diumenge, 20 de gener de 2013

NADIE SABE


FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Deremo shiranai. 
ANY: 2004 PAÍS: Japó.
DIRECCIÓ: Hirokazu Kore-eda. GUIÓ: Hirokazu Kore-eda.
FOTOGRAFIA: Yamakazi Yukata.  MÚSICA: Gavin Friday & Maurice Seezer.
REPARTIMENT: Yuya Yagira, Ayu Kitaura, Hiei Kimura, Momoko Shimizu, Hanae Kan i You.
PRODUCTORA: Hirokazu Kore-eda. 
 PREMIS: Festival de Cannes 2004: Yuya Yagira ganador del Palmarés a la millor interpretació masculina i alguns altres premis més.

GÈNERE: Drama.




Aquest film tracta sobre una família japonesa prou especial. Està formada per quatre xiquets i la mare. Cada xiquet es d'un pare i la mare cada vegada que va a treballar els deixa sols en casa. Els xiquets mai havien anat a escola i tot el que saben es el que els ha ensenyat la mare. Un dia la mare els diu als xiquets que se n'ha d'anar a un poble per qüestions de treball i que tornarà als pocs dies, però finalment no torna. La mare deixa diners i una nota al seu fill major dient-li que s'ocupara dels seus germans xicotets. Al principi tot anava bé, el germà major s'ocupava que no els faltara de res. Poc a poc quan es va adonar que els diners començaven a escassejar anava a buscar menjar a l'eixida dels supermercats. Més tard els van tallar la llum i l'aigua i havien de buscar-se la vida per a netejar-se. Un dia el germà major va anar a jugar a beisbol i quan va tornar a casa es va trobar una situació que els canviaria la vida, la germana xicoteta s'havia desnucat. La van soterrar a l'aeroport ja que sempre li havia agradat veure els avions David Fernández

 

Quatre xiquets van a viure a un pis, tres dels xiquets van amagats en una maleta. Sols un dels xiquets ix al carrer, fa la compra i totes les feines de casa mentre la mare treballa i desprès arriba tard i beguda. Un dia la mare desapareix i els deixa amb un poc de diners. Quan passen uns dies torna però per poc després torna a desaparèixer. Els xiquets més majors pensen que no tornara, però els petits tenen la esperança que tornara per nadal... però no és així. Comença una nova vida per als quatre xiquets, que han de sobreviure amb el que tenen. El xiquet més major coneix una xiqueta, ella els ajuda donant-los diners i jugant amb ells. Un dia la germana petita estava damunt d'una caira i va caure en la terrassa. Quan Akira (el germà major) arriba a casa estava en terra i no es menejava, ell la toca i estava gelada, havia mort. Ell i la amiga fiquen a la xiqueta en una maleta i la porten a l'aeroport, perquè ella sempre ha volgut anar a veure els avions, li agradaven molt. Quan estan en l'aeroport fan un forat i la soterren. Tornen a casa, el temps passa i la mare no torna mai. Ana Guiral





La crítica cinematogràfica de “Nadie sabe” podria dir-se que no seria positiva per uns quants motius que ara mateix van a esmentar-se un a un.
El primer i principal seria el tema que aborda la pel·lícula. Aquest tracta la soletat i manera de poder sobreviure sense tindre gairebé cap recurs. Sembla tristíssim veure com quatre xiquets menuts van morint-se poc a poc per la manca d'una mare que estableix un ordre alimentici per a la dieta d'els fills. Ells estan en plena ètapa de creixement i desenvolupament i necessiten una bona dieta a més d'un control econòmic per poder portar una vida mitjanament acceptable per pagar-hi el lloguer de la vivenda, factures de llum i aigua sense problemes. Però això no ocorre d'aquesta manera. Els xiquets han d'espavilar tots sols de la millor forma possible. Ells van sobrevivint com poden però arriben a viure en unes condicions pèssimes. Acaben anant fora de casa per trobar aigua, buscar algun lloc per amagar-se i fer les seves necessitas. Es extremadament preocupant, depriment. També sembla greu el vore com una xiqueta menuda vol aconseguir arribar a vore els avions i not pot perquè la situació en la que s'hi toben es tan complexa que els és impossible eixir de casa. Aquest somni es fa realitat però d'una manera molt tràgica desgraciadament. La xiqueta mor per una caiguda i el seu germà major s'encarregà de fer aquell somni realitat i decideix soterrar-la a l'aeroport dins d'una maleta rosa.
La qualificaió que li posaria al film seria d'un nou. Perquè la manera que ha fet servir el director per contar-nos aquesta història real ha sigut impressionant i ens ha servit com una bona lliçó. No perquè s'estiga en un lloc prou desenvolupat (con és el Japó) s'ha de viure en bones condicions. Natàlia Galindo

El film, dirigida per Hirokazu Koreeda, tracta sobre una família poc tradicional japonesa. Aquesta està formada per una mare i els seus quatre fills, que són de pares diferents. La pel·lícula mostra l'abandonament de la mare, que en un principi, es deu pel seu treball, que la fa arribar a casa per la nit, deixant així al seu fill major ocupant-se de la casa i dels seus germans. Però tot empitjora quan la mare coneix un nou home. Es passa dies sense anar a casa, sense cuidar dels seus fills, simplement deixant-los diners per a poder sobreviure els dies que no hi estiguera. Però arriba el dia que se'n va i no torna.Es pot veure la decadència a la que es veuen sotmesos els xiquets, com el seu nivell de vida, que era mitjanament bo, acaba per ser precari. En la seua situació tindran l'ajuda d'una xiqueta, que els ajuda en tot el que pot. El fill major intenta aconseguir el millor per als seus germans, però hi ha moments en els que les ganes de ser simplement un xiquet més, el farà oblidar-se de les seues responsabilitats. Sandra Alarcón



Tracta sobre una família d'una mare i quatre fills, que viuen en un bloc de pisos en Tokio, però els xiquets no són del mateix pare. A més, no han anat mai al col·legi excepte un, el major, que es el més responsable, ja que s'encarrega de cuidar els altres tres germans. El xiquets viuen en un bloc de pisos però l'ama no sap que són quatre germans, ella nomes coneix al major. Un dia la mare diu que ha de anar-se'n a treballar fora i li deixa al major un sobre amb diners per a que puguen menjar i sobreviure. Però els diners s'acaben i poc a poc tenen menys per a menjar, i encara menys diners tenien per a pagar la llum i l'aigua; aleshores viuen en unes condicions molt dolentes. Passa el temps i veuen que la mare no torna i cada vegada perden més l'esperança que la mare torne amb ells.Marina Esteve




Una família formada per dos xiquets, dos xiquetes i una mare van a viure a un pis. La mare treballa tot el dia i els xiquets estaven sols en la casa, només podia eixir de csasa el germà major perquè els altres van arribar dins d'una maleta. Cada xiquet era d'un home diferent. La mare se'n va de la ciutat i els deixa sols, el germà major se n'adona i tracta de dir als seus germans que tornarà prompte però no torna. Poc a poc es van quedant sense diners, els tallen l'aigua i la llum. Han d'anar al parc per a agafar aigua per a beure i per a regar les plantes. Allí coneixen a una xiqueta que estarà amb ells. Un xic d'una tenda el dóna menjar. Un dia que el germà major ix de casa i va al col·legi es posa a jugar a beisbol i quan arriba a casa es troba amb una sorpresa molt desagradable. El germà major li va prometre a la germana xicoteta que la portaria a vore els avions,i ho va fer a pesar que la germana no el poguera veure perquè ja estava morta. I la van soterrar al costat de l'aeroport. Javi Alarcon



Aquest film tracta de la vida d'uns xiquets que viuen en un pis amb sa mare. Ella va a treballar i tarda dies en vindre i quan ve els porta regals per a que els quatre xiquets siguen feliços. Però un dia la mare va desaparèixer deixant una nota per al major i ja no va tornar. En eixe moment comença una vida sense regles per als xiquets. Cap d'ells va al col·legi ni treballen. Els xiquets vivien dels diners que els donà la mare abans d'anar-se'n. Els xiquets havien d'anar a la font del parc a rentar-se. El major va conèixer una noia i ella anava algun dia a casa d' ells. Un dia la més petita de les xiquetes jugant es va desnucar i els xiquets la van ficar dins d' una maleta i la van soterrar a prop d' un aeroport ja que a la menuda li agradava mirar el avions. Així va començar la vida dels tres germans restants amb la noia que va conèixer el gran.Omar Masrour



Dare mo shiranai transcorre en Tokio, on una mare lloga un apartament. Ella sols presenta a un del quatre fills , perquè si presenta a tots, segurament, no li deixaria llogar la vivenda. Els quatre germans no són del mateix pare ni saben què és anar a escola per a estudiar. Keiko va transportar als seus fills dins de les seus maletes on fins i tot es podrien ofegar. La mare un dia va desaparèixer i tan sols va deixar una mica de diners per a que els fills sobrevisquen, Akira, el fill major que es l'únic que el coneixen es fa càrrec dels tots el seus germans. En aquest film el tema que més abunda es la solitud i la tristesa. També hi ha un contrast:en una gran ciutat amb una gran població ocorre tota aquesta solitud a uns quatre germans que ni tan sols tenen estudis ni són majors de edat. Andrea Caro

Aquest film tracta sobre una familia oriental, la qual està acostumada a canviar de casa habitualment. Sa mare porta lels tres fills en sengles maletes perillosament. Durant un temps la mare viu amb ells però eixint de casa ben sovint. La mare els havia prohibit eixir de casa. Per motius de treball un dia a d'anar-se'n de casa i deixa els xiquets a soles a càrrec del fill major. Durant un temps s'apanyen amb els diners que els hi deixa la mare, però un dia ja no els en quedaven més i no poden pagar ni l'aigua ni la llum, Aleshores decideixen anar a dutxar-se i arreplegar aigua del parc de davant. Un dia, amb molta mala sort, la xiqueta xicoteta pateix un accident jugant.
Sembla una història irreal, pel motiu que una mare mai abandonaria els seus fills. La primera preocupació d'una mare hauria de ser els seus fills. Alejandro Montoya



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada