dilluns, 29 d’abril de 2013

MEDITERRANEO, UN FILM BEN NOSTRE




Cada vegada que gaudim d'aquest magnífic film pacifista, vital i mediterrani, maleïm l'abandonament d'aquella Mostra de Cinema de la Mediterrània que se celebrava a València, pont de cultura i de cultures. Ho dèiem al 2001 i, encara avui, trobem a faltar aquell festival d'una València ben mediterrània.

 

"Acabada la XXII Mostra de València hem hagut de llegir diverses crítiques sobre el mal funcionament d’enguany. També n’hem estat testimonis directes. Hi ha però un aspecte que sembla preocupar poc: la Mediterrània. Sens dubte aquest festival és poc ambiciós pel que fa al coneixement del cinema dels països banyats per aquesta mar; poc ambiciós pel que fa a la transmissió dels seus valors culturals i de la necessària interculturalitat. En altres fòrums hom parlarà de la necessitat d’enteniment entre  cultures diferents; de la desitjable comunicació entre les religions, de la riquesa que suposa  la intercultura, de tants i tants desitjos plens d’humanisme. En aquest festival hi ha l’ocasió de no limitar aquesta Mediterrània a una ‘secció oficial’ perduda entre tantes i tantes seccions i seccionetes. Fóra bo que cada any es dedicara un espai al cinema d’algun país mediterrani, que s’enriquira la setmana amb actes complementaris de coneixement de qualsevol cultura diferent a la nostra. Seria un gran ajut a la tolerància, a la comprensió, a la solidaritat i aquesta oblidada consciència humana.
En resum, fóra bo que aquesta Mostra obrira també un ‘Pont de Mar Blava’ "J.B. 2001                                                                                            



FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Mediterraneo  ANY: 1991     PAÍS:Italia
DIRECCIÓ:  Gabriele Salvatores      GUIÓ: Enzo Monteleone.
MÚSICA:  Giancarlo Bigazzi, Marco Falagian. FOTOGRAFIA:Italo Petriccione
REPARTIMENTENT: Diego Abatantuono (Nicola), Claudio Bigagli (Raffaele Montini) Giuseppe Caderna (Antonio Farina), Claudio Bisio (Corrado Noventa), Luigi Alberti (Elisio Strazzabosco), Ugo Conti (Luciano Colasanti), Memo Dini (Libero Munaron), Vasco Mirandola (Felice Munaron), Vanna Barbara (Vassilissa.
PRODUCCIÓ:Silvio Berlusconi, Mario Cecchi Gori, Vittorio Cecchi Gori, Gianni Minervini. GÈNERE: comèdia pacifista, mediterrània, vital...





Un comandament de soldats italians viatgen per ordre de Mussolini a una illa grega per a invadir-la. Farina, un soldat ras de baixa estatura i de personalitat tranquil·la, viatja amb els seus companys de batalló quan de sobte es veuen atrapats en la illa grega sense cap manera de fugir. Observant l'illa descobreixen que no hi ha ningú, la causa: els soldats alemanys van segrestar a tota la població i van enviar els hòmens a camps de concentració. Els soldats al principi es mantenen apartats dels costums de l'illa, però passant els dies acaben adaptant-se al comportament dels grecs i a les seues formes d'actuar.


Farina en un principi no té molta confiança i tots els seus companys el tenien de banda, tots excepte el tinent, aquest té confiança en Farina, i aquest l'admira molt. En una part del film, el tinent li regala un llibre de poesia grega i aquest el cuida molt bé. Passat un temps en l'illa apareix una dona que es presenta per a treballar per a ells, la seua faena serà complaure sexualment els soldats. Aquestos elaboren una llista per torns i a Farina li toca l'últim, però quan li arriba el torn desisteix. Així continua la seua actitud amb Vassilisa fins que en un moment acaba practicant el sexe per primera vegada, Farina acaba enamorant-se d'ella i es revela contra els seus companys, fins i tot amenaça al tinent. Ffinalment, el tinent accepta que es casen i que Vassilisa deixe de ser prostituta. Acabada la segona guerra mundial, els italians, que ara formen part dels aliats amb els francesos i anglesos, tota la tropa se'n va però Farina es queda vivint amb la seua dona Vassilisa en l'illa.

