dimecres, 27 de març de 2013

VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!



Vistabella està en un alto, Atzeneta en un planet
Xodos damunt la Roca i Benafigos al collet.

Hi ha pobles que no tenen color polític, que són de tots, que s’enlairen emblemàtics en nom de tots els valencians. Morella, Sagunt, Xàtiva, Peníscola... no haurien de rentar-se la cara segons qui mane. Són pobles de tots per la seua bellesa, la seua història o el seu traçat, i tots se n’alegren en veure’ls la cara rentada, els murs enlairats, pobles mudats i de diumenge.
Vistabella està en un alto i és que, a 1261 m., és el poble més alt del nostre país. La gent acut a grapats quan neva i també hi van aquells que s’estimen la pedra seca (magnífica en la veïna Vilafranca) o són collidors de bolets, excursionistes de belles sendes, amants del Penyagolosa, científics entusiastes o reverents de santuaris... I tots els que hi apleguen recorden la bellesa del seu paisatge i, ai senyor!, els dos darrers quilòmetres.


No hi ha dret! diuen les veus sàvies. No hi ha dret que l’accés a un espai tan emblemàtic tinga un remat de carretera on sua el xòfer d’autobús que, amb un munt de xiquets encara per marejar, ha de resoldre aquelles darreres revoltes amb l’ai al cor per si li ve algú de cara. No hi ha dret que hagen passat anys i anys mentre creixien estàtues i tantes coses que no cal dir, que no hi hagués pressupost per fer segur el remat d’una carretera cap a un poble tan estimat.
Vergonya cavallers, vergonya! Vergonya que no hi haja diners per a un camí mentre esclaten les mascletades o queden assessors.

                                               Jesús Bernat, mestre 

                  (publicat a Levante de Castelló, 21-03 i a El temps, 26-03)

divendres, 22 de març de 2013

DE MOÇAMBIC ESTANT (i 5). Maite Guardiola


Algú pot imaginar-se el que se sent quan per a beure un got d’aigua s’ha de caminar 10, 20 o 30 km? Doncs això és el que estava passant en la zona al voltant del poble de Maxaila (on jo em dirigia) el passat desembre. Maxaíla és un poble d’unes 3000 persones, situat al nord del districte de Chigubo en la província de Gaza. Una zona semi-àrida de l’interior de Moçambic que contrasta amb el clima tropical humit de la costa.
Sí, en aquesta zona d’una extensió semblant a la de la província de Castelló, només hi ha cinc punts d’aigua que podríem dir ‘protegits’, amb una bomba a mà sobre un sondeig o pou del que s’extrau aigua clara però amb una salinitat elevadíssima. Tan elevada que ni tan sols els animals la poden beure. Aixina que la gent normalment beu l’aigua emmagatzemada en petites llacunes anomenades localment lagoes on s’acumula l’aigua durant l’època de pluja i que amb un poc de sort no s’evapora tota (o s'infiltra) i hi ha bastant per passar tota la època seca. Malauradament això no va passar l’any passat. L’any passat no va ploure gairebé res en tot l’any i ni les lagoes tenien aigua, ni els cultius havien produït.
 

Sí, vam passar un poc de fam i de set. Cada any és semblant, però aquest any passat va ser el pitjor que jo recorde! Em deia Elisa, la xica de 32 anys que ens ajuda preparant el sopar i netejant la casa, i que cobrava 125 meticais per dia de feina.
Jo vaig haver de pagar fins a 25 meticais (40 Meticais és 1 €) per un bidó de 25 litres d’aigua. Però hi havia gent que no podia pagar això ni tampoc tenia ni forces ni la manera per anar a buscar l’aigua al poble veí (30 km), aixina que van haver de beure l’aigua de la bomba manual amb una salinitat elevadíssima. Imagina si l’aigua està salada que unes cabres que bevien d’ella van morir després de beure-la. Però alguna de les persones més velles del poble la van haver de consumir. Clar, que fam, fam em vàrem passar, però no tanta com quan a la guerra. Jo vaig créixer tenint sempre fam.
Ara, paradoxalment, s’extenia al meu davant una terra plena d’aigua. Les pluges d’aquest any havien estat tan abundants que mostraven un escenari totalment oposat del que em parlaven els meus interlocutors. Les lagoes estaven farcides d’aigua. De fet, la seua superfície estava coberta de preciosos nenúfars que no només les decoraven però deixaven una flaire a l’ambient dolcíssima.
 

 




Des de fa alguns anys, m’explicava el líder de la comunitat de Txobe veïna de Maxaila, les pluges ja no venen quan havien de vindre. Ara les pluges venen un poc quan volen i també amb quantitats impredictibles. És dificilíssim tindre una collita bona, i saber quan s’ha de sembrar!  Es cert que amb el que ha plogut el més passat potser tenim aigua en les ‘lagoes’ o els rius per poder passar el pròxims any o potser dos sense necessitat. Tot dependrà de la calor i la força del sol. Però és ara que s’han de buscar les solucions perquè la situació de la sequera de l’any passat no es repeteixi.

dijous, 21 de març de 2013

LES RATLLES DE LA VIDA (1) Un tast

 

Enguany celebrem la XVIa Primavera Literària amb Raquel Ricart i la lectura de Les ratlles de la vida i El quadern d'Àngela. De Les ratlles..., l'alumnat d'Imatgies i els lectors de 1r Bat-A, en estreta col.laboració, ens aniran aportant diverses imatges relacionades amb la novel·la. D'una banda ens mostraran ratlles gràfiques del paisatge (com les ratlles dibuixades al cel), d'altra, fragments de l'obra amb representacions fotogràfiques. També trobaran ratlles  marcades en la vitalitat d'alguns parents. Un tast...

Alumnes de Valencià Llengua i Imatge de 1r de Batxillerat
En la novel.la trobem alguns moments de festeig sobre antics brancals...


o l'espera a la porta de casa.

I nosaltres trobem ratlles sobre l'asfalt.

Hi ha antics passejos marcats pel gènere.

I encara el festeig de les mans...
...trobades dins la pila d'aigua beneïda.
  
També una casa amb torre.

I el somriure dels ulls

I una basseta de peixos de colors. (foto d'Andrea Caro)
 
I l'entusiasme d'un grup.

 

dimecres, 20 de març de 2013

ARRÒS AL FORN : Natàlia Galindo


Ací us deixe que gaudiu amb la mirada d'un plat boníssim. El podeu preparar en totes les estacions de l'any exceptuant la d'estiu ja que la calor fa que ens agrade menjar coses fredes.


INGREDIENTS:


Els ingredients que hareu d'utilitzar per l'elaboració d'aquesta senzilla recepta de cuina són els següents: dues costelles de porc, dues botifarres, tres cabeces  d'alls, dos tomaques, un got aproximadament de cigrons, arròs redó, oli, sal, aigua i safrà.


ELABORACIÓ:


Poseu un xorret d'oli que cobresca el fons de la cassola.
 Primerament poseu la costella de porc trossejada. 
En segon lloc afegever alone iu a la cassola les dues botifarres.


Introduïu de manera trossejada els tomaquets.
Ara poseu  les pebreres trossejades .
Deixeu caure amb cura els cigrons una vegada hagen estat en aigua durant un dia.
Per a finalitzar aboqueu quatre gots xicotets d'arròs redó.



 Afegiu a l'arròs quatre gots xicotets d'aigua.
Alinyeu amb sal.
... safrà.
Removueu tots els ingredients que heu anant possant a la cassola.

Per acabar deixeu que l'arròs juntament amb els seu ingredients que es calfe durant 20 o 30''.


Gaudiu d'aquest plat. Bon profit!

PANELLETS DE COCO. David Fernández.

Aci tenim els famosos panellets de coco que tant m'han costat de pujar


Elaboració

Primerament es fica en un bol 100 grams de coco ratllat

el coco ratllat s'ha de mesclar amb tres ous

després se li afegeix 150 grams de sucre

es barreja tot...


es col·loquen sobre els panerets...
no importa si queden deformes, més bons estaran

es fiquen al forn durant 15 minuts
i aci tenim els famosos panellets de coco, alguns un poc rostits.


QUÈ SAPS DELS TAPS? Reportatge de Marina i Sandra




Volem Ajudar Anaís.
Recollim taps per una xiqueta d'Almassora que es diu Anaís, pateix una paràlisi cerebral i necessita ajuda per al seu tractament que és imprescindible per millorar la seva qualitat de vida .
A l'entrada de l'institut trobareu un recipient de color blau claret on tots podem deixar els taps . Una vegada recollits els porten a una empresa que els recicla, els diners obtinguts són per ajudar-la en el que ella necessite .
Us convidem a tots i a totes a que els porteu. Els taps de plàstic poden ser de qualsevol tipus d'envasos (productes de neteja , ampolles d'aigua , de llet ... )
I si et poses al seu lloc ?
Nosaltres si, per eixa raó estem fent aquesta campanya .
Tu també pots ajudar a Anaís.
A tu també t'agradaria que t'ajudaren .
Per saber més, ací teniu la seva pàgina web:

Al mateix temps estem reciclant i protegint el planeta! 












Seguim amb la recollida de taps.

Molts xiquets i xiquetes amb diferents problemes necessiten tractaments per millorar la seua qualitat de vida. Aquesta és una forma solidària d’ajudar-los i també de fer-los sentir la nostra companyia.

I, a més, reciclem i cuidem el nostre entorn.




JA HO SAPS!