divendres, 1 de març de 2013

LLEVANT LA PLOU. Dictats de la Natura (12)

Dimecres el sol va esforçar-se per poder eixir. El nuvolet va descarregar durant dues hores i el sol va tornar.
Ponent la mou i llevant la plouen, diuen... i aquesta és certa. Hem conegut el ponent ventós que tot ho mou, però és ben sec; si plou, només ho fa una mica a l'interior. Ací, a la Plana, és el llevant qui té, com a bon regador, la vareta de l'aigua. I quan el llevant s'acompanya de fred...(ho veurem en una propera entrada)


El mateix 27, al capvespre i quan el sol s'amagava colrava aquest núvol mentre l'aire es feia humit
I heus ací que, dijous, la pluja va obrir les portes de l'Institut

Una mica d'aquarel.la i els rostres s'esvaeixen sota la pluja




 I sí, tenim barracons, 13 anys que els patim...
 Però també tenim diversitat en el terra...

I ara, graveta...

Ara, una modernor de llambordes...

I, encara, un terra de terra, d'aquells que ja no hi ha...

I sí, la basseta, on l'aigua cau agermanada.
I el pati esdevé mirall per a uns i espill per a uns altres.



   



I a la vesprada, quan tornem a la mar, veiem com el llevant segueix dictant...

3 comentaris:

  1. Christian Mencia 2n A5 de març de 2013 a les 13:09

    La pluja va arribar i el vent va marxar

    ResponElimina
  2. Aquest temporal tan repentí a la mar i a les ones torna boges !!

    ResponElimina
  3. El nostre pati mullat sembla un espill gegant

    ResponElimina