dilluns, 18 de març de 2013

LA PLUJA. Escrits de 1r Bat.






La pluja
Avui ens toca parlar sobre la nostra amiga la pluja. Dir-li amiga pot sonar una mica estrany, ja que a molta gent no li agrada gens ni miqueta. Personalment, a mi m'agrada la pluja, pense que els dies que plou són el millors, ja siga pel soroll que fan les gotes quan xoquen amb la finestra o per l'oloreta del carrer. Hi ha persones a les quals no els fa gràcia que ploga. En part les entenc perquè si has d'eixir a fer alguna cosa o vols anar a qualsevol lloc, la pluja li pega la volta a tots els plans. Però quan no tens res a fer, és la millor companyia.

Amb la pluja poden sorgir sentiments. Unes vegades són d’alegria, sols cal recordar la famosa escena de la pel·lícula “Singing in the rain”, en la qual l’actor cantava i ballava sota la pluja tot content. També hem de pensar en totes aquelles persones que cada dia miren al cel esperant unes gotes que pugen ajudar als seus cultius o a aquelles que viuen on hi ha una total sequera i cal l’aigua per a sobreviure. Altres vegades sorgeixen sentiments de por i tristor com en els casos de les inundacions, on la pluja, per caure en excés, provoca el desbordament de rius i pantans.

Però, a pesar de tot, els que més gaudeixen de la pluja són els més menuts, ja que cap d’ells es pot resistir a uns bons salts dins dels tolls. Sara Hernández


La gent diu que adora que ploga, jo crec que no es així, si tant adoren la pluja, per què porten paraigües quan plou? Per què s'enfaden quan la pluja els arruïna el dia de camp o de festa? Si de veres adoraren la pluja no els encantaria solament quan estan a punt de anr-se'n a dormir i l'escolten com cau al carrer o al balcó de casa. Encara que el pitjor de tot és quan diuen que tenen por al llamps i al trons, eixa meravellosa música que alliberen els llamps, eixa sensació de vore'n un i comptar el temps que passa fins que aplega el soroll del llamp als nostres oïts i després escoltar l'avi, que també havia fet el mateix compte que tu, 'eixe ha caigut aprop, demà, si continua plovent me'n aniré al caragol' i llavors somriure i dir 'jo me'n vaig amb tu'.

Sincerament, al meu gos li agrada més la pluja que a totes les persones que soleu dir que vos agrada que ploga, cada vegada que escolta un tro l'única cosa que desitja en eixe moment és que li pose la corretja i el passege, banyar-se i després córrer per tota casa com si d'un boig es tractés. Sergio Orero
Ens plou
Cal reconèixer que aquestes últimes setmanes estan sent més que passades per aigua. Que no dic que açò siga roí, però si cal admetre que em fa la guitza en molt perquè, si plou, o almenys si ho fa com ho ve fent des la setmana pasada, no s'eixuga la roba i no tinc res per anar a entrenar. Bo, tret del petit problema de la roba estesa, l’altre dia, que plovia a bóts i barrals, que els carrers pareixien rius, més que carrers, vaig a anar a l'entrenament tant tranquil·lament quan va esclatar una pluja de mullena. Tant plovia, i tanta aigua hi havia al carrer, que vaig arribar al pavelló i el telèfon, que el portava a la butxaca, no es va mullar per pèls. Tant que si haguera continuat així, haguera tornat a casa nuet i nadant. Però bo, va amainar.
Aquest capítol sens dubte va ser un capítol humit, però, al dia següent, després de l’institut, quan anava cap a casa de la meva àvia, va ploure com a mi més m’agrada: pluja fineta, que cau, però no mulla, que refresca però no refreda, que no amaina ni accelera, que mires cap al cel i no veus núvols.
Ara tinc un nou capítol, més o menys mullat, encara que els núvols ens han donat treva. Dic mullat, perquè els meus petitons, els dos clons germanets meus, un va trencar aigües ahir, i l’altre, bo, a les quatre del matí han nascut. I aquest fet em dóna una mica de tendresa, que de vegades em falta. Diriem, que açò, aquesta tendresa, arriba com aigua de maig. Ma mare diria, sens dubte, que plou sobre mullat. Ço és perquè el meu germanet Unai, fill de ma mare, està passant ja l’any i mig. Sort de ser el major. Però no puc dir que no plourà d’aquest tro, perquè de segur que em trec el master en canvi de bolquers. Però de segur que escamparà la boira, me n'aniré de festa, i que els pares es queden amb els clons.
Vaig començar aquesta petita redacció amb un dia ben plogut i ho acabe en un dia on plou alegria a cànters. Tinc dos germanets bessons! Kevin López

 


 Plou
Durant aquests dies, la pluja ha estat molt present en nosaltres. Dies obscurs i pluja a tot arreu. En  alguns indrets va ser la neu, que va cobrir els pobles, les muntanyes, la copa dels arbres... Però ací va ser la pluja, portada pel llevant amb el seu vent humit. Com diu el refrany: "Ponent la mou i llevant la plou". Quan el vent ve de ponent ve sec perquè creua tota la península i el que fa es moure-ho tot per la seua força. La persistent pluja que va caure aquests dies, sumada amb la quantitat de neu a les muntanyes, va començar a provocar inundacions en moltes comunitats. La gran força amb què plovia arrossegava la vegetació i destruïa moltes plantes. La pluja era agressiva, violenta i, sumada amb el vent, molt més. Ací no plou lentament i constantment, sinó amb violència, amb força. Plou a bots i barrals, llisquen carrers avall i s'amunteguen a les cantonades. Sovintegen les tempestes amb aigua, trons, llamps, etc... La pluja sempre m'ha agradat. Però sobretot la pluja fina, constant, la pluja intermitent. A més, si estic treballant mentre fora plou, treballe més a gust. No ho acabe d'entendre, però és com si la pluja provocara sobre la meua ment un efecte tranquil·litzador, una sensació de tranquil·litat. M'agrada sentir la pluja a mitja nit des del llit i al matí, després d'una nit de pluja, veure el sol sortir i el cel amb ratlles de colors, amb la ratlla de Sant Martí. Aquest fenomen per el qual de petita sempre m'he quedat sorpresa i no ho acabava d'entendre, com si es tractara de pura màgia, de colors que ixen al cel, així per així, sense cap motiu. La sensació de netedat que deixa a l'ambient, amb la lluentor del carrer per l'aigua, la terra mullada i les siluetes que forma les gotes al vidre de la finestra.
Quan era petita trepitjava l'aigua sense patir, sense mullar-me, encara que a vegades acabava amb els peus mullats. Però m'agradava aquella sensació, aquell plaer de quan enfonses el peu a un bassa i notes la pressió de l'aigua. Isabel Fernández






Ja fa uns dies que ha començat a ploure. Alguns dies ha plogut sense parar i alguns pausadament. Els pitjors han sigut el pausats perque jo em pensava que ja no anava a ploure i no m'agarrava el paraigües i acabava tot mullat o em tocava cridar a mon pare per a que vinga a per mi. Els primers dies ha sigut una pluja fineta que encara que hi havia moltes gotes, eren molt petites i quasi no et mullaves. Un dia va començar a ploure a cabaços i nomes amb córrer uns segons sota la pluja acabaves xopat. Aquesta setmana es la Magdalena i, com quasi sempre, ha plogut. A nosaltres no ens importa massa perquè no tenim temps per a anar a causa dels examens, però els que volien anar a la Magdalena i disfrutar d'aquesta setmana de festes els ha fet quedar-se en casa. Com a nosaltres no ens afecta, al menys el cap de setmana passat no ha plogut i hem pogut disfrutar una miqueta de la festa abans de seguir aquesta setmana amb els exàmens i esperem que el cap de setmana que ve tampoc ploga per a poder relaxar-nos despres de l'examen. 
Encara que nosaltres veiem només la part roïna de la pluja, la pluja té parts bones. Una és que al camp rega les plantes i als agricultors els estalvia haver de regar els arbres i els estalvia diners i treball. Una altra part bona es que trau la calor acumulada en l'asfalt i refresca una mica l'ambient. Jo no li trobe més parts bones però si una roïna més. La pluja porta particules fines d'arena i quan plou embruta els cotxes. David Rosca


La Pluja 
La pluja ens ha visitat durant aquests dies de març, ha començat durant el capvespre i ha continuat plovent tota la nit, amb un soroll que pareixia que anàrem a eixir amb vaixell de casa, i ha continuat durant el matí, fins acompanyar-nos a l'institut. A la pluja l'acompanyava el vent, un vent fort, que pareixia que t'anares a envolar. El vent en compte d'acariciar-te la cara pareixia que t'arrapara. Els cabells volaven desordenats, com si algú te'ls estirara amb molta força, fins entrar a classe amb els cabells con si t'acabares d'alçar del llit i no hagueres tingut temps de pentinar-te. Alguns companys amb l'excusa que estava plovent entraven més tard, perquè  els havia costat més alçar-se i arribar a l'institut.
La pluja va estar caient tot el matí encara que en alguns moments no caigué amb tanta intensitat com en altres, sobre tot a l'hora d'eixir, la pluja va disminuir i tots poguérem eixir amb tranquil·litat. Però la pluja s'animava conforme es feia de nit, i el sol s'amagava, fins posar-se a ploure sense parar i tronar com si no haguera un dia següent fins acabar com el dia abans.                                                                                     Marina Esteve Grifo


Problemes amb la pluja
Quan millor tens el monyo, quan més ganes tens de jugar, quan més temps portes esperant un dia...arriba la pluja. Et fiques al llit després d'un dia assolellat i penses que demà, el dia que tant portes esperant, també farà bo, però no, t'alces i els núvols comencen a ocupar el gran cel. És igual que faces la "dansa de la pluja", que li portes ous a la verge, o que realitzes qualsevol ritual perquè si fa llevant, de l´aigua no et desfaràs. Insisteixes en eixir igualment agafant el paraigües, la jaqueta grossa i el barret, penses que ja estàs protegit per qualsevol cosa que passe. Ignorant, sempre que eixes de casa quan està a punt de ploure és un gran perill que assumeixes ja que tal vegada ploga a bóts i barrals, pot ser caiga pedra, i si damunt està tronant...no saps on te estàs ficant! 
El millor és esperar a que comence a ploure i ja després segons faça decideixes si eixir o no perquè encara que de casa isques  impecable si et pilla una de tramuntana tornaràs fet una esponja, te'n portaràs tota la'aigua del carrer als pantalons, samarreta i calçotets. Damunt quan arribes a casa de nou ta mare possiblement et donarà tal bescollada que la pròxima vegada et pensaràs d´eixir de casa quan estiga a punt de ploure, i el que és pitjor de tot, et ficaràs malalt. Però, encara que et lliures d´anar a l'institut eixos dies que et quedes a ta casa recuperant-te serà quan millor temps hi faça i tu, per prepotent, al llit estaràs mentre que els altres la vesprada i la nit amb els amics passaran. Una vegada superat i apresa la lliçó, el següent pas es no “tornar a topetar-se amb la mateixa pluja.”

S´ha d'anar en compte també amb les sabates mullades, gitar-se amb el monyo banyat i jugar a futbol mentre plou sense estar abrigat. Encara que no sempre plou a gust de tots, la pluja es ben necessària tant per als llauradors, les seues plantes i per als amants del soroll que fa l´aigua al colpejar la finestra en les nits d'intensa pluja. Per últim un consell donarem, encara que en les pel·lícules apareguen ballant baix la pluja, aferrats a un farol, cantant, no tracteu de imitar-los, o tornareu a estar malalts com hem comentat abans, Bajoques! Mikel Capdevila


La pluja en Almassora ha estat molt present durant aquestos últims dies. Paisatges obscurs i agua per tot arreu han portat al poble un nou temporal. Quan eixes al carrer et fiques l'abric fins que només es veu de tu els ulls, paraigues obert... Sempre que plou em recorda una cançó molt famosa que deia: "I'm singing in the rain, just singing in the rain". La veritat es que quan plou, plou prou, però per al poc que plou, plou prou. Quan plou d'aquesta manera i no tens ganes d'eixir pareix que la pluja colpetjant la teulada et relaxa, es una sensació bonica de sentir. No entenc perquè quan plou la gent s'amaga, no hi ha ningú al carrer, excepte els cotxes que si no et fixes et poden banyar de dalt a baix en un segon, així que ves en compte quan ploga.
Molta gent crec que pensa que la pluja es roïna, i tenen raó, però també té coses bones. La pluja refresca l'ambient i neteja la ciutat al mateix temps que rega les plantes. José Manuel Palacios


La pluja, eixes gotetes que cauen del cel, fa que no pugues eixir de casa sense el teu paraigües. Abans que ploga es realitza una sèrie d’accions: primerament la gran temperatura del sol fa que l’aigua de la mar o d’altre lloc s’evapore, en evaporar-se es formen un cúmul de núvols i quan aquestos són molt gran cauen a la terra en forma d’aigua.
La pluja de  vegades pot arribar a ser mil maliciosa, quan plou en molta quantitat es produeixen inundacions i l’aigua pot causar catàstrofes i fer que famílies hagen d'anar-se de sa casa perquè la pluja ha entrat sense permís i els ha destrossat tot el que tenien.
Però la pluja és necessària per a que els éssers vius sobrevisquen, ja que la pluja fa que es mullen tots els arbres i per tant que aquestos continuen  amb el seu metabolisme natural i puguen realitzar la fotosíntesi i produir l'oxigen necessari per als éssers vius.

La pluja pot caure a terra de diferents formes: la més natural és en forma de aigua, al caure provoca un soroll relaxant, també pot caure en forma de pedra, que és aigua que està congelada i també pot caure en forma de neu per a complaure als esquiadors.

En definitiva, la pluja esta bé en la quantitat adequada, ni molt com a Galícia ni poc com a Alacant. Andres Alarcon



LA PLUJA
La pluja, aquella que en temps de fred ens invita a quedar-nos en casa sense cap deure fet, no ens vol vore fora fent la feina al carrer. Prefereix veure'ns en la llar amb l'estufa, calents, observant-nos des de fora, mentres fa la seua llavor, mullant els carrers i cotxes, regant les plantes i fent tornar al niu els ocells. I el vent, fidel amic d'ella, que l'acompanya en el seu recorregut, i l'arrossega, duent-la més enllà d'on cau o en altres ocasions, que ataca violentament amb la seua gran força destructiva que gens ens agrada a nosaltres. La pluja, de vegades cau forta, de vegades cau menys, però si eixim sense acompanyant de casa, de segur ens mullarem. I que bonica cau, quan més lluny de la mar ens trobem, tenyint d'un color blanc el paisatge fosc i verd. La gent puja a la muntanya per passar el dia a la neu, als blancs camps tirant-se amb els trineus, els esquís o fer ninots, la qüestió es aprofitar aquest regal. Però tot lo bonica que és la neu s'ho endú la cara més obscura de la pluja, quan comença l'orquestra on toquen greus instruments, quan el cel negre i fosc s'il·lumina de nit, on cap estrella s'atreveix a sortir fora per donar un passeig. Atemorides per la violència de la gran tempesta. Una varietat de sons lluents i cridaners que fins i tot fan tremolar al més valent, que són les trompetes que fan començar la guerra, la que ens caurà des de d'alt del cel. I poc a poc va amainant, i els núvols el vent se'ls va emportant més enllà del horitzó. El cel que abans era gris, va trencant-se fins que es veu eixe blau tan peculiar, que ens alegra a tots el dia junt amb un sol lluent, que torna a convidar-nos a seguir amb les tasques allà fora, al carrer.
Jordi Sánchez
 Ixes de casa tan feliç , i quan aixafes el carrer et cau una gota de pluja sobre el cap, no duus paraigües així que decideixes anar pel costat de la vorera, apegat als edificis tot refugiant-te de la pluja. Quan s'acaba un edifici ixes corrent fins a estar davall d'un altre. Arribes al teu destí i descobreixes que tots els demés han duut paraigües excepte tu, estàs mullat de dalt a baix.  T'oblides que està plovent a bots i barrals fins que has de tornar a eixir al carrer, fas el mateix recoregut a l' inrevés. Quan tornes a ta casa et despulles i et poses el teu pijama,  encens el radiador  i et dorms a l'instant.
Al dia següent et despertes pensant que està plovent igual que el dia anterior, però la teua sorpresa en pujar la persiana es que fa un dia de sol radiant. Ixes al carrer i encara està el sòl i els cotxes mullats, els arbres tenen una gota de pluja a cada una de les fulles que cauen a terra amb la mínima quantitat de moviment. Quan entres per la porta de l'institut veus que els patis estan banyats però màgicament l'aigua desapareix a les poques hores. És un dia totalment diferent, a l'hora del pati pots anar per on tu vols i no haver d'estar durant 25 minuts parat en un metre quadrat ja que no ens deixen estar a classe. Com si nosaltres haguèrem de furtar alguna cosa quan són ells els que ens furten a nosaltres. Alejandro Palacios

Aquestos dies, la pluja ha estat present en nosaltres. Les fortes tempestes han fet que dia i nit escoltàrem a Almassora el so tranquilitzador que ella ens produeix. Anava acompanyada d'un gelat fred i d'un fort vent que ho arrossegava tot. La intensa pluja i el mal oratge va produir que col·legis de Espanya és tancaren per uns dies.
Son dies d'hivern, de mal oratge, de veure el Penyagolosa tot nevat, de fortes tempestes, d'un fum de coses volar a causa dels bufits del vent i tot açò acompanyat d'aigua, provinent d'uns núvols tristos que ploren.Mireia Claramonte

4 comentaris:

  1. La primera foto és tan xula que si me'n surto faré un quadre. On està la plaça aquesta?

    ResponElimina
  2. Aquestos dies, la pluja ha estat present en nosaltres. Les fortes tempestes han fet que dia i nbit escoltarem en almassora el so tranquilitzador que ella ens produeix.
    Ella, anava acompanyada d'un gelat fred i d'un fort vent que ho arrebasava tot. La intensa pluja i el mal oratge va produir que col·legis de Espanya és tamcaren per uns dies.
    Son dies d'hivern, de mal oratge, de veure el Penyagolosa tot nevat, de fortes tempestes, d'un fum de coses volar a causa dels bufits del vent i tot açò acompanyat d'aigua, provenida d'uns núvols tristos que ploren.

    ResponElimina