dilluns, 7 de gener de 2013

DAS LEBEN DER ANDEREN. La vida dels altres: Una bona persona i un film excel·lent



FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Das Leben der Anderen
ANY: 2006 PAÍS:Alemanya
DIRECCIÓ I GUIÓ: Florian Henckel Von Donneersmarck 
FOTOGRAFIA: Hagen Bogdanski MÚSICA: Gabriel Yared, Stephane Moucha 
REPARTIMENT: Ulrich Mühe, Martina Gedeck, Sebastian Koch, Ulrich Tukur, Thomas Thieme.
PRODUCTORA:Wiedemann & Berg Filmproduktion
PREMIS:Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2006). César a la millor pel·lícula estrangera (2006) David de Donatello a la millor pel·lícula europea (2006) Millor actor (Ulrich Mühe) del cinema europeu (2006)
GÈNERE: Drama històric i ètic.

  





En el segle XX, en la postguerra, Alemanya va ser dividida en dos mitjançant el mur de Berlín, en l'Alemanya democràtica existia un grup de persones que formaven Stasi, una organització secreta que treballava per a mantenir a la població controlada i vigilada. Els interessos de la Stasi es centren en un escriptor Georg Dreyman ja que un alt càrrec del govern, Bruno Hempf, està enamorat de la parella d'en Dreyman, Christa-Maria Sieland. Gerd Wiesler, un home que creu en el sistema i molt concentrat en complir les seues feines, és l'encarregat de vigilar Dreyman. En un principi Wiesler apareix com a un home seriós que te com a objectiu servir al seu país per damunt de tot, actua amb la meticulositat que li caracteritza per a obtindre els objectius desitjats.
A mesura que transcorre el film el personatge va comprenent els sentiments de Dreyman i de Christa-Maria, va canviant la seua personalitat fins que escolta una simfonia que toca l'escriptor, Rèquiem per una bona persona; Wiesler canvia completament i adopta una nova forma de veure el món.
Dreyman opta per escriure un llibre parlant dels suïcidis de l'Alemanya democràtica, la Stasi no rep tota l'informació ja que en Wiesler oculta totes les coses que no troba correcte dirigir als seus superiors. La Christa-Maria és amenaçada per la Stasi i confessa el lloc on es troba el llibre però una vegada més el director és encobert per Wiesler.
Finalment el tiren del treball però va cau el mur de Berlín i Alemanya torna a ser lliure. Wiesler acaba com a carter de correus. Un dia, en una llibreria descobreix que algunes persones estan agraïdes amb els seus actes. Alejandro Ocaña.



Ens trobem en Berlín en temps de la guerra freda on la ciutat està partida en dos. En la part democràtica estava  instaurada una dictadura. Georg Dreyman és un dramaturg, perseguit per l'Stasi per tindre idees contraries al règim. L' oficial encarregat del cas es Gerd Wiesler. Aquest home ès molt fidel al règim. Wiesler espiarà totes les conversacions del matrimoni i veurà que son persones igual que ell fins arribar al punt que al llarg del film patirà un canvi i encobrirà els dos artistes en  la publicació d'un article prohibit. Aquesta acció costarà el treball a l'oficial que es veurà relegat a carter. Finalment el règim dictatorial cau i Dreyman descobrirà tota la veritat: la seua casa era espiada i Weisler va els va encobrir. En agraïment Dreyman publicarà un llibre dedicat a ell. Ángel Alarcón


Berlín pateix en els últims anys de l'RDA la vigilància cap als compatriotes dels polítics que controlaven l'RDA. Un dels temes més destacats en aquest film és l'amor i la traïció. Podem veure el que és capaç de fer algú per la persona que més vol i els disgustos que pot portar la plena confiança en eixa persona, quan et traicionen en veure's aturat. Però a pesar de la traïció, l'amor sempre està per davant, ja que és l'únic sentiment que ho cura tot, i en aquest film apareix ben representat. També explica la manera de canviar la forma de pensar Georg Dreyman en conèixer una persona realment. El seu canvi és degut al fet que es dona compte que tot el que estaven fent estava malament, que tot el món té dret a la llibertat i el xantatge no és la millor opció per a establir una política després de la dictadura, ja que tothom tornaria a sentir-se incòmoda. Finalment, el missatge més important que apareix és que la vida et pot canviar en un moment, que s'ha de lluitar per allò que es vol i no s'ha de deixar portar pels demés. Víctor Blanch



 



Gerd Wiesler és un competent oficial del servei d'intel·ligència i espionatge de la Stasi. Al principi del film aquest personatge que viu en una dictadura, té una manera de pensar com la del seu superior, es a dir, que no hi ha llibertat de pensament. Però quan li diuen que té que espiar a la parella per a separar a Georg Dreyman i la seua esposa Christa-Maria Sieland es dóna compte que hi ha molt de amor entre ells i comença a canviar la seua opinió respecte a la llibertat i a la dictadura en la que es vivia en eixe moment. Al llarg de la missió s'adona també de la corrupció i el despotisme del règim en què viu i que aplega inclús als seus propis amics i superiors. Finalment quan tot pareix que acaba bé gràcies a ell que li ajuda, Christa-Maria Sieland se suïcida a causa de la pressió que suporta. Es a dir, aquest personatge en observar la vida dels altres veu que els valor humans són més importants que qualsevol fet polític. María José López
El film ens presenta l'autoritat que exercia L'Stasi en Alemanya. El capità Wisler és demanat per espiar a un dramaturg, Dreyman, per comprovar si es lleial amb la RDA. Però realment la finalitat era treure de la circulació a Dreyman, perquè el Ministre poguera guanyar-se la seua novia.
Mentre observa la vida dels altres, Weisler comença a tindre un canvi respecte les seues idees i a entendre més a Dreyman. És així com Weisler abandona la seua tasca i oculta informació mentre Dreyman escriu un article sobre la alta quantitat se suïcidis. Christa-Maria és pressionada fins que confessa on està la maquina d'escriure, però Weisler s'avança i furta la màquina. Dreyman descobreix que havia estat vigilat però que HGW XX/7 no l'havia delatat. Dos anys més tard Dreyman li dedica el seu llibre. Laura Cayuela
 Gerd Wiesler és un home meticulós, que treballa per a STASI, era com un òrgan d'Intel·ligència de la república d'Alemanya que protegien el ministeri de l'estat per a que els escriptors o famosos no feren res fora de lo normal. A Wiesler li van imposar el cas d'un autor teatral a qui havia de vigilar,  la dona era una actriu de teatre. Com un dia sabia que no hi havia ningú en casa, van ficar molts aparells per la casa per a escoltar tot el que deien. Ell es canviava amb un altre xic per a fer el treball i que cadascun poguera descansar una miqueta. Cada persona que apareixia en el film tenia la seua parella i com si diguérem la seua vida, però Wiesler era com si no tinguera vida perquè nomes es dedicava al seu treball, no tenia vida pròpia. Quan li tocava a ell treballar i escoltava tot el que deien, sabia que el que volia fer l'escriptor no era gens roí sinó que volia que tot el món sapiguera quants suïcidis van haver durant uns temps perquè en les noticies el tapaven i no deien res d'eixa noticia perquè el govern les volia amagar, aleshores quan tenia que apuntar els que feien durant el dia els amagava per a que el superior no sospitara res. Wiesler no era com el seu superior, que volia matar a tot el món que diguera alguna cosa que no els convenia, sinó que en el fons era un xic que tenia sentiments i no volia que mataren a ningú de la parella, perquè no feien gens roí contra l'estat. Andrea Gas
Em vaig a centrar en el tema de la repressió que hi ha al film. En l'antiga alemanya, la RDA, la vida de les persones estava totalment controlada per la Stasi, els policies d'aquella època. Es controlava tant perquè volien que totes les persones pensaren de la mateixa manera que tots els governants, que fóra una dictadura, sense dret a poder parlar ni pensar diferent. Només per dir alguna cosa en contra d'aquesta dictadura a la gent se l'assassinava, i gràcies a tindre a tota la població controlada amb micròfons, no s'escapava ningú que estiguera en contra del règim polític. Fins que gràcies als esforços de la gent que encara creia en la llibertat, les dos alemanyes van aconseguir juntar-se amb la caiguda del mur de Berlín l'any 1989. Cata Toma
La vida dels altres és un film que ens fa reflexionar sobre la següent situació: encara que una persona pensa que es troba sola en casa, sentint-se segura de ella mateixa i sense ningú que la puga veure quan fa qualsevol cosa, pot haver algú que sempre pot estar interessada per tu i que mai penses que ho pot fer perquè com estàs en la teua casa sempre pensen que no hi ha ningú. A més a més la persona que et pot espiar pot ser una desconeguda per tu i això és encara molt més greu. Les persones que vol espiar a una persona ho fa pot ser simplement per curiositat o per un interès que vol aconseguir el espia mitjançant la manipulació de la persona. Això, doncs, no pot ocòrrer perquè cada persona té la seua vida privada i cap persona ha de espiar a ningú perquè com hem vist en la pel·lícula tot pot acabar malament. Jo pense que això sería un delicte que s´hauria de sancionar per a què això no ocurrisca. En aquest film això passa perquè és una societat dictatorial i per tant es fa per a controlar a la societat per a què no faça cap cosa roïna que puga perjudicar a les decisions que ha de prendre el govern. És a dir es fa per a què les persones d'aquesta societat faça nomès el que vol el govern i no que vol ella mateixa, per això és dictatorial. Mihaela Elena

Un policia secret de l'Stasi comença a espiar un escriptor famós durant el conflictiu període de l'RDA. El seu objectiu era descobrir si l'escriptor feia alguna cosa que anara en contra del govern. Aconsegueix punxar tot el domicili de l'escriptor i la seua esposa, llevant-li així la privacitat al matrimoni.
Poc a poc el policia secret es va donant compte que no està fent allò correcte perquè no respecta el dret de privacitat i llibertat de les persones.
Finalment decideix ajudar l'escriptor per a que l'Stasi no trobe proves per a que fóra detingut,un llibre que estava censurat. Miriam Fernández


En la postguerra, Alemanya va ser dividida en dos mitjançant el mur de Berlín. A l'Alemanya democràtica existia un grup de persones que formaven Stasi, una organització secreta que treballava per a mantenir a la població controlada i vigilada. Aquest home és molt fidel al règim. Wiesler espiarà totes les conversacions del matrimoni i veurà que són persones igual que ell fins arribar al punt que al llarg del film patirà un canvi i encobrirà els dos artistes en la publicació d'un article prohibit.
Mentre observa la vida dels altres, Weisler comença a tindre un canvi respecte les seues idees i a entendre més a Dreyman. És així com Weisler abandona la seua tasca i oculta informació mentre Dreyman escriu un article sobre la alta quantitat se suïcidis. Finalment, la dona es mor i l'home escriu un llibre parlant dels suïcidis de l'Alemanya democràtica. Hiba Ouadi




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada