dimecres, 4 de desembre de 2013

NOU I VELL A LA TOPONÍMIA (II)

Aquesta nova seqüència sobre el VELL i el NOU ben bé es mereix una el.lipsi cinematogràfica: travessem la nevada porta Nova, regal d'Esperança Moliner en les col.laboracions de l'entrada anterior, i obrim amb la mateixa porta Nova, ben assolellada ara, per parlar-vos de topònims majors que tenen a veure amb el NOU i el VELL. Val a dir que el límit entre la microtoponímia i la macro, més aviat dedicada a noms de poble, comarca, país..., no és sempre una ratlla clara. Incloem també barris de ciutats.
Us adjuntem l'enllaç a l'entrada anterior per si no heu visitat les col.laboracions.

En aquesta ocasió hem trobat l'inestimable ajut de diversos amics i amigues escampats arreu de les terres de parla catalana. Fins i tot, des d'Occitània han tingut a bé enviar-nos imatges i topònims.


El Camp Nou és un d'aquells 'microtopònims' que, amb els 100.000 eventuals habitants i la seua internacionalitat, esdevé major. La fotografia és del Gamper-2004

No ens referim al col.legi sinó al barri de Mallorca, el Rafal - relacionat amb el nostre Real de Montroi- avui dividit en Rafal Nou i  Rafal Vell


A cent metres, tot passant el torrent de na Bàrbara, hi ha el col.legi del Rafal Vell.


En grans ciutats, com ara Barcelona, els barris del nucli antic estan agrupats en el districte Ciutat Vella. (foto d'Elvira Safont, corresponsal a Barcelona)


Uns altres barris de Barcelona amb la dualitat Nou-Vell són Trinitat Nova i Trinitat Vella. A la línia 4 del metro també podem llegir Poblenou (foto d'Elvira Safont)


Rambla del Poble Nou, a Barcelona (foto Elvira Safont)


També a València, no lluny de Sant Miquel dels Reis, trobem El Poble Nou, dins el disctricte de Poblats del Nord. (l'article i l'absència mereixen una entrada nova)


L'amic Enric, que ja havia col.laborat a 
des de Barcelona ens envia aquesta imatge del poble, el Masnou. A l'escut  hi ha el mas Nou que l'ha batejat.

fotografia db.city.com
Poblenou, Vilanova, Llocnou... són topònims repetits per la nostra geografia. Prop de Xàtiva hi ha Novetlè i Llocnou d'en Fenollet. Vam demanar informació a Agustí Ventura
Les variants Lloc Nou / Llocnou, són habituals en aquest tipus de topònim
foto. portaldexativa.es

"Poca cosa et puc dir d'això. Llocnou d'en Fenollet fou fundat cap al 1600 o potser 1609, després de l'expulsió dels moriscos, per Miquel de Fenollet, noble sense diners, de la dinastia dels Fenollet, vinguts de la comarca de la Fenolleda, actual Catalunya francesa, encara que és de parla occitana, que des de 1480 era batle de Xàtiva, anomenat per Ferran el Catòlic, i que comença amb Lluís de Fenollet que en 1481 va publicar una traducció en català de la Història d'Alexandre el Gran del llatí Quintus Curtius. El nostre Miquel de Fenollet, que no tenia un duro, es va casar amb Beatriu d'Albinyana, que son pare era ric, i va fundar el poble. Per aquest poble passa un braçal de la sèquia del Puig, videtur "Els carrers i les partides de Xàtiva". Els Fenollet eren també senyors del Genovés, i també d'un poblet se la Sèquia de Ranes, que era el soc o mercat musulmà, que encara existeix amb 10 o 15 habitants, que fa les festes al seu Cristo en l'ermita que n'hi ha el primer divendres (= festa musulmana) del mes de març, quan tiraven l'aigua de la sèquia, després d'haver-la escurada o netejada, i que s'anomena el "Porrat de Torrent de Fenollet" (Municipi de Llanera o Roglà), on acudeixen tots els regants de la sèquia de Ranes, Ayacor, la Torre dels Frares, Cerdà, Torrella o Llançol, Llanera i Rotlà-Corberà.
foto novetle.blogspot. com

Respecte a Novetlè no sabem quan pren eixe nom i per qué (segle XVI?), ja que anteriorment es deia alqueria de Tallada, perque era de la família dels Tallada, que hi tenien el seu palau que ara està restaurat de fa pocs anys i és l'ajuntament del poble: palau dels Tallada. La sèquia tallà, que passa per darrere és un braçal de la sèquia de la Vila  i no és que estiga tallà(da), per que si no, no correria l'aigua si no que vol dir que és "la sèquia de Tallada". A l'època de l'expulsió dels moriscos, ja es diu Novetlé, i no Tallada. Salutacions" Agustí Ventura


"Morella la Vella, quina construcció més bonica per a un topònim. La nova tots la coneixen. La vella, la de les pintures rupestres, el mas...un poc menys i això que la interpretació popular la fa antecedent de la Morella actual. És una postal dels anys vint, quan  Morella la Vella encara no l'havien descoberta i era un altre mas, encara que donara nom a tota una dena." Ferran Guardiola


Hi ha topònims com Novelda o Novetlè que amaguen una mica eixe caràcter de 'nou'. Nules (més o menys els Hostalets Nous) es troba ben prop -ací la veiem al fons- de la Vilavella. Foto de Vicent Rosselló.



Com que de Vilanova hi ha tantes, i per allò de Correus abans del codi postal, hom afegia un cognom al nom del poble. Aquesta imatge, amb la serra nevada al fons, pertany a Vilanova d'Alcolea. Foto de Josep Miquel Ribés.



Efectivament, la dificultat rau en trobar la lluna. La teniu on toca, al cel i ben amunt. Sí, sí. Eixe didalet és la lluna, vella perquè mirava cap a la Vilavella, una miqueta abans d'alçar-se el sol. Almenys val des d'Almassora, que està al bell mig. A Vistabella, de llevant a ponent, ho diuen de la Vilanova i Cantavella.
Ja sabeu que, ben altrament, de la lluna diuen que és mentirosa perquè quan té forma de C, Decreix, i quan sembla una D, Creix.



Imatgies aplega més al nord i Isabel Garcia ens envia una altra nova.
"De momento estoy prisionera en las Galias, cerca de Nikaia más exactamente en VillaNUEVA del Lobito, 
VilaNOVA del Llobet, VilleNEUVE Loubet.
Wiki:Villeneuve-Loubet (Vilanòva Lobet en provençal dans la norme classique et Vilonovo-Loubet dans la norme mistralienne) est une commune française 
située dans le département des Alpes-Maritimes en région Provence-Alpes-Côte d'Azur"

Toponímia transportada

Una de les situacions en què 'nou' o 'nova' pren sentit és en aquells noms de lloc que tenen l'origen en topònims distants. Nova Zelanda (Zelanda, regió dels Països Baixos) Nova Jersey, Nova York, Nova Orleans, tenen els seus Jersey, York i Orleans en terres del vell continent, toponímia transportada amb l'afegitó new que reconeix el seu antecesor. Trobareu molts casos de transport entre Europa i Amèrica. Només cal recordar que València, a més dels molts exemples peninsulars, és també a Colòmbia, municipì de la província de Córdoba, topònim també transportat a Argentina.


I ara acabem com vam començar, amb el poema de Foix. I també un homentage de Carles Torner al poeta de Sarrià.
el poema de Foix 

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota nun llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles 
I claus de tub, cercar la peça llosca 
A l'embragat, o al coixinet que embosca 
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses, 
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell! 
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,
L'antic museu, les madones borroses, 
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell: 
M'exalta el nou i m'enamora el vell. 

            
J.V.Foix De sol i de dol



I l'homenatge-paròdia de Carles Torner

Like a foixing stone
¡És tan flipant punxar algun disc de l'Elvis,
vells rock'n rolls, i anar de discoteques
a lligar amb ball i clenxa babies queques
que amb posat fi .tens foc?, remenen pelvis!

Em mola un gram o més bellugar els ossos
a ritmes durs d'aicidicis de moda.
Vaig de penjat bevent l'amfeta amb soda
i volo alt -tinc bon afgà a terrossos

El reggae em va i duc pentinat punk.
Ben enxapat puc ser un ròcker preclar.
Vestit d'hindú semblo Ravi Shankar.

És un sidral! New wave o mod o funk...
Passant de tot, no vaig de passarell:


m'enrotlla el nou i m'al·lucina el vell.

6 comentaris:

  1. Una vergonya! he de reconèixer públicament que desconeixia el poema LIKE A FOIXING STONE. Llarga vida i moltes gràcies a Carles Torner.
    Com sempre, Jesus, un plaer tot els sentiments nous que ens transmets amb la nostra vella llengua.

    ResponElimina
  2. A Balaguer hi ha el Barri Nou i un carrer que porta el nom.

    ResponElimina
  3. A la Porta Nova de Culla prenen els vells el sol, la fresca la prenen al Pellerich, un altre topònim interessant.

    ResponElimina
  4. Respecte al Barri nou de Balaguer, com el Barrio Nuevo, d'un ministre socialista que ens volia tallar la TV3, normalment vol dir un antic barri jueu dels que en 1391 van obligar a convertir-se al cristianisme en els avalots d'aquell any. La juderia de Xàtiva, que estava a l'actual barri de Sant Agustí, quan els van batejar forçadament es deia la Vila Nova, i un document de juny d'aquell any diu: ara son tots cristians. Agustí Ventura Conejero, cronista de Xàtiva.

    ResponElimina
  5. Jesús és un plaer rebre els teus correus
    Jo sòc de LLOCNOU de S Jeroni -La Safor (frontera amb la Vall d Albaida.)
    Un historiador va fer un llibre sobre el meu poble
    Moltes gracies Encarna Signes

    ResponElimina