diumenge, 23 de febrer de 2014

L'AIGUA ÉS ROSA. Dictats de la natura

 L'aigua és verda, ens deia Salvador del Tossalet. I la frase era certa i clara com l'aigua.
Enguany, gener ha estat càlid com ho és el febrer. De ponentades n'hem patit unes quantes i alguns asseguraven que després de Reis ja hi hauria ametlers florits. La sequera, però, ha restat forces a l'arbreria perquè esclatés abans d'hora. Fa deu dies que han caigut una vintena de litres, només mitja saó, i marcones, llarguetes, comunes... han esclatat com si es burlaren d'aquella contrasenya colpista de fa 33 anys. 
La cosa és que l'Estepar s'ha mudat i sembla un abancalat pastís de maduixa.

Inés del Mas de l'Ombria sempre ha pensat que les ametles són un poc beneïtes i que només amb una miqueta de calor que faça...ja s'enganyen... i el fred no se'l mengen les rates

 L'aigua és verda.. i rosa. I els borrons, les gemmes, se l'estimen tant que s'hi fan miralls i els dol deixar-la anar.

I els ametlers, arrenglerats o endauats, festegen als bancals. 

I ara que les oliveres estan endormiscades...

...les tempten amb l'esclat.

I al blau del cel i el verd de la serra afegeixen un viu color de festa.

Espines amb llàgrimes? No, amb l'aigua tot és joia.

També la gavernera, el roser caní, es complau amb un bany de gotetes

 I la foia resta sufocada...

 Per pujar a Benafigos, esglaons rosats.
 
 I del coll de la Bassa, el pla d'Atzeneta esdevé catifa de roses

I el mas de Roures, a la Vall d'Alba, de rosa posa l'estora.

Bo, que no gele! Com deia aquell masover, i perdoneu la irreverència:
Déu ens lliure de frares i capellans
i dels freds tardans.

Col·laboracions
Ferran Guardiola
 Quina flor! Serà marcona o escarràs? Mollar o llargueta? A Cabanes envolten amorosos l'arc i, plegats, esperen la primavera imminent. 

 A la vall d'Alba, de cara a Cabanes, i des del Sant Cristòfol de nova planta, tot el pla és un ametler.

Als Ibarsos, el cor de l'ametler s'assoma amb ufania

I encara un poema de Carles Salvador, del seu Rosa dels Vents.

 Ametllers


Florit l'ametller
i el cor ben alegre;
el sol és daurat,
i el blat és ben tendre.
Dessota deIs arbres
florits vine a seure.

Si mire la flor,
els ulls benedeixen;
les branques florides
la fulla no envegen.
Dosser més guarnit
potser no coneixes.

L'afany de la vida
els llavis gemeguen;
les flors esclatades
ben prompte asserenen.
Dessota deIs arbres
se'n van les quimeres.
I el món es trasmuda;
les flors són novelles.
I l'aire que passa
té olor de les gleves.

divendres, 14 de febrer de 2014

LLUNA VELLA DE FEBRER. Plena, vella i bella.

Dir que la lluna és matinera resulta paradoxal, però així ho diem, encara que siga vesprada, quan alguna cosa s'esdevé prompte. I avui la lluna ha eixit quan encara el sol s'amagava, com volent saludar el capvespre.


 





  
I avui, que el Corte Inglés celebra 'El día de los enamorados', ho hauríeu de saber: la mar i la lluna són amants i s'estimen fins ben entrada la nit.

I l'amic Francesc Xavier ens envia aquestos enllaços d'una pàl.lida lluna:
http://www.youtube.com/watch?v=mCOskuZ6oII
http://www.youtube.com/watch?v=E6xZS1ajsng
http://www.youtube.com/watch?v=YwTDUaoyr9s
http://en.wikipedia.org/wiki/Pale_Moon_%28song%29

També un anònim carregat d'ànima ens proposa aquesta
http://www.youtube.com/watch?v=biv1nkEams4


dijous, 6 de febrer de 2014

BASSA I BASSOT. Genèrics a la toponímia (2)

Tot i que el dia era assolellat, el fred intens mantenia el bassot congelat...
 A la dreta intuïm un mas, esguardat tothora pel Penyagolosa i batejat amb el seny del relleu: els Collados. 
Després d'unes entrades urbanes i viàries, perduts entre sants, tornem als genèrics. Recordeu que vam encetar aquesta secció amb l'abeurador
http://imatgies.blogspot.com.es/2013/10/abeurador-generics-en-la-toponimia.html
I, a més dels comentaris, si teniu fotografies o històries de basses i bassots dels vostres pobles, ens ho feu aplegar a jbsensegel@gmail.com i, com sempre, obrirem un espai de col·laboracions.
També en el fred de l'hivern s'emmirallen les savines.
Les basses i bassots són concavitats que repleguen l’aigua de les plogudes per a usos ramaders. Sí, també són 'abeuradors', però aquells aprofitaven l'aigua de la font, aquestos del cel. Semblant paral.lelisme al d'un pou i una cisterna; el pou conté aigua naixenta i la cisterna o l'aljub acullen l'aigua del cel.
El bassot, derivat de bassa, és el lloc natural o producte de l’acció humana que replega l’aigua de pluja per abeurar el bestiar. Hi ha bassots i basses repartits per tota la Tinença. Alguns, com el de la fotografia, mantenen un espai de paret serrada per aconduir i guardar la rabera. 
Es localitzen al capdavall d’alguna pendent que conduesca la pluja fins el cau. La seua importància per a la història del termes de la Setena és tanta com la de les raberes que el xafaven. De vegades, una lluïssa els estalvia algun tros de paret. Bassot del Mas de Mor.


Bassot del Mas de Gil. Amb el canvi de les raberes d'ovelles per vaques, és el bestiar gros el que acut als bassots que li fan d'abeurador. Otílio ja em va avisar que hi havia alguna  de 'belenya', per la qual cosa vaig fer servir el zoom de poruc.
            És ben bé un any sec, aquest. Des de la primavera passada no ha plogut com voldríem. Cal aprofitar per fer-ne tasques de manteniment. La neteja dels bassots té amistances amb la mateixa lluna, com tantes feines agrícoles i ramaderes. En veure que un bassot no retenia bé l’aigua, l’informador ens va aclarir que ‘havia estat netejat en mala lluna’
            
Plou i ho fa dolçament. El bassot del Carreró, esquitxat per la pluja, ens mostra un llenç en moviment... Avui està eixut, i un ofegabous que hi viu espera, roblit de fang, que gire el llevantet.
Dins la Tinença, el bassot era un element bàsic, com l’abeurador, per a les seues raberes; d’ahí que el Llibre de Capítols d’Herbatge (Barreda 1986) ens en parle:
-          (23) Dels porchs que es banyaran en les baces
-          (102) De buydar baces ni piques. ..nenguna persona stranya ni privada que gos buydar bacis ni piques que altri age humplides ni baces ni altres abeuradors de les terres dels herbatges…
            A les visures de Vistabella trobem un exemple del 1555: E de allí baxaren als Bassots, al sòl del pla de Vistabella. 

El coll de la Bassa és una entrada al Maestrat i porta del Penyagolosa. El pla d'Atzeneta i, darrere, el Marinet, la serra de la Nevera, la lloma Bernat, el Penyagolosa..., tots enfarinats amb el bes de la neu.

L'incendi de 2007 havia desfet el paisatge del camí dels Peregrins, però hi havia un preciós bassot, clotada d'argila cercada en un tram per una vella paret de pedra. Espills que abans feien somiar les ovelles i aquelles pastores que hi confirmaven les lloances d'algun sagal.
I hi ha basses que, a més de les ovelles que hi abeuren, s'aprofiten per fer d'un bancal un petit hortet.
Recordareu que, ja fa un temps, vam realitzar una entrada sobre una bassa que havíem recuperat per regar un hortet
http://imatgies.blogspot.com.es/2013/04/eixugar-els-bancals-i-guardar-ne-laigua.html


Actualment, amb la facilitat de les màquines per fer un bassa desapareixen les seues parets de pedra seca. En trobem algunes pels termes, com aquesta bassa dels Canalissos
Altres basses 
Hi ha basses que ja no són per abeurar el bestiar, com les basses dels molins, que solen prendre l'aigua d'un riu; les basses de regar els hortets que prenen l'aigua d'una font; grans i noves basses que fan aplegar l'aigua de les seculars séquies, desparegudes basses d'amerar el cànem... 
Basses que doblen la realitat. Bassa del Molí Geroni.

O aquesta bassa de les Ventalles, a Ulldecona

Una tautològica font del Fontanal omple la bassa per regar uns hortets d'estiu al pla de Vistabella.

I a la Plana, la de Castelló, han tornat les basses. I són grans, per regar amb degoteig l'horta. Bassa de Sant Josep (Almassora)

Hi ha camps de futbol que semblen de waterpolo i reben noms paradoxals, com aquest de Vistabella: la Bassa Seca.

El nostre institut està presidit per la dona de la Basseta, escultura d'Àlvaro Falomir.

En veure per primera vegada la mar i la quantitat d'aigua que guardava, Maria de l'Hortàs, masovera a la serra de la Nevera, va exclamar
Ah salao! Quin bassot per a les meues ovelles!


Col·laboracions
Bassa del Fontanal o de Sant Marc
A la històrica partida cinctorrana del Fontanal, a primeries del segle XVI van erigir l'ermita de Sant Marc. Com sovint passa l'ermita és a la vora d'un gran assagador, on encara es poden veure passar algunes raberes que fan transhumància. I com sovint també passa l'ermita naix a la vora d'un povet d'on l'aigua va racionalment a uns baciols per a abeurar el bestiar i, si en sobra -que sempre en sobra- va a la bassa, d'on mansament anirà a regar algun hortet. Sant Marc li va llevar el nom al Fontanal, tanmateix el pou, els baciols i la bassa parlen d'aigua. Ferran Guardiola