dimarts, 25 de juny de 2013

FLORS DE BALADRE. UC. EIVISSA


Flors de Baladre és una cançó que Isidor Marí, del grup UC, d'Eivissa, va composar el 1976. És tan senzilla com preciosa, una joieta eivissenca que també ens ajuda a entendre el dialecte i comentar-ne alguns mots, tan bonics com 'baladre', 'torrent', 'cocó' i 'al·lotes'.
Amb tot, caldrà que ompliu, primer o després de sentir la cançó, els mots perduts.

Flors de baladre en un torrent o un barranc, rambla o riera...



FLORS DE BALADRE
lletra i música d'Isidor Marí. UC

Flors de baladre en un torrent
Per on no passa mai sa ......
Amb poca cosa en tenen prou
Per treure un altre color .......

Flors de baladre en un torrent
Tenen el cor de sol i .......,
Viuen només d’allò que cau:
Aigua de núvol i cel ........

Flors de baladre en un torrent
No es venen per deu ni per .......

Creuen que tenen un gran riu
Quan fa un ruixim de mig ........,
I es deixen dur torrent avall
Com ses al.lotes cap a un ........

I ses que ........., quan no plou,
Obrin es ...... per veure el sol;
i dos teulats que tene set
en es cocons fan un .......

Flors de baladre en un torrent
No es venen per deu ni per .......

A més de trobar els mots absents, fixeu-vos en aquells que són exclusius del dialecte balear o els exemples de l'article salat. També sabeu de les vuit vocals del seu subsistema vocàlic tònic i com el mot 'deu', amb 'e' oberta, té altres significats amb 'e' tancada i 'e' neutra. I encara, pots escoltar les neutralitzacions de les àtones... i anar entenent allò del Català Oriental i els seus dialectes. Amb unes cançons més, ja ho tindrem.

LA CANÇÓ (DUES MOSTRES)






On he vist el baladre? Com pategeu pocs barrancs potser esteu més avesats a veure'ls al bell mig de les autovies... 'per on no para mai sa gent'

LÈXIC
  

A banda de la informació que puguem trobar a la xarxa, ens interessa afegir el fet que, possiblement per la seua toxicitat, hom creu que allunya les serps, i per això es plantaven vorejant o fent tanca en algunes alqueries i vil·les de vora mar. També allunyen algunes plagues d'insectes que malbaratarien les hortalisses.
L'amic Hassan em comenta que a Marroc en diuen adef-la. Hi veiem el castellà 'adelfa', evident arabisme. Són molts els casos de doblets en què la llengua veïna ha pres el nom de l'àrab mentre a nosaltres ens ha anat bé el llatí, o a l'inrevés. També dins el català, al mateix País Valencià, el cogombre - fakús al Marroc- esdevé 'alficòs' més al sud (tot i que es puga tractar d'una subespècie) i la cisterna, aljub. Si hom fila prim hi trobarà diferències, però cadascun predomina en unes comarques o unes altres, tot enriquint la nostra llengua i mostrant-ne la diversitat.
 



Torrent
A més de les coincidències i matissos existents entre torrent, barranc, rambla i riera, ens interessa fer veure que al País Valencià, el mot torrent ha perdut presència front als centenars de barrancs i rambles que, amb ben poca aigua, serpentegen pel nostre relleu. Tant és així que el seu significat ja no és transparent i tret del nord, on trobem lo Torrent (la Jana) o el maset del Torrent (la Serratella) i, al sud, un torrent d'en Fenollet (Llanera de Ranes), se'ns mostra com una tautologia: barranc del Torrent (Nules) o barranc de Torrent (Picanya), en aquest cas referit al poble.
Val a dir que el creuament semàntic d'aquestos genèrics ens aporta repeticions del significat no sols al País Valencià, on també trobem un barranc de la Ramblella (la Vall d'Alba), sinó al Principat, on hi ha dos casos de barranc del Torrent -un al Baix Ebre i l'altre a la Noguera- i també a ses Illes, on localitzem aquest torrent de sa Riera (Esporles).





Cocó
No és Chanel sinó una depressió en la roca, un clot que en mostrar mides majors rep el nom de clotxa. Ja veieu que en la cançó d'UC són els pardalets, teuladins, els que aprofiten per fer un glopet d'aigo.



Si bé els cocons guardats pel baladre serien per a alguns masovers, veïns d'aquesta rambla de la Viuda, clotxes, en el cas de la fotografia següent tots coincidirien a batejar-lo, per les seues dimensions com a cocó, encara que tinga funcions d'aceball per als pardalets.



Al·lotes
Ja sabeu que hom sol emprar xic / xica, noi /noia i al·lot / al·lota per explicar la riquesa lèxica dels nostres dialectes. Afegiríem sagal / sagala, ben extés el seu ús pel Maestrat i els Ports. També sabreu que aquestos mots que alguns, maliciosament, empren per argumentar, més que la riquesa, les diferències, troben en el castellà: chico, pibe, zagal, churumbel... i un seguit de mots que manifesten que totes les llengües compten amb variants dialectals que ajuden a enriquir-les.


dijous, 20 de juny de 2013

LA FAGEDA. CANÇÓ I RIMA

Aplega l'estiu, s'han acabat els exàmens i vénen les notes i els repassos per fer més exàmens i posar més notes. Us proposem, innocents com som, aprendre amb el joc,  sense notes ni exàmens, sense avaluacions..., amb el plaer que demana la cançó... i el mot. L'èxit està assegurat.

fotografia de diarijove.elperiodico.cat
Imatginem que heu farcit amb mots moltes cançons buidades com aquesta que us presentem. En aquest cas, però, i pel que fa als 'absents' finals de cada vers, els haureu d'inventar vosaltres abans de sentir la cançó, tot sabent que rimen amb el mot final del vers anterior. Després podeu escoltar la cançó (l'enllaç es troba més avall) i omplir-ne la resta, al temps que comproveu les vostre rimes. Compte amb les obertes i tancades!

LA FAGEDA. Lluís Cartes
 

Dit el dit,
Em quedo igual que ......... que ho hagis ....
Fet el fet,
Tu m'insisteixes, jo em faig el..........

Ull per ull,
Arrenques sempre que la sang .........
Pas a pas
Ets tu qui marques el camí i .............

Cerquem en ............ algun regust
d'antigues fantasies que hem ........
Busquem ..................... algun rebut
Que justifiqui tot el temps ...............

Flirt a flirt,
em tens el cor robat i ...................
Dent per dent,
Responc al joc .................
Tros a tros
El teu imperi ....... amb el ..............
Tant per tant,
Em vaig ............ i no em faig ................

TORNADA


Escombrarem totes ................
Per retornar ............... i a la passió.
A la ......................., al més inhòspit de tots ...............,
Sentint-nos
Tan forts!


I ací la pots escoltar:

http://topclipsmusicals.blogspot.com.es/2008/01/lluis-cartes-la-fageda-andorra-2007-can.html


Observacions dialectals:
A banda de la necessitat d'una revisió actualitzada d'aquells trets que tothom donava com a fixes en els manuals de dialectologia, la primera qüestió que cal afegir és el fet neutralitzador, de possible estàndard, del barceloní en molts cantautors actuals. Tot i que Lluís Cartes, pel que hem pogut esbrinar, prové d'Andorra (català nord-occidental) i que manté la diferenciació a-e àtones (cerquem, fageda...) pronuncia , [rubát] per robat, [eskumbrarém] [returná]. Pel que fa a la morfologia caldria esmentar 'hagis' i 'justifiqui'.  





Sobre el cantautor
http://www.lluiscartes.com/?page_id=2

El faig Pare sembla una amoreta d'una dona a un home templat. Ben altrament - sofrit lector, estimada lectora- és un preciós arbre de la Tinença, potser el més meridional dels Fagus sylvatica. La darrera vegada que hi vam ser encara no hi havia la universalització fotogràfica que permet la càmera digital. Em costaria una vesprada de trobar i escanejar aquelles diapositives, per la qual cosa hem optat per fer un prèstec a un altre bloc, també escrit en aquest íber o lapao que compartim els d'ací amb els d'enllà del Sénia i el Matarranya.

http://cronicaduntemps.blogspot.com.es/2010/12/del-pi-gros-al-faig-pare.html
 

Sobre el faig podeu esbrinar a http://ca.wikipedia.org/wiki/Faig

LA FAGEDA D'EN JORDÀ (J.MARAGALL)
I també el poeta modernista, avi d'aquell batlle que no recorde, cantava a una fageda, la d'en Jordà -foto de portada- que es troba al terme d'Olot, allà per la Garrotxa, ben al nord, on també parlotegen el lapao i l'íber
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=139&titol=828


I encara, un exercici d'homofonia:   
Faig, en català, té un altre sentit al d'aquest preciós arbre caducifoli. En castellà, a l'arbre, haya, també li ha pegat per l'homofonia i, tot tenint en compte el ieisme generalitzat, no sols té dos significats sinó tres. Pots fer frases amb els cinc exemples? Ja veus que no ens sap greu aprendre, a més de llengua, castellà.


La fageda (lletra)

Dit el dit /em quedo igual que abans que ho hagis dit.
Fet el fet/ tu m'insisteixes, jo em faig el distret
Ull per ull/ arrenques sempre que la sang et bull.
Pas a pas/ ets tu qui marques el camí i el traç.
Cerquem en la fageda algun regust/ d'antigues fantasies que hem viscut
Busquem entre la brossa algun rebut/ que justifiqui tot el temps perdut
Flirt a flirt/ em tens el cor robat i embadalit.
Dent per dent/ responc al joc desesperadament.
Tros a tros/ el teu imperi creix amb el meu cos.
Tant per tant/ em vaig deixant i no em faig mala sang.
TORNADA
Escombrarem totes les pors/ per retornar a l'instint i la passió.
A la grisor sobreviurem/ al més inhòspit de tots els inferns
Sentint-nos/ tan forts.


ACTIVITAT D'ANGLÉS. SPECULUM. Sandra i Marina

L'alumnat de 1r C, a la classe d'anglés ha realitzat una activitat, tot col·laborant amb el projecte Speculum, consistent a dissenyar diverses invitacions. 


 





diumenge, 16 de juny de 2013

AMICS PER SEMPRE. 2012-2013

Estimat alumnat, pacient professorat: 
 Podeu jugar a trobar-vos, maleir que aquell dia no hi vau ser... o agrair que no hi foreu.
Andrea Caro, Marina Esteve, Natàlia Galindo i Sandra Alarcón en són les fotògrafes imatginàries.


  









































I els que se'n van... Que tingueu sort!


dijous, 13 de juny de 2013

ESTELLÉS A CASTELLÓ. Fotografies de Marina i Sara


El passat dimecres, 29 de maig, vam anar al Museu de Belles Arts de Castelló per vore una interessant exposició sobre Vicent Andrés Estellés, periodista i escriptor, un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en la nostra llengua. Al 2012 va ser declarat escriptor de l’any per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Estellés escrivia, novel·les, teatre, guions de cinema i poesies , entre les que destaca Els amants. En elles tractava temes com el sexe, la mort, i coses de la vida quotidiana. Algunes de les seues obres van ser censurades perquè parlava d’aquestos temes sense cap restricció, i en aquells temps no estava ben vist.
En primer lloc, al pati interior del Museu, es podia veure una col·lecció de fotografíes i textos de tota la vida de l’autor. En entrar en una de les sales es podia llegir part de la seua obra i gaudir dels poemes escrits per ell. En una altra part de la mateixa sala es veia una projecció amb imatges que anaven relacionades amb les cançons escrites per Estellés i que es podien escoltar de fons. En el Saló d’Actes del Museu vam vore una part de l’entrevista que li van fer en la qual contava coses de la seua vida.
Tot i això no vam poder gaudir al cent per cent de tota l’exposició ja que també ens vam dedicar a fer fotografies a tot allò que hi veiem. Sara Hernández







El passat dimecres 29 de maig vam anar a Castelló amb el professor de valencià a vore una exposició  del poeta del segle XX Vicent Andrés Estelles.
Aquesta exposició s'inicià amb una cronologia fotogràfica que ens reflectia les diferents etapes per les quals el poeta va passar al llarg de la seua vida, els diferens moments que va viure, la vida de Vicent des de la seua infantesa i la seua mort. En aquestes imatges també hi apareixien diferents personatges importants de la nostra cultura: el lingüista Sanchis Guarner, l'escriptor Joan Fuster, el pintor Josep Renau i l'economista i fill d'almassorina Vicent Ventura. També cantautors com Ovidi Montllor, Remigi Palmero, etc... 
Vam escoltar uns quants poemes d'Estellés recitats en vídeo per altres persones i vam poder vore una entrevista que li vam fer. A més, vam observar algunes traduccions de la seua obra, diversos premis rebuts, diferents objectes, com la màquina d'escriure, tots els llibres editats fins al moment, diferents poemes i moltíssims elements que ens va permetre conèixer millor a aquest poeta valencià, Vicent Andrés Estellés. 
Isabel Fernàndez