Un salt temporal i després, veiem al tinent tornant a l'illa i descobrint que el seu soldat es va quedar en el poble i va muntar el bar que Vassilisa somniava. Finalment estan els tres soldats que en un moment volien fugir de l'illa, Lorusso, el tinent i Farina, completament convertits en vells, i recordant el seu passat en aquest poble del Mediterrani. Alejandro Ocaña



Un destacament de l'exèrcit italià arriba a una illa de Grècia. Una vegada desembarquen s'adonen que allí no hi ha ningú. Però passat un breu temps són conscients que aquell detall que havien percebut no era real, perquè van vore que la gent estava amagada a les seves cases per por a la guerra. El tipus de persones que hi havia allí només eren iaios, dones i xiquets. Els homes se'ls havien endut, deportats. Els italians es queden bocabadats en vore una dona especialment bonica, Vassilisa, que oferia un servei sexual allí on residia, en la seva pròpia casa grega.
El que hi va passar fou que tots els xics van estar-hi amb ella. Però va arribar un moment en que un d'ells s'enamorà profundament d'ella i va espantar la resta dels seus companys amb una escopeta. Ells respecten al xic enamorat i el deixen estar amb Vassilisa.
A la fi el que va passar fou que Farina va quedar-se allí a viure amb ella. La parella va muntar un bar. Natalia Galindo


Els germans. Entre els diferents soldats italians que van ocupar l'illa, hi havia dos germans, Libero i Felice Munaron, els quals eres dos homes de muntanya dels Alps italians. Eren grans caminadors i muntanyers però no podien suportar la mar. Per això el camí fins l'illa es va fer un turment per a ells. quan van arribar a l'illa igual que tots es van sorprendre de per que no hi havia ningú. el tinent va demanar voluntaris per a establir un punt de observació al punt mes alt de l'illa. La majoria dels hòmens pensen que això es un càstic però ells es presenten voluntaris per a quedar-se sempre allí per que és un lloc on se senten còmodes, només baixen al poble per anar a per suministres i menjar. Igual que la resta dels seus companys els sembla estrany que no hi apareguen els habitants del poble. Fins que un dia mentres estaven muntant la guàrdia van vore una cabrera a la qual la van distraure amb un joc de malabars. Ella, sorpresa, es queda amb ells a la muntanya donant solta als seus desitjos. Només baixen quan vénen a rescatar-los i se n'han d'anar mentre deixen la seua amiga embaraçada. Julen Navarro










Un grup de soldats italians és enviat a una illa grega per a una missió d'observació. Un d'ells, Colasanti, un campesí, s'emporta la seua burra Silvana, a la que aprecia molt i la cuida exageradament. Un dia els germans que s'encarreguen de vigilar la illa, donen l'avís d'un atac i tots es preparen per a actuar però en una confusió li disparen a la burra de Colasanti, que acaba morint. A partir d'açò, aquest no es el mateix ja que ha perdut la seua amiga i acompanyant fidel. Açò canvia en conèixer una altra burra i a la seua ama. Al final del film, quan tornen a Itàlia, Colasanti porta un altra burra que també es converteix en la seua acompanyant. Alina Morante


El paisatge d'aquesta pel·lícula és molt bonic, la pel·lícula està força il·luminada ja que té un aspecte molt mediterrani. La platja és d'aigua cristal·lina i té una gran bellesa. Les muntanyes rocoses amb plantes punxoses, caracteritzen un paisatge mediterrani i les cases fan que el paisatge ressalte més ja que són blanques i senzilles. A més, l'església és encara més preciosa gràcies al tinent italià que la va pintar molt bé. Aquest paisatge amb les cases blanques és molt característic del mediterrani, ja que són blanques per l'excés de llum. Omar Masrour

Els soldats arriben a una illa que aparentment pareix desèrtica i sense habitants. El seu paisatge ens mostra una illa sense vegetació però amb la particularitat que des de dalt de la muntanya es veuen unes vistes increïbles, totes les altres illes dels voltants plenes de vegetació.

Quan comença a eixir la gent del poble, sols dones,xiquets i persones majors, l'ambient canvia i els soldats comencen a trobar-se com en casa, tant que arriben quasi a oblidar-se de la guerra. Laura Cayuela


Vassilissa. En aquesta història, el més tímid dels soldats s'enamora de Vassilissa, l'única prostituta del poble. Aquesta, es fixa en ell degut a que és l'únic que no vol fer l'amor amb ella, no perquè no li agrade o atraga, sinó perquè ell és verge i li venç tant la seva timidesa com l'amor que sent per ella. Vassilissa és prostituta de professió; la seva mare prostituta, la seva àvia també. Acostumada a que tots els homes vulguen fer l'amor amb ella, li crida l'atenció que aquest soldat no s'atrevisca i per això s'adona que la valora més del que ho fa ella mateixa i els demés. Els dos congenien molt bé i es queden a viure al poble, després, regentaren el seu propi bar com a desig de Vassilissa. Belén Morillas

En la pel·lícula es reflexa també la història d'una dona prostituta que va aplegar a l'illa grega amb els alemanys. Diu que eixe es un ofici familiar ja que la seua mare, germana i àvia es dedicaven a això i que no sabia treballar d'altra cosa, però que té un somni per complir i es eixir d'eixe mon per muntar un restaurant a l'illeta. Finalment la prostituta deixa el seu ofici per casar-se amb el soldat Antonio Farina i aconseguixen muntar el restaurant. David Fernández

Vassilissa és una prostituta i es gita amb tots els soldats menys amb el Farina, que poc a poc s'enamorara d'ell. Durant el film Farina va parlant amb ella i ell també s'enamora. Li conta que és prostituta perquè els seus avantpassats ho eren. Ella decideix deixar la prostitució i muntar un restaurant. També comença a viure amb el Farina fins que es fan vells i ella mor. Javi Alarcón


La gent del poble, quan arriben els militars s'amaguen perquè abans que ells van anar els alemanys i es van emportar tots els homes. Però al cap d'una estona els habitants del poble comencen a eixir perquè s'adonen que no eren els alemanys sinó els italians. El poble és un poble bo, honest que intenta ajudar als italians en tot el que poden per a que després els italians també els ajuden i els protegisque a ells. Hi ha un moment de la pel·lícula en el que observem perfectament la bona relació entre els militars i la gent del poble i és quan, una nit arriba al poble un turc en una barca dient que no era l'enemic sinó l'amic, i aquest droga a tots els militars per a poder robar-los tot el que tenen de valor. Quan els militars al dia següent es donen compte, el poble els ajuda donant-los les seues armes que tenien de fa molt de temps. Maria José López


Aquest film transcorre durant la segona guerra mundial. Quan donen l'ordre a uns soldats de desembarcar en una illa grega. En arribar a la costa veuen que el vaixell s'afona i que la ràdio no els funciona, i decideixen investigar l'illa. Arriben a un poblet que pareix desert però després s'adonen que és un poble molt viu amb dones, ancians, xiquets... Els del poble els deixen quedar-se en el poble i els ensenyen el que fan i com viuen. Un del soldats, el més intel·ligent de tots, li aconsellen que pinte les parets de l'església perquè també li agradava pintar i accepta la proposta. Finalment, quan es casa Farina i Vassilissa a l'església apareixen les parets pintades com si fora una historia, els quals els personatges són tots els que vivien al poble, inclosos els soldats, perquè es va basar en les cares d'ells. Andrea Gas

Quan van arribar els soldats a l'illa vam començar a buscar la gent de la població. Al cap del dia i d'haver buscat per tot arreu i en totes les cases es van adonar que no hi havia ningú, ficant-se així a viure a l'illa ells sols ja que el seu vaixell va explotar només arribar. Un dia van veure uns xiquets jugant i els van començar a seguir, així fins arribar al poble on havia tornat la gent. Van entrar i es van adonar que només hi havia dones, xiquets i un cura que vivia a l'església. Els van dir que anaren a parlar amb el cura ja que els soldats parlaven italià i el poble grec. Parlant amb el cura els va explicar que es va amagar i els van fer explotar el vaixell pero pròpia seguretat, ja que pensaven que eren alemanys que venien una altra vegada a invadir l'illa i emportar-se més població, igual que havien fet amb tots els homes que faltaven. Després d'explicar que no eres alemanys, sinó italians, van viure amb el poble i amb totes les comoditats com si foren uns més. Van aprendre els seus costums, els balls i fins i tot a vestir-se igual que ells. El tinent, va accedir a pintar l'església. Cata Toma





Aquesta és una història d'uns militars italians que han d'anar a una illa grega a combatre els anglesos. Acudeixen amb la finalitat d'acabar amb els seus enemics, però es troben només amb un poble esglaiat per la guerra. Lo Russo és el sergent de la tropa, el qual intenta mantenir-la unida. Es pot veure en el film com una persona impacient, que ho vol tot fàcil. Un clar exemple és quan estan jugant a futbol i aquest continua jugant mentre els demés no atenen al partit per l'arribada d'un avió. Aquest personatge presenta una evoluciò al llarg de la pel·lícula, ja que al principi parteix d'una ideologia feixista i militaritzada, i acaba amb una idea de la vida diferent, ja que es mostra més humanitzat. Fins i tot entén Farina quan aquest li diu que es vol quedar amb la seua dona Vassilissa, perquè segons ell, el més important eren els sentiments i per això el recolza en aquesta decisió. Malgrat tot açò, es mostra més avantatjós per a elegir en alguns aspectes destacats com per exemple quan contracten Vassilissa com a prostituta. Aquest és el que mana durant tot el viatge, ja que el tinent està més concentrat en escriure el seu llibre militar i en pintar que en dirigir aquest petit exèrcit. En resum, es pot dir que és el cap del petit exèrcit, ja que és el que ho controla tot. Víctor Blanch

El gènere predominant del film Mediterráneo és la comèdia ja que en quasi tot el film apareixen escenes en les quals cadascú dels vuit soldats es troba en una situació còmica concreta. Algunes d'aquestes situacions són les següents: quan el soldat havia perdut la burra que va ser confundida per equivocació amb alguna cosa sospitosa; després la seqüència en què un altre soldat, també per equivocació, va tirar un tir a l'aire per la nit quan va vindre Lorusso; finalment un altre escena d'aquest gènere podria ser quan un soldat va trencar la ràdio que tenien, que per cert era la única manera de poder escoltar una notícia de fora. Encara que hi ha moltes més escenes còmiques una altra que es pot destacar és la manera en què cada soldat parla, que és d'una manera graciosa. Mihaela Elena

Mediterráneo tracta sobre uns soldats de la Segona Guerra Mundial que son enviats a una Illa de Grècia per a controlar-la. Allí s'adonen que no hi ha ningú en aquella Illa, i que totes les mesures per a controlar-la no van sevir. Fins que de moment apareixen els habitants que estaven amagats allí, ja que s'havien endut  tots els hòmens. S'ajunten tots i conviuen. En aquesta pel·lícula apareix un romanç entres Farina i una prostituta del poble. 
                                                                              Marina Esteve

Un grup de soldats italians es va quedar aïllat en una illa grega durant la segona guerra mundial perquè se'ls va afonar el vaixell i se'ls va trencar la ràdio. En un principi pareix que l'illa estava deserta però al temps apareixen els ciutadans, que desconfiats del grup de soldats, s'havien amagat. Ja una vegada tots junts, el grup de soldats comença a conèixer els costums del poble, a fer amics i inclús trobar l'amor en aquella illa per la persona menys esperada: la prostituta del poble. Passats uns 4 anys els soldats eren uns ciutadans més de l'illa però van vindre a per ells per a tornar-los a les seues terres. Un soldat ja s'havia anticipat i se n'havia anat pel seu compte en una barca, els altres se'n van anar menys el soldat Farina que s'havia enamorat de la prostituta Vassilissa i es va quedar allí a viure. Passats moltíssims anys es troben Farina, el tinent Raffaele Montini i el sergent Nicola El Russo en aquella illa grega que va marcar les seues vides per sempre Míriam Fernández

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada