dijous, 28 de febrer de 2013

DE MOÇAMBIC ESTANT (3) Maite Guardiola


Estava pensant quins havien sigut els millors moments dels últims dies i, sens dubte, un dels millors moments que he tingut aquí en la província de la Zambezia va ser fa dos dies, quan vaig anar a una reunió que tenia al centre administratiu de la comarca on han passat unes inundacions. I la reunió no es va fer. El cotxe que jo tenia m'havia deixat i havia marxat amb l'equip a seguir treballant mentre jo havia d'assistir a la reunió, però no en va haver de reunió i m'havia d'esperar fins que l'equip acabés per tornar a la capital (Quelimane).
Total que em vaig passar un parell d'hores asseguda on, pense, seria la plaça del poble, en un raconet observant la vida quotidiana de la gent. Eren gairebé les cinc del vespre, l'hora que el segon torn de xiquets ix de l'escola. El primer torn va de 7 del matí a 12 del migdia, i el torn de la vesprada comença a la una i acaba a les cinc. Així que jo estava sentada en uns esgraons del que seria l'ajuntament i els xiquets anaven poc a poc desfilant al meu davant. Tots la mar de curiosos de veure aquella dona blanca que imagine pensaven s'havia perdut al seu poble. Alguns em saludavem 'Boa tarde'... d'altres només miraven encuriosits i un cop passaven de llarg començaven a riure.
El mes graciòs era veure els xiquets carregant la seua cadira al cap. Un riu de cadiretes de colors, que blaves, que roges, que verdes!!! Una bona part de les escoles no té cadires (ni taules) pels xiquets. Els xiquets seuen al terra i ja... per això alguns pares decideixen comprar (si poden) unes cadiretes, i els xiquets, en lloc de portar llibretes a l'escola, porten les cadires (com veieu en la foto). També podeu veure que una part dels xiquets va descalços, com si fos la cosa més normal del mon!!!
Eixa vesprada vaig tindre una conversa curiosa amb una dona de més o menys la meua edat. Estava encuriosida de veure'm allí, així que es va apropar. Em preguntava si tenia treball per ella... si tenia fills, que d'on era. Curiosament ella no tenia fills. Em vaig sorprendre. Vaja, has de ser de les poques sense fills? (mala pregunta). Sóc divorciada, em diu. El meu marit em va deixar després d'un any de casats perquè no em vaig quedar embarassada. Es va casar amb la veïna que també era la meua millor amiga. Això passa també a Espanya, em pregunta?
Poc despres, vaig marxar. A la carretera principal m'esperava un petit accident un tant inusual... Com que ha plogut tant i el nivell freàtic està tant alt, el tanc de benzina de la benzinera del poble s'ha aixecat del terra!!!!

TRONC DE XOCOLATA. Miriam Fernández



Bon dia companys! Avui us propose una recepta per a fer un tronc de xocolate i així finalitzar aquesta avaluació celebrant els resultats o potser volent atipar-te de xocolata contra la depressió.
Una recepta fàcil i ràpida per a eixos llépols que volen un pastís deliciós com més prompte millor.

Primerament, comprovarem que tenim tots els ingredients necessaris.


INGREDIENTS:

Utilitzarem:Llet, galletes, sucre, mantega,nesquik , ous i borumballes de xocolata.


Així doncs, començarem a cuina. No us oblideu de llavar-vos les mans.
Agafarem la mantega i la posarem tota (250 grams) en un plat amb el rovell d'un parell d'ous.

Ho mesclem tot

i afegim nesquik a la mescla

Ho removem tot fins que observem que aconseguim xocolata.

A continuació agafarem un altre plat i posarem un poc de llet amb una o dos cullerades de sucre.
He de dir que també li pots ficar un poquet de licor d'avellana o whisky però en aquest cas jo he prescindit d'açò.
Agafarem una galleta i la mullarem en la llet.

Seguidament recobrirem de xocolata una cara de la galleta i així successivament amb moltes galletes

de manera que queden apegades entre elles.

Quan ja tinguem totes les galletes apegades les recobrirem de xocolata.

I com a toc final ficarem borumballes de xocolata damunt del tronc de xocolata.
 
Finalment posarem el tronc a la nevera per a deixar-ho reposar diverses hores.


I...llest per a menjar! Espere que l'intenteu fer, i avise... us xuplareu els dits!

 

MACARRONS AMB FORMATGE. Víctor Blanch


El passat dilluns, ma mare va fer macarrons amb formatge per a dinar, i aleshores vaig pensar que era un bon menjar per a anotar la recepta al nostre bloc "IMATGIES".
 INGREDIENTS:


  -1/2 kg de macarrons.
-300 g de carn picada de porc.
-1 ceba partida.
-Sal.
-1 pot de tomaca.
-Safrà.
-Oli d'oliva.
-Formatge.
 ELABORACIÓ:
A continuació, hem de posar els macarrons en aigua bollint per a que es queden bé.

Mentre es fan els macarrons, posem 300 grams de carn picada de porc en una paella i li afegim sal.

Quan s'ha fet un poc la carn li afegim ceba.

Una vegada acabats de fer els macarrons, els posem en aigua freda per a que se separen els uns del altres.

Després fiquem tomaca a la carn i la mesclem.

Quan ja esta preparada per a menjar, es mescla amb els macarrons.
 
Finalment podem posar un poc de formatge per a gratinar els macarrons i donar-li un punt més bo.


dilluns, 25 de febrer de 2013

FREDA LLUNA PLENA

Dictat de la Natura (11) 
Pel febrer, lluna plena lluna freda.
No em direu que no sona a dita antiga. Crec, però, que no existeix, me l'ha dicatada, avui, la natura. Fins i tot, crec haver recuperat una grip que suposava ja superada. Tant era el fred que no resultava difícil 'congelar la imatge'. Bo, amb tot, la lluna estava preciosa com una amiga.











diumenge, 24 de febrer de 2013

FER-SE DE DIA. David Ioan Rosca (1r Bat)





Fer-se de dia, una cosa que ocorre 365 vegades a l'any. Nosaltres, els estudiants, poquetes vegades podem observar com ix el sol, com a molt veiem la llum groguenca del sol enlluernar la pissarra i ens toca abaixar les persianes perquè ens destorba.
Ha de ser meravellós observar com el sol va apareixent a poc a poc. Primer només uns rajos solts que s'han escapat dels altres i després tota la cavalleria de rajos ataronjats seguits de la gran esfera brillant que ix a poc a poc fins ser una esfera completa amb rajos per tot arreu. Ací en la ciutat és molt difícil vore això a causa de tants edificis que ens impedixen vore el gran astre fins que està dalt del cap. Per a vore-ho, una possibilitat seria pujar al terrat i una vegada allí pujar damunt dels trasters, és difícil per a algú que no ha practicat ``parkour´´ però sempre es pot emprar una escala. Una vegada damunt dels trasters pots vore a tot arreu i també l'eixida del sol d'entre les muntanyes o la mar, amb tota la seua escolta.
Encara que vore-ho des d'un terrat pot ser molt bonic, és encara més bonic i adquireix encara més bellesa estar en un poble de muntanya i tindre el bosc a colp de pedra. Ahi pots anar al bosc abans que ixca el sol i aturar-te en un clar, tombar-te en l'herba i esperar el Sol, vore'l eixir d'entre les muntanyes i que els seus rajos passen per entre les fulles i les branques dels arbres mentre sents el transcurs de l'aigua del riu a prop teua i l'olor característica a puresa, a aigua, a gespa, a bosc...
Aquest és un lloc de Romania que m'ha encantat, es troba en el poble de la meua iaia, el poble es diu Cerisa (com la nostra cirera). Aquest lloc m'ha captivat, i encara que fins ara no he fet el que he escrit abans, ho pense fer quan tinga la possibilitat. Però de moment m'he de conformar amb la meua vida monotona de despertar-me pel matí per a anar a l'institut, a fer sempre el mateix, a sentar-me en la meua cadira davant de la meua taula a escoltar i a fer cas al que diga el mestre/mestra. En acabar l'institut anar a casa, menjar, ordinador, deures, estudiar...tot molt avorrit. Algunes vegades es trenca la monotonia quedant amb els amics, anant a entrenar...
Tot molt avorrit, així que el pròxim dia em pense alçar més prompte, pujar al terrat i observar el gran astre amb tota la cavalleria en tot el seu esplendor.

BIENVENIDO MR. MARSHALL. 60 anys.

Sembla una mica estrany parlar d'actualitat d'un film que enguany fa seixanta anys. La tan comentada crisi prové, només cal pensar-hi, d'una crisi major feta de vaques grosses, aeroports, calatraves fastuosos, rotondes farcides, America's Cup, Fòrmula 1, AVES sense passatgers, terres mítiques, milers d'habitatges sense habitants, centenars de polígons industrials sense indústria... tot esperant un somni buit, com aquestos habitants de Villar del Campo, perdó, del Río, que també pensaven que els regals plourien del cel.

FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Bienvenido, Mister Marshall.
ANY: 1953. PAÍS: Espanya.
DIRECCIÓ: Luis García Berlanga.
GUIÓ: Miguel Mihura i Juan Antonio Bardem.
FOTOGRAFIA: Manuel Berenguer. MÚSICA: Jesús García Leoz, José Antonio Ochaíta, Xandro Valerio i Juan Solano Pedrero.
REPARTIMENT: José Isbert, Manolo Morán, Lolita Sevilla, Alberto Romea,Elvira Quintillá,Luis Pérez de León, Félix Fernández, Fernando Aguirre, Joaquín Roa, Nicolás D. Perchicot, José Franco i Rafael Alonso.PRODUCTOR: Vicente Sempere.
GÈNERE: Comedia.












En un poblet espanyol, Villar del Río, els personatges viuen una vida modesta i sense luxes. El seu alcalde viu tranquil sense preocupacions i just aquest dia aplega al poble una famosa cantant folklòrica, Carmen Vargas, amb el seu agent per a actuar en el teatre del poble. El mateix dia apareix un rebombori pel poble, la causa era: ha llegao el delegao! Com un llamp el missatge aplega a l'alcalde que reacciona ràpidament i va a parlar amb el delegat. Aquest l'informa de l'arribada de uns visitants americans amb l'objectiu de reparar Europa després de la segona guerra mundial mitjançant el pla Marshall. L'alcalde un home somiador, un poc ignorant i sord intenta planejar, amb l'ajuda d'altres persones del poble, com impressionar als americans, el representant de C. Vargas presenta una idea: disfressar el poble d'un típic barri andalús, que és la imatge que donem els espanyols en l'estranger, fiesta, toros y flamenco. Després de molt planejar i de prometre a tots una sèrie de regals per a demanar al americans, tot el poble està llest per a la visita, però els cotxes passen de llarg i ni paren, tot deixant la gent del poble desil·lusionada i més pobra del que eren.
Amb aquest film ens mostra com d'innocents eren els espanyols d'aquella època que creien que els americans ens anaven a salvar de la misèria, aquesta situació s'esta repetint però aquesta vegada amb els companys alemanys. És que mai aprendrem que les coses no es donen de bades! Alejandro Ocaña.
El Pla Marshall fou el pla més important dels Estats Units per a reconstruir els paisos europeus després de la segona guerra mundial. En un poble d'Espanya, arran dels anys 50, Villar del Rio, es preparen per a rebre als americans pensant que els treurien de la misèria que es troben. El que proposa l'alcalde és que tots i totes es disfressin com si fos un poble de sevillà aprofitant la vinguda de la xica sevillana, Carmen. Cada una de les persones del poble tenia un somni per a complir, l'arribada dels estadounidencs era la seua il·lusió ja que pensaven que era la seua salvació. Però com sabem tots i totes era una il·lusió, así que van tornar a la vida normal.  I van seguir cadascun d'ells fent el treball que feien. Hiba Ouadi.

L'aspecte que més m'ha agradat del film, és la importància que el poble li dóna a l'arribada d'un home ric. L'emoció que tenen i tots els preparatius que fan per a tindre un poble meravellós, amb la intenció que els americans deixen molts diners en ell. Després de tots els esforços del poble amb el poquet que tenien, es van adonar, com els americans van passar de llarg pel poble sense ni tan sols para un moment. Al vore el que havia passat, el poble, com si no res, arreplega tots els preparatius, els guarda, netegen tot i al següent dia, tornen a la vida normal, com si res haguera passat. M'ha agradat aquesta aspecte, perquè després de tants anys, avui dia encara persisteix aquesta reacció en la gent. Cata Toma


Aquesta pel·lícula ens presenta l'època del 1950, la manera en que es comportava la població en adonar-se que havia d'arribar algú que els anava a traure d'aquella crisi de la postguerra, i les coses que es podien fer (en l'actualitat es continua fent) per a acomplir el somni de tornar a tenir diners i poder fer realitat algun dels seus somnis, fent reformes o canviant l'ambient del poble per a cridar més l'atenció dels estrangers. Ens ensenya també que la precipitació a l'hora de prendre una decisió, pot ocasionar pèrdua de diners, ja que les despeses per a fer reformes que després no serveixen per a res, com en aquest cas, es gasten els diners per a "reformar" el poble, i al final no aconsegueixen el seu objectiu, que era retindre els americans un temps i guanyar diners. Un altre cas molt curiós d'aquest film és que comença igual que acaba, ja que el que ens intenta explicar és que no s'ha de ser tan impacient a l'hora de la recuperació econòmica, ja que per a aconseguir-ho cal estar molt de temps i fent les coses sense cap error que puga ocasionar una crisi més greu encara. L'alcalde del poble se'ns presenta com un home boig que es deixa enganyar enseguida pels demés i fa el que els ciutadans li diuen. El fracàs és el que els farà canviar la forma de pensar i seguir amb l'estil de vida que tenia anteriorment tot el poble. Víctor Blanc



El director de la  pel·lícula ens mostra mitjançant unes ironies com era la societat espanyola en els anys cinquanta. Cadascú dels espanyols tenia un desig per a ser complit. Com que els habitants del poble estaven esperant als americans poc a poc, van transformar el poble `original´ en una festa. Encara que sabien que això era un somni, finalment tots van tornar a les seues tasques diàries i el poble va començar a funcionar com al principi sense somnis i continuant tenint els problemes econòmics. En aquest film es veu clarament que l'alcalde d'aquell poble podria ser manipulat fàcilment, és a dir, si una persona volia que alguna cosa canviara ell ho acceptava potser per la falta de cultura i d'autoritat. Mihaela Elena

La idea principal que destaca d'aquesta pel·lícula és el somni que te cada habitant del poble per evolucionar, créixer i complir els seus somnis. Villar del Río és el nom del poble tranquil i molt xicotet on mai passa cap cosa important. En canvi, un dia va arribar una cantant famosa al poble amb el seu representant, també va aplegar un representant de l'estat per anunciar l'arribada dels americans del Pla Marshall. L'alcalde del poble, com era tan bo i li van explicar que portarien diners i més treball a Villar del Río, va decidir reunir a la plaça a tot el poble i va contar la notícia. La gent es va revolucionar i, com també els pareixia bé la noticia, van disfressar el poble com si fóra un poble andalús i també la gent es vesteix folclòricament. L'únic que volia el poble, pel que feia tot açò, era causar bona impressió als americans, però no va passar el que ells creien que anava a passar... Andrea Gas

Bienvenido Mister Marshall és un film realitzat per Berlanga en els anys 1950. Villar de Río, un xicotet poble rural es prepara per l'arribada dels americans. Aquest poble, pensa que l'arribada dels americans deixarà molts diners al poble i per això decideixen fer una rebuda diferent i molt més impressionant que la resta de pobles. Són moltes les idees que sorgeixen per a impressionar els americans però finalment es van decidir per transformar el poble en un poble típic andalús. L'alcalde demana la col·laboració econòmica als habitants per decorar el poble i transformar-lo. Els habitants creien que amb l'arribada dels americans guanyaran molts diners i accepten. Tot el poble, menys un habitant que es negà a col·laborar, transformen els carrers. Quan ja està tot a punt i estan arribant els americans, aquestos passen sense detindre els cotxes deixant als habitants de Villar del Río molt desil·lusionats. Hauran de pagar tots els materials que havien demanat per a la ciutat deixant més pobres els habitants que abans. Angel Alarcon

 
Amb la noticia de la visita dels americans els habitants poble de Vilar del Rio es bolquen per donar bona impressió. Es reflecteix la innocència del poble, persones humils, que treballen de sol a sol per guanyar el necessari per menjar i que creuen que els americans repartiran el seus diners entre tots, si els reben adequadament. Transformen el poble en un poble andalús amb la esperança de agradar-los però el que no saben ells és què, els americans ni es pararan a saludar-los ni molt menys a gastar-se els diners en el seu poble.
El què ens intenta mostrar és que malgrat la situació econòmica, política i social del moment sempre és important veure les coses des d'un punt de vista de la comèdia
Laura Cayuela

En aquest film es pot vore una crítica a la situació política dels anys 50 a Espanya.Tot comença a Villar del Rio, un poble tranquil on mai ocorre res. Però un dia l'alcalde rep la visita del governador que li comunica que els americans aniran al poble per les condicions del Pla Marshal, pel qual els EEUU ajudaren a alguns països europeus. Tot el poble es prepara per donar una bona imatge davant els americans per a que els donen tot el que volen, aleshores el converteixen en un poble andalús. Tota la població posa de la seua part per a que els americans es porten una bona imatge i resulta que el dia que els esperen, ni tan sols es paren sinó que pasen de llarg.
Es veu en forma de sàtira i crítica la credulitat de tot el poble espanyol que pensaven que els americans els ajudarien a eixir de la situació de pobresa en la que es trobaba el país, tota la població va creure que amb el Pla Marshall tot aniria a millor però no va ser així. L'ajuda no va arribar i Espanya va haver de recuperar-se sense intervenció de cap Estat. Alina Morante

Finalitzada la segona Guerra Mundial es va establir el Plan Mharsall per ajudar als països d'Europa. Aleshores un poble d'Espanya, Villar del Río comença a produir canvis en la societat per a rebre als nordamericans. Van començar a fer transformacions per a que el poble semblara típic amb característiques espanyoles: admiració pels bous, vestimenta sevillana, festa en el poble etc. Fins i tot van contratar una cantant flamenca per a crear més ambient andalús. El poble amb il·lusió va esperar la rebuda dels nordamericans i quan van arribar ni tan sols van parar per aquell poble, ja que aquest pla va excloure Espanya. Miriam Fernández

Villar del Río es un poble xicotet , on quasi mai passa res de gran importància. Un bon dia, mentre el poble era visitat per una cantant molt important, el poble rep la noticia de que per el seu poble que els americans, procedents del plan de Marsahll, anaven a passar uns dies allí. Com aquesta era gent molt important el poble havia de fer-los una rebuda ben important. El poble es va dedicar a organitzar la recepció, van preparar els vestits per a aquell dia, van organitzar l'orquestra, el discurs. Tot estava apunt per a l'arribada dels americans. Però era una petita farsa, els americans si que anaven a passar, però sols els venia de pas. En aquest film observem com les coses es poden distorsionar i la gent sols diu el que més l'interessa, aixo va ser el que va passar en Villar del Río, però com en aquest poblet en molts altres llocs serà perquè no han hagut vegades que que ens han promès mil coses i tot pareixia super bonic, però en el fons tot era una farsa que i no era quasi res. Sara Kedar

dissabte, 23 de febrer de 2013

DE MOÇAMBIC ESTANT (2) Maite Guardiola

 

Potser finalment la ciutat de Quelimane, a la panxa de Moçambic, és la meua ciutat. No només pel fet que ja és la segona vegada que visite aquesta ciutat, sinó pel fet que té moltíssimes bicicletes.
Esta situada just a sobre del riu Zambezi, un riu dels més cabalosos del país, i a la vora d'un riu anomenat 'Dels Bons Senyals'. I com veieu en la foto esta totalment voltada d'aigua per tots els costats. La foto no és molt clara, però la ciutat esta just al costadet d'un dels darrers meandres del riu (a l'esquerra de la foto, quasi fora), i al voltant tot son camps d'arròs, marjals. Si, si... vos podeu imaginar la quantitat de mosquits que haig de matar cada dia i que s'aprofiten de la meua sang...
Però aquesta ciutat té un atractiu bastant particular que pot sorprendre en aquest context africà... les bicis taxi! No només tothom o gairebé tothom utilitza la bicicleta com a mitjà de transport, a més a més utilitzen les bicicletes normals com a taxis. No aneu a pensar que estic parlant dels rickshaws indis o xinesos amb un seient com déu mana perquè hi puga seure el passatger. No, aquests africans son més pràctics i el passatger del taxi-bici seu al darrere, en una mena de portamaletes on han ficat un coixinet perquè el passatger no es treque el cul desprès de passar per sobre de tots els clots que tenen les carreteres (moltes d'elles sense esfaltar).
Algunes vegades, el taxista en qüestió porta un jupetí, una armilla d'eixes fluorescents que fica TAXI !!! 
 

Com sempre, per acabar de donar la imatge completa del context, hi ha coses bastant més tristes, com els homes que estiren de carros de càrrega (moltes vegades descalços) perquè aquí dificilment els cavalls/ases, dificilment resisteixen aquest clima humit i tropical... 
I l'enorme quantitat de gent boja que he vist pel carrer. No ho entenc, això no ho entenc...
Potser per hui res més. És tard i demà tenim un dia la mar de bonic per anar a buidar letrines en unes zones que es van inundar fa uns dies i que, si tenim un poc de mala sort, aquest cap de setmana es tornaran a inundar, ja que es preveuen més, moltes més pluges (tenim una depressió tropical just a sobre!)


PD: vos fique una foto del Limpopo des de l'avió... com veieu, les aigües han baixat moltíssim i ara només es veu l'aigua en els antics meandres del riu!!!