dimecres, 15 de gener de 2014

RETOLACIONS VIÀRIES I TOPONÍMIA (1)


Amb les entrades anteriors d'aquesta secció hem pogut veure com la Toponímia mostra la seua interdisciplinarietat i transversalitat en parlar-nos
La Sociolingüística, l'ús i el no ús de la nostra llengua, la seua salut, els prejudicis, la política língüística, els complexos... els podem veure, també, amb les retolacions viàries dels topònims.

Deixem clar que els noms propis, en un principi, són propis i no admeten traducció. Elisabeth Taylor i Isabel Sastre són dues persones diferents, com bé sabeu. Tots recordem la reivindicació de Josep Lluís Carod a la televisió. Crec entendre que només reis i papes són susceptibles de ser traduïts: Joan Carles I, Benet XVI, Lluís XV o Francesc I. Amb la toponímia passa una cosa semblant. En un principi els noms dels pobles no admeten traducció. Els doblets Almassora-Almazora, Castelló-Castellón, Orpesa-Oropesa... no són permisibles, com Minglanilla no ha de ser Minglaneta. Només la importància internacional (London, Londra, Londres) qüestions fonètiques  o d'una tradició històrica provada  (Zaragoza-Saragossa, Teruel-Terol) ho permeten. 
El rètol de dalt es troba al terme de Sagunt, a l'A-7, en un tram de conservació pública. Si haguérem de creure en la Constitució, l'Estatut i la Llei d'ús el cartell hauria de dir Sagunt-Terol-Saragossa, sense doblets. Ben difícil serà trobar a les carreteres d'Aragó el doblet Sagunt-Sagunto o qualsevol dels que patim en la nostra esquizofrènia bilingüista.  
Esmentem, ara, algunes mostres de les nostres retolacions




Encara no fa massa que veiem com tres pobles n'eren sis. Vila-real, però, ha posat una mica de seny i ha deixat de patir l'esquizofrènia. En queda, això sí, l'equip groguet.(N-340)



"Venim del nord, venim del sud". Si feu realitat, en l'A-7, aquella cançó de Llach que tots recordeu, a més de pagar, us adonareu que té la seua màgia.
En vindre del nord i aplegar al riu de la Sénia... diu Sénia

Si veniu del sud... Oh meravella, tot i coincidir la llargària del pont, el riu esdevé un altre. 
Cal dir que, actualment, hom ha corregit la solució castellana tot afegint la mania persecutòria del doblet, de manera que ara hi trobareu Sénia-Cenia.

Per a tot allò relacionat amb el tractament de la hidronímia en l'A-7, fa uns anys vam presentar una comunicació 'Barcelona-Dénia, de la normalitat a l'esquizofrènia' que, amb un títol més seriós, podeu trobar en l'enllaç següent: 
http://www.avl.gva.es/va/publicacions/Col-lecci---Actes-/Actes-de-la-V-Jornada-d-Onom-stica--D-nia--2011  pg 63-68


A la N-340, altrament, prefereixen que no es veja. 
Hi són molts els cartells tapats pels ferros o esborrats pel temps.

Mireu aquest altre. En sabeu el nom?

Ara sí! Amb la CV-10, com que pertany a la Xarxa de Carreteres de la Generalitat, ho trobarem ben visible i normalitzat.

Llàstima, ara el doblet és ortogràfic! Aquest riu se'n riu. Trobem sis rètols, tres amb accent i tres sense. A triar! No sabem si l'accent voldrà indicar-nos cap on gira la propera revolta.

Seguim amunt, cap a la Pobla, i ens torna a sobtar la normalitat.

Amb el nou tram, però, el somni s'esvaeix.
Un aeroport com cal, no s'ho mereix!

Torne arrere i pegue amunt...Quin vici!

Aquesta també és de la Xarxa! Ara anem per una comarcal.
El doblet informatiu: Que una 'N' no tinga la culpa!

Hi ha dubtes, però. 
A vore si és ATENCIÒ?

Davant el dubte, la solució:
Fora tota accentuació!
 
 Tan clara com és aquesta indicació!




Les Alqueries i Alcalà de Xivert són els pobles amb més retolacions diferents. Ben bé mereixen un proper capítol que inclourà 'la por a l'article'.

Si bé les retolacions antigues ho deixen clar

En aplegar al poble cau l'article

Amb criteris tan diversos, no és estranya la fugida dels mots.

1 comentari:

  1. L'única manera de lluitar contra este desficaci és aconseguir que les formes endònimes siguen les oficials (Almassora o Castelló de la Plana són oficialment bilingües).

    ResponElimina