dissabte, 25 de gener de 2014

SANT ANTONI. Amb la col·laboració d'Agustí Ventura.

L'amazona creua les flames de l'hivern a Vilanova

 Agustí Ventura ens ha enviat un article sobre la festa de Sant Antoni i el seu passat històric. A les comarques del nord també se celebra gairebé a tots els pobles. El Forcall, Vilanova o Borriol  atreuen molta gent en aquestos dies. Cinctorres també, després de portar el maio i plantar-lo, afegeix les costelles i l'omple d'aromàtic ginebre i pi per fer-ne la barraca, lloc de lluita entre el dimoni i un vencedor Sant Antoni. Les botargues animen i percacen veïns i forasters. 

L'amic Ferran Guardiola ha tingut a bé passar-nos les fotografies que, tret del Sant Antoni salat i educatiu i la portada, corresponen a Cinctorres. Podeu, això sí, fer-nos arribar imatges de Sant Antoni d'arreu del territori que sent i veu... i d'aquell que voldria sentir Catalunya Ràdio i veure TV3.



Els passats dies 10 i 11 de gener es va celebrar a Canals les III jornades de viles i ciutats, que fan festa a Sant Antoni, amb participació de molts pobles del País Valencià i d'alguns de Catalunya i Mallorca. Vaig haver de participar jo mateix com a cronista de Xàtiva, i vaig a fer un resum del que allí vaig dir.
 
La devoció a Sant Antoni al Regne de València és tan antiga, que tenim una confraria dels llauradors anomenats JOUERS D'AÇOT, aprovada pel nostre rei d'Aragó, Joan I el Caçador el 10 de desembre de 1392, que es va publicar en la "Colección de Documentos Ineditos del Archivo de la Corona de Aragón", volum XL, Barcelona, 1876, pàgines 462-496.
Les confraries medievals agrupaven els gremis de diversos oficis, per a ajudar-se mutuament, i per a asistència espiritual, en aquest cas sota la protecció de Sant Antoni Abat. Era com una especie de "seguritat social, material i espiritual", de tal manera que els actes que ara es celebren en diversos pobles com les fogueres, carreres de cavalls, els tres tombs o voltes a l'esglèsia, la pitança o dinar comunitari, els pastissets, etc. venen d'aquestes Ordinacions medievals. Els "jouers d'açot" eren els llauradors que llauraven les terres amb dos animals units per un jou, bous o cavalls o mules. El dia dels Parells que es celebra el dia 18 a Canals ve precisament d'això.
Les fogueres es feien a tota la comarca, però ara les més famoses son les de Canals i Cerdà. A Xàtiva i altres llocs, les fogueres es feien a les places, però la festa havia quedat en els xiquets, que fins als anys 50 o 60, anavem a l'horta a recollir "canyots de dacsa i trastos vells per a fer les fogueres, que després saltavem amb una canya ben llarga. Mossén Pere Sucías, un capellà erudit d'Ènguera, que va escriure una enorme obra sobre costums del País, diu que la festa de Canals, que ja existiria abans, es va institucionalitzar, quan en 1er. de juny de 1629, la vila va voler independitzar-se de Xàtiva i constituir-se en vila reial, en temps del rei Felip IV de Austria, cosa que li va costar molt de temps i diners (ARV, Manaments i empares, any 1630, llibre 6, nº 496, mà 53, fulls 12-22).
"Por haber intentado declararse VILA REIAL se celebraron grandes fiestas y se quemó por primera vez la gran hoguera, que se hace en la noche de san Antonio Abad" (Sucías Aparicio, Notas útiles para el estudio del Reino de Valencia, 1910, tomo 25, folio 270 ss, que es troba inèdit en la Biblioteca Municipal de València. 
COM ES FEIA A XÀTIVA, Les Fogueres, la bendició dels animals feta primer en la Ermita de Sant Antoni, i ara en la Parròquia de Sant Pere, les corregudes de Joies i els tres tombs, deuen ser molt antigues, però sembla que pugen d'importància també al segle XVII. Tenim referència de l'any 1644 (ARV, Clergat de la Seu, lligall 640, caixa 1671, expedient nº 8), on el canonge Antoni Menor en el seu testament, institueix "missa, vesprés, hores i aniversari" en la Seu de Xàtiva, amb acceptació del degà i Capítol de canonges, amb una concessió de 1523 lliures.


Per altra banda, uns anys després, el canonge natural de Xàtiva, Llorenç Bru (recordem el carrers dels Bruns a Xàtiva), que era degà i canonge de la catedral d'Oriola va disposar en el seu testament, datat en aquella ciutat el 31 de maig de 1654, que s'acabara de construir una ermita a Sant Antoni de Padua, que encara ara existeix, en ruines dissortadament. Tenint en compte que a Xàtiva existeix una altra església a Sant Antoni de Padua, que és la del Convent dels Caputxins, que es comença a construir en 1607, pocs abans de l'expulsió dels moriscos, i que ara és l'Asil d'ancians de les monges de Santa Teresa Jornet, l'ermita del canonge Bru, el poble va posar en ella els dos Sant Antonis, donant-li per "votació popular" la dedicació a Sant Antoni Abat, i en el camí de Sant Antoni, que va des de la font de 25 "xorros" o dolls fins a l'ermita es celebrava fins a 1960 aproximadament un "porrat" de fruits secs, i unes corregudes de joies. Ací competien en aquestes carreres, en que cavalcaven a pèl, es a dir, sense sella, els llauradors amb les seues haques, i després feien les tres voltes a l'ermita. El camí de sant Antoni, encara decorats amb bancs de pedra coincidia amb el camí de les Aigües de Bellús, i portava el primer nom fins a l'ermita, situada vora el barranc de Na Escrivana o de Sant Antoni, molt a prop d'on està ara el col.legi Pla de la mesquita. És lamentable que ara estiga en ruines. El canonge Bru diu textualment en el seu testament: 
"Hereu universal i encara general de tots mos bens, drets i herència faç e institueix a la mia ànima en esta forma, que si mentres jo dit testador VIXTRÉ, no acabaré de fer i fabricar UNA ERMITA, que tinc començada a fer en dita ciutat de Xàtiva a la part de fora del Portal de Cocentaina, de mos bens la facen i constitueixquen lo administrador més antic de la Parroquial de Sant Pere, qui ara és o per temps serà, i Fèlix Bru i tots los meus descendents de dita ciutat de Xàtiva... que vull que s'anomene la hermita de SANT ANTONI DE PADUA, etc".
Una cosa molt curiosa que a mí com a filòleg em cria l'atenció és la utilització del verb o futur VIXTRÈ, que hem destacat i vol dir "VIURÈ", que és un arcaïsme, que encara ara es diu a Elx i Crevillent, com "coneixtre per conèixer" i "pareixtre per parèixer". Això vol dir que com el testament esta redactat a Oriola, està fet am les variants locals de la zona, i testimonia també que aquella Oriola anterior a la guerra de Successió, en que el Cardenal Belluga ho va desbaratar tot, encara parlava en valencià, com demostra el seu Arxiu Municipal. 
Agustí Ventura, cronista de Xàtiva, 19 gener 2014.

I a Vistabella...
Encara aquest 2 de febrer he trobat que Vistabella celebrava Sant Antoni. Els pobles es reparteixen els caps de setmana, ni que només siga per juntar gent..i matxos, i cavalls.. El dia abans havien fet la Correguda de Sant Antoni i 4 o 5 fogueres i una volta pel poble que va des de l'ermita de Sant Antoni a la Sala. I d'allí mouen tots cap al Dau i giren per Malcuinat, baixen per Mossén Falcó i cap a la Placeta. D'allí pel Lorito, Baix lo Mur i, novament al Dau. I d'allí, altra vegada a la Sala on recullen rotllo i cascaranya
 Això era ahir, però avui ha tocat les corregudes de xiquets per guanyar-se el gall.





 També a peu. 
I per allí passava un almassorí El pollastre és per a mi!

MÉS COL·LABORACIONS
Sant Antoni a Cinctorres
Sant Antoni , als Ports i el Maestrat, és la festa nacional. I així se sent. 
Renascuda en els darrers temps, mai però va perdre la vida, ni en els pitjors temps de les acaballes del franquisme, quan l'emigració va fer desaparéixer tantes tradicions. I amb neu, gelant o en bona hora la festa s'ha de fer.

Arrossegar les tronques és una de les tasques més importants a Cinctorres.  Ara se tallen les carrasques, que en sobren. Abans totes les rabasses d'ametler, carrasca, pi, anoguer, etc es guardava per a la foguera i arrossegades pels matxos, mudats per a l'ocasió, s'amuntegaven a la plaça.
Els majorals de Sant Antoni, patró dels animalets, a tots els que ensenyaven un animal viu, benit pel rector, li donaven una coqueta de lliura (si, de lliura. I recordem que un quilo són tres lliures menys tres onces). I un got d'aiguardent. 

La representació de la vida del sant va patir en molts pobles el problema de l'emigració i no s'ha curat. Encara que en alguns, com Cinctorres, la vida es representa i en valencià. Les botargues volen cremar al sant, tanmateix la virtut el fa sobreviure a les flames de l'enorme barraca. Ferran Guardiola

Sant Antoni a la Pobla 

L'amic Ramon, des de la Pobla Tornesa, ens fa arribar aquestes fotos. 

Ben mudats per beneir els rotllos 

   La foguera

 La Matxà

I... a pel rotllo.


4 comentaris:

  1. I a Betxí la muntanyeta... De Sant Antoni

    ResponElimina
  2. Sant Antoni de Portmany a Eivissa .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí. A més, hi ha un "Toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany' de l'Enric Ribes

      Elimina
  3. Gran filoleg i investigador.Col.laborador de revistes com..Eivissa i El Pitius . Un gran professor..

    ResponElimina