dijous, 4 de juliol de 2013

EMPELTAR CIRERERS PER SANT JOAN

Sí, també per Sant Joan podem empeltar els cirerers. Aprofitem la lluna vella i el fet que enguany, tot i que semble tard, gràcies a les pluges trobem els arbres amb molta força. 
Podem empeltar-los amb les tres modalitats que us mostrem a continuació: de planxa, d'escut i de canut.  


Com que aquelles 'cireres a la xarxa'  http://imatgies.blogspot.com.es/2012/06/cireres-la-xarxa-dolca-internet.html eren de bona classe, vam decidir que empeltaríem alguns dels cirerers que ens apareixen pels marges dels bancals.

Primerament, cal triar branquetes joves amb brots vigorosos de l'arbre d'on volem extreure'n la llavor.


Aclarim la rama tot llevant les fulles. Això sí, per no esgallar-li la pell, tallem el pecíol a uns centímetres.


El nostre expert batalla bé amb les alicates.


Despés, amb la navalleta i molta cura, treiem un fragment d'uns cinc centímetres de la pell de la tija que inclou el brot.


D'aquesta tija n'hem extret dues mostres...


...i només la segona ens ha servit


El serrutx deixa el cirerer amanit per girar la força de la saba cap a l'empelt.


El fragment de tija seleccionada ens serveix per amidar la grandària del tall

DE PLANXA

Amb la pell levada, l'arbre està llest per rebre l'estima d'aquest empelt.


S'ajusta l'empelt i, amb tres pams de ràfia...


... es subjecta fort per deixar que reste ben adherit. Com veieu a la fotografia, una branca ens pot servir per a més d'una operació.


José ens fa avui el dictat de la natura. També ens fa saber que hi ha una modalitat - empeltar d'agulla- que sol fer-se quan broten els cirerers, allà per Pasqua.

D'ESCUT

Dibuixem una T, com aquelles espatles de la cançó de Llach


Obrim la finestra sense llevar la pell


Introduïm l'empelt...


...i l'ajustem amb la ràfia ben preta.

I DE CANUT

En aquest cas, prenem branquetes joves de l'arbret receptor


I..., com anell al dit.


I, amb la feina feta, mestre i alumnes s'han guanyat l'esmorzar. 
Només el temps ens parlarà de les faltes d'aquest preciós 'dictat de la natura'.

2 comentaris:

  1. Molt bé ! que no se perguen estes bones costums....

    ResponElimina
  2. Ostres, recordó el meu avi quan ho feia..al Maresme això ja s'ha perdut. Molt bé per mantener la sabiesa natural

    ResponElimina