dimarts, 25 de juny de 2013

FLORS DE BALADRE. UC. EIVISSA


Flors de Baladre és una cançó que Isidor Marí, del grup UC, d'Eivissa, va composar el 1976. És tan senzilla com preciosa, una joieta eivissenca que també ens ajuda a entendre el dialecte i comentar-ne alguns mots, tan bonics com 'baladre', 'torrent', 'cocó' i 'al·lotes'.
Amb tot, caldrà que ompliu, primer o després de sentir la cançó, els mots perduts.

Flors de baladre en un torrent o un barranc, rambla o riera...



FLORS DE BALADRE
lletra i música d'Isidor Marí. UC

Flors de baladre en un torrent
Per on no passa mai sa ......
Amb poca cosa en tenen prou
Per treure un altre color .......

Flors de baladre en un torrent
Tenen el cor de sol i .......,
Viuen només d’allò que cau:
Aigua de núvol i cel ........

Flors de baladre en un torrent
No es venen per deu ni per .......

Creuen que tenen un gran riu
Quan fa un ruixim de mig ........,
I es deixen dur torrent avall
Com ses al.lotes cap a un ........

I ses que ........., quan no plou,
Obrin es ...... per veure el sol;
i dos teulats que tene set
en es cocons fan un .......

Flors de baladre en un torrent
No es venen per deu ni per .......

A més de trobar els mots absents, fixeu-vos en aquells que són exclusius del dialecte balear o els exemples de l'article salat. També sabeu de les vuit vocals del seu subsistema vocàlic tònic i com el mot 'deu', amb 'e' oberta, té altres significats amb 'e' tancada i 'e' neutra. I encara, pots escoltar les neutralitzacions de les àtones... i anar entenent allò del Català Oriental i els seus dialectes. Amb unes cançons més, ja ho tindrem.

LA CANÇÓ (DUES MOSTRES)






On he vist el baladre? Com pategeu pocs barrancs potser esteu més avesats a veure'ls al bell mig de les autovies... 'per on no para mai sa gent'

LÈXIC
  

A banda de la informació que puguem trobar a la xarxa, ens interessa afegir el fet que, possiblement per la seua toxicitat, hom creu que allunya les serps, i per això es plantaven vorejant o fent tanca en algunes alqueries i vil·les de vora mar. També allunyen algunes plagues d'insectes que malbaratarien les hortalisses.
L'amic Hassan em comenta que a Marroc en diuen adef-la. Hi veiem el castellà 'adelfa', evident arabisme. Són molts els casos de doblets en què la llengua veïna ha pres el nom de l'àrab mentre a nosaltres ens ha anat bé el llatí, o a l'inrevés. També dins el català, al mateix País Valencià, el cogombre - fakús al Marroc- esdevé 'alficòs' més al sud (tot i que es puga tractar d'una subespècie) i la cisterna, aljub. Si hom fila prim hi trobarà diferències, però cadascun predomina en unes comarques o unes altres, tot enriquint la nostra llengua i mostrant-ne la diversitat.
 



Torrent
A més de les coincidències i matissos existents entre torrent, barranc, rambla i riera, ens interessa fer veure que al País Valencià, el mot torrent ha perdut presència front als centenars de barrancs i rambles que, amb ben poca aigua, serpentegen pel nostre relleu. Tant és així que el seu significat ja no és transparent i tret del nord, on trobem lo Torrent (la Jana) o el maset del Torrent (la Serratella) i, al sud, un torrent d'en Fenollet (Llanera de Ranes), se'ns mostra com una tautologia: barranc del Torrent (Nules) o barranc de Torrent (Picanya), en aquest cas referit al poble.
Val a dir que el creuament semàntic d'aquestos genèrics ens aporta repeticions del significat no sols al País Valencià, on també trobem un barranc de la Ramblella (la Vall d'Alba), sinó al Principat, on hi ha dos casos de barranc del Torrent -un al Baix Ebre i l'altre a la Noguera- i també a ses Illes, on localitzem aquest torrent de sa Riera (Esporles).





Cocó
No és Chanel sinó una depressió en la roca, un clot que en mostrar mides majors rep el nom de clotxa. Ja veieu que en la cançó d'UC són els pardalets, teuladins, els que aprofiten per fer un glopet d'aigo.



Si bé els cocons guardats pel baladre serien per a alguns masovers, veïns d'aquesta rambla de la Viuda, clotxes, en el cas de la fotografia següent tots coincidirien a batejar-lo, per les seues dimensions com a cocó, encara que tinga funcions d'aceball per als pardalets.



Al·lotes
Ja sabeu que hom sol emprar xic / xica, noi /noia i al·lot / al·lota per explicar la riquesa lèxica dels nostres dialectes. Afegiríem sagal / sagala, ben extés el seu ús pel Maestrat i els Ports. També sabreu que aquestos mots que alguns, maliciosament, empren per argumentar, més que la riquesa, les diferències, troben en el castellà: chico, pibe, zagal, churumbel... i un seguit de mots que manifesten que totes les llengües compten amb variants dialectals que ajuden a enriquir-les.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada