dilluns, 29 d’abril de 2013

MEDITERRANEO, UN FILM BEN NOSTRE




Cada vegada que gaudim d'aquest magnífic film pacifista, vital i mediterrani, maleïm l'abandonament d'aquella Mostra de Cinema de la Mediterrània que se celebrava a València, pont de cultura i de cultures. Ho dèiem al 2001 i, encara avui, trobem a faltar aquell festival d'una València ben mediterrània.

 

"Acabada la XXII Mostra de València hem hagut de llegir diverses crítiques sobre el mal funcionament d’enguany. També n’hem estat testimonis directes. Hi ha però un aspecte que sembla preocupar poc: la Mediterrània. Sens dubte aquest festival és poc ambiciós pel que fa al coneixement del cinema dels països banyats per aquesta mar; poc ambiciós pel que fa a la transmissió dels seus valors culturals i de la necessària interculturalitat. En altres fòrums hom parlarà de la necessitat d’enteniment entre  cultures diferents; de la desitjable comunicació entre les religions, de la riquesa que suposa  la intercultura, de tants i tants desitjos plens d’humanisme. En aquest festival hi ha l’ocasió de no limitar aquesta Mediterrània a una ‘secció oficial’ perduda entre tantes i tantes seccions i seccionetes. Fóra bo que cada any es dedicara un espai al cinema d’algun país mediterrani, que s’enriquira la setmana amb actes complementaris de coneixement de qualsevol cultura diferent a la nostra. Seria un gran ajut a la tolerància, a la comprensió, a la solidaritat i aquesta oblidada consciència humana.
En resum, fóra bo que aquesta Mostra obrira també un ‘Pont de Mar Blava’ "J.B. 2001                                                                                            



FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Mediterraneo  ANY: 1991     PAÍS:Italia
DIRECCIÓ:  Gabriele Salvatores      GUIÓ: Enzo Monteleone.
MÚSICA:  Giancarlo Bigazzi, Marco Falagian. FOTOGRAFIA:Italo Petriccione
REPARTIMENTENT: Diego Abatantuono (Nicola), Claudio Bigagli (Raffaele Montini) Giuseppe Caderna (Antonio Farina), Claudio Bisio (Corrado Noventa), Luigi Alberti (Elisio Strazzabosco), Ugo Conti (Luciano Colasanti), Memo Dini (Libero Munaron), Vasco Mirandola (Felice Munaron), Vanna Barbara (Vassilissa.
PRODUCCIÓ:Silvio Berlusconi, Mario Cecchi Gori, Vittorio Cecchi Gori, Gianni Minervini. GÈNERE: comèdia pacifista, mediterrània, vital...





Un comandament de soldats italians viatgen per ordre de Mussolini a una illa grega per a invadir-la. Farina, un soldat ras de baixa estatura i de personalitat tranquil·la, viatja amb els seus companys de batalló quan de sobte es veuen atrapats en la illa grega sense cap manera de fugir. Observant l'illa descobreixen que no hi ha ningú, la causa: els soldats alemanys van segrestar a tota la població i van enviar els hòmens a camps de concentració. Els soldats al principi es mantenen apartats dels costums de l'illa, però passant els dies acaben adaptant-se al comportament dels grecs i a les seues formes d'actuar.


Farina en un principi no té molta confiança i tots els seus companys el tenien de banda, tots excepte el tinent, aquest té confiança en Farina, i aquest l'admira molt. En una part del film, el tinent li regala un llibre de poesia grega i aquest el cuida molt bé. Passat un temps en l'illa apareix una dona que es presenta per a treballar per a ells, la seua faena serà complaure sexualment els soldats. Aquestos elaboren una llista per torns i a Farina li toca l'últim, però quan li arriba el torn desisteix. Així continua la seua actitud amb Vassilisa fins que en un moment acaba practicant el sexe per primera vegada, Farina acaba enamorant-se d'ella i es revela contra els seus companys, fins i tot amenaça al tinent. Ffinalment, el tinent accepta que es casen i que Vassilisa deixe de ser prostituta. Acabada la segona guerra mundial, els italians, que ara formen part dels aliats amb els francesos i anglesos, tota la tropa se'n va però Farina es queda vivint amb la seua dona Vassilisa en l'illa.

Un salt temporal i després, veiem al tinent tornant a l'illa i descobrint que el seu soldat es va quedar en el poble i va muntar el bar que Vassilisa somniava. Finalment estan els tres soldats que en un moment volien fugir de l'illa, Lorusso, el tinent i Farina, completament convertits en vells, i recordant el seu passat en aquest poble del Mediterrani. Alejandro Ocaña



Un destacament de l'exèrcit italià arriba a una illa de Grècia. Una vegada desembarquen s'adonen que allí no hi ha ningú. Però passat un breu temps són conscients que aquell detall que havien percebut no era real, perquè van vore que la gent estava amagada a les seves cases per por a la guerra. El tipus de persones que hi havia allí només eren iaios, dones i xiquets. Els homes se'ls havien endut, deportats. Els italians es queden bocabadats en vore una dona especialment bonica, Vassilisa, que oferia un servei sexual allí on residia, en la seva pròpia casa grega.
El que hi va passar fou que tots els xics van estar-hi amb ella. Però va arribar un moment en que un d'ells s'enamorà profundament d'ella i va espantar la resta dels seus companys amb una escopeta. Ells respecten al xic enamorat i el deixen estar amb Vassilisa.
A la fi el que va passar fou que Farina va quedar-se allí a viure amb ella. La parella va muntar un bar. Natalia Galindo


Els germans. Entre els diferents soldats italians que van ocupar l'illa, hi havia dos germans, Libero i Felice Munaron, els quals eres dos homes de muntanya dels Alps italians. Eren grans caminadors i muntanyers però no podien suportar la mar. Per això el camí fins l'illa es va fer un turment per a ells. quan van arribar a l'illa igual que tots es van sorprendre de per que no hi havia ningú. el tinent va demanar voluntaris per a establir un punt de observació al punt mes alt de l'illa. La majoria dels hòmens pensen que això es un càstic però ells es presenten voluntaris per a quedar-se sempre allí per que és un lloc on se senten còmodes, només baixen al poble per anar a per suministres i menjar. Igual que la resta dels seus companys els sembla estrany que no hi apareguen els habitants del poble. Fins que un dia mentres estaven muntant la guàrdia van vore una cabrera a la qual la van distraure amb un joc de malabars. Ella, sorpresa, es queda amb ells a la muntanya donant solta als seus desitjos. Només baixen quan vénen a rescatar-los i se n'han d'anar mentre deixen la seua amiga embaraçada. Julen Navarro










Un grup de soldats italians és enviat a una illa grega per a una missió d'observació. Un d'ells, Colasanti, un campesí, s'emporta la seua burra Silvana, a la que aprecia molt i la cuida exageradament. Un dia els germans que s'encarreguen de vigilar la illa, donen l'avís d'un atac i tots es preparen per a actuar però en una confusió li disparen a la burra de Colasanti, que acaba morint. A partir d'açò, aquest no es el mateix ja que ha perdut la seua amiga i acompanyant fidel. Açò canvia en conèixer una altra burra i a la seua ama. Al final del film, quan tornen a Itàlia, Colasanti porta un altra burra que també es converteix en la seua acompanyant. Alina Morante


El paisatge d'aquesta pel·lícula és molt bonic, la pel·lícula està força il·luminada ja que té un aspecte molt mediterrani. La platja és d'aigua cristal·lina i té una gran bellesa. Les muntanyes rocoses amb plantes punxoses, caracteritzen un paisatge mediterrani i les cases fan que el paisatge ressalte més ja que són blanques i senzilles. A més, l'església és encara més preciosa gràcies al tinent italià que la va pintar molt bé. Aquest paisatge amb les cases blanques és molt característic del mediterrani, ja que són blanques per l'excés de llum. Omar Masrour

Els soldats arriben a una illa que aparentment pareix desèrtica i sense habitants. El seu paisatge ens mostra una illa sense vegetació però amb la particularitat que des de dalt de la muntanya es veuen unes vistes increïbles, totes les altres illes dels voltants plenes de vegetació.

Quan comença a eixir la gent del poble, sols dones,xiquets i persones majors, l'ambient canvia i els soldats comencen a trobar-se com en casa, tant que arriben quasi a oblidar-se de la guerra. Laura Cayuela


Vassilissa. En aquesta història, el més tímid dels soldats s'enamora de Vassilissa, l'única prostituta del poble. Aquesta, es fixa en ell degut a que és l'únic que no vol fer l'amor amb ella, no perquè no li agrade o atraga, sinó perquè ell és verge i li venç tant la seva timidesa com l'amor que sent per ella. Vassilissa és prostituta de professió; la seva mare prostituta, la seva àvia també. Acostumada a que tots els homes vulguen fer l'amor amb ella, li crida l'atenció que aquest soldat no s'atrevisca i per això s'adona que la valora més del que ho fa ella mateixa i els demés. Els dos congenien molt bé i es queden a viure al poble, després, regentaren el seu propi bar com a desig de Vassilissa. Belén Morillas

En la pel·lícula es reflexa també la història d'una dona prostituta que va aplegar a l'illa grega amb els alemanys. Diu que eixe es un ofici familiar ja que la seua mare, germana i àvia es dedicaven a això i que no sabia treballar d'altra cosa, però que té un somni per complir i es eixir d'eixe mon per muntar un restaurant a l'illeta. Finalment la prostituta deixa el seu ofici per casar-se amb el soldat Antonio Farina i aconseguixen muntar el restaurant. David Fernández

Vassilissa és una prostituta i es gita amb tots els soldats menys amb el Farina, que poc a poc s'enamorara d'ell. Durant el film Farina va parlant amb ella i ell també s'enamora. Li conta que és prostituta perquè els seus avantpassats ho eren. Ella decideix deixar la prostitució i muntar un restaurant. També comença a viure amb el Farina fins que es fan vells i ella mor. Javi Alarcón


La gent del poble, quan arriben els militars s'amaguen perquè abans que ells van anar els alemanys i es van emportar tots els homes. Però al cap d'una estona els habitants del poble comencen a eixir perquè s'adonen que no eren els alemanys sinó els italians. El poble és un poble bo, honest que intenta ajudar als italians en tot el que poden per a que després els italians també els ajuden i els protegisque a ells. Hi ha un moment de la pel·lícula en el que observem perfectament la bona relació entre els militars i la gent del poble i és quan, una nit arriba al poble un turc en una barca dient que no era l'enemic sinó l'amic, i aquest droga a tots els militars per a poder robar-los tot el que tenen de valor. Quan els militars al dia següent es donen compte, el poble els ajuda donant-los les seues armes que tenien de fa molt de temps. Maria José López


Aquest film transcorre durant la segona guerra mundial. Quan donen l'ordre a uns soldats de desembarcar en una illa grega. En arribar a la costa veuen que el vaixell s'afona i que la ràdio no els funciona, i decideixen investigar l'illa. Arriben a un poblet que pareix desert però després s'adonen que és un poble molt viu amb dones, ancians, xiquets... Els del poble els deixen quedar-se en el poble i els ensenyen el que fan i com viuen. Un del soldats, el més intel·ligent de tots, li aconsellen que pinte les parets de l'església perquè també li agradava pintar i accepta la proposta. Finalment, quan es casa Farina i Vassilissa a l'església apareixen les parets pintades com si fora una historia, els quals els personatges són tots els que vivien al poble, inclosos els soldats, perquè es va basar en les cares d'ells. Andrea Gas

Quan van arribar els soldats a l'illa vam començar a buscar la gent de la població. Al cap del dia i d'haver buscat per tot arreu i en totes les cases es van adonar que no hi havia ningú, ficant-se així a viure a l'illa ells sols ja que el seu vaixell va explotar només arribar. Un dia van veure uns xiquets jugant i els van començar a seguir, així fins arribar al poble on havia tornat la gent. Van entrar i es van adonar que només hi havia dones, xiquets i un cura que vivia a l'església. Els van dir que anaren a parlar amb el cura ja que els soldats parlaven italià i el poble grec. Parlant amb el cura els va explicar que es va amagar i els van fer explotar el vaixell pero pròpia seguretat, ja que pensaven que eren alemanys que venien una altra vegada a invadir l'illa i emportar-se més població, igual que havien fet amb tots els homes que faltaven. Després d'explicar que no eres alemanys, sinó italians, van viure amb el poble i amb totes les comoditats com si foren uns més. Van aprendre els seus costums, els balls i fins i tot a vestir-se igual que ells. El tinent, va accedir a pintar l'església. Cata Toma





Aquesta és una història d'uns militars italians que han d'anar a una illa grega a combatre els anglesos. Acudeixen amb la finalitat d'acabar amb els seus enemics, però es troben només amb un poble esglaiat per la guerra. Lo Russo és el sergent de la tropa, el qual intenta mantenir-la unida. Es pot veure en el film com una persona impacient, que ho vol tot fàcil. Un clar exemple és quan estan jugant a futbol i aquest continua jugant mentre els demés no atenen al partit per l'arribada d'un avió. Aquest personatge presenta una evoluciò al llarg de la pel·lícula, ja que al principi parteix d'una ideologia feixista i militaritzada, i acaba amb una idea de la vida diferent, ja que es mostra més humanitzat. Fins i tot entén Farina quan aquest li diu que es vol quedar amb la seua dona Vassilissa, perquè segons ell, el més important eren els sentiments i per això el recolza en aquesta decisió. Malgrat tot açò, es mostra més avantatjós per a elegir en alguns aspectes destacats com per exemple quan contracten Vassilissa com a prostituta. Aquest és el que mana durant tot el viatge, ja que el tinent està més concentrat en escriure el seu llibre militar i en pintar que en dirigir aquest petit exèrcit. En resum, es pot dir que és el cap del petit exèrcit, ja que és el que ho controla tot. Víctor Blanch

El gènere predominant del film Mediterráneo és la comèdia ja que en quasi tot el film apareixen escenes en les quals cadascú dels vuit soldats es troba en una situació còmica concreta. Algunes d'aquestes situacions són les següents: quan el soldat havia perdut la burra que va ser confundida per equivocació amb alguna cosa sospitosa; després la seqüència en què un altre soldat, també per equivocació, va tirar un tir a l'aire per la nit quan va vindre Lorusso; finalment un altre escena d'aquest gènere podria ser quan un soldat va trencar la ràdio que tenien, que per cert era la única manera de poder escoltar una notícia de fora. Encara que hi ha moltes més escenes còmiques una altra que es pot destacar és la manera en què cada soldat parla, que és d'una manera graciosa. Mihaela Elena

Mediterráneo tracta sobre uns soldats de la Segona Guerra Mundial que son enviats a una Illa de Grècia per a controlar-la. Allí s'adonen que no hi ha ningú en aquella Illa, i que totes les mesures per a controlar-la no van sevir. Fins que de moment apareixen els habitants que estaven amagats allí, ja que s'havien endut  tots els hòmens. S'ajunten tots i conviuen. En aquesta pel·lícula apareix un romanç entres Farina i una prostituta del poble. 
                                                                              Marina Esteve

Un grup de soldats italians es va quedar aïllat en una illa grega durant la segona guerra mundial perquè se'ls va afonar el vaixell i se'ls va trencar la ràdio. En un principi pareix que l'illa estava deserta però al temps apareixen els ciutadans, que desconfiats del grup de soldats, s'havien amagat. Ja una vegada tots junts, el grup de soldats comença a conèixer els costums del poble, a fer amics i inclús trobar l'amor en aquella illa per la persona menys esperada: la prostituta del poble. Passats uns 4 anys els soldats eren uns ciutadans més de l'illa però van vindre a per ells per a tornar-los a les seues terres. Un soldat ja s'havia anticipat i se n'havia anat pel seu compte en una barca, els altres se'n van anar menys el soldat Farina que s'havia enamorat de la prostituta Vassilissa i es va quedar allí a viure. Passats moltíssims anys es troben Farina, el tinent Raffaele Montini i el sergent Nicola El Russo en aquella illa grega que va marcar les seues vides per sempre Míriam Fernández

diumenge, 28 d’abril de 2013

EL VIAJE DE CAROL


'El viaje de Carol' ens aporta el contrast de les dos espanyes: la republicana i la nacional. Al mig hi ha uns xiquets que els agrada la llibertat. Carol vesteix com una 'miliciana', son pare és pilot a les Brigades Internacionals i el iaio sembla un lliurepensador, però hi ha l'Espanya de la repressió, de la mort, del braç alçat i la boca tancada. Carol sap quin bàndol li agrada i s'estima la mestra de la seua mare i la dolçor del iaio, els ulls de la criada muda... i l'amistat d'un noi que també pateix la repressió del vencedors.



FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Viaje de Carol ANY: 2002     PAÍS: Espanya
DIRECCIÓ:  Imanol Uribe      GUIÓÁngel García Roldán i Imanol Uribe; basat en la novel·la 'A boca de noche' d'Ángel García Roldán.
MÚSICA:  Bingen Mendizábal FOTOGRAFIA: Gonzalo F. Berridi
REPARTIMENTENT: Clara Lago (Carol), Juan José Ballesta (Tomiche), Álvaro de Luna (Amalio), María Barranco (Aurora), Rosa María Sardá (Maruja), Carmelo Gómez (Adrián).
PRODUCCIÓ: Andrés Santana i Fernado Bovária
GÈNERE: Drama. Adolescència i Guerra Civil.

Carol és la protagonista d'aquesta pel·lícula, la seua mare era espanyola i el seu pare era nord-americà. Carol era una xiqueta acostumada a la vida americana i li va costar acostumar-se a la vida espanyola. Patia perquè el seu pare era de les Brigades Internacionals i estaven lluitant contra l'exèrcit de Franco, en la guerra civil espanyola. Primer coneix a la família i els seus oncles eren franquistes i falangistes, aleshores ella no estava agust amb ells, però un dia va morir sa mare i li va tocar quedar-se amb ells, però ella no volia perquè eren estrictes. Aleshores va decidir anar-se'n amb el seu avi que la deixava ser més lliure i decidir per ella mateixa. De tant de quedar amb els xiquets del poble per a jugar es va enamorar de Tomiche. Quan el pare de Carol va arribar al poble els falangistes i els franquistes van anar a buscar-lo per a matar-lo i Tomiche el va ajudar i quan estaven escapant l'oncle de Carol va pegar un tir per a matar al pare de Carol i va matar Tomiche. Al final, Carol decideix tornar-se'n cap a Amèrica i eixint del poble els dos amics de Tomiche van darrere del cotxe amb les bicicletes, com a l'inici de la pel·lícula i s'imagina que també va Tomiche amb ells. Alejandro Montoya.


El pare. La pel·lícula, que està ambientada en la Guerra Civil espanyola, conta la vida d'una xiqueta que comença en un lloc nou i que pateix la pèrdua de la seua mare mentre el seu pare està en la guerra. Robert, el seu pare, és pilot de les Brigades Internacionals. Aquestes brigades van ser unitats militars formades per voluntaris d'esquerra de totes les parts del món, amb la intenció d'ajudar als republicans en la Guerra Civil que estava patint el país. La raó que foren voluntaris va ser que, a diferència dels militars insurrectes del general Franco, els republicans no van contar amb l'ajuda oficial dels països amb la seua mateixa ideologia. Robert és americà i mentre la seua dona i Carol viatgen a Espanya, ell està pilotant en la guerra. Quan Aurora, la mare, es mor, Carol li fa prometre al seu avi que no li dirà res al seu pare, ja que està en un lloc perillós i molt sol, i no vol que estiga trist. Carol adora al seu pare i l'únic que vol és que ell estiga bé. Després, el dia del seu aniversari, el seu pare va al poble on hi està amb el seu avió, encara que provoca el nerviosisme dels seus habitants, ja que pensen que els van a bombardejar. I encara que porta la bandera blanca, algunes de les persones del poble l'ataquen. El pare li portava el seu regal d'aniversari, una rèplica del seu avió i una carta on li contava que ja sabia que la seua mare s'havia mort. Sandra Alarcón


Família franquista. En la pel·lícula es veuen dos tipus de famílies, una la del pare que és un aviador de la brigada internacional encarregat en la missió d'acabar amb el franquisme i l'altra família, que es veu que és la més important, és la franquista aquesta es per part de la mare. Quan Carol aplega al poble del seu avi no sap que la seua vida pegarà un canvi, bestial ja que s'encontrarà en unes situacions difícils per a ella com tindre un toque de queda, censura en els mitjans de comunicació, etc... Carol també nota que no pot fer la mateixa vida en esta família perquè no la deixen vestir amb roba de noi perquè pareix una republicana, tampoc pot estar en contra del règim,etc.... En conclusió la família i la societat franquista era molt tancada amb moltes normes i obligacions i en la que els drets humans passaven inadvertits i no servien per a res. David Fernández


L'avi. Carol viatja amb sa mare al poble ja que està a punt de morir i la mare vol passar uns dies allí. En eixe poble viu el seu iaio, Amalio, un home divertit que fa les seues partides a les cartes amb els amics i que per res del món vol canviar la vida que porta. El iaio té molt de amor per la xiqueta, Carol, i ella sempre que té algun problema acudís a ell. El iaio és molt cabut però per més que diga que no, Carol sempre l'acaba convencent en tot el que vol. Carol li demana que mantinga el secret de que sa mare estava morta, i que no li ho diguera al pare que estava en les Brigades Internacionals per a que no es preocupara per ella. Quan guanya Franco el iaio, Amalio, se sent obligat a cremar els seus mapes i llibres, per a que no l'acusen de republicà. Marina Grifo


Tomiche és un xic que viu en una casa pobra. En en el poble té dos amics, un escolanet i un xic gros. Quan Carol arriba al poble li furta el barret. Poc a poc Tomiche es va enamorant de Carol, i li pregunta a Maruja que ha de fer i segueix tot el que Maruja li conta. Tomiche li ensenya com caçar pardals, com agafar peixos... A la fi aconsegueix besar a Carol, i es van contant les seues vides. Tomiche li conta una nit que son pare va ser assassinat pels falangistes. D'altra banda Tomiche té un oncle policia però no el tracta  sempre li està pegant crits. Una nit Tomiche anava pel carrer i el seu oncle l'agafa i li pega una pallissa però no li diu res a sa mare perquè no vol que es porten mal entre germans.
Quan acaba la guerra el pare de Carol arriba al poble i ha de fugir perquè el busquen per a matar-lo, fu
ig pel bosc i Tomiche va abuscar-lo i ajudar-lo a fugir, en aquest intent de fugida un home dispara i mata Tomiche. Javi Alarcón

La guerra El començament de la guerra va ser degut a que el general Francisco Franco va realitzar un colp de estat. Aquest conflicte bèl·lic va enfrontar al Gobern de la republicà que tenia el suport dels bàndols d'esquerres, contra el bàndol sublevat que tenia el suport dels governs feixistes. la sublevació va ser degut a que el grup popular va guanyar les eleccions i els militar van intentar un colp d'estat intentant ocupar 18 edificis públics arreu de tota la península. pese a la fallida de l'objectiu dels colpistes no van dominar tots els territoris que volien, van dominar la zona del Marroc Espanyol, les comunitats de Burgos, Aragó i Galícia. La republicà controlava la zona de Madrid I València I també la zona Catalunya I Aragó.
els diferents bàndols van rebre ajuda estrangera. La republicà va rebre la ajuda de les brigades internacionals i de la Rusia Soviètica, el bàndol sublevat va rebre la ajuda de la Alemanya nazi i de la Itàlia feixista. en la guerra va haver batalles puntuals de gran importància com la de Madrid, Guadalajara, la del Ebre I els bombardejos a Guernika. la guerra civil va durar 3 anys i finalment va guanyar el bàndol feixista I es va instaurar en espanya una dictadura am Franco com a lider.    Julen Navarro




L' amor entre Carol i Tomiche és molt agradeble i bonic. Tota aquesta bonica relació d'amistat va acabar convertint-se en un amor inocent de xiquets d' uns deu anys d'edat. L'inici d'aquesta bona relació és perquè Tomiche crida l'atenció a Carol en arribar al poble. Ell, en un pincipi per conquistar la Carol, li començà a punxar perquè ella hi saltasi i entre brometes xicotetes, galtades, agarrons etc... decideixen perdonar-se l'un a l'altre de manera que provoca un flux d'amor mutu. La reconciliació s'esdevé en el moment que Carol va a la tomba de la seva mare a vore-la, expressar-li els seus sentiments, i deixar-li la foto que més s'estimava (Carol i son pare en un avió).  Però en aquest mateix moment que va a deixar la fotografia a la tomba se li apropa el xiquet amb bones intencions i amb l'interés de reconciliar-s'hi amb ella. Açò ho relaitza de manera que li diu una sèrie de coses agradables. Com <t'aconselle que no deixes allí la fotografia perquè te la poden furtar>>sent molt la mort de la teva mare>>perdona perquè t'he molestat>>et regale aquest pardal que he capturar>... Tot i així una mena de coses seguides que crearen la xispa de l'amor entre aquests dos xiquets tan jovenets. Natalia Galindo


La mare de Carol, torna al seu poble on va nàixer perquè té una malaltia molt greu. Se'n va anar del seu poble perquè ella no es volia casar amb el novii que tenia abans, que després és el seu cunyatQuan va fugir del poble, ella ja estava embaraçada, va anar a la ciutat de Nova York, on va nàixer la seua filla. El seu marit que es pilot de aviació militar. Després d'uns quants anys ella torna al seu poble per a que la seua filla conega a la seva família, en especial al seua avi. Ella va vestida d'una manera moderna, diferent a les altres dones del poble, elegant i sempre molt ben arreglada. Andrea Caro

L'alumnat de Compensatòria, 2nA, ja ens va contar la seua visió 

Carol, és una adolescent, filla de mare espanyola i pare nord-americà. El seu pare, a qui adora, és pilot de les Brigades Internacionals. Quan arriba al poble matern, es troba amb una família completament diferent a la que té a Nova York, oculta molts secrets. Però Carol, de caràcter rebel va vore com sa mare moria, Carol li va dir al seu avi que no li ho diguera al seu pare. Carol li demanava a Maruja, l'amiga i ex-tutora de la mare, que li escriguera les cartes per a el seu pare.El dia del aniversari de la xiqueta el pare va aparèixer amb un avió i des de l'avió va tirar un paquet per a Carol.
Carol a Espanya va trobar tres amics un d' ells era Tomiche, que després va ser del qui es va enamorar. I fins ací vaig vore jo.Paula

Carol és una xiqueta que arriba al poble de la seua mare, i el seu pare està en la guerra ajudant a les brigades internacionals. La seua mare i ella es van quedar en la casa del seu iaio.Un mati la xiqueta esta passejant pel jardí i es troba amb la seua mare morta. La xiqueta no vol que el seu iaio li diga el que ha passat al seu pare perquè diu que està a soles en la guerra.El dia del seu aniversari, el pare passa per damunt del poble amb l'avió per a dona-li un regal, tota la gent del poble es creu que és una bomba, perquè el país esta en guerra. Carol ha conegut a tres xics del poble, un xiquet es va enamorar de ella, es van fer nuvis. El tio del xiquet és policia del poble i sempre el maltracta.
Ja ha acabat la guerra i el pare ha tornat al poble, però l'han vist a l'estació. La policia ha anat a casa del iaio per a vore si està allí. El pare s'haa escapat per una finestra, cap al riu . Carol i Tomiche van a buscar-lo. Un policia ha disparat contra Tom i el pare. Ha mort Tomiche. Finalment Carol torna a Nova York amb els seus iaios, el pare està a la presó però el iaio diu que en uns mesos eixirà de la presó. Noemi
Carol és una xiqueta que 12 anys i viu a Nova York amb el seu pare i la seua mare. Carol va viatjar amb a Espanya amb la seua mare al poble a visitar al seu avi. Mentres ella va al poble el seu pare esta lluitant en la guerra civil per als republicans. Quan Carol arriba al poble el primer que fa és abraçar al seu avi.  L'avi les porta a vore a la casa de l'altra filla per a que es saluden i es conten les coses que han viscut on vivien. L´avi les porta a la seua casa per a que visquen allí amb la seua criada. La mare va a visitar a la seua amiga, que a més va ser la seua professora. La mare de Carol li conta que ella està molt malalta i que la seua malaltia no té cura i s'ha de morir li va dir que ella volia morir en la seua terra. Després d'un temps de viure allí Carol descobreix a la seua mare morta en el jardí. Ella es queda molt trista perquè ja no te a la seua mare i damunt ha d'anar a viure amb els seus tios, als que suporta . Ella coneix a uns xiquets que al principi són molt roïns, però desprès ens fan amics.  Tomiche un dels xiquets, s'enamora d'ella. L'amiga de Tomiche  també  s'enamora d'ell. Tomiche li mostra molts llocs que ningú coneix, només ella, i li demana que no li ho  diga a ningú . Tomiche es un xiquet que viu amargat pel seu tio que el maltracta cada vegada que pot. Arriba l'aniversari de Carol i el seu pare li envia un regal que li cau des d'una avioneta.  Ella sap que és el seu pare, però tots es creuen que que són les brigades internacionals que vénen a atacar-los. L´avi li diu al pare de Carol que la mare de Carol està morta. El pare de Carol arriba a casa a estar amb la seua xiqueta, que a més el busquen per que  ell s'ha escapat de l'exèrcit i ara estan buscant-lo per tot la policia. La policia entra en la casa de l´avi  i ho registra tot, a pesar de que l'avi no vol. La seua néta  vol entrar a la seua casa perquè ella ja sap que estan fen un registre. El pare es va escapar  i la policia va anar al riu perquè es l'únic lloc per on  podia escapar perquè   en la porta estaven els policies. Van anar dos policies a buscar-lo un per cada lloc. Ell es va amagar entre els arbustos. Com la seua filla es va quedar molt preocupada, Tomiche li va dir  que aniria a per ell, però la policia els va pillar als dos mentre fugien que un policia va pegar un tir i va matar Tomiche. Carol es va quedar totalment destronada que no va voler quedar-se allí i va anar a desperdir-se de tots i se'n va anar cap a Amèrica a estar amb els seus avis. Susana
Carol és un xica americana adolescent que va al poble de la seua mare, que és espanyola. El seu pare pertany a les brigades internacionals. La mare es mor per una malaltia greu. La xica ho passa molt malament i se'n va amb la seua tia a viure. Carol no va suportar les ordres que li deia la seua tia i va prendre la decisió d'anar-se'n amb el seu iaio a viure. El seu iaio vol dir-li a son pare que la seua mare es va morir, però Carol no vol que li ho diga i li escriu cartes fent-se passar per sa mare. Al iaio no li va semblar bé que li diguera mentides i li ho conta a son pare. Carol va conèixer Tomiche que era un xic molt agradable. Al final es van fer nóvios i s'ho passen molt bé junts. Quan va arribar l'aniversari de Carol el seu pare va passar unes quantes vegades amb l'avió i va deixar caure el seu regal, una maqueta d'avió.
Quan va acabar la guerra civil el seu pare es va escapar per anar-se'n amb la seua filla Carol. El seu pare arriba a la casa del iaio de Carol. Ella quan es va donar conte que va arribar el seu pare, es va despertar ràpidament I va pegar un bot del llit i se'n va corrents a veure al seu pare. Al mati següent es va presentar la policia a sa casa buscant-lo, però ell mes intel·ligent se'n va anar corrents pel riu. Carol i Tomichi se'n van cap al riu a intentar trobar-lo, quan Tomichi el va trobar se'n volien anar però un dels policies els va disparar i va atinar a Tomichi i el va matar. Carol i el seu pare se'n van a Nova York. Miguel

Carol és una xiqueta que sa mare és espanyola i el seu pare nord-americà. Se'n van a viure a Espanya. Quan arriba coneix un xicot que li furta el seu barret (Tomiche) i a partir d'això es forma un bonic romanç. Als dies següents d'haver arribat, la mare rep una carta de Robert; ella es dóna compte però no pot llegir-la fins el dia següent que la seua mare va al jardí i ella aprofita per llegir-la i quan torna de llegir-la se'n va on es troba Aurora. Quan troba desmaiada la seua mare va corrent a ajudar-la però era massa tard, la mare estava morta. Per motius de família la protagonista se'n va anar a viure a ca sa tia, ella no li  agradava gens la idea d'anar-se'n, volia quedar-se amb el seu iaio. E dia del seu aniversari, quan la mestra (Maruja) li vol traure el pastis ella li diu que no, que s'espere un moment més, perquè vol que Tomiche i els seus amics arribaren. Quan ja arriben passa un avió sorpresa, és el pare d'ella que li trau un regal, un avió de joguet i una carta on li diu "que ja sap que la mare està morta, que li ho ha dit el iaio". Quan la guerra ja ha acabat uns soldats baixen del tren però un dels últims se'n va corrent, comencen a disparar-li però no li atinen. Carol està dormint quan de sobte es desperta i baixa. Quan veu a aquell home la felicitat li desborda per tot areu, era son pare. Al dia següent tots els soldats buscaven a l'home i van acabar a casa de la protagonista i començaren a buscar-lo per tot el jardí fins que Robert (pare de Carol) es troba amb Tomiche i l'intenta ajudar a escapar i un dels soldats li pega un tir i es mor. Al pare de Carol el van empresonar però en dos mesos el soltarien. Carol torna amb els seus iaios de nord-americà. Sebastian Cifuentes


Carol es una xiqueta de 12 anys que viu en Nova York. Va anar amb la mare al poble d'Espanya a visitar al seu iaio i la resta de la seua família. El pare està en la guerra civil. Coneix a la criada de la casa i es fa molt amiga d'ella. Ella vol ensenyar-li a escriure i a parlar a la criada perquè es muda. Fa amics i va provar el cigarro i uns del amics es va fer el seu nuvi. La mare de la xiqueta es mor i ella li diu al iaio que no li diga res al seu pare i li ho fa prometre. Carol se'n va amb la seua tia a viure però ella no volia estar allí. Al temps, el pare li envia una carta dient-li que es molt forta i ho està fent bé i que no tardara en acabar la guerra. És l'aniversari de la xiqueta i ella no volia bufar les veles fins que arribaren els seus amics i el seu novi. Va escoltar una avioneta i era son pare quei li va llençar un regal. Més tard, el pare va a casa de la xiqueta i el busquen perquè no és del poble. I s'escapa i el novi de la xiqueta va al riu perquè van dir que estava pel riu i el va vore i anaven pel riu a casa i el que els buscaven va disparar i va matar al nuvi de Carol. El pare se la va emportar del poble i ella se'n va anar a Nova York amb els altres iaios. Julen

Carol és una xiqueta que arriba al poble de la seua mare. Ella és molt rebel. Ací en el poble coneix Tomiche i els seus amics, ella al principi no s'acostuma a la vida del poble. Amb el seu pare té relacions perquè s'envien cartes, però no es veuen perquè aquest pertany a les brigades internacionals. La seua mare es va morir perquè tenia una malaltia, quan Carol ho va saber se'n va anar a un altra casa i li va dir al seu avi que no li diguera res al seu pare, però aquest no li va fer cas i li ho va dir. A mesura que passaven els dies i Carol es relacionava més amb Tomiche li agradava encara més i ella a Tomiche també. Després també es portava molt bé amb la millor amiga de sa mare, Maruja. Finalment, va acabar enamorant-se de Tomiche. El dia del seu aniversari va celebrar una festa amb la seua família i amb els seus amics. Quan estaven en el jardí de la casa va arribar una avioneta, era el seu pare, van eixir tots al carrer i els policies creien que els estaven atacant i van començar a disparar-li i ell li va tirar un avió de joguet i una carta. Finalment el pare va anar al poble i els policies el van descobrir i ell es va escapar. Quan Carol es va donar compte que anaven a per el seu pare va cridar a Tomiche i van anar a per ell al riu. Finalment ho van vore i Tomiche el va ajudar a escapar però un dels policies li va pegar un tir i va atinar Tomiche. Ella al final se'n va anar un altra vegada a Amèrica. Pablo Alguacil 

Carol és una xiqueta que té 12 anys i viu a Nova York amb la seua mare i el seu pare. Se'n van al poble per a vore el seu avi i a tota la família que tenien allí. El pare està en la Guerra, la xiqueta i la seua mare se'n van casa de l'avi i ell les deixa amb la criada, perquè té molts records roïns. Al dia següent ella va anar al jardí i va trobar la seua mare morta. L'avi porta a la xiqueta a casa dels seus oncles. Ella li va dir a l'avi que no li diguera res al seu pare.

Carol troba a tres xiquets; al principi ella no volia tindre amics, però després es va fer amiga d'ells, sobretot de Tomiche. A ella li agradava i a ell també li agradava Carol. Ella es va escapar aquella nit, per a dir-li al seu avi que tornara amb ella i l'avi va anar a la casa per a estar amb ella. El dia de l'aniversari de la xiqueta, el seu pare va passar amb l'avió i encara que li estaven disparant, ell li va deixar a la seua filla un regal. El pare va escapar i va anar a la casa, i ella va vore al seu pare. Al dia següent els nacionals estaven buscant al pare i va anar pel riu. Tomiche va anar a ajudar-lo i li van disparar a ell i va morir. Carol va anar una altra vegada a Nova York on estaria amb el seu pare quan el deixarien lliure.Marina

Aquesta pel·lícula tracta d'una família que el pare és nord-americà i s'ofereix voluntari per a la guerra civil espanyola. La mare ve a Espanya per a morir perquè està malalta. A la filla un xiquet li furta el barret i ella un dia troba al xiquet i ella li pega i recupera el seu barret. Ella es fa amiga del xiquet que li va furtar el barret.
Carol un dia troba a la seua mare morta en el gronxador de la seua casa i se n'ha d'anar a viure amb la seua tia però ella vol quedar-se amb el seu iaio.
Un dia la xiqueta va arribar tard a casa junt am la seua cosina, i la seua tia els reny i les castiga sense sopar, ella cabrejada amb el comportament de la seua tia s'escapa de casa i se'n va a vore el seu avi per a viure amb ell.
Un dia arriba el seu aniversari i el seu pare ve amb un avió de la guerra per a llançar-li un regal però els policies pensen que va a llançar una bomba i disparen contra ell. El pare li va regalar un avió de joguet i unes cartes escrites per ell, felicitant-la.
Quan acaba la guerra i ell l'ha perdut ha de fer-se passar per un de l'altre bàndol però el descobreixen i ha de fugir a casa del seu sogre. Ella es posa molt contenta de vore de nou el seu pare, però al dia següent quan va a vore'l no està al llit perquè la policia el perseguix i ha de fugir. Carol vol ajudar-li i li diu al seu nuvi Tomiche que l'ajude a fugir però un dels policies dispara i atina a Tomichi que després del dispar mor. Al seu pare el retenen però com que és nord-americà el deixaran lliure en uns mesos, ella se'n va a Nova York però en un temps tornarà a vore al seu avi que anirà a visitar-la.  Joel

Carol és una xiqueta que té 12 anys i viu a Nova York. La mare i ella van anar al poble a visitar al seu iaio i a la resta de la seva família. El pare de la xiqueta està en la Guerra Civil espanyola pel bàndol republicà. La xiqueta coneix la criada, Chana, que és quasi muda. Uns quants dies que passen en el poble la mare es troba malalta i es mor al jardí. El iaio va enviar Carol a viure a casa dels seus oncles, el iaio i la xiqueta van tindre una promesa de no contar-li res al seu pare de que la mare és morta. Ella coneic uns amics rebels. Una tarda va anar la xiqueta i la seva cosina amb els seus amics a veure i a fumar i s'ho van passar molt bé. Un dia es va donar compte que li agrada molt uns dels xiquets, Tomiche. Una nit la xiqueta es va escapar de la casa dels seus oncles per anar a trobar al seu iaio per dir-li que vol viure amb ell. Va ser l'aniversari de Carol i li van fer una festa. El seu pare passa pel poble amb l'avioneta i li va tirar un regal. La Guerra s'acaba i apareix el pare al poble vestit de nacional i va vore a la seua filla. Els dels pobles van anar a la casa del iaio per a buscar al pare de la xiqueta, però ell se va a escapar al riu, torna la xiqueta i Tomi a la casa i es van assabentar que uns del poble estan buscant al seu pare van anar al riu per a trobar-lo. Tomi el va trobar i mentres que l'estava ajudant a creuar el riu, li van disparar i va morir. Al pare de la xiqueta el van capturar. Carol torna a Nova York a viure amb els seus iaios. Ayelen



Aquesta pel·lícula tracta sobre una xiqueta anomenada Carol que va de vacances al poble dels iaios. Un dia la mare  estava relaxada es va sentar en el seient de fora del jardí, quan la filla la va vore estava com dormida però la xiqueta la cridava  i la mare no contestava: efectivament, la mare havia mort. Carol va haver de quedar-se a casa del seus iaios. Carol li va dir al seu iaio que no li diguera res al pare sobre la mort de sa mare, van fer la promesa de que com ella aniria a viure a casa dels tios havia de portar-se bé i el iaio se compromet a no dir res mentre que Carol cumplisca la promesa.
Hi havia tres xiquets que  eren roïns i estorbaven Carol, però amb el temps es van fer tots amics, inclús Carol li agradava Tomiche. El dia del seu aniversari el seu pare va passar en avió per damunt del poble, ja havia acabat la guerra i el seu pare li va llançar des de dalt el regal. Pel que va dir el pare en la ultima carta que ja havia acabat la guerra i que ja sabia de la mort de la mare. Va dir que no es cabrejara amb el seu iaio. El pare de la protagonista li va regalar un avió xicotet Noelia

La pel·lícula tracta d'una xiqueta que es diu Carol. El pare és nord-americà i la mare és espanyola. La xiqueta va vindre a Espanya quan tenia 12 anys amb la seva mare a visitar al seu iaio. El seu pare és pilot d'avions en les brigades internacionals que participen en la guerra civil espanyola. Carol es fa amiga d'un xiquet, que al cap d'un temps seria el seu nuvi. Carol li escrivia cartes al seu pare, però no volia dir-li que la seua mare va morir. A les hores el iaio de la protagonista li va escriure una carta al pare i li va dir que s'havia mort la seua esposa. La xiqueta se'n va anar a la muntanya amb els seus amics a caçar pardals. Quan estaven en la muntanya va passar un camió i un cotxe que portaven als republicans que anaven a assassinar. La xiqueta va celebrar el seu aniversari en el jardí del seu iaio i el seu pare va passar amb una avioneta diverses vegades i van tirotejar l'avioneta. El pare de la xiqueta li va tirar una caixa roja que dins portava una carta i un avió militar de joguet. Quan va acabar la guerra civil, el seu pare es va escapar i se'n va anar a la casa on vivia Carol. Tomichi es va morir d'un tir, per que estaven buscant al para de Carol i anaven els dos i Tomichi va rebre el tret. Al final el pare de Carol el van tancar a la presó i Carol se'n va anar a viure a Estats Units. Cristian 
Aquesta pel·lícula es tracta d'una xiqueta anomenada Carol, té 12 anys i viu a Nova York. Van anar a visitar el seu iaio però la mare es va morir al jardi. Aleshores Carol va haver de quedar-se a la casa del seus iaios. Ella no volia contar-li-ho al pare però el iaio li ho va contar i en el seu aniversari el pare va pasar amb un avió i li va llançar un regal des del cel. El pare va vindre després de la guerra i va anar a casa de la filla però van anar a buscar-lo i se va escapar. Un amic de Carol va anar a ajudar-lo i li van pegar un tir. Juan Ignacio.



dijous, 25 d’abril de 2013

RAQUEL RICART LEAL A L'INSTITUT




Raquel Ricart Leal. No oblidem el cognom de la mare, leals i fidels a una gran novel·la de dones... i de Ximo, i d'Andreu i Vidal...




El passat divendres 19 d'abril en la XVIa Primavera Literària vam tenir l'oportunitat d'assistir a la xerrada i conèixer Raquel Ricart, una escriptora d'una gran novel·la que em va emocionar, Les ratlles de la vida, guardonada amb el premi Andròmina. Una novel·la amb històries profundament humanes i que ens monstren les diverses ratlles que ens deixa el pas del temps a cadascú de nosaltres.

Raquel va contestar a les diverses qüestiones que els alumnes li feien i vam poder escoltar les seues paraules. Ens va mostrar el seu amor per l'escriptura i sobretot per la lectura. De la novel·la Les ratlles de la vida Raquel ens va dir que va tardar bastant de temps en escriure-la. A més, en aquesta,va volver fer homenatge als seus avantpassats, a les dones que van antecedir i van fer possible que ella poguera viure com viu, etc... Una de les coses que em va sorprendre es que la història de la bastida fóra real. D'altra banda, va comentar que totes les ratlles que anem vivint són necessàries per a cadascú de nosaltres, que totes les coses que passen a la vida ens poder ensenyar alguna cosa i estic d'acord amb ella. La veritat, que va ser un gran plaer poder gaudir d'aquell moment. Isabel Fernández





Estàvem en classe d’alternativa i vam vore que els companys de religió ja estaven baix i ells van agafar els millors llocs per a poder escoltar Raquel Ricart. Els estudiants de quart d'ESO i 1r i 2n de batxillerat ens vam reunir en un jardí de l’institut per a poder entrevistar a l’autora. Uns ens havíem llegit el llibre de Les ratlles de la vida i els altres un altre diferent. Primer Encarna, antiga professora del centre, ens va contar la biografia de Raquel. Després un professor de l’institut va llegir unes reflexions del seu llibre i vaig deduir que li havia agradat prou, finalment es va donar pas a les preguntes formulades pels estudiants cap a Raquel. L’entrevista va romandre interessant i les dos hores de llargària van passar volant. Aquesta activitat i l’oportunitat de conèixer escriptors coneguts em pareix molt agradable i no m’gradaria gens que es deixara de fer. Andrés Alarcón





Raquel Ricart i Leal ha sigut l'autora que ha vingut aquesta XVIa Primavera Literària al nostre institut per a comentar els llibres llegits en aquest trimestre, que són "El quadern d'Àngela" i " Les ratlles de la vida". Aquesta darrera és una novel.la que deixa dibuixades marques de la vida de cada persona. La història tracta de la vida d'un poble a través d'una familía. Després de comentar els dos llibres, els alumnes van fer preguntes. Al finalitzar el torn l'autora ens va signar els llibres. M'ha semblat interessant que durant uns moments l'autora del llibre que acabe de llegir faça comentaris sobre el mateix i així ens pot aclarir dubtes sobre el seu contigut. Mireia Claramonte





El passat divendres, després de la pujada al campanar, vam participar en la XVI primavera literària a l’institut. Aquesta serà la penúltima en la que podrem estar abans d’acabar el batxillerat. Enguany li tocava vindre a Raquel Ricart, autora del llibre “Les ratlles de la vida”, que hem llegit. Primer vam començar parlant un poc entorn a la seua vida i comentant la seua biografia. Després va contestar una sèrie de preguntes que els alumnes van fer, com per exemple quins eren el motius pels quals va començar a escriure, en què es basava per escriure les seues obres, els temes... Raquel es va mostrar com a una gran amfitriona, a més, ens va firmar després els llibres. Esperem que l’any que ve, ja que és l’útim any per a nosaltres, puguem contar amb un autor del nivell de Raquel. Jordi Sánchez






Enguany ens ha visitat Raquel Ricart, autora, per suposat, del llibre que ens hem llegit al segon trimestre: Les ratlles de la vida.

Com de costum, abans de començar amb tot, s'inicien les lluïtes tradicionals pels llocs més còmodes i on menys pegue el sol. Després, quan ja es recupera la compostura entre els assistents, comença la presentació de la protagonista de la nostra primavera. Presentació, com sempre, acompanyada de les recomanacions de Josep Miquel, fidel escolta de Raquel. Ixe mestre nostre que ens parlà de bones raons per a llegir el llibre. I no anava massa desencaminat, doncs el llibre és, en efecte, d’alló més interessant.

Va seguir la primavera amb les corresponents preguntes, que foren, no moltes, però tampoc massa poques. I la primera, estava clar, va ser el perquè del nom de la més joveneta de les protagonistes, Regina. Més i més preguntes, mentres pasava el temps i, amb el seu pas, la gent cada vegada s’animava més a preguntar.

Per a possar fi a la nostra reunió baix l’ombra dels arbres i un sòl d’herba, un petita firma de llibres de mà de l’autora, almenys per a aquells que es molestarem a regalar-li a Raquel, o més bé acceptat el regal temporal que ella ens feia, una mica de temps per a rebre una dedicatoria que deia: Per a Kevin que haurà d’escriure ben prompte ratlles pròpies. Kevin López






Aquest any hem conegut l'escriptora Raquel Ricart i Leal. Ella és l'autora de "Les ratlles de la vida", l'últim llibre que hem llegit i pel qual hem estat buscant fotografies. L'acte es va celebrar en un racó del jardí del centre, on cada any coneixem nous autors. Aquest és un lloc molt adequat ja que es respira tranquil·litat, on es pot estar baix l'ombra dels abres escoltant una bona xarrada. Després de la presentació, en la qual es van anomenar tots el premis que l'autora havia rebut i totes les seues publicacions, Raquel va començar la seua intervenció i la gent va anar fent algunes preguntes, les quals contestava amb amabilitat. En acabar la sessió va signar amb dedicatòries simpàtiques cadascú dels nostres exemplars. Sara Hernández





Raquel Ricart i Leal va ser l'autora que ens visitar en la setzena Primavera Literària al nostres institut, però per a mi era la segona que assistia i tenia prou de ganes ja que em va parèixer prou interessant la primera amb Rosa Sanchis. Raquel ens va parlar sobre els llibres que ens havíem llegit en aquest trimestre, alguns llegiren El quadern d'Àngela i altres Les ratlles de la vida.

Tots escoltarem atents el que ens contava sobre el dos llibres i per a finalitzar respongué algunes de les preguntes que varen fer els companys. Marina Esteve




Aquesta primavera literària ha vingut Raquel Ricart Leal, l'autora de "Les ratlles de la vida" i "El diari d'Àngela". En tornar del campanar i acabar el pati, hem fet una classe, a mi m'ha tocat alternativa. Quan va acabar la classe vam baixar al jardí que dóna cap a l'auditori. Una vegada allí ens hem tombat en la gespa a escoltar el que deien els mestres i l'autora. Després d'acabar de parlar ningú preguntava així que vaig decidir preguntar jo primer per si s'animava la gent, però no ho van fer massa. Pareixia que ningú tenia preguntes preparades o no volien dir-les per vergonya a preguntar con si algú se'ls anara a menjar per preguntar. Aquesta primavera literària no m'ha agradat massa, ha sigut interessant i l'autora parlava i responia molt bé a totes les nostres preguntes però la gent molestava, no parava de parlar i damunt quasi ningú feia preguntes. David Rosca







El passat divendres a l'institut va haver la Primavera Literària.L'autora convidada va ser Raquel Ricart. Estaven tots asseguts o més bé tombats a la gespa. L'autora s'assegué en una taula amb la Senyera al davant del tot. Abans de començar ens van repartir El Badallet, la publicació que any rera any es fa publicant opinions i resums dels alumnes sobre un llibre de l'autora. Aquest any els llibres que havíem llegit eren Les ratlles de la vida i El quadern d'Àngela.

L'acte va començar amb un breu resum de la vida de l'autora i sobre els seus llibres, després continuà amb una sèrie de preguntes dels alumnes al voltant del llibre i sobre ella. Va passar més d'una hora i mitja fent preguntes i quan va acabar tots aquells alumnes que havien dut el llibre podíem anar a que Raquel els firmara. Alejandro Palacios


Altaveus, flors, la senyera i Raquel Ricart. Tot preparat un any més per a la primavera literària. Els alumnes escolten, o almenys una part, la resta es distrau amb facilitat i juga amb els companys, però Jesús i Vicent fa notar la seua presència i tots atenen. Parlen de la seua vida, del seus llibres, de la seua vida...i a continuació arriba el moment de Raquel, ella conta anècdotes i curiositats dels llibres que ha escrit i els quals hem llegit. Una vegada acaba comencen les preguntes, al principi són mès tímids però poc a poc s'anima l'assumpte, encara que el mestre encara espera les preguntes d'algú... Quan ens volem donar compte ja ha passat un any més la primavera literària, i deprés de la signatura dels exemplars els alumnes tornen a casa contents per eixir abans i per no fer le dues últimes classes... Fins l'any que ve! Mikel Capdevila