dimecres, 17 d’abril de 2013

LES RATLLES DE LA VIDA (2) Capítols 1-7

L'àvia de Francisco Rodríguez té la dolçor d'un rostre dibuixat per les ratlles de la vida dels seus 98 abrils. 
Per molts anys!

L'alumnat d'Imatgies (Valencià: llengua i imatge i Valencià: habilitats comunicatives) i l'alumnat de 1r Bat-A, amb estreta col·laboració, han trobat fragments del text que demanaven una imatge. Hi dediquem 6 entrades, on trobarem, ordenades pels capítols, diverses fotografies amb textos del llibre de  Raquel Ricart.

1. L'ATAC DE FERIDURA        Mihaela Elena i Andrea Gas


 Ermerinda sabia que, aquella, era una casa de rics. També sabia que els pobres no tenien res a veure amb els rics. Però, a vegades, mentre jugava amb les xiquetes del carrer del forn, veia la cara de la senyoreta Gemma, que s'abocava entre les reixes del jardí i les mirava amb deler. (pg.14)



 I a l'estany, oh meravella, hi nadaven peixos de colors! Ermerinda no sabia que existissen peixos de colors en la vida real. Ella només coneixia els peixos daurats de les històries, com aquella d'un pescador que en pescava un que parlava i el treia de la pobresa. (pg. 15)



Va fer que no i li mostrà les mans, però la senyoreta Gemma segurament no va entendre per què una xiqueta pobra com era ella refusava la nina de porcellana que li oferia. (pg.14)



2. LES RATLLES, REGINA Javi Alarcón i Andrea Caro

L'àvia sempre li deia que semblava un gosset ensumant (19)



- Les ratlles de la vida
- I què vol dir això?
- Cada ratlla que veus és una història. (p.20)




3. EL FIL DE LA VIDA  Laura Cayuela



La xiqueta restà bocabadada amb el regal, perquè el fil d'aquell rodet lluïa com l'or, i qui sap si no era d'or i tot. (pg. 22)



Aquell dia, quan Bàrbara entrà a casa dels seus pares amb el metge darrere i va trobar sa mare mig perduda, s' estremí tota i notà un buit molt gran dins d' ell, perquè, de colp, s'adonà que el temps se li havia escolat com aigua entres els dits. (pg. 22)


  Ara ho entenc, pensà. Si estire del fil, passa el temps.  (pg. 22)

 4. LA MORT DE LLÚCIA Marina Esteve i Víctor Blanch

Nadaven peixos de colors, de blaus de taronja, de vermell, de llistats amb ratlles grogues i negres, violetes, que, durant anys, havia tingut tancat amb pany i clau.  Pàg. 36


Després de totes les paraules, foren les mans, que don Joan li va posar a Llúcia damunt el cap i que, Bàrbara es fixà, eren unes mans blanques, suaus, fines..(pg. 31)




I després d'això, va traure una altra cassoleta amb oli, i li n'anava posant per tot el cos, pel front fent-li una creu..(pàg 31)


5. EL FORN DE CALÇ  Miriam Fernández i Sandra Alarcón


De manera que, d'un dia per altre s'havien quedat sense forn i sense res (p.39)

-Aigua -respongué ell, que ja va veure clar per on anava la intenció, que de les borratxeres del pare d'ella tot el poble n'estava al cas. (pg. 38)


A ella ja no li quedaven estalvis per a comprar una altra caixa, que semblava que en aquella casa tots els diners se n'haguessen d'anar en caixes de morts, i aleshores don Rafel féu una col·lecta... (pg.41)

6. EL SILENCI D'ERMERINDA  Sara Kedar i Sandra Alarcón




Xica, que m'han dit, que el teu Ximo fa cantó amb Ermerinda la Calcinera? (p.47)


Els ulls se li entelaren de llàgrimes, però eren d'emoció i d'alegria(p. 53)


7. LA RATLLA D'UNA PART 


Santa Bàrbara és donzella
lliureu-nos del llamp
i la mala centella.(p.55)


Marxà a terres d'Aragó. Aprengué a comprar ramat, a llogar pastors... (p.59)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada