divendres, 22 de març de 2013

DE MOÇAMBIC ESTANT (i 5). Maite Guardiola


Algú pot imaginar-se el que se sent quan per a beure un got d’aigua s’ha de caminar 10, 20 o 30 km? Doncs això és el que estava passant en la zona al voltant del poble de Maxaila (on jo em dirigia) el passat desembre. Maxaíla és un poble d’unes 3000 persones, situat al nord del districte de Chigubo en la província de Gaza. Una zona semi-àrida de l’interior de Moçambic que contrasta amb el clima tropical humit de la costa.
Sí, en aquesta zona d’una extensió semblant a la de la província de Castelló, només hi ha cinc punts d’aigua que podríem dir ‘protegits’, amb una bomba a mà sobre un sondeig o pou del que s’extrau aigua clara però amb una salinitat elevadíssima. Tan elevada que ni tan sols els animals la poden beure. Aixina que la gent normalment beu l’aigua emmagatzemada en petites llacunes anomenades localment lagoes on s’acumula l’aigua durant l’època de pluja i que amb un poc de sort no s’evapora tota (o s'infiltra) i hi ha bastant per passar tota la època seca. Malauradament això no va passar l’any passat. L’any passat no va ploure gairebé res en tot l’any i ni les lagoes tenien aigua, ni els cultius havien produït.
 

Sí, vam passar un poc de fam i de set. Cada any és semblant, però aquest any passat va ser el pitjor que jo recorde! Em deia Elisa, la xica de 32 anys que ens ajuda preparant el sopar i netejant la casa, i que cobrava 125 meticais per dia de feina.
Jo vaig haver de pagar fins a 25 meticais (40 Meticais és 1 €) per un bidó de 25 litres d’aigua. Però hi havia gent que no podia pagar això ni tampoc tenia ni forces ni la manera per anar a buscar l’aigua al poble veí (30 km), aixina que van haver de beure l’aigua de la bomba manual amb una salinitat elevadíssima. Imagina si l’aigua està salada que unes cabres que bevien d’ella van morir després de beure-la. Però alguna de les persones més velles del poble la van haver de consumir. Clar, que fam, fam em vàrem passar, però no tanta com quan a la guerra. Jo vaig créixer tenint sempre fam.
Ara, paradoxalment, s’extenia al meu davant una terra plena d’aigua. Les pluges d’aquest any havien estat tan abundants que mostraven un escenari totalment oposat del que em parlaven els meus interlocutors. Les lagoes estaven farcides d’aigua. De fet, la seua superfície estava coberta de preciosos nenúfars que no només les decoraven però deixaven una flaire a l’ambient dolcíssima.
 

 




Des de fa alguns anys, m’explicava el líder de la comunitat de Txobe veïna de Maxaila, les pluges ja no venen quan havien de vindre. Ara les pluges venen un poc quan volen i també amb quantitats impredictibles. És dificilíssim tindre una collita bona, i saber quan s’ha de sembrar!  Es cert que amb el que ha plogut el més passat potser tenim aigua en les ‘lagoes’ o els rius per poder passar el pròxims any o potser dos sense necessitat. Tot dependrà de la calor i la força del sol. Però és ara que s’han de buscar les solucions perquè la situació de la sequera de l’any passat no es repeteixi.

10 comentaris:

  1. Hola Maite, som una classe de l' IES ÁLVARO FALOMIR ,hem vist els teus articles de la pàgina d' Imatgies i ens ha semblat interessant llegir-los perquè nosaltres estem fent un projecte sobre l'aigua i sabem la importància que té l' aigua per als èssers humans,animals,plantes,etc... Volem que sàpigues que admirem les persones com tu,que si poden fer alguna cosa per ajudar ho fan, un abraç

    ResponElimina
  2. Hola Maite,nosaltres en una assignatura (optativa instrumental), estem fent també treballs sobre l'aigua,hem anat a les plantes potabilitzadores ací a Almassora, també anirem a la planta depuradora .Estudiem també els litres que gastem d' aigua ,és una barbaritat d'aigua la que gastem !!!.

    ResponElimina
  3. Estic molt orgullós que una persona com tu, d´ací d´Almassora estigues anant a aquests països. S´hauria d´enterar tota la gent de l´aigua que fa falta en països com Moçambic.

    ResponElimina
  4. Désde el meu punt de vista eres una gran persona .Grácies a tú poden veure com se les apanyen per anar a per aigua

    ResponElimina
  5. Em m'ha donat molta tristesa veure el que han de fer per tenir aigua i nosaltres la malgastem .

    ResponElimina
  6. M'ha agradat molt la informació que has enviat , ara sé més coses de la forma de viure de les persones que no tenen tants recursos com nosaltres. El que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la carència d'aigua.

    ResponElimina
  7. Christian Mencia 2n A9 d’abril de 2013 a les 13:04

    Em va commoure moltíssim llegir-te i ara cada vegada que obro l'aixeta intento gastar el mínim d'aigua .

    ResponElimina
  8. Javier Carneros Paulano9 d’abril de 2013 a les 13:15

    Et dono l¨enhorabona per ser tan forta i aguantar allä tu soleta i ajudant a tanta gent.Jo he vist que aquelles persones fan coses que jo no sabria fer,com per exemple el lloc al terra per recollir aigua ;)

    ResponElimina
  9. Hola Maite volem que sàpigues que hem vist el que has escrit,en el blog d'Imatgies,ha estat molt bé,saber que allí estan patint de sed i nosaltres ni ho tenim en compte.El que més m'ha agradat han sigut les fotografies i més en la que apareixen nenúfars.

    ResponElimina
  10. Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris tant afalagadors. Pero penseu que cadascú de vosaltres pot fer tantes o més coses, per canviar algunes de les realitats més tristes del mon que vivim...

    ResponElimina