En la nostra visita al museu, centrada principalment en Vicent Andrés Estellés, vam vore murals sobre la seva vida, un video d’una entrevista que li feren (amb alguna que altra anècdota), vam escoltar els seus versos cantats i recitats per altres músics i poetes.
També tinguèrem l’ocasió de fer un cop d’ull als seus llibres. Una extensa taula plena de llibres de poesia d’Estellés, poesia d’aquella que a ningú li haguera importat tindre una mica a casa. Versos que encisaven, que emocionaven, alguns d’aquestos, en boca d’altres poetes com vam poder escoltar, eren màgics. “69 poemes d’amor” sigué la que de veritat em va captivar. Poemes d’amor, que a tot el món agraden, escrits per un gran poeta com Vicent Andrés Estellés, més que agradar, enamoren. A dia d’avui no recorde gaire bé cap dels versos que podiem trobar en aquestos llibres i és una llàstima perquè, en valencià, són probablement no el millors versos que he llegit sinó els millors que han sigut escrits. Kevin López






El dimecres 29 de maig vam anar al museu de Castelló per a veure L'homenatge a Vicent Andrés. Primer vam veure unes fotografies d'ell que hi havia fora i més tard varem entrar dins a veure l'exposició. Sara i jo anàvem darrere de tots els companys fent fotografies de tot el que feien. Dins vam seure en una taula per llegir i mirar alguns dels llibres escrits per ell. Més tard vàrem mirar l'exposició, cadascú pel seu compte, uns escoltaven cançons, uns altres miraven textos que havia escrit per ell, o miraven els objectes que hi havia dins les vitrines i altres escoltaven textos que llegien.
El que més em va agradar foren els fragments que hi havien escrits en les parets i una de les coses que més em va sorprendre fou els textos que en aquella època estaven censurats, perquè fa temps estava mal vist.                                  Marina Esteve








El passat dia 29 de maig vam anar a una exposició a banda de Vicent Andrés Estellés en la qual un dels aspectes que van resaltar van ser els seus premis. Un dels seus primers premis va ser El premi Lletra d' Or al 1975 pel seu llibre Les pedres de l'àmfora , qué és un poemari de diversos llibres seus. També el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al 1978 que és un reconeixement per la trajectòria profesional. I també guanya el Premi de les Lletres Valencianes al 1984 en la tercera edició dels premis. Després de morir  va rebre un premi pòstum La Medalla d'Or al Mèrit en Les Belles Arts, que va ser atorgada pel Ministeri de Cultura d'Espanya. També vam veure un pimentó d'Or que es va fer en homenatge pel seu famós poema del Pimentó Torrat 
Alejandro Palacios






Dimecres, 29/5/13 vam anar al museu de Castelló per a vore una exposició sobre la vida de Vicent Andrés Estellés. Hi van  vore unes fotografies de la seua vida, des que era jove fins la seua mort. Unes de les coses més curioses que van vore van ser els seus escrits, dels quals alguns estaven prohibits,les seues medalles i sobretot que les cançons que portaven la seua lletra estaven en aquesta exposició per a escoltar-les. Cançons com " Sonata per a Isabel",
" Els amants", entre altres. J.M.Palacios


Periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX. A més, és considerat el principal renovador de la poesia contemporània. També escrigué novel.les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. 
El primer que vam veure va ser el claustre, on ens ordenaren per ordre cronològic la seua biografia. En un moment de l'exposició vam vore llibres d'ell, sempre dedicats a la mort, peró sobretot al sexe com el llibre “Hotel Paris”, molts d'aquestos llibres van estar sensurats als anys setanta per no poder parlar de sexe. 
El que més em va agradar va ser escoltar als cantoautors recitar els poemes de Vicent i escoltar la seua música. Va ser una eixida interesant, perquè vam coneixer un poc mes al escriptor Vicent Andrés Estellés. 
Mireia Claramonte


Pantalla i auriculars per a l´ocasió, els poemes de Vicent Andrés Estellés musicats per cantautors. Ovidi Montllor, canta diversos poemes : "Els amants", "El ball","Hotel París, poema XXII", "M´aclame a tu", "Predicacions i conformitats" i "Sonata per a Isabel". "Assumiràs la veu del poble" és interpretada per Paco Muñoz, al igual que "Em posareu". Araceli Banyuls canta el poema "Cançó de bressol". Al Tall canta "Tots em tiren pedraetes".
 Els visitants de l´exposició a Castelló van tindre la possibilitat d'escoltar aquestos poemes i molts altres més gràcies a la pantalla tàctil mitjançant la qual es podien seleccionar els poemes. És un molt bona forma de que els 
alumnes que vam anar a vore l´exposició ens interessàrem pels poemes, ja que si en compte d´escoltar haguérem hagut de llegir la cosa haguera sigut diferent. A part d´aquesta pantalla amb poemes i havia una sala on emitien una entrevista a VIcent Andrés Estellés. En definitiva podem dir que una exposició interactiva, és a dir, amb productors i pantalles crida més l´atenció i atrau més visitants que una exposició tradicional. Mikel Capdevila



En l'excursió que vam fer a Castelló, el dia 29 de maig, vam anar a veure obres d'aquest meravellós poeta, escriptor i periodista. Vicent és un dels grans poetes en valencià, nascut a Burjassot. L'obra més divulgada que ha escrit és el “Llibre de les meravelles.” Els temes centrals de les seues obres eren principalment l'amor i el sexe però sempre des d'una actitud quotidiana. A Vicent se li va morir una filla als  quatre mesos de nàixer, des d'aqueix moment sempre tindria en els seus poemes el tema de la mort, un d'ells  “Coral romput”.
El poema els Amants ha sigut un dels poemes més musicat,  Ovidi Montllor és qui més l'ha interpretat i també altres com Paco Muñoz.
El que més em va impactar de l'excursió va ser escoltar alguna cançó dels seus poemes, també em va agradar molt el petit documental que vam veure sobre ell. També vam pegar una mirada a algunes obres d'ell i ens vam fer fotos. Lara Garcia




El dia 29, vam anar a un museu de Castelló, on vam conèixer una mica més de Vicent Andrés Estellés en una exposició. Primer vam mirar una paret en la que mitjançant imatges i la descripció d'aquestes ens contava la biografia de l'autor. Després, vam anar dins d'una aula i damunt d'una taula vam trobar molts llibres d'ell, un dels més important és el Llibre de Meravelles. Dins de la mateixa aula hi havia també objectes personals de l'autor, com era una impressora antiga i alguns premis, com una escultura d'una pebrera d'or en homenatge al seu poema del pimentó torrat. Una cosa que em va cridar molt l'atenció va ser el papers en els que hi havia poemes de Vicent i aquestos tenien la paraula de prohibit que volia dir que els havien censurat en l'època del franquisme. Després vam entrar en una sala on vam escoltar una sèrie de poemes musicats. Finalment vam vore una entrevista de Vicent Andrés en una sala que pareixia un cine. Andrés Alarcón



Fa unes setmanes vam anar al museu de Castelló per vore l’exposició de Vicent Andrés Estellés que havien dut des de València, un dels més reconeguts  i importants autors de la poesia contemporània. L’exposició que hi havia a l’exterior era prou visual, amb una recopilació de moltíssimes fotografies explicant la seua biografia i el seu recorregut com a poeta i escriptor. Després, a la part de dins i com podeu vore en les fotos, la quantitat d’obres escrites per ell eren un bon grapat, inclòs “El llibre de les Meravelles”, posiblement l’obra més important, estava present allí. També hi havia una xicoteta sala on podíem escoltar una interpretació d’uns dels seus poemes junt amb unes fotografies que l’acompanyaven. Personalment, el que més em va cridar l’atenció, eren els escrits i llibres que estaven marcats amb la paraula “prohibido”, publicats a l’època franquista. Jordi Sànchez




El dimecres 29/05/2013 vam anar al Museu de Castelló a vore una exposició de Vicent Andrés Estellés, escriptor i periodista del s.XX. Ell escrivia sobre temes quotidians i no evitava els sensuals i eròtics. A mi em va cridar l'atenció la quantitat de llibres que va escriure i les diferent utilitats que se li van donar. Alguns es van transformar en cançons, altres en teatre i altres es van quedar com a poesia. També em va sorprendre quant li agradava escriure. Per a ell escriure era un passatemps, una diversió, una manera de tranquilitzar-se, una manera d'evadir-se... Gràcies a eixes ganes d'escriure i la quantitat de llibres que va escriure va rebre molts premis, els més importants són:
-Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978)
-Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990)
-Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura [a títol pòstum(Se l'han donat després de mort)] David Ioan Rosca