dimarts, 31 de desembre de 2013

COR TROBAT, COR ROBAT



El dia 28, innocents com som, un grapat d'almassorines i almassorins ens vam deixar robar el cor per aquest Cor Trobat, grup coral de diversos pobles (Godella, Burjassot, l'Eliana, Bétera, Rocafort i València) dirigit per Ester Bernat i Nicole Frei. L'entrada del concert es va destinar a Filipines.
La primera part del programa va incloure deu estàndards. Després, sis temes musicals van deixar descansar el cor, que va tornar per tancar el concert amb mitja dotzena de nadales. Programa, doncs, que, malgrat les dues hores, va deixar un seguit de somriures i molts cors robats per aquest grup de joves trobadors.
 Les fotografies són d'Hugo Bernat i els vídeos de José Ignacio Puertas
Us oferim un tast:


Happy day (Jackson, Richie, Hawkins)



Dona Dona (Popular israeliana)



Nicole Frei (violoncel), Els Germans Sabater (piano i saxo) i Maria Bernat (flaüta) ens van regalar un seguit de peces mentre el Cor Trobat, perdut ara pels carrers d'Almassora, feia un merescut descans.


Els Germans Sabater, d'Algemesí, músics i menestrals de la instrumentació que, a més de l'art van falicitar el piano del concert. 
Agraïts per l'esforç, aprofitem per intercalar un cunya publicitària: 
Pianos Roca, com toca!
 Always on my mind (Cristopher/James/Carson Thompson)


Maria Bernat. Salut d'amour (E. Elgar)




Mudats per a les nadales



Suite Comercial. Un seguit de publicitats nadalenques que van fer riure, recordar, cantar i encantar al públic.

dissabte, 21 de desembre de 2013

CARRERS (2) DE MURS I VALLS


L'enregistrament és de l'abril del 76. La tia Sunsion em deia que el seu home i més gent del poble van construir l'hospital 'a musivalls', mot que no vaig entendre. 'Si el tio Pepe alçara el cap i veiera que han desfet l'hospital per fer l'ajuntament es tornaria a morir.'  En acabant em va comentar que el Darremur era el vall, que recollia els regalls del carrer Sant Blai i dels altres carrers...
Algun any després, al departament de Lingüística Valenciana, mentre presentava un treballet a Don Manuel Sanchis Guarner, darrere del mestre vaig veure el llom d'un gros volum amb els monosíl·labs MURS E VALLS. El jornal de vila, la feina feta per a la res publica tenia en el seu moment, com a tasca principal, els murs i els valls.

A Almassora, tot vorejant per fora l'antiga murada de la Vila hi havia el Darremur Vell, ara carrer de Borriana. Per ací corria el Vall.
(fotografia de Rodolfo Agut)


El Darremur, a l'altra banda de la Vila, encara manté l'antic nom al carrer. La castellanització d'una època explicava amb 'Extramuros' el seu sentit.




A Dénia vam trobar aquesta altra manera de dir Darremur: carrer de Fora Mur.

I a Xàtiva, carrer Vora el Mur


Vistabella no fa massa que ha restaurat la Murà.



A migdia del poble hi ha un carrer que, tot i la retolació, hom coneix com Baix lo Mur, bateig que també té un carrer de Culla.


I aquest, carrer del Mur d'Almenara.


O aquest carrer (del) Muret de Bocairent



A Mallorca, entre la Seu i la Porta de la Mar podem passejar Dalt Murada.



Amb el marès salat...


...o amb el nom pelat. 
Ja haureu observat  que les perifrasis inicials: Darrere del Mur, Baix del Mur, Dalt de sa Murada, Fora del Mur, desestimen les preposicions i, de vegades, l'article. Darremur, Baix lo Mur, Fora Mur, Dalt Murada... És un dels trets dels noms de lloc que cal atendre.


Aquesta és la murada, d'on pengen, en alguns trams, tapereres. Dalt Murada hom pot passejar i veure la mar (foto portada)



També Atzeneta del Maestrat té la seua murada i un carrer que la festega.



"Per l'altra banda cal dir el Vall i no la Vall de Verduc. Un vall és això que en castellà es diu 'foso', i de 'foso' ha fet aquest barranc, que dóna nom al carrer que va créixer al llarg de tot aquest barranc." Mossén Jesús Miralles al Programa de festes d'Atzeneta del Maestrat 1981
Tot i els anys passats, la retolació ha seguit confonent un vall amb una vall


El carrer des Vallet Petit, a Campos, manté el gènere.
Cullera conté un carrer del VallTambé Puçol té un vall que recorre part de l'actual casc urbà amb el tautològic nom de barranc del Vallet. Veritat és que el barranc prové de fora del poble i en passar per aquest esdevé un vall.
Recordeu les tautologies?
http://imatgies.blogspot.com.es/2013/10/tautologies-la-toponimia.html

A Vilafranca del Penedès, el vall ens apareix acompanyat del castell que vorejava. 
Plaça del Vall del Castell


Volíem parlar només de murs i valls. L'aportació de Paco Membrado en la darrera entrada, però, i el fet que parlara del Trenc com una oberta de la murada em va recordar aquest taulellet del carrer de la Bretxa, a Dénia.


Portals, torres... són elements relacionats amb les murades que trobaríem a molts pobles. Vora la murada d'Atzeneta trobem aquest carrer.


La Botella, tot i la temptació d'explicar-la amb un 'relaxing cup of café con leche', es troba més prop de la Boatella (València), porta de la murada amb una significació lligada, sembla, amb 'ramat boví'. De fet, com ens ha recordat Pere-Enric Barreda, Mossén Jesús Miralles localitza en un document del 1558 "Cases a la Buatella. Afronten ab cases de Joan Mallol, ab pallissa de Bernat çahera e ab lo Mur de la Vila."

Envieu les col.laboracions fotogràfiques que relacioneu amb mur o vall i les variants que presente a jbsensegel@gmail.com

Altrament, si voleu fer un comentari trobareu la manera a la fi d'aquesta entrada

Col·laboracions

Albert Agorreta Borrell ens envia la següent informació:
"Ara només dir-te que a Solsona, on hi vaig sovint, tenen ben viu en el parlar de la gent, El Vall Calent, que és el passeig que segueix l'antiga muralla que està a la banda del solell de la població, i també El Vall Fred, que és l'altre passeig que segueix l'antiga muralla que està a la banda de l'obac de la població. Al llarg dels dos Valls encara hi resten alguns murs del que havia sigut la muralla."

"Portell, porta d'entrada als Ports i al País Valencià, des de l'Anglesola i Cantavella, l'Aragó de casa, encara manté murades i noms: el carrer del Portal, el Mur, el Corro -transformació de la plaça del castell en plaça de bous- més antiga que la de Bocairent, encara que solament té algunes files de durs i massisos seients, alguna torre ha passat a campanar de l'església, i encara es veu dibuixada tota la línia del mur original en la foto aèria." Ferran Guardiola

Morella no hi podia faltar. Carme Nogueira ens ha enviat aquest taulelllet del Carrer de la Murada, vora la porta de Sant Mateu. 

Carrer Baix lo Mur de Culla, perfectament explicat amb la imatge que ens envia Esperança  Moliner.

Culla. El carrer Baix lo Mur és protagonista de molts esdeveniments religiosos, la processó del Corpus, la de Sant Miquel (el cas d'aquesta foto), la tornada de la rogativa de Sant Joan, etc. A la foto es poden vore els espectaculars pendons que es trauen a les processons més importants i que són propietat dels sants venerats al poble. Esperança Moliner


El Forcall Blas Sempere ens ha facilitat aquest rètol del carrer el Vall i aquest altre de la Tapieta, possible mur petit.


Graus (a la Ribagorça) malgrat l'oficialització del genèric manté el Vall. Carme Puig

Olocau del Rei, els Ports, ara de parla castellana. Tanmateix la toponímia (i l'arxiu) ens parlen de temps no massa llunyans quan el valencià ere la llengua d'Olocau. I l'exemple : un barranquissó que creua el poble: el Vall. Ferran Guardiola.
Borriana també té un vall. El carrer Sant Gregori és conegut, popularment, com el Vallet. Gloria Olivares

Cinctorres, amb un mur que la guerra dels dos Peres -segle XIV-, va institucionalitzar, envolta tot el nucli urbà. La part que dóna al barranc, la solana, sense construcció, les parets de les cases fan de mur i encara és reconeixible,  malgrat les finestres i els terrats (amb topònims ja perduts: el mur de la Botigassa, el portal de Morella, el portal de la Font, el portal del Cap de la Vila ). L'altra part, la lloma, tenia el seu mur extens i alt. Ara encara viu a la toponímia : el Mur de Dalt i el Mur de Baix, el Portal(de la Lloma).
I una curiositat: quan es trenca el mur per a obrir un carrer naix un carrer Nou (lligam amb les anteriors entrades). Ferran Guardiola.


divendres, 13 de desembre de 2013

CARRERS (1) DEL CALL, LA POLS I L'AMARGURA




I ara, carrers? Si, tornarem sobre els colors i sobre els genèrics. Amb tot, tractem de mostrar la diversitat de la riquesa cultural que conté la toponímia, els noms de lloc. Per això anem espigolant, d'ací i d'allà. Amb el temps posarem ordre en aquesta anarquia i farem cas d'allò que deia el professor Moreu
'L'home és un animal classificador'.
Us presentem els noms de tres carrers, la interpretació dels quals és, si més no, curiosa. Com sempre, si sabeu d'exemples que s'adiuen al tema... Endavant! Amb foto, si pot ser.

Quan parlem del Call, barri jueu o Jueria, ens ve al cap Girona

El seu Call Jueu...
(Foto acabadeta de coure. De la nostra corresponsal, aquesta vegada a Girona, Elvira Safont)

I aquells carrerons estrets coberts de volta


A Mallorca, però, hi ha molts pobles que ens regalen algun carrer del CallAquest és de Porreres.

I aquest rètol, també de Porreres, ens fa pensar si 'calle' i 'call' tenen a veure. Res d'això. Els que en saben ens diuen que call és l'adaptació llatina del mot hebreu qahal, amb el significat d'assemblea o reunió de la comunitat ; calle, ben altrament,  prové de callis, pas estret. 

A Xodos, el Callís, bellíssim pas i entrada, ens recorda el veí aragonés 'callizo', carreró.



Tornem, però, a Mallorca; ara, a Ciutat. La presència de rètols de la Jueria ens parla, al costat del nom oficial, del carrer de la Sinagoga Nova...

I també del carrer de la Sinagoga Vella


I d'un carrer dels Jueus


Curiosament l'actual i oficial Carrer del Call, com ens comenta Gabriel Bibiloni al seu magnífic Els carrers de Palma, agafa el nom de l'antic Call Major, però resta al mateix límit d'aquest gran barri.


La corresponsal d'Imatgies a les comarques del nord, Elvira Safont, ens envia aquesta mostra del Carrer del Call de Barcelona.

I a València? 
"És sensible, però, que la toponímia urbana actual no haja dedicat absolutament cap record a la Moreria valenciana, com tampoc no ho ha fet amb la Jueria; quasibé tots els valencians ignoren on es trobaven"
La Ciutat de València. Manuel Sanchis Guarner.


No és del tot veritat. Potser inconscientment, però en resta una mostra. El mateix autor i mestre, en parlar de la Jueria, ens diu...
 "Per un carrer desaparegut que s'anomenava del Gall (segurament corrupció de la paraula Call)" Efectivament, el Call va esdevindre carrer del Gall i, en castellanitzar-lo, calle del Pollo.

Encara restava, però, un toc més de normalització. La calle del Pollo va esdevindre Carrer del Pollastre, no lluny (el veieu al fons) del carrer de la Mar.


De la Costa de la Pols

No fa massa, a IB3, el canal autonòmic de les Illes, vam veure un programa on parlaven del topònim i la seua falsa interpretació. Del carrer Sant Miquel a la Rambla davalla aquest carrer de la Ciutat Vella. Sembla que per aquesta cara de l'església baixava la costa Empedregada de Sant Miquel i, a l'altra banda, avui carrer d'Arabí, situaríem la costa de la Pols. 

"La comissió retoladora de 1862 proposà el nom calle de Arabí i la de 1863, calle del Polvo. Es va optar per la primera proposta, i la costa de la Pols autèntica va ser titulada calle de Arabí, en memòria del metge d'aquest cognom que hi va viure" Els carrers de Palma. Gabriel Bibiloni.
No cal dir el sufocament dels veïns i feligresos de Sant Miquel si, a més del 'polvo', hagueren afegit això de 'cuesta'.
El més curiós, però, segons que vam oir a IB3, és que 'pols' no era 'polvo' sinó polls, pollancres, xops. Es tractava doncs de la costa dels Polls, sense tindre res a veure, però, amb el Call valencià i el seu pollastre.


I de l'Amargura?
Com que sabem que no tots aplegueu a la fi de l'entrada, hem deixat l'amargura per al remat... d'aquest divendres. 

Sempre havíem pensat, ignorants com som, que l'expressió 'Em portes pel carrer de l'amargura' era això, una expressió sense referents toponímics en la realitat. Vet aquí, però, que a Llucmajor vam trobar aquesta mostra.

També a Reus vam localitzar un carrer de l'Amargura. Aquest, però, s'acompanyava d'un centre mèdic, ni que només fóra per tindre'n cura. 

Potser tinga a veure amb la Mare de Déu dels Dolors. 
Veieu aquest enllaç del blog de Gabriel Bibiloni.
http://bibiloni.cat/blog/index.php?s=amargura&image.x=-976&image.y=-226


Ja a l'octubre de 2014 hem trobat aquesta mostra del poble mallorquí de Binissalem que confirma aquelles suposicions.


I recordeu que podeu enviar les vostres col.laboracions a jbsensegel@gmail.com

Col.laboracions
Hola Jesús, visite moltes vegades la teua pàgina Imatgies. La trobe interessant, sobretot els teus comentaris. Quan estava a València hi havia un carrer prop del mercat que la gent anomenava
carrer del Tren, però el seu nom era carrer del Trench perquè van trencar la muralla per a donar-li eixida al carrer.



T'envie una foto que vaig fer al casc antic de Benidorm (la resta és un destarifo de poble) i em va cridar l'atenció la plaqueta de ceràmica decorada i, també, el nom del carrer. 
Vinga, a seguir sorprenent-nos amb els arbres que es despullen i els noms dels carrers.
Un abraç  Paco Membrado Guinot

Volem afegir que aquesta entrada apareix també a la Veu del País Valencià i fou enriquida amb saborosos comentaris

http://opinions.laveupv.com/imatgies/blog/4304/carrers-del-call-la-pols-i-lamargura