell era quasi com un insult; l'amiga és lliure de fer el que vulga no té per què fer el que el seu home li diga. Sara Kedar


    En un poble de Pakistan arriben uns generals fonamentalistes de l'islam que persuadixen a una gran massa de ciutadans. Salim viu amb sa mare Alesha i no té treball i dedica el seu temps a amagar-se amb la seua amada Zoubida. Tots ells són musulmans, menys sa mare que amaga un secret i amb la arribada dels sijs (no creients de Mahoma) ix a la llum perquè el seu germà que és sij intenta trobar-la. Aleshores es descobreix que ella no és musulmana i es deia Virou. Mentrestant el poble fonamentalista es revetla contra el sijs i la mare es tira al pou on temps abans son pare volia que es tirara per a no deshonrar-la i que els musulmans no la capturaren. Salim en aquest curt període de temps on va ocórrer tot, va canviar la seua personalitat bruscament, tant que va oblidar al seu amor Zoubida i anys després va ser líder del partit polític fonamentalista. Miriam Fernández

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada