dijous, 24 de gener de 2013

VISITA A LA UNIVERSITTAT JAUME I. Isabel Fernández i J.Manuel Palacios (1r. Bat)


El passat 9 de gener vam arribar en aquell lloc desconegut per a nosaltres, un poquet esglaiats, això sí.Vam quedar molt sorpresos, al menys jo. Era un lloc molt gran i estava distribuït en diferents edificis, en cada facultat s'estudiava carrera determinada. També hi havia instal·lacions esportives: camp de futbol, pista d’atletisme, piscina… I biblioteca, és clar!

Quan vam entrar dins això semblava un laberint, amb molts passadissos, escales, etc… Anàrem a l’aula fixada, era de dimensió normal, ni molt gran ni molt petita. Enfront hi havia una pissarra digital. El cap de departament de matemàtiques computacional, és a dir, matemàtiques aplicades a la informàtica, ens va explicar de que tractava eixa carrera i ens va dividir en dos grups pera a començar a fer les pràctiques.

En el primer grup estàvem els de 1r Batxillerat i l’altre primer dels Salessians, de Borriana. D’eixe institut em va sorprendre que en aquella classe només hi havia una xica! La vam saludar i vam parlar amb ella.

Vam començar la primera pràctica, a una altra aula que estava a la segona planta.Ens van mostrar com portar problemes reals, com ara augmentar la velocitat d’Internet o regular el trànsit, a termes matemàtics i com resoldre’ls amb l’ús d’aquest software informàtic, anomenat Mathematica. En particular, vam parlar de grafs. Ens vam ficar als ordinadors que hi havia i vam usar aquest software amb diferents exemples que ell ens feia fer. Vam aprendre com es porta l’aigua, gas i l’electricitat a les nostres llars i tot i això solucionar-ho utilitzant una ferramenta matemàtica molt potent: els grafs.

La segona pràctica consistia en com s’apliquen matemàtiques, en les mesures estadístiques i càlcul de probabilitats. I per això ens van fer obrir un programa i pegar l’enllaç. En aquest enllaç hi havia un dau que treia diferents números a l’atzar. Després vam seguir amb el Photoshop, i  ens van dir que una foto era simplement una matriu i que per a retallar-la, filtrar-la, augmentar el contrast, etc es feien simples operacions matemàtiques com una suma, resta, una mitjana, etc. Després vam comprovar com fent operacions matemàtiques, els videojocs aconsegueixen simular, per exemple, si Valdés pararà o no un penalti, en quina direcció a l'atzar agafarà el baló, etc.
Foto de Maria Nova

Quan vam acabar aquestes dues pràctiques vam anar a esmorzar. Vam donar una volta per l’UJI i vam vore la cantina. Es va fer l’hora de continuar amb la tercera i última pràctica, la robòtica. Ens vam dirigir a un altra aula, precisament a l’aula de robòtica. Ens van d’eixar un robot per parella i vam aprendre a programar-lo. Havíem de programa el robot amb moviment, és a dir, per a que anara en línia recta, ballara al ritme de la música, evitara obstacles…Tot això seguint un guió d’instruccions que ens van donar els professors de robòtica.
Va ser  bastant interessant ja que vam aprendre com la interacció de les matemàtiques amb la informàtica soluciona problemes de la vida quotidiana. Isabel Fernández
 
Quan em vaig alçar pel matí, ja sabia que m'ho anava a passar bé. Ara molts pensem que anar a l'UJI és el máxim que podem fer, encara que no siga veritat. Abans d'anar, sempre m'havia imaginat una universitat com les d'Anglaterra, amb classes en forma de teatre grecoromà on el professor feia les seues explicacions a vint metres de tu, però aquesta universitat no era ni pareguda.
Vam tardar poc de temps en arribar-hi i de seguida ens van rebre en un aula on ens van dividir en dos grups ja que no estàvem sols sinó que hi havia gent d'altres instituts i cursos superiors. Seguidament ens van donar una llibreta de l'UJI com a obsequi i els horaris amb les activitats que faríem cada grup. La facultat on s'ubicaven les classes era la Facultat de Tecnologies. Allò era tan gran que per a anar d'un aula a un altra feia falta un GPS, i això que allò era només un edifici, d'un fum que hi havia a la universitat.
La primera activitat que vam fer era vore les matemàtiques aplicades a la vida real. Ens van situar dins d'un aula amb diversos ordinadors, un en cada taula, i ací en l'institut es maten per quatre o cinc que hi ha. La classe no va ser gens divertida i la gent passava el temps jugant amb l'ordinador o manipulant imatges amb el " photoshop" o simplement navegant per Internet. La segona classe anava sobre retocar imatges i aprendre a programar un joc de futbol molt senzillet.
Després de tot allò vam anar a esmorzar al baret. Era un lloc bastant gran on servien de tot. A més la gent aprofitava per a estudiar, jugar a les cartes o a l'ordinador mentre es menjaven un bon entrepà.
Cap a les dotze del mig dia vam anar a la tercera i l'última classe, això sí amb l'ajuda del professor, ja que com ja he esmentat abans, aquell edifici era molt gran i no sabria situar la meua ubicació dins de l'UJI i molt menys la de l'aula. Aquesta classe anava de robòtica i allò si que va ser interessant. En aquella classe hi havia coses molt curioses com un braç mecànic o un laberint per a robots. En la classe en van donar instruccions de com programar un robot petit per a fer coses molt senzilles, però divertides.
Finalment, cap a les dos de la vesprada, vam tornar tots a casa desitjant tornar algun dia, no com a convidats, sinó com a estudiants. José Manuel Palacios


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada