divendres, 31 de gener de 2014

LORETO, LORITO I ORETO a les comarques del nord.


Caminàvem, ja fa uns anys, tot seguint els rastre d'una viatge de Jaume I per terres de Terol, ben explicat per Pere-Enric Barreda al seu "El camino de Jaime I por la Iglesuela i las Bailías". La cosa és que, en eixir de Fortanete, vam parar davant la bellesa d'aquesta ermita del Loreto. (fotografia de Josep Miquel Ribés) Ens va cridar l'atenció el pòrtic, pel fet que era un element que es repetia en altres Loretos que coneixíem. 

Efectivament, també a Vistabella, tot i ser més modesta, l'ermita de Loreto s'orna amb aquest pòrtic, altrament tan adient a llocs freds i de possibles nevades. Loreto no sembla ben bé un nom autòcton i la curiositat ens va portar a cercar-ne el seu origen. 

I, tot davallant, passem per Atzeneta del Maestrat i la trobem 'amb pòrtic'. 


Atzeneta dedica dos carrers (carrer i travessia de la Mare de Déu de Loreto) i una plaça a l'ermita de Loreto, també sentida com de Lorito.


La plaça, amb l'ermita i el peiró

Una bona explicació amb una de les variants: l'Orito

L'ermita de Loreto, a les Useres, com que no té pòrtic i és més menuda, almenys l'actual, ens deixa espai per dir quatre coses. 

Vam buscar informació de la Mare de Déu de Loreto, la d'Itàlia, allà per la zona d'Ancona, on hi ha la basílica. I heus ací que, a banda de la història de la santa Casa, ens trobem que Loreto, prové, efectivament, de lauretum, un bosc de llorers, igual que el nostre Lloret. Molts topònims acabats en -et,  -eta que podríem sospitar afectius diminutius, són col·lectius botànics. A més dels -ar, -al que formen un savinar o un pinar, a més dels -os, -osa d'un Pinós o la Ginebrosa, també gaudim d'un Freixenet (bosc de freixes), d'un Poblet, que no és aldea sinó xopar, bosc de 'populus' (com aquell carrer del Poll de Mallorca), la Carrasqueta, més carrascal que carrasca menuda i, qui sap, també aquell barranc del Carraixet.



El Loreto d'Itàlia, el lloc della Madona, té el mateix origen que el de Lloret de Mar, lauretum.  Les ermites, però, no deuen el seu 'Loreto' a cap bosc de Laurus nobilis (fixeu-vos en el dibuixet que orna el rètol) sinó a la invocació a una Mare de Déu vinguda d'Itàlia, bé siga per la influència dels comerciants de la llana en unes zones, com diu el rètol de l'ermita de les Useres, o per la difusió que en van fer els franciscans. 
Com que el nom de Loreto és estrany a la nostra fonètica, fàcilment podia esdevindre Lorito o Llorito, com el cas de Mallorca. El fet que apareguera escrit l'Orito, tal i com hem llegit al cartell d'Atzeneta, o el Oreto, com ens informà Pere-Enric Barreda que havia trobat documentat al 1626, explicaria, potser, el fet que moltes roscanes de l'Alcúdia (la Ribera Alta) porten el nom d'Oreto


Mare de Déu de Loreto, a Benassal, darrera porta de l'amic Pere-Enric

'Sobre el topònim Loreto-Llorito als Països Catalans' d'Antoni Guinard i Andreu Ramis, és un article que explica moltes coses sobre la Mare de Déu de Loreto i el Llorito de Mallorca. El podeu trobar a les Actes del Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes que es va celebrar a València l'any 2001, publicat per Denes el 2002. 



Encara en zona catalano-parlant trobem la de Bell.lloc del Pla  (Autor VeTeNe)

Ermita de Loreto, a Bejís (foto de Jaime Clemente)

 Ermita de Loreto, a Jérica. (trapatroles.wordpress.com)

 I aquesta és de la Puebla de Arenoso. eb5cs.blogspot

Ens quedava aquesta preciositat, aconseguida per l'amic Josep Miquel, de principis del XX: la plaça de Loreto de l'Alcora, avui rebatejada.

dissabte, 25 de gener de 2014

SANT ANTONI. Amb la col·laboració d'Agustí Ventura.

L'amazona creua les flames de l'hivern a Vilanova

 Agustí Ventura ens ha enviat un article sobre la festa de Sant Antoni i el seu passat històric. A les comarques del nord també se celebra gairebé a tots els pobles. El Forcall, Vilanova o Borriol  atreuen molta gent en aquestos dies. Cinctorres també, després de portar el maio i plantar-lo, afegeix les costelles i l'omple d'aromàtic ginebre i pi per fer-ne la barraca, lloc de lluita entre el dimoni i un vencedor Sant Antoni. Les botargues animen i percacen veïns i forasters. 

L'amic Ferran Guardiola ha tingut a bé passar-nos les fotografies que, tret del Sant Antoni salat i educatiu i la portada, corresponen a Cinctorres. Podeu, això sí, fer-nos arribar imatges de Sant Antoni d'arreu del territori que sent i veu... i d'aquell que voldria sentir Catalunya Ràdio i veure TV3.



Els passats dies 10 i 11 de gener es va celebrar a Canals les III jornades de viles i ciutats, que fan festa a Sant Antoni, amb participació de molts pobles del País Valencià i d'alguns de Catalunya i Mallorca. Vaig haver de participar jo mateix com a cronista de Xàtiva, i vaig a fer un resum del que allí vaig dir.
 
La devoció a Sant Antoni al Regne de València és tan antiga, que tenim una confraria dels llauradors anomenats JOUERS D'AÇOT, aprovada pel nostre rei d'Aragó, Joan I el Caçador el 10 de desembre de 1392, que es va publicar en la "Colección de Documentos Ineditos del Archivo de la Corona de Aragón", volum XL, Barcelona, 1876, pàgines 462-496.
Les confraries medievals agrupaven els gremis de diversos oficis, per a ajudar-se mutuament, i per a asistència espiritual, en aquest cas sota la protecció de Sant Antoni Abat. Era com una especie de "seguritat social, material i espiritual", de tal manera que els actes que ara es celebren en diversos pobles com les fogueres, carreres de cavalls, els tres tombs o voltes a l'esglèsia, la pitança o dinar comunitari, els pastissets, etc. venen d'aquestes Ordinacions medievals. Els "jouers d'açot" eren els llauradors que llauraven les terres amb dos animals units per un jou, bous o cavalls o mules. El dia dels Parells que es celebra el dia 18 a Canals ve precisament d'això.
Les fogueres es feien a tota la comarca, però ara les més famoses son les de Canals i Cerdà. A Xàtiva i altres llocs, les fogueres es feien a les places, però la festa havia quedat en els xiquets, que fins als anys 50 o 60, anavem a l'horta a recollir "canyots de dacsa i trastos vells per a fer les fogueres, que després saltavem amb una canya ben llarga. Mossén Pere Sucías, un capellà erudit d'Ènguera, que va escriure una enorme obra sobre costums del País, diu que la festa de Canals, que ja existiria abans, es va institucionalitzar, quan en 1er. de juny de 1629, la vila va voler independitzar-se de Xàtiva i constituir-se en vila reial, en temps del rei Felip IV de Austria, cosa que li va costar molt de temps i diners (ARV, Manaments i empares, any 1630, llibre 6, nº 496, mà 53, fulls 12-22).
"Por haber intentado declararse VILA REIAL se celebraron grandes fiestas y se quemó por primera vez la gran hoguera, que se hace en la noche de san Antonio Abad" (Sucías Aparicio, Notas útiles para el estudio del Reino de Valencia, 1910, tomo 25, folio 270 ss, que es troba inèdit en la Biblioteca Municipal de València. 
COM ES FEIA A XÀTIVA, Les Fogueres, la bendició dels animals feta primer en la Ermita de Sant Antoni, i ara en la Parròquia de Sant Pere, les corregudes de Joies i els tres tombs, deuen ser molt antigues, però sembla que pugen d'importància també al segle XVII. Tenim referència de l'any 1644 (ARV, Clergat de la Seu, lligall 640, caixa 1671, expedient nº 8), on el canonge Antoni Menor en el seu testament, institueix "missa, vesprés, hores i aniversari" en la Seu de Xàtiva, amb acceptació del degà i Capítol de canonges, amb una concessió de 1523 lliures.


Per altra banda, uns anys després, el canonge natural de Xàtiva, Llorenç Bru (recordem el carrers dels Bruns a Xàtiva), que era degà i canonge de la catedral d'Oriola va disposar en el seu testament, datat en aquella ciutat el 31 de maig de 1654, que s'acabara de construir una ermita a Sant Antoni de Padua, que encara ara existeix, en ruines dissortadament. Tenint en compte que a Xàtiva existeix una altra església a Sant Antoni de Padua, que és la del Convent dels Caputxins, que es comença a construir en 1607, pocs abans de l'expulsió dels moriscos, i que ara és l'Asil d'ancians de les monges de Santa Teresa Jornet, l'ermita del canonge Bru, el poble va posar en ella els dos Sant Antonis, donant-li per "votació popular" la dedicació a Sant Antoni Abat, i en el camí de Sant Antoni, que va des de la font de 25 "xorros" o dolls fins a l'ermita es celebrava fins a 1960 aproximadament un "porrat" de fruits secs, i unes corregudes de joies. Ací competien en aquestes carreres, en que cavalcaven a pèl, es a dir, sense sella, els llauradors amb les seues haques, i després feien les tres voltes a l'ermita. El camí de sant Antoni, encara decorats amb bancs de pedra coincidia amb el camí de les Aigües de Bellús, i portava el primer nom fins a l'ermita, situada vora el barranc de Na Escrivana o de Sant Antoni, molt a prop d'on està ara el col.legi Pla de la mesquita. És lamentable que ara estiga en ruines. El canonge Bru diu textualment en el seu testament: 
"Hereu universal i encara general de tots mos bens, drets i herència faç e institueix a la mia ànima en esta forma, que si mentres jo dit testador VIXTRÉ, no acabaré de fer i fabricar UNA ERMITA, que tinc començada a fer en dita ciutat de Xàtiva a la part de fora del Portal de Cocentaina, de mos bens la facen i constitueixquen lo administrador més antic de la Parroquial de Sant Pere, qui ara és o per temps serà, i Fèlix Bru i tots los meus descendents de dita ciutat de Xàtiva... que vull que s'anomene la hermita de SANT ANTONI DE PADUA, etc".
Una cosa molt curiosa que a mí com a filòleg em cria l'atenció és la utilització del verb o futur VIXTRÈ, que hem destacat i vol dir "VIURÈ", que és un arcaïsme, que encara ara es diu a Elx i Crevillent, com "coneixtre per conèixer" i "pareixtre per parèixer". Això vol dir que com el testament esta redactat a Oriola, està fet am les variants locals de la zona, i testimonia també que aquella Oriola anterior a la guerra de Successió, en que el Cardenal Belluga ho va desbaratar tot, encara parlava en valencià, com demostra el seu Arxiu Municipal. 
Agustí Ventura, cronista de Xàtiva, 19 gener 2014.

I a Vistabella...
Encara aquest 2 de febrer he trobat que Vistabella celebrava Sant Antoni. Els pobles es reparteixen els caps de setmana, ni que només siga per juntar gent..i matxos, i cavalls.. El dia abans havien fet la Correguda de Sant Antoni i 4 o 5 fogueres i una volta pel poble que va des de l'ermita de Sant Antoni a la Sala. I d'allí mouen tots cap al Dau i giren per Malcuinat, baixen per Mossén Falcó i cap a la Placeta. D'allí pel Lorito, Baix lo Mur i, novament al Dau. I d'allí, altra vegada a la Sala on recullen rotllo i cascaranya
 Això era ahir, però avui ha tocat les corregudes de xiquets per guanyar-se el gall.





 També a peu. 
I per allí passava un almassorí El pollastre és per a mi!

MÉS COL·LABORACIONS
Sant Antoni a Cinctorres
Sant Antoni , als Ports i el Maestrat, és la festa nacional. I així se sent. 
Renascuda en els darrers temps, mai però va perdre la vida, ni en els pitjors temps de les acaballes del franquisme, quan l'emigració va fer desaparéixer tantes tradicions. I amb neu, gelant o en bona hora la festa s'ha de fer.

Arrossegar les tronques és una de les tasques més importants a Cinctorres.  Ara se tallen les carrasques, que en sobren. Abans totes les rabasses d'ametler, carrasca, pi, anoguer, etc es guardava per a la foguera i arrossegades pels matxos, mudats per a l'ocasió, s'amuntegaven a la plaça.
Els majorals de Sant Antoni, patró dels animalets, a tots els que ensenyaven un animal viu, benit pel rector, li donaven una coqueta de lliura (si, de lliura. I recordem que un quilo són tres lliures menys tres onces). I un got d'aiguardent. 

La representació de la vida del sant va patir en molts pobles el problema de l'emigració i no s'ha curat. Encara que en alguns, com Cinctorres, la vida es representa i en valencià. Les botargues volen cremar al sant, tanmateix la virtut el fa sobreviure a les flames de l'enorme barraca. Ferran Guardiola

Sant Antoni a la Pobla 

L'amic Ramon, des de la Pobla Tornesa, ens fa arribar aquestes fotos. 

Ben mudats per beneir els rotllos 

   La foguera

 La Matxà

I... a pel rotllo.


SANT ANTONI A ALMASSORA

Sant Antoni a Almassora és més que una foguera. Així estaven els carrers el 17 de gener del 1946. La vespra de Sant Antoni va caure una gran nevada.

També celebrem 'la Matxà' (foto de Paco Membrado)

Sant Antoni, amb el porquet, està en una capelleta...


..d'un carrer que, com tants, pateix esquizofrènia bilingüista.


I també és una preciosa ermita que presideix una gran partida de Sant Antoni, que celebra la festa a l'estiu. 

..amb un camí que és caminàs, amb provatures de genitiu anglosaxó.

I unes casetes de les Antonianes, panyets de Manina.


Sorpresos els tenim, de saber que Sant Antoni té tantes coses a dir 
(foto de Paco Membrado)
I algunes fotos més


Matxà de Sant Antoni-1942. Foto José Galí
Matxà 1953. Fina Claramonte

Canyot a la Matxà de 1982. Foto de Juli Almela
Matapà a la Matxà de 1982. Foto de Juli Almela. 
 Col·laboracions

El dia de la Matxà al matí la gent i els nanos del Torrelló, Llorenç i Quiterieta, porten a beneir les monetes de sant Antoni a l'església Major. Les monetes es repartiran a la vesprada a la casa del Clavari a tots els que porten un animal a la Matxà. Hi ha dos sant Antoni. Sant Antoni Abat, el del porquet, el de la Matxà del carrer sant Antoni. I sant Antoni de Pàdua, el de l'ermita del camí la Mar i el de les Antonianes. Paco Membrado

Aclariments necessaris. Si algú té foto de 'les monetes' completaríem l'entrada.

Afegim les entrades del Blog de Gabriel Bibiloni sobre sant Antoni del Porquet

dimarts, 21 de gener de 2014

I ARA, LA RÀDIO.


Diu la Constitució a l'article 3, punt 3:  
"La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció"

Podeu veure televisions d'arreu del món però no Euskal Telebista, ni la TVG en gàllec, ni la d'Aragó... i encara menys IB3 o TV3 que parlen com tu.
A l'Escola d'Idiomes podeu estudiar xinés, àrab, anglés, alemany, francés..., bellíssimes llengües, però no goseu voler aprendre basc o gàllec, tan espanyoles!
I ara, la ràdio!  
Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, prohibides al País Valencià. 
Sí, també la Carta Magna parla de la llibertat d'expressió, del dret a la informació...

Per què el Tribunal Constitucional no s'esglaia i actua davant aquesta dictadura mediàtica i els continus atacs al compliment de la Constitució que tantes vegades branden?

Que no s'apague la veu!

No podem estar-nos de recordar aquells anys en què, d'amagat, sentíem la Pirenaica. Hores d'ara, imagine que alguns faran l'agost tot venent televisions amb accés a internet. L'economia, però, no permet massa alegries. 

Com diu Josep Miquel Bausset tenen ' por a la llibertat'
http://opinions.laveupv.com/josep-miquel-bausset/blog/3342/por-a-la-llibertat

divendres, 17 de gener de 2014

LLUNA VELLA DE GENER. VESPRA DE SANT ANTONI.

Val a dir que anit, vespra ennuvolada de Sant Antoni, la lluna no acabava de lluir.

Heus ací, però, que algú havia amanit una exposició

I la lluna encuriosida entre núvols i gassetes va guaitar.

I encara va pintar un tímid riu d'argent.

 Aquest matí, abans que eixira el sol, s'ha penjat com un garlanda 

I n'ha fet de l'araucària un vell arbre de Nadal.