dijous, 31 de gener de 2013

FOC A LES GOLES! (Almassora) Dictat de la Natura?

Dictat de la Natura (9) Aquesta vesprada, sobre les set s'ha iniciat un foc a la Primera Gola, tram veí del passeig de Vora Riu. No és la primera vegada que passa. A més del senill i la boga, antic paisatge d'aquest indret, els canyars, que any rera any han anat invadint tot l'espai, han cremat amb força. 














I aquest matí (1 de febrer)


Encara amb la lluna fora
 

FULL I FULLA. Alejandro i Sergio (50é aniversari del DCVB)


Tanquem l'homenatge al DCVB amb l'entrada dels fulls i les fulles
No dubteu a enviar-nos cançons, llibres, poemes i films que porten al títol un dels dos mots germans


Fulles sobre fulls que parlen de fulles

Un diccionari amb molta varietat de colors
La paret és com un llibre obert.


Un plat de fulles



Si un llibre no vols llegir, ompli'l de fulles i a dormir.



El full que volia ser fulla.



Poesia:


Les fulles seques
(Àngel Guimerà)

Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!

 Cançons:



Sobre les 'Fulles mortes', poema de Prévert podeu trobar una cinquantena de versions. Us deixem l'original d'Yves Montand, una versió de marina Rossell, en català, i, en anglés, la de Nat King Cole Autum leaves











Literatura: 

Josep Giacosa- Com les fulles

LA TARDOR. Natàlia (50é aniversari del DCVB)


Tot i que s'està acabant l'hivern encara em recorde d'ell i per això he tingut la idea de fer que siga el protagonista del meu projecte fotogràfico-literari. 

Si sabeu  d'alguna pel·lícula, novel·la o cançó que porten el títol la "Tardor" indiqueu-nos-ho a comentaris.

Us deixem que envolte unes quantes fulles engroguides la definició que dóna el DCVB de la paraula tardor.


A la tardor el sol ja és molt més dèbil que a l'estiu, ja no escalfa tant.




Les fulles verdes a les parets de l'institut van adquirir un color rogenc.

Podeu vore que van caure algunes fulles tardorals en terra i va deixar aquesta bonica combinació de tonalitats tardorals.



Ara us deixe penjades unes quantes fotografies en una mida mitjana perquè no es podia vore amb molta nitidesa si les penjava en mida <gran>.

Les fulles d'aquesta primavera d'hivern ja han inundat tot el sòl amb una tonalitat parda.

Hi podem vore branques i fulles engroguint-se.

El que ens quedava de les roses despullades.



S'inicià un oratge tardorenc.

Comença i ja s'ha finalitzat la tardor a l'IES Álvaro Falomir.



Cançons :

S'han pogut trobar diverses músiques relacionades amb la tardor però no que tinguen com a títol el tema que s'ha triat per fer aquest projecte.


 Canvis que no esperàvem- Grup: La tardor

                                  


Ací ja hi podeu vere una cançó amb el títol de "La Tardor"


La Tardor del grup Vint-i-dos






Literatura :

Novel.la de l'autor Antoni Dalmau .
La primera publicació d'aquetsa obra relacionada amb la "Primavera de l'hivern" fou al 2005 .


A partir d'una història real que sembla de novel·la, aquest llibre parla del dret d'enamorar-se de nou en la vellesa, just quan la majoria de la gent pensa que el temps de l'amor ja s'ha acabat per sempre.
Més encara: és una novel·la que mostra com, a vegades, l'amor primer de l'adolescència o de la joventut -que tantes vegades naufraga enmig de les inclemències de la vida- decideix de donar-se una segona oportunitat. Llavors, realment, és com si vingués una nova primavera, just en el moment en què l'home i la dona que s'havien estimat quan eren joves viuen l'hivern de l'existència.




Poema :


TARDOR  Isidor Marí
(recordant Carner)
"L'aire té una altra claror
--pensa la fulla que vola--,
els nens tornen cap a escola
i els núvols a l'horitzó.
El meu arbre, tot verdor,
mig despull ara tremola...
Adéu estiu i tabola,
branca del meu gronxador:
ara el vent a un carreró
m'arrossega tota sola."

"Cambra de la tardor"             

La persiana, no del tot tancada, com

un esglai que es reté de caure a terra,

no ens separa de l'aire. Mira, s'obren

trenta-set horitzons rectes i prims,

però el cor els oblida. Sense enyor

se'ns va morint la llum, que era color

de mel, i ara és color d'olor de poma.

Que lent el món, que lent el món, que lenta

la pena per les hores que se'n van

de pressa. Digues, te'n recordaràs

d'aquesta cambra?



"Me l'estimo molt.

Aquelles veus d'obrers - Què son?"



Paletes:

manca una casa a la mançana



"Canten,

i avui no els sento. Criden, riuen,

i avui que callen em fa estrany".



Que lentes

les fulles roges de les veus, que incertes

quan vénen a colgar-nos. Adormides,

les fulles dels meus besos van colgant

els recers del teu cos, i mentre oblides

les fulles altes de l'estiu, els dies
                         oberts i sense besos, ben al fons

el cos recorda: encara

tens la pell mig del sol, mig de la lluna

El poema de Cambra de la tardor, que forma part del llibre de poesies Menja't una cama (1962), va ser escrit per l'escriptor i lingüista català Gabriel Ferrater.    



Obres cinematogràfiques :


Hi podeu vore un film japonés anomenat
 "La tardor de la família Kohayagaw" 


Any: 1961
Director: Yasujiro Ozu

Mireu el trailer amb subtitols "Tardor en el meu cor"


Us deixe un trailer subtitulat 


Any:2002
País: Corea del Sur
Director:가을동화



 Ací podeu vore penjat un film americà "Tardor a Nueva York"

Autumn in New York
 

País: USA
Any: 2000
Director: Joan Chen 






Tenim un film espanyol anomenat del qual no hem tobat un trailer
El próximo otoño 


Director: Antonio Eceiza
Any: 1963


Gaudiu d'una "D'un conte de tardor",una pel·lícula molt bona francesa 


Any: 1998
Director: Eric Rohmer
Pais: França






 


dilluns, 28 de gener de 2013

G, L'ALFABET DE L'INSTITUT

Avui ens toca la G. Semblava que ja ho havíem oblidat, però ens resten unes quantes lletres d'aquell ALFABET DE L'INSTITUT que vam encetar tot seguint un anterior ALFABET DE LA VILA.

La G, d'aquelles lletres sobre la gespa. (Laura Montalbán)


Gimnàstica (Víctor Blanch)

Gimnàs (Alejandro Ocaña)



Graffiti (Víctor Blanch)

Gorra (Gabarri, amb G)


Graffiti (Gabarri, amb G)

dijous, 24 de gener de 2013

VISITA A LA UNIVERSITTAT JAUME I. Isabel Fernández i J.Manuel Palacios (1r. Bat)


El passat 9 de gener vam arribar en aquell lloc desconegut per a nosaltres, un poquet esglaiats, això sí.Vam quedar molt sorpresos, al menys jo. Era un lloc molt gran i estava distribuït en diferents edificis, en cada facultat s'estudiava carrera determinada. També hi havia instal·lacions esportives: camp de futbol, pista d’atletisme, piscina… I biblioteca, és clar!

Quan vam entrar dins això semblava un laberint, amb molts passadissos, escales, etc… Anàrem a l’aula fixada, era de dimensió normal, ni molt gran ni molt petita. Enfront hi havia una pissarra digital. El cap de departament de matemàtiques computacional, és a dir, matemàtiques aplicades a la informàtica, ens va explicar de que tractava eixa carrera i ens va dividir en dos grups pera a començar a fer les pràctiques.

En el primer grup estàvem els de 1r Batxillerat i l’altre primer dels Salessians, de Borriana. D’eixe institut em va sorprendre que en aquella classe només hi havia una xica! La vam saludar i vam parlar amb ella.

Vam començar la primera pràctica, a una altra aula que estava a la segona planta.Ens van mostrar com portar problemes reals, com ara augmentar la velocitat d’Internet o regular el trànsit, a termes matemàtics i com resoldre’ls amb l’ús d’aquest software informàtic, anomenat Mathematica. En particular, vam parlar de grafs. Ens vam ficar als ordinadors que hi havia i vam usar aquest software amb diferents exemples que ell ens feia fer. Vam aprendre com es porta l’aigua, gas i l’electricitat a les nostres llars i tot i això solucionar-ho utilitzant una ferramenta matemàtica molt potent: els grafs.

La segona pràctica consistia en com s’apliquen matemàtiques, en les mesures estadístiques i càlcul de probabilitats. I per això ens van fer obrir un programa i pegar l’enllaç. En aquest enllaç hi havia un dau que treia diferents números a l’atzar. Després vam seguir amb el Photoshop, i  ens van dir que una foto era simplement una matriu i que per a retallar-la, filtrar-la, augmentar el contrast, etc es feien simples operacions matemàtiques com una suma, resta, una mitjana, etc. Després vam comprovar com fent operacions matemàtiques, els videojocs aconsegueixen simular, per exemple, si Valdés pararà o no un penalti, en quina direcció a l'atzar agafarà el baló, etc.
Foto de Maria Nova

Quan vam acabar aquestes dues pràctiques vam anar a esmorzar. Vam donar una volta per l’UJI i vam vore la cantina. Es va fer l’hora de continuar amb la tercera i última pràctica, la robòtica. Ens vam dirigir a un altra aula, precisament a l’aula de robòtica. Ens van d’eixar un robot per parella i vam aprendre a programar-lo. Havíem de programa el robot amb moviment, és a dir, per a que anara en línia recta, ballara al ritme de la música, evitara obstacles…Tot això seguint un guió d’instruccions que ens van donar els professors de robòtica.
Va ser  bastant interessant ja que vam aprendre com la interacció de les matemàtiques amb la informàtica soluciona problemes de la vida quotidiana. Isabel Fernández
 
Quan em vaig alçar pel matí, ja sabia que m'ho anava a passar bé. Ara molts pensem que anar a l'UJI és el máxim que podem fer, encara que no siga veritat. Abans d'anar, sempre m'havia imaginat una universitat com les d'Anglaterra, amb classes en forma de teatre grecoromà on el professor feia les seues explicacions a vint metres de tu, però aquesta universitat no era ni pareguda.
Vam tardar poc de temps en arribar-hi i de seguida ens van rebre en un aula on ens van dividir en dos grups ja que no estàvem sols sinó que hi havia gent d'altres instituts i cursos superiors. Seguidament ens van donar una llibreta de l'UJI com a obsequi i els horaris amb les activitats que faríem cada grup. La facultat on s'ubicaven les classes era la Facultat de Tecnologies. Allò era tan gran que per a anar d'un aula a un altra feia falta un GPS, i això que allò era només un edifici, d'un fum que hi havia a la universitat.
La primera activitat que vam fer era vore les matemàtiques aplicades a la vida real. Ens van situar dins d'un aula amb diversos ordinadors, un en cada taula, i ací en l'institut es maten per quatre o cinc que hi ha. La classe no va ser gens divertida i la gent passava el temps jugant amb l'ordinador o manipulant imatges amb el " photoshop" o simplement navegant per Internet. La segona classe anava sobre retocar imatges i aprendre a programar un joc de futbol molt senzillet.
Després de tot allò vam anar a esmorzar al baret. Era un lloc bastant gran on servien de tot. A més la gent aprofitava per a estudiar, jugar a les cartes o a l'ordinador mentre es menjaven un bon entrepà.
Cap a les dotze del mig dia vam anar a la tercera i l'última classe, això sí amb l'ajuda del professor, ja que com ja he esmentat abans, aquell edifici era molt gran i no sabria situar la meua ubicació dins de l'UJI i molt menys la de l'aula. Aquesta classe anava de robòtica i allò si que va ser interessant. En aquella classe hi havia coses molt curioses com un braç mecànic o un laberint per a robots. En la classe en van donar instruccions de com programar un robot petit per a fer coses molt senzilles, però divertides.
Finalment, cap a les dos de la vesprada, vam tornar tots a casa desitjant tornar algun dia, no com a convidats, sinó com a estudiants. José Manuel Palacios


dilluns, 21 de gener de 2013

MATANÇA DEL PORC. 1- Carn de porc adobada i pernils. Javi Alarcón

Majada Carrasca és una aldea que pertany a Yeste  (Albacete).
És el poble del meus avis on vaig a vore'ls quan tinc vacances. Hi fem moltes coses. A l'hivern la matança del porc. Després es fan embotits, botifarres i pernil. Del porc s'aprofita tot menys els ulls. Antigament amb la bufeta jugaven a futbol.


  Abans d'escomençar, esmorzem embotit d'una altra matança.




Primerament  s'agafen els alls, penjats a la paret des de l'any passat .

Es pelen mentre conversen...

Necessitem moltes dents d'alls.
Quan estan picats es posen en un plat.

 Per a fer l'adob es tira l'all esmicolat dins d'un poal ple d'aigua.

Pebrera roja.



 Ví del raïm de la verema d'aquest any. Tot casolà.



 Sal.

 Pebre negre.

Canyella.


 Matafaluga.



I, Finalment, pebre-roig. Ho remenem tot.


 Altrament es tallen les costelles i els llomellos del porc.



Es fiquen dins de l'adob que hem fet abans.



Després d'uns quants minuts es trauen i ja tenim la carn adobada.

Una altra manera de conservar la carn es posar-la dins de la sal per a que xucle la sang i  s'eixugue.

Primerament  es posen els pernils i les caretes en sal.


Els pernils per a que perden la sang.

 I les caretes es posen per a fer cotnes fregidetes.


Per últim es tapen i es deixen assecar.