dijous, 27 de març de 2014

PRIMAVERA A L'INSTITUT. Ferran Guardiola.

El temps passa per l'Institut i, mentre el palmito mostra la seua flor desconeguda,
el mangraner ha brotat i les taques es mengen la soca
I la flor del roure penja al costat de fulles i macarotes antigues 
Hem d'anotar, matxadianament, el brot de la figuera aèria que ha aparegurt enganxat a la biga
Casuarines immenses acapolades. I elles continuen brotant pels badallets de les soques.
L'esclat de la freixera.
A la morera l'han esporgada tant que no saben les fulles on aparéixer 
I la vinya vigila cebes i encisams
La figuera, presumida, aclapara amb tanta fulla
I  no l'enveja el codonyer
Al davant, els rosers i les aromàtiques 'xineses'  repoblen la façana
I a la dona de la Basseta li ha aparegut un nenúfar ceràmic. Tot és possible a l'Institut.

dimarts, 25 de març de 2014

PERIODISME DE FUTUR


Diuen les veus sàvies que hi ha un llenya que ens escalfa tres vegades: quan l’esporgues de l’arbre, quan la transportes i quan crema dins la llar.

Aquest dimecres revise les notícies d’àmbit comarcal d’un periòdic de Castelló. Hi ha una dotzena de titulars, però em criden l’atenció els següents: Borriana. Las Fallas optarán en el 2015 a ser patrimonio de la humanidad, Nules repoblará las dunas de sus playas con flora 100% autóctona, La Pascua Taurina tendrá tres actos gratis en Onda, Benicàssim rebajará su deuda a la mitad al acabar la legislatura, Alcalà contarà con su nuevo local sociocultural el próximo verano, Adif creará un paso subterráneo en la estación de tren de Almassora. Efectivament, atenta lectora, allò que em crida l’atenció és el temps verbal d’aquestos titulars: optarà, repoblarà, tindrà, rebaixarà, comptarà i crearà.

Pegue una ullada als pobles petits i no trobe ‘futur’. Pense, potser malpense, que, en no tindre gabinet de premsa, només parlen d’allò que s’esdevé, de l’actualitat més immediata. Diríeu que el futur, com a temps verbal, sembla més adient al llenguatge publicitari, a una promesa (no sé si electoral).
Un conegut comerç almassorí de reprografia té penjat a la paret un dossier amb les notícies que, des de fa anys, prometen redissenyar el camí de la Mar. Li propose que n’afegesca un altre sobre l’apertura de l’avinguda Mediterrània, amb més de trenta anys possible guiness  de les promeses de futur.

Algunes notícies, com la llenya, s’aprofiten dues, tres…, moltes vegades; només es tracta d’emprar el futur, tan prometedor, i no tindre responsabilitat en el seu possible incompliment, no fóra que els creme a les mans.

Publicat a El temps nº1554

dissabte, 22 de març de 2014

TOPONÍMIA NUMÈRICA. A J.M.Albaigès

Josep M. Albaigès, expresident de la Societat d'Onomàstica va faltar el 18 de març de 2014. 
A més de divulgador de l'Onomàstica (veieu-ne una mostra el següent enllaç)
http://www.tv3.cat/videos/4345230/Els-noms-que-mes-es-posen-als-nadons-catalans
ha estat reconegut estudiós de Matemàtiques Recreatives, Lingüística i Literatura Experimental, tal i com es mostra a la seua web http://www.albaiges.com/  
Numerologia i Toponímia, dues passions d'Albaigès, són el motiu d'aquesta entrada que explica un aspecte de la transversalitat i interdisciplinarietat de l'Onomàstica. 
Si ho teniu a bé, podem eixamplar-la amb la vostra col·laboració. Ja sabeu que podeu afegir els vostres comentaris o enviar-nos altres exemples i fotografies a jbsensegel@gmail.com

1 
Si bé un o una, implícits en qualsevol singular, no es manifesten a la toponímia, els ordinals sí que ho fan. Primer i Primera, això sí, mostren sovint un aspecte interessant de la toponímia: la perspectiva. Evidentment, en la desembocadura del riu Millars, per als de Borriana la nostra gola Primera és ben llunyana. A més de l'exemple de la fotografia, a Atzeneta trobem una cingla Primera a les roques del Raudor, Vila-real coneix un camí com el Primer Sedeny i a Vistabella hi ha el Primer Barranquet.  

2
Trobem algunes mostres  com avenc de les Dos Boques (Vilallonga, informació de Rafa Delgado) i el conegut poble de Dosaigües. L'ordinal ens apareix a les esmentades roques del Raudor, cingla Segon. Abunda el '2' com a denominador si considerem aquells topònims que inclouen mig, mitja i mitges:  Mig Fil (el Real de Gandia, 'un sequiol sense eixida' segons que ens diu Rafa Delgado) el Mig Almud (Barxeta) pla de Mig Ull (Cinctorres) la Mitja Lluna (Llucena) les Mitges Fanecades (Alzira). Un topònim que trobarem repetit a molts indrets és el de Roca del Migdia, en la fotografia correspon a la roca més elevada, rellotge de sol de molts masos del Boi, a Vistabella.
A molts pobles trobarem rètols amb dates com 1 de Maig o 8 de Març.


 3
Conegut de tots és el tossal dels Tres Reis, on s'apleguen Aragó, el Principat i el País Valencià. El mateix Rafa Delgado ens ha fet saber que hi ha un alt dels Tres Cocons a Simat de la Valldigna. A Atzeneta localitzem el mas dels Tres Cantons i la partida coneguda com la Tèrcia, 1/3. A Novetlé, séquia del Terç i, a Cinctorres (Ferran ens ho diu) Les Terçanes (/tersianes/). El 3, però, sol repetir-se en molts pobles com a motlló dels Tres Termes, allò que Coromines esmenta ben sovint com a 'trifini', punt en què s'ajunten tres termes, com en el cas de la fotografia; molí dels Ullals on trobem el motlló, trifini dels termes de Vilafranca, Mosquerola i Vistabella.


4
En la fotografia veiem el pi de les Quatre Forques, ja prop de Sant Joan de Penyagolosa. Entre Culla i Atzeneta hi ha assagador i mas de Cuatro Vientos, possiblement repetit a més pobles i de clara influència aragonesa en anar a 'extremo'. Ferran ens parla de Quatre Camins, a Cinctorres i més pobles. Quart, de vegades temporal -olivera del Quart, a Atzeneta- i,  més sovint, com ens diu Coromines, equivalent a QUARTO MILIARIO: Quart de Poblet, Quart de les Valls...


En la toponímia urbana és fàcil trobar-se els Quatre Cantons; a Castelló, en la cruïlla del carrer del Mig i de Colom. També l'Alguer (foto d'Ester Garcia) ens ho recorda: les Quatre Cantonades.

Aquesta mostra d'un pretés art abstracte amaga la plaça dels Quarts de Calatrava, topònim urbà borrianenc que recupera aquell rural  que hi havia.

5
La torre dels Moros, un dels motius del bateig de Cinctorres (fotografia de Ferran Guardiola) A la veïna Morella els Cinc Cantons.

Quintana aporta molts topònims de terrenys lligats al pagament d'una cinquena part de la collita. Aquest carrer de Sa Quintana el trobem a Mallorca, potser Montuïri

A l'Alforí (Vistabella del Maestrat) localitzem els Cinc Bancals i, ben a la vora un camí dels Cinc Pins. El terme de Sant Mateu ens regala el motlló dels Cinc Termes (Catí, la Salzadella, Sant Mateu, Tirig i Xert).



No trobem toponímia lligada al sis o a la mitja dotzena, tret de dos exemples: el Sisé (Paiporta) i la Sisena (Benifaió). Aviat i ben promptet en tindrem imatges. 

7
El set recull una mostra significativa i variada de topònims, potser també perquè en ocasions és, com ens diu Coromines, "usat amb caràcter ponderador de la pluralitat". Així, en Setaigües hom explica el 7 com abundancial. Altrament, hi ha precisió amb molts topònims expressats amb el 7, com ara el pont de les Set Llunes d'Alcoi o la carrasca de les Set Soques de Morella. La històrica Setena de Culla inclou Vistabella, Benafigos, Atzeneta, Benassal, la Torre d'En Bessora, Vilar de Canes i la mateixa Culla. També la Tinença de Benifassà és una Setena. 
Els Cinc Cantons de Morella, ben bé podien semblar una peculiaritat ni que només fóra per superar el nombre d'exemples de Quatre Cantons de pobles veïns. Heus ací, però, que Mallorca ens regala un carrer dels Set Cantons. Efectivament, atents observadors, només en compteu sis, que ja són! Antigament, però, eren set perquè, com ens mostra Gabriel Bibiloni al seu "Els carrers de Palma", el cantó que veieu a la dreta feia una reculada amb dos cantons. El rètol de 'Calle de las Siete Esquinas" és del 1862. També curiós el petit taulellet amb Es set cantons.


8
A més de les Huit Soques (Xodos) o la font de les Huit Piletes (Cocentaina) hi ha la Huitena (a la Font d'en Carròs, com ens ha fet saber Gabriel Garcia Frasquet). 
La fotografia, que la Cannon tota soleta va fer a Fortanete, correspon al grup que va recórrer "El camino de Jaime I por la Iglesulea y las Bailías"  tal i com queda descrit al llibre homònim de l'amic Pere-Enric Barreda. Un tram d'aquest camí coincideix amb el GR-8. Els vials actuals, a més d'aquestes rutes excursionistes, solen prendre la numeració com a nom oficial: N-340, A-7, CV-10 front a denominacions més populars com la General, l'Autopista o l'Autovia de la Pobla.                                                                                    

9
Sembla un guarisme lligat als ponts. Trobem pont de les Nou Llunes (Muro d'Alcoi) i pont dels Nou Ulls (Albocàsser i Tavernes de Valldigna). Les 'novenes', enteses com a propietats dividides entre nous persones, ens aporta les Novenes de Calatrava (Borriana) i aquesta Novena de Sant Ramon (Almassora). Es tracta d'un panyet de nou vivendes que, als anys seixanta, van tindre com a promotor i constructor el sinyo Ramon de l'Ànimo. En l'actualitat són deu les casetes i ha guanyat el nom de Panyet de Sant Ramon. 


 10
Els Deu Manaments (Mandaments per la influència del castellà, qui sap si pel film de Cecile B. de Mille) és un altre pany de vil.les almassorines, a vora mar, de la dècada dels seixanta. 
Alcoi, ens ho diu l'amic Gonçal, compta amb un pont Deu perquè es va fer després del pont Nou, tot una denominació irònica de caire popular.

Les Denes, divisió del terme en deu parts, es manifesten a Morella i també al terme d'Ares. En la fotografia la Llàcua de la Dena del Muixacre (Morella). Gabriel Garcia Frasquet ens diu que a la Font d'en Carròs hi ha la mateixa partida, on creu que Francesc Ferrer Pastor hi tenia una caseta, raó per la qual el fill ha batejat amb aquest topònim l'editorial Denes.
També incloem el 'delme' tribut que equival a la desena part. A Culla hi ha un mas del Delme i a Mallorca trobem aquest petit carrer amb un antic rètol que recorda el carrer d'es Deume. Quartera és un establiment de venda de blat i altres grans, tal i com ens ho fa saber Gabriel Bibiloni.


11
Preciosa la riquesa toponímica de la Penarroja. A més del nom que inclou tota la roca, Manolo Capoll, des de Vistabella, i Rossalino, des de Benafigos, ens van fer saber el minuciós bateig que explica els detalls d'aquest topònim tan antic. Ens interessa, sobretot, la diferenciació entre el capitell de Migdia (exemple que podríem afegir al 2) i el morralet de les Onze, única mostra toponímica que coneixem d'aquest guarisme. També, tot tornant al concepte de la 'perspectiva', la diferenciació de les cingletes. Veritat és que els masos que habiten la Vallussera els trobem tots al sud de la Penarroja, dreta de la fotografia. Hi hauria, doncs, unanimitat en considerar les cingletes septentrionals com a cingletes de Cap Allà.
Per a la Penarroja, recordeu l'entrada sobre el roig:
http://imatgies.blogspot.com.es/2013/11/el-roig-la-toponimia.html


12
Després de la Novena de Sant Ramon i els Deu Manaments ens quedaven els Dotze Apòstols, primer bloc de pisos d'Almassora (si exceptuem l'edifici del Banc de València). La foto, facilitada per Manolo Renau és del 10 d'abril de 1960, diumenge de Rams, benedicció de la creu de Porcar, on apareix l'edifici en construcció i la tanca de l'Hospital, destruït per a construir-hi l'Ajuntament, aleshores Ca la Vila. http://www.almassoraenfotos.es/
La penya de les Dotze (Ontinyent) ens recorda una altra denominació per a les roques del Migdia.


14
A Euskadi, a Saint Jean de Luz -en euskera Donibane Lohitzun o Sant Joan de les Marjals- un 14 de juliol, festiu allà com sabeu, vam trobar aquest taulellet amb el 14...
 A Potries, la Campina Catorzena, ens diu Gabriel Garcia Frasquet

15
A la Font, la Quinzena, també ens informa Gabriel Garcia Frasquet
30-10
Després d'aquesta dotzena aconseguida, fem un salt per esmentar el Vinté (Atzeneta) i aquesta relíquia de Vistabella, el Trenta-Deu, una de les Ventes situades al Pla. La raó del seu nom es troba, segons que vam sentir, en les dificultats de l'hostaler per comptar fins al quaranta. Nosaltres, potser deixats portar per la literatura, pensem que es tracta d'un masover afrancesat que en saber allò del quatre-vingt i el soixante-dix, i com de mal sonava quarante, va preferir la creativitat. 

44
Camarles, poble del Baix Ebre, va optar per retolar els seus carrers (els nous i els antics, que ja tenien nom) amb números que apleguen al 54. Resulta estranya aquesta opció tan manhattiana.

50
A Sogorb raja aquesta fuente de los Cincuenta Caños...
...que esdevé un paradís en abocar al riu.

87
Potser fóra la mateixa Dolors Hipòlito qui va fer un estudi dels noms dels Instituts de Barcelona. Els estudis onomàstics acullen curiositats com els noms dels camps de futbol o el bateig de mascotes. També trobaríem nombrosos establiments, no sabem si topònims efímers, lligats als números, com aquest Frankfurt 87, veí del meu institut, el Club 53 de Borriana o el Café 1916, davant l'estació de Sóller, a Ciutat.


Deixem les centenes per una altra ocasió però recordem Centcelles (Tarragona i Mallorca) o les Sis-centes (Sollana). Aquest 325 Aniversari és de La Barona, i no fa molt que l'han penjat.

Col·laboracions
Lluís Gimeno ens recorda les "Quadres" del secà castellonenc, possiblement degudes a centuriationes romanes (segons els historiadors) Efectivament, hi ha la Quadra Primera, dita ara del Borriolenc, Quadra Segona, Quadra Tercera, Quadra Quarta de Dalt, Quadra Quarta de Baix... (alguna del Saboner) 

dimarts, 18 de març de 2014

LA MURTA. Horta entre serres.

 Situat al terme d'Alzira, la Murta és un paratge emblemàtic del nostre país, ben estimat pels valencians de les comarques centrals i gairebé desconegut per a la gent de Castelló. Mereix un seguit d'excursions; des de la simple passejada -que us proposem avui- fins caminades que naveguen per la mateixa cresta de la serra.
 La murta, Myrtus communis, ens explica amb la seua presència el topònim.
 
Una mica de toponímia. Per cert, pas del Pobre.


Els diversos camins i propostes estan ben indicats.

La serra de Corbera, que en aquest tram també nom serra del Cavall Bernat, convida a fer una excursió pel seu capdamunt amb vistes precioses de la Ribera. Si us animeu a enlairar-vos mireu aquest enllaç

Passem vora el monestir per aplegar a la font de la Murta

I Gabriel Garcia Frasquet, bon toponimista i seguidor d'Imatgies, ens fa aplegar aquesta fotografia de la font

L'aqüeducte, un reguer de teules per on davalla l'aigua de la font.

Davall d'un dels arcs de l'aqüeducte 

Ja prop de les Basses, la canaleta pren la forma d'un cor.

I el jovent... té delit del bany / i s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

I ara que ja estem salvats, un regall de música abans de copsar, novament, el...

monestir de Santa Maria de la Murta

Detalls ceràmics d'un passat


I ben prop una almàssera que podeu visitar.

I, no lluny, aquesta capella de la Mare de Déu. Pura Santacreu, pegunta que coneix i estima aquests paratges, no dubta en esdevindre guia improvisada d'un grup excursionista.

Dins trobareu aquest magnífic retaule dels sants de la pedra.

I, ben a la vora, una altra bassa que acomboia la casa Nova...

...un casalot del segle XIX, voltat de jardí...

... romàntic,

espill que s'emmiralla...

I quan tornem somiem poder tornar per recórrer les crestes de la serra.

I, abans d'anar a dinar, descobrim un respirall, amortidor de les pressions de l'aigua que corre presonera dins d'un canaló i motiu que bateja diversos topònims veïns.

I, des del Respirall, restaurant situat al collet d'entrada d'aquesta vall, prometem el retorn